EL CARRASCAL DE LA FONT ROJA

El paratge natural més estimat pels alcoyans i alcoyanes és la Font Roja. Té 2298 hectàrees plenes de vegetació i una fauna pròpia que s'intenta conservar. I és que el Carrascal de la Font Roja va ser declarat parc natural en 1987. És un bosc caducifoli molt respectat per la gent i que la Generalitat Valenciana valora com a àrea natural. El topònim Font Roja va aparèixer per primera volta al "Llibre de consells" del segle XVI. La denominació anterior era "La Teixera". L'incendi de 1840 va ser devastador per al Carrascal, i la majoria de la vegetació actual va créixer en aquella època. El conjunt de muntanyes de la província d'Alacant formen el Sistema Bètic.

Està situat entre Alcoi i Ibi i entre la seua massa forestal destaquen dos tipus d'arbre: La Carrasca i el Teix. També hi ha galers, roures, aurons, pins, fleix, argilagues, coixinet de monja, coscolla, amapoles, raïmet de pastor, esbarzers, heura, esclatasangs i estepars. En quant a la flora, hi ha moltes espècies mediterrànies escasses en la resta de territori valencià i hi ha molta diversitat de plantes. A més a més són destacables les herbes aromàtiques de la part de la solana: Sàlvia, pebrella, romer, espígol, timonet i altres amb poders medicinals. Un espai tan ben conservat suposa un hàbitat ideal per a una fauna rica i variada. Entre els mamífers que viuen al Carrascal estan els porcs senglars, la geneta, el teixó, la rabosa, el gat montès, els conills i la mostela. També es poden veure aus volant com mussols, àguiles, rossinyols, voltors, pit-roig, reiet safraner, òbiles, perdius, caderneres, estornins i falcons. Entre els rèptils destaquen les sargantanes i serps en la part de la solana.


El Menejador és el cim de la muntanya, amb 1356 metres. L'escriptor Jordi Raül Verdú Pons té tota una col·lecció de contes dedicada al paratge natural i la serra Mariola. Un dels llibres es titula "El dinosaure del Menejador". Per la seua altura, desde El Menejador es pot veure la creta del Montcabrer, l'Aitana, el Cabeçó d’Or, el Maigmó i fins hi tot l'illa de Tabarca en dies clars. Per a baixar del Menejador és aconsellable agafar la senda de la ombria, un camí estretet en zig-zag on es nota més la humitat i frescor. Es com endinsar-se en la frondositat dels arbres entre pendents i escalons. El camí dels Geladors, el "Pla dels Galers", el mirador de Pilatos, la Cava Noguera, la font dels Xops, la Penya l'Espinella, el Barranc de l'Infern, el Pont de les Set Llunes i el "Mas de Prats" també són coneguts. Una evidència de la relació entre els humans i la natura són les cases en les que vivien els treballadors agrícoles de la zona. Destaca el "Mas de Tetuán", que està en ruïnes i té un teix centenari al costat. La masia es va construir al segle XIX i allí es preparava vi monastrell, sent autosuficient durant dècades gràcies als cultius i l'hort.


La Cova Gelada té una temperatura interior de 7 graus constants. A la carbonera es cremava lentament la llenya per a aconseguir carbó vegetal. Prop està el forn de cal i "Pla de la Mina", un mirador desde on es pot contemplar la serra i la ciutat d'Alcoi de lluny. La Font Roja té 6 pous de neu que s'aprofitaven per al comerç de gel als segles XVII i XVIII. La Cava Coloma és la més emblemàtica del parc natural. Té 16 metres de profunditat i rep el nom del seu últim amo. La Cava Coloma es va construir en 1732 per a acumular la neu de l'hivern i vendre-la als pobles dels voltants quan no existien neveres. A la part de la muntanya en terme municipal de Ibi és molt coneguda l'àrea recreativa de Sant Pascual, amb una xicoteta ermita.


El centre de visitants de la Font Roja i el Santuari van ser un hotel-balneari, però el seu difícil accés va fer que acabara utilitzant-se com a alberg. La nit de cap d'any de 1984 l'interior es va cremar en un incendi. En 1991 es va iniciar el projecte de rehabilitació, construint una façana moderna. Però no va ser obert al públic com a museu fins al 2005, gestionat per l'Ajuntament d'Alcoi, la Conselleria de Medi Ambient i la Universitat d'Alacant. La imatge de 5 metres d'altura de la Verge dels Lliris corona l'edifici sobre una bola. José Pérez Peresejo va esculpir l'estàtua de la Mare de Déu en 1927. La Verge dels Lliris és ja tot un símbol de la Font Roja, encara que va ser decapitada durant la Guerra Civil. Per això el cap està desproporcionat respecte a la resta de la figura d'escaiola. Al costat de la font que dona nom a la serra hi ha un taulellet de la Verge dels Lliris, i prop una placa que fa referència a fins on va arribar la neu en 1926. El Santuari està a 11 kilòmetres del casc urbà d'Alcoi. A la zona dels "Paellers" hi ha tauletes per a berenar i un càmping amb capacitat per a 20 tendes de campanya.


A les faldes de la muntanya es troba el Castell de Barxell, l'ermita de Sant Josep, el Racó de Sant Bonaventura i els Canalons, que enllacen amb el Parc Natural de la Serra Mariola gràcies al riu Polop. Per altra part, el bosc dels Plans i el Rentonar i el Barranc de la Batalla uneixen a la Font Roja amb la serra Aitana. Ocupa 4000 hectàrees i inclou el poblat ibèric de "La Serreta" i les pintures rupestres de "La Sarga", declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. A més a més aquestes zones estan plenes de orquídies i espais naturals secrets. Com va cantar Ovidi Montllor a "El meu poble Alcoi": Hi ha també un raconet que només el sé jo, ple de flors a l'estiu, ple de flors a l'hivern.


Molt polèmic va ser l'intent de construir un hotel sostenible als xalets de la Font Roja, habitats de 1922 a 1974. Una idea desafortunada del govern del PP al 2008, quan l'alcalde era Jordi Sedano. Sembla que estaven més interessats en guanyar diners corruptes que en la ordenació i gestió del territori. Es va crear una plataforma ciutadana en contra de l'hotel en la que van col·laborar entitats ecologