Analytics

sábado, 19 de septiembre de 2020

HISTÒRIA FILÀ MUDÉJARES D'ALCOI

Un grup d'amics amb aspiracions festeres va ser la fundadora de la filà Mudéjares. Una entitat que pot sentir-se orgullosa d'haver nascut per les inquietuds d'uns homes del segle XIX, i no per disputes entre filaes. Les reunions per a crear una nova filà van començar en una bodega. El primer boceto de la filà Mudéjares es va presentar al Casal en 1901, al mateix temps que la filà Marrakesch. Però el disseny es semblava molt al de la filà Llana i van tindre que fer modificacions. En 1903 es va admetre el disseny de la filà Abencerrajes, però a la filà Mudéjares se li seguia exigint canvis en el boceto. L'Associació de Sant Jordi finalment va aprovar el trage oficial de la filà Mudéjares quan els bombatxos grocs tenien ratlles verdes. Per fi la filà Mudéjares va poder eixir a les Festes d'Alcoi de 1904. Portaven una faixa blanca a ratlles roges, turbant blanc, camisa blava i xaleco blau. Per tant el disseny de Lorenzo Silvestre s'ha mantingut en el temps perquè l'actual és molt paregut.

La filà Mudéjares va ser l'última filà mora acceptada en molt de temps. El primer tro de la filà Asturianos va demanar a la Junta Directiva que no es presentaren més filaes del bàndol moro. La raó era que hi havia poques filaes cristianes i els dos bàndols estaven molt descompensats. L'aparició recent de les filaes Marrakesch, Abencerrajes i Mudéjares havia desequilibrat les forces, ja que al bàndol cristià desapareixien moltes filaes. El decret pretenia incentivar la creació de filaes cristianes, evitant l'aparició d'altres mores. Els Palominos es van salvar de la norma, però la filà Turcos (1888-1906) no va poder refundar-se. A la filà Granadinos també se li va negar dos voltes la seua readmissió entre les filaes mores, ja que els dos bàndols encara no estaven igualats en 1921. Les úniques filaes mores que van poder reviure van ser Realistes i Berberiscos, al reconvertir-se en filaes de cavalleria en 1926. Per tant, la filà Mudéjares simbolitza el final de l'època en que es van fundar les excessives filaes mores historicistes. El foment de les filaes cristianes va donar resultats al crear-se les filaes Gusmans i Vascos, les primeres d'estètica medieval.

Al desaparèixer la filà Almohades, els Palominos avancen llocs en l'ordre de formació. I per una sèrie de disputes i problemes, les filaes Abencerrajes i Marrakesch van perdre els seus números d'antiguitat, deixant-li a la filà Mudéjares el novè lloc. Desprès de la filà Mudéjares no es va tornar a acceptar una filà mora fins a 1980, quan es va estrenar al carrer la filà Benimerines. Molt prompte la filà Mudéjares va tindre la consideració del món fester per la seua serietat, disciplina i entusiasme. Ja en 1904 la filà Mudéjares va desfilar amb la seua capa blanca, fet que continuen fent. Junt a les filaes Abencerrajes, Xanos, Vascos i Alcodianos, són les úniques que tenen la capa a l'esquadra de blancs de les Entrades. També desfilen amb un escut redó.

Sobre l'origen del malnom "Palominos" hi ha varies hipòtesis. Una es tracta dels calçotets dels festers de la filà, a voltes bruts per abusar del café licor. Altra fa referència de forma implícita al caràcter i costums dels festers de la filà. La versió més verosímil està relacionada amb "Pau el claret", cuiner que preparava a tota la filà Mudéjares la seua especialitat de dinar: Coloms guisats. El malnom, lluny de ser despectiu, ha calat entre els alcoyans i la filà Mudéjares aprecia que els diguen "Palominos". Una tradició de la filà és cantar acompanyats de canyes com a instrument musical. Solen reunir-se en desembre per a cantar nadaletes i cada divendres entonen cançonetes populars i de creació pròpia. Per exemple "En la filà Mudéjares hi han xicots de molt bon humor, disfruten tot lo que poden en ensayos i cançons. Escolteu-nos fadrinetes, escolteu-nos en molta atenció, som xicots de bones cases que no pillem mai el guitarró".

L'Associació de Sant Jordi buscava el major rigor possible a l'hora d'escollir el nom de les filaes del segle XX. Els Mudéjares van ser els musulmans que van permanèixer en les nostres terres durant la Reconquista del segle XIII. Els pobladors àrabs vivien en alqueries cristianes, però no van renunciar a la seua fe en l'Islam i conservaven els seus rituals. El primer càrrec de la filà Mudéjares correspon a José Francés Blanes com a alférez moro 1911. Era un membre fundador que a més a més era veterà de la Guerra de Cuba. Els 30 components de la filà, de classe treballadora, van tirar avant el càrrec, al igual que en la capitania mora de 1912. Lorenzo Silvestre Gironés havia sigut el creador del trage, el primer glorier i el primer tro de la filà durant l'etapa incial. Ell mateix es va comprometre a ser el primer capità moro palomino. Del seu trage destacaven els bombatxos brodats que no tenien res a veure amb els ratllats. L'Entrada Mora de 1912 va tindre que parar momentàniament per un fort ruixat, però no va arribar a suspendre's perquè els núvols se'n van anar.

Un carter d'Alcoi va desempenyar l'alferecia mora 1921 de la filà Mudéjares. Era Remigio Pascual Esteve, sobre cavall i amb un turbant blanc de forma redona. Fernando Cabrera va dissenyar també el trage del capità moro de 1922, amb teles aconseguides en Barcelona. Remigio Pascual va repetir en el càrrec al 1922, acompanyat del seu rodella amb un trage idèntic. L'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi va ajudar en l'organització del boato. No hi ha imatges de les esquadres de negres, que es van inventar a les Festes d'Alcoi uns anys abans gràcies a la filà Verds.

Els Sant Jordiets de 1927, 1928 i 1929 van ser desempenyats pel xiquet Jorge Silvestre Andrés. Per tant la filà Mudéjares va acompanyar al Sant Jordiet 3 anys seguits. El Sant Jordiet vestia un trage romà simple: Amb falda groga i cuero marró i una capa roja molt curta. Va ser el Sant Jordiet que més anys va estar en el càrrec, al mateix temps que es construïa el pont de Sant Jordi. Jorge Silvestre va ser de major president de l'Associació de Sant Jordi, i també l'iniciador d'una gran saga familiar a la filà Mudéjares. El següent Sant Jordiet de la neutral filà Mudéjares va ser republicà. Es tracta de Luis Pérez en les plujoses Festes d'Alcoi de 1934. La tensió era molt gran per l'anticlericalisme i s'omitia bastant el paper miraculós de Sant Jordi en la batalla de 1276. No obstant, l'Aparició de Sant Jordi no es va cancel·lar i Luis Pérez va complir la seua funció desde les almenes del Castell de Festes. La filà Mudéjares va tindre una postura moderada i acatava amb conformitat totes les consignes de l'Ajuntament d'Alcoi.


Amb l'inici de la Segona República Espanyola, la filà Mudéjares va afrontar de nou els càrrecs d'alférez i capità moro. José Gisbert Pla va acceptar representar a la filà en uns anys complicats per a l'Associació de Sant Jordi. Les Festes d'Alcoi de 1931 havien transcorregut amb alegria popular i sense violència. Però el canvi polític va fer que en 1932 l'Ajuntament desestimara fer processons en honor a Sant Jordi. La simple proposta de suprimir un acte religiós va significar un debat cruent entre festers ateus i catòlics. Algunes filaes es van negar a eixir a les Festes de Moros i Cristians, considerant-se extingides. La filà Mudéjares, aliena al problema, va preparar l'alferecia mora de 1932 amb il·lusió. Seria el primer càrrec de José Gisbert, ja que va repetir com a capità moro de 1933. La situació s'havia caldejat més i fins hi tot van arribar als tribunals per la prohibició de 7 filaes, les que defenien la importància del patró. L'Associació de Festes Tradicionals de Moros i Cristians es va coordinar amb la filà Mudéjares per a portar endavant la capitania mora 1933. Antorxers i les favorites amb enormes turbants van conformar el boato. La pluja torrencial que va caure va destrossar la decoració d'una carrossa. Els Palominos estaven desolats desprès d'esforçar-se tant, ja que la carrossa no va poder eixir a l'hora d'arrancar. L'esquadra de negres portava una túnica a ratlles horitzontals. En 1933 ja es notava un país fracturat entre catòlics militars i republicans, però no va ser fins a 1936 quan el dictador de dretes Francisco Franco va fer un colp d'estat. Als 3 anys següents no va haver Festes de Moros i Cristians per la Guerra Civil Espanyola. Esperem que la pandèmia del Covid-19 no ens deixe sense tradicions durant tant de temps...

Acabat el conflicte bèl·lic, l'Associació de Sant Jordi va tornar a organitzar les Festes d'Alcoi de 1940 i va reformular tota la Roda de càrrecs. La filà Llana havia tingut l'alferecia mora en 1936, però la nova Junta Directiva va canviar l'ordre, donant-li prioritat a les filaes més recents. Per això les filaes mores de càrrec van ser Ligeros i Mudéjares, enmig d'un fort sentiment de patriotisme feixista. El caràcter religiós de les Festes de Moros i Cristians va reviscolar, fomentat per la ideologia del nacionalcatolicisme. La Revista de Festes es va utilitzar com a propaganda de Falange. En 1940 també es va recuperar la Cavalcada Històrica dels 40 cavallers del rei Jaume I, un acte del passat que es celebrava en la vespra, el dia 21 d'abril. José Gisbert Pla, conegut com Ramiro, va renovar l'alférez moro en 1940, tornant a desfilar a cavall com en 1933. Estava arropat per una carrossa amb un harem femení. La pobresa de la postguerra va afectar a la pompositat de la capitania mora 1941, però altres filaes ho van patir més. A més a més la filà Mudéjares mai va veure perillar la seua existència, ni tan sols per motius econòmics. Encara que els 40 components eren de famílies modestes, mai van rebutjar un capità moro, que en 1941 va tornar a ser José Gisbert. L'esquadra de negres era moruna pels bombatxos de tela adamascada i el turbant pompós de color blanc. Al contrari que en capitanies anteriors, a la filà Mudéjares els va acompanyar el sol en 1941.

Les tradicions alcoyanes es van rellançar amb la eficient contribució de la filà Mudéjares. Un dels objectius per a millorar la Trilogia Festera Alcoyana va ser l'increment de participants en la Segona Diana. Els Palominos es van convertir en una filà model i digna de ser imitada. L'alférez moro 1953 va ser Ramiro Gisbert Pascual, fill de José Gisbert qui havia ocupat tots els càrrecs anteriors. El boato va desfilar molt ordenat, a pesar de la intermitent pluja. L'alférez moro 1953 va desfilar a cavall amb un trage que combinava el lila i el roig. L'esquadra de negres sorprenia pels rombes rojos al turbant i els bombatxos a ratlles que va dissenyar Rafael Guarinos. José Gisbert Pla, pare de l'anterior alférez moro, va ser una volta més capità moro. A més a més en 1954 la filà Mudéjares també celebrava el cinqüentenari. Amb 72 anys José Gisbert va pujar a un cavall per a encapçalar la capitania mora més plujosa de la filà Mudéjares. Era el quart any consecutiu en que es banyava l'Entrada Mora, però la de 1954 va resultar ser una llàstima i fins hi tot es va haver de parar durant uns minuts. L'esquadra de negres va estrenar la famosa obra musical "El moro del Sinc" de Rafael Giner Estruch. El trage de Rafael Guarinos tenia lletres àrabs a les faldes i uns turbants alts a ratlles. Una fastuosa capitania mora 1954 malgrat la presència inoportuna d'una pluja molt densa.

Els diluvis dels anys de càrrec de 1953 i 1954 van tindre com a recompensa 2 Sant Jordiets als anys 60. La fortuna va somriure a la filà Mudéjares en 1962, justament en l'any en que també hi havia dames d'honor. El xiquet Ramiro Jorge Gisbert Abad va desempenyar el càrrec infantil recolzat per la seua nombrosa família. En la saga dels "Ramiros" començava a ser tradició tindre Sant Jordiet, ja que el seu germà també ho va ser en 1966. Ramiro Jorge Gisbert va combinar els colors blau, roig i daurat en 1962, mentre que Francisco Jorge Gisbert Abad va vestir un trage de falda blanca, corassa de bronze i capa roja. En 1966 el dia del patró no va caure en 23 d'abril a causa de la Setmana Santa. La bona actuació de la filà Mudéjares amb el Sant Jordiet es va repetir en 1966, sent molt alabats pel seu sentit de la responsabilitat. 

El públic estava un poc cansat desprès d'una Entrada Mora 1966 massa lenta. Però la filà Mudéjares va aconseguir entusiasmar als alcoyans i alcoyanes quan ja es feia de nit. Anteriorment cap alferecia mora havia acabat de nit, però les llums de l'enramada van ajudar al lluïment del boato palomino. Carrosses, palanquins i referències ornamentals a l'Alhambra de Granada van encantar als espectadors a pesar del retràs horari. Francisco Gisbert Pascual va desfilar a peu com a alférez moro 1966. Anava escoltat per palmiters, cavalls, la favorita i el seu propi nebot que era Sant Jordiet. L'esquadra de negres de Luis Solbes Payà va destacar per una ampla capa i un turbant roig acabat amb plomes. Francisco Gisbert Pascual va ser capità moro 1967 en uns circumstàncies diferents a les de l'alferecia mora 1966. L'estat de salut de la seua dona no li van permetre disfrutar tant dels càrrec, però al menys va tindre bon temps durant tota la Trilogia Festera Alcoyana. Francisco Gisbert va desfilar sentat en una carrossa i vestint en tons grocs, blancs, rojos i blaus. Molts van pensar que el seu trage com a alférez moro 1966 va ser millor que el de l'any següent, encara que mantenia els mateixos colors i també era de Luis Solbes. En quant a l'esquadra de negres, els rombes van tornar a repetir-se en un disseny en tons grocs, negres i rojos. Al ritme de la marxa mora "Reige", els esquadrers van desfilar molt més ràpids en 1967.

Les carrosses del Cop van ser un invent de la filà Mudéjares en 1970, sent els pioners i sentant precedent. Van demanar permís a l'Associació de Sant Jordi per a que els xiquets eixiren agrupats en carrossa a l'Entrada Mora. Desprès d'autoritzar-ho, el president de l'Associació de Sant Jordi Francisco Boronat va sancionar als Palominos ja que en la carrossa l'ocupaven més veterans que festers infantils. I en 1973 els més xicotets tornaven a cobrar importància en la filà Mudéjares. Juan Carlos Gisbert Abad, fill de l'alférez moro 1953, va ser el Sant Jordiet. Ramiro Gisbert Pascual celebrava que el seu tercer fill també seria Sant Jordiet, i en una data molt important. Es complien 20 anys del seu càrrec i faltaven 20 anys més per a que acceptara altre càrrec. Juan Carlos Gisbert va deixar el llistó molt alt, al igual que els seus germans en 1962 i 1966. El Sant Jordiet 1973 portava una original corassa amb l'estampa de 2 cavalls. Els metalls platejats, una falda blanca i una curta capa roja remataven el disseny de Luis Solbes. L'aclamat pintor alcoyà també va dissenyar la primera esquadra d'enmig de la filà Mudéjares. Al plujós 1972 els Palominos van provar la doble esquadra i en 1973 els tocava esquadra de negres baix un sol radiant. Els músics tocant "El moro del Sinc" podien veure la meravellosa capa dels esquadrers. El trage del Mig 1973 va agradar per la senzillesa, excepte al turbant roig amb plomes blanques i metalls daurats que aportaven molta pompositat.

Les esquadres de negres de la filà Mudéjares eren d'estil clàssic i sempre triomfaven entre el públic local. Luis Solbes es va entregar en cos i ànima per a donar-li un toc especial a les esquadres de negres de la filà Mudéjares, diferenciant-les d'altres com les de la filà Marrakesch o Berberiscos. A pesar dels estils propis de les esquadres de negres de cada filà, totes tenien en comú el maquillatge de betún negre. El cantant Ovidi Montllor va participar en la Primera Diana de 1975 amb la filà Mudéjares. També era fester en 1976, quan es va celebrar el VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi. A la Glòria Centenària la filà Mudéjares va representar a la desapareguda filà de Juan, ja que compartien bombatxo groc a ratlles. Ovidi Montllor va formar part de l'esquadra de blancs de la filà Mudéjares en 1977 i molts li van fer fotos durant l'Entrada Mora. L'autor de cançons com "Homenatge a Teresa", "M'aclame a tu", "Va com va" o "El meu poble Alcoi" va ser guardonat com a "Palomino d'honor".

L'alacantí Antonio Martínez Serrano va actuar com a alférez moro 1979 de la filà Mudéjares. El seu trage va ser molt comentat perquè era trencador i abandonava els colors de la filà per a centrar-se en el blanc i roig. Un enorme turbant blau amb plomes blanques va agradar molt. La distribució de colors de la original esquadra de negres va ser molt alabada. De nou un gran disseny de Luis Solbes, a conjunt amb els colors de l'alférez moro: Blau, roig i blanc. Els Palominos més xicotets van tindre el seu protagonisme ja que era l'any internacional dels xiquets. Al boato es va incloure una carrossa femenina d'unes dimensions mai vistes i que a més a més va ser respectada per un oratge benèvol. Al 1979 també es va celebrar el 75 aniversari de la filà, coincidint en any de càrrec com ja va passar en les bodes d'or de 1954.

 La filà Mudéjares no tenia candidats per a capità moro 1980 i van recurrir de nou a Antonio Martínez Serrano, que estava fora de l'ambient de la filà i no era alcoyà. Però el veterà estava molt vinculat als empresaris d'Alcoi i va accedir al càrrec, desprès de la positiva experiència de 1979. La formalitat va ser la nota dominant d'una capitania mora austera, on el comportament exemplar de tots els Palominos va ser comentat positivament. De fet la filà Mudéjares era una de les que més felicitacions rebia de l'Associació de Sant Jordi per tindre una actitud modèlica. El trage del capità moro 1980 va ser més proper al disseny oficial de la filà Mudéjares. Antonio Martínez i el dissenyador Paco Aznar van fugir de colors estridents com en 1979 i van presentar un trage noble. No va ser el primer capità palomino en desfilar amb parasol, però si l'únic que va fer l'Entrada Mora a peu. Luis Solbes va presentar una esquadra de negres amb capa roja, gran turbant amb plomes de faisà i bombatxos que combinaven el groc i el verd. 1980 va ser un any important per l'estrena als carrers de la filà Benimerines, però també per l'aprovació de l'arrancà al Camí i no al Partidor. El canvi de recorregut no es va posar en pràctica, però si "La Roda" en les Entrades. Això va permetre que a l'any següent de la capitania mora, la filà Mudéjares desfilara en segon lloc, retrocedint poc a poc. En 1981 la filà Mudéjares va traslladar la seua seu social de "El Camí" a la plaça Emilio Sala.

Al centre de l'Entrada Mora 1986 desfilava la filà Mudéjares amb la seua esquadra d'enmig. A l'arcaic disseny de Luis Solbes li van faltar els raig de sol. Però al menys als esquadrers no els va afectar el fort ruixat que va destrossar la capitania mora de la filà Llana. El cabo batidor feia trotar al cavall amb prudència perquè el terra estava mullat i ple de confeti. Als bombatxos es va recurrir de nou als colors de la filà: Groc i verd i també s'utilitzava el roig per a la faixa com en esquadres de negres anteriors. El turbant estava decorat amb unes estilitzades plomes blanques. Sense cap dubte es tracta d'una esquadra de negres molt típica dels anys 80. La banda de música tocava la marxa mora "Éxodo" per a l'esquadra d'enmig 1986. La Societat Instructivo Musical de Benigànim es va estrenar amb la filà Mudéjares baix la pluja del 22 d'abril de 1990. En 1992 van inaugurar l'actual seu social, un local amb molt d'espai al carrer "El Terrer", sent veïns de la filà Judíos.


Un veterà molt important de la filà seria l'alférez palomino de 1993. Ni més ni menys que Ramiro Gisbert Pascual, qui ja tenia experiència en el càrrec per ser l'alférez moro 1953. 40 anys desprès va fer la seua desfilada sentat i acompanyat dels seus nets. Ramiro Gisbert tenia les esquenes cobertes per un escut gegant que incorporava la seua carrossa. Luis Solbes li va dissenyar un trage que li otorgava serenitat. L'ancià Ramiro Gisbert vestia de palomino mudat i es mostrava sensiblement emocionat. Els trages de les 3 favorites també tenien presents els colors de la filà. El boato va incloure unes serps humanes que eixien de cistelles i un ballet de màscares amb plomes de pavo real. Es va notar un descens en la participació femenina a l'Entrada Mora 1993. La sobrietat de l'esquadra de negres es trencava en el casc ple de grans plomes blanques, verdes i negres.

Joaquim Rosendo Payà tenia totes les paperetes per a convertir-se en un gran capità moro. Per a la filà Mudéjares era el moment idoni per a mostrar un grandiós boato, el millor en els seus 90 anys. I així va ser, començant amb percussió i filaes d'altres poblacions que també s'anomenaren Mudéjares. L'ambient anava tornant-se més salvatge a mesura que s'apropava el primer ballet africà de la història, dirigit per Virginia Bolufer. Les ballarines portaven plomes blanques al casc i està faldes de pell de guepard. El capità moro 1994 va fer la seua apoteòsica desfilada sobre un escorpí gegant. La carrossa estava arrastrada per esclaus cristians i sonava la marxa mora "Ximo", en relació al nom del capità moro. El trage fet per José Moiña era molt guerrer i estava replet de símbols de l'escorpí, destacant la corassa daurada. Joaquim Rosendo va estar seguit per la seua dona i les seues filles com a favorites, en una carrossa on també estaven les dames. Si els cavallers de l'alférez moro havien anat a cavall, en 1994 els cavallers van decidir desfilar a camell. Una idea amb cert risc, ja que els cavallers no van tindre una Entrada Mora tranquil·la. La gàbia del tigre, peveters, les encantadores de serps, els mags, l'harem a carrossa i les huríes completaven un boato amb la música per a xirimites "Als Xafigueiros". L'esquadra de negres era la més exòtica que havia tret mai la filà Mudéjares. José Moiña va apostar per les plomes blanques, el cap d'un rinoceront, la pell de zebra i els metalls platejats per a un disseny molt innovador. També va ser arriscada l'elecció de la marxa mora: "El somni" d'Amando Blanquer. Una capitania mora de 10 que va afiançar el prestigi de la filà Mudéjares.

Una impactant esquadra d'enmig va oferir la filà Mudéjares en la vesprada del 5 de maig de l'any 2000. Començava una nova era i els dissenys festers també s'adaptaven al nou mil·lenni. José Moiña va jugar amb els tons blancs i verds per a crear una esquadra de negres d'innegable bellesa. Les plomes blanques ja s'havien convertit en un element imprescindible de les esquadres de negres de la filà Mudéjares. La capa en tons verds portava escrits del Coran amb les característiques lletres àrabs. El maquillatge també va rebre molts elogis i recordava a les serps, animal relacionat amb la filà. Copiant a l'esquadra d'enmig de 1986, els esquadrers del Mig 2000 van escollir una volta més la marxa mora "Éxodo", tan estimada i escoltada a les Festes d'Alcoi.


El 2004 va ser molt important. La filà Mudéjares complia anys. 100 exactament i ho van celebrar lo millor que van saber. L'Entrada Mora de 2004 va estar unida a les inclemències meteorològiques. Per a més ràbia, el moment de pluja més torrencial va ser quan l'esquadra centenària, dissenyada per Jordi Peidro, estava en plena desfilada. Les filaes mores van decidir continuar amb valentia i el públic va ser el millor estímul per a seguir amb voluntat fèrria aquell 22 d'abril. El luxe oriental de l'esquadra commemorativa recordava al trage de Ramiro Gisbert com a alférez moro 1993. Els bombatxos grocs, la camisa blava i la tradicional faixa a ratlles deixaven clara quina filà celebrava 100 anys. José Maria Valls va deixar constància de l'efemèride composant la marxa mora "Centenari mudèjar".

La novena alferecia mora de la filà Mudéjares es va desenvolupar en 2007. Desprès de la intensa pluja caiguda l'any passat, els Palominos temien que altra volta els núvols els jugaren una mala passada. Però tot va eixir bé i el boato arrancava amb "Dimonis de Massalfassar". Els nombrosos trages femenins del boato van ser obra de Jordi Sellés. El primer ballet recreava un camp de blat regat per les ballarines de l'aigua. El ballet de Inma Botella al compàs de "Alhakem" va eclipsar al ballet d'Ana Botella. Amb música autòctona reproduïda en altaveus les amigues de la novia practicaven la dansa del ventre. També va ser la primera volta que es va veure un ballet infantil a les Festes d'Alcoi. Les dames saludaven al ritme de la marxa mora "Naders" i els cavallers van desfilar de dos en dos en quadrigues. José Jorge Pérez Gisbert va tindre el plaer de representar a l'alférez moro 2007 de la filà Mudéjares. El trage que va dibuixar Jordi Sellés es basava en les tonalitats pastel, sobretot taronja i tostat amb brodats en verd. José Jorge Pérez es va mostrar com un alférez moro calmat i disfrutant de la meravellosa marxa mora "Any d'alferis" del mestre Amando Blanquer. Un harem exquisit arrastrava amb cordes la plataforma de l'alférez palomino. El llarg boato el tancava una representació de la Tercera Revolta en moviment, amb la lluita d'espases entre moros i cristians. El resplendor de l'esquadra de negres es devia a la seua claredat. Tant la túnica com les plomes i la capa eren de color blanc. Fins hi tot es va batejar aquesta esquadra de negres com "els merengues", encara que era d'estètica tribal. José Moiña va afegir nacre i conxes marines per a adornar el trage, que també tenia diminutes plomes negres. Els esquadrers palominos van ser uns dels tants que van desfilar amb la marxa mora "Ali Geabà-Spyros" en aquella època. Excel·lent alferecia mora de 2007.

"Cruïlla de Cors" va ser el projecte conjunt de les dos capitanies de 2008. Les filaes Alcodianos i Mudéjares anaven a contar una història entrellaçada per mitjà dels seus boatos. Una proposta que va crear gran expectació durant els mesos previs, però que no va acabar d'entendre's en el transcurs de les Entrades del 22 d'abril. "Cruïlla de Cors" narrava la vida de dos germans separats de joves. Sigfrid es criaria en territori cristià mentre que l'educació de Yazid correria en mans dels àrabs. El boato del capità moro 2008 feia un repàs pels moments importants de Yazid: L'atac a l'alqueria on vivia amb la seua família, l'acolliment dels àrabs desprès d'una terrorífica nit al bosc, el viatge a Granada en camell, la peregrinació a la Meca, les revoltes contra els impostos als mudèjars, les batalles en alta mar i la Yihad, el paradís d'Alà i la Tercera Revolta iniciada per Al-Azraq per a conquerir Alcoi en 1276. Els cavallers i dames van desfilar a carrossa amb la marxa mora "Habibi". El ballet de Virginia Bolufer representava els animals nocturns. 2 ballets va preparar Ana Botella, sent un d'ells exclusivament de xiquetes. Les favorites, dona i filles d'Enrique Romà, saludaven desde una jaima verda. El capità moro 2008 vestia un senyorial trage de José Moiña en tons blancs i amb brodats de fil daurat, blau i roig. Els metalls estaven reservats per a la corassa i com a demostració de pau no portava arma, sinó una estilitzada pipa de fumar. Enrique Romà Llorca va desfilar en una carrossa arrastrada per camells en una vesprada solejada. El capità moro 2008 va voler fer-li un homenatge al seu pare desfilant amb "Culibrí", marxa mora que li va encarregar a José Rafael Pascual Vilaplana. Desprès del preciós trage del capità moro, José Moiña va canviar d'estètica radicalment. L'esquadra de negres que va presentar no tenia ni un centímetre lliure de detalls. Plomes roges i negres, calaveres, màscares zulú, ossos creaven un conjunt ferotge de gran plasticitat. La música no era tan africana: "El president", una clàssica marxa mora de Miguel Picó Biosca. Encara que la iniciativa de "Cruïlla de Cors" era molt curiosa, finalment no va resultar i cap altra filà s'ha atrevit a coordinar-se amb un boato amb un fil argumental unificat.

Brillant va ser l'esquadra d'enmig 2014 de la filà Mudéjares. José Moiña va començar la seua trajectòria amb la filà Mudéjares en 1994 i durant 20 anys havia creat totes les esquadres de negres dels Palominos. Els esquadrers amenaçaven amb la llança, però tenien un estil distingit gràcies a l'ús dels metalls daurats, fins hi tot al turbant amb banyes. Els bombatxos eren blancs i la corassa tenia gravat un lleó. Altre animal present al trage era l'elefant, que apareixia a l'esquena banyat en or. Una fantàstica esquadra d'enmig que va baixar per Sant Nicolau amb la marxa mora "Martí Ximana" del contestà Francisco Valor. L'Entrada Mora de 2014 es va celebrar el 3 de maig i això va contribuir a que el sol i la calor acompanyaren durant tots els dies de Festes de Sant Jordi.

El sext xiquet Sant Jordiet de la filà Mudéjares va ser real en 2018, desprès de dècades sense tindre un Sant Jordiet palomino. En total es pot dir que la filà ha recolzat al Sant Jordiet en 8 anys distints. El tímid Juanjo Valls Fuster va anar soltant-se amb els mitjans de comunicació. En abril ja era tot un expert en concedir entrevistes i es va guanyar la simpatia dels alcoyans i alcoyanes. El 23 d'abril de 2018 Juanjo Valls va mostrar per primera volta el seu trage romà. Juan Climent va dibuixar un Sant Jordiet clàssic i elegant. El disseny estava format per una falda blanca, un gran casc amb raspall de plomes, una capa amb la creu roja i una espectacular corassa daurada amb l'escut redó de la filà Mudéjares. Juanjo Valls deixava clara la seua procedència i de quina filà era tota la seua família. El seu iaio va viure el càrrec amb molt d'orgull.

Sense armar gran rebombori, la filà Mudéjares va anar adaptant-se als nous temps. Però no va ser fins al 2019 quan es van fer visibles els progressos en qüestions d'igualtat. Les dones es van fer un lloc en la Junta Directiva de la filà, encara que el primer tro seguia sent un home: Carlos Alemany. Desde el blog reivindiquem més llocs de responsabilitat per a les festeres, que segur poden aportar molt al món fester. Noemí Peidro es convertia en la primera gloriera de la filà Mudéjares i Clara Pastor en la primera gloriera infantil. Les dos van complir el seu paper el mateix dia, ja que els dos actes s'havien suspès per un temporal de pluja. Finalment la Glòria es va aplaçar a la vesprada del dissabte 27 d'abril de 2019, una data gens habitual. La incorporació de les glorieres va ser un pas endavant en la història de la filà. Però va ser més evident quan l'esquadra de blancs de l'Entrada Mora va estar formada per 11 dones que eren membres de ple dret. A la nit del 4 de maig de 2019 la filà Mudéjares va traure una esquadra femenina davant i l'esquadra masculina de sempre darrere. Va ser molt emocionant, però el disseny femení quedava un poc estrany. Cal recordar que era un trage amb falda groga dissenyat en 2006 per Ernesto Ferràndiz i que no estava pensat per a fer esquadra.

Actualment hi ha 97 Palominos pagant la fulla. Sembla una filà xicoteta, però hi ha que afegir les 70 col·laboradores femenines, 30 jubilats, 39 socis, 22 juvenils i 11 xiquets. "El moro del Sinc" és la marxa mora més volguda per la filà Mudéjares. Encara que està associada a la Societat Musical Nova d'Alcoi i a la filà Miqueros, la famosa marxa mora de Rafael Giner Estruch va ser estrenada per l'esquadra de negres del capità palomino de 1954. La Societat Instructiva Musical de Benigànim té uns timbalers enèrgics que provoquen tot tipus de comentaris quan passa l'esquadra oficial de la filà Mudéjares. Enviem molt ànims a la població valenciana que està passant uns moments molt durs a causa dels rebrots del Covid-19. Tornant a la filà Mudéjares d'Alcoi, cal ressenyar que fa poc van perdre al seu individu més major. Manel Calatayud Rubio era un fester com els d'antany, amb una forma molt particular i respectuosa de viure les tradicions. No faltava mai a la filà i era un gran coneixedor de les cançonetes. Descanse en pau.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites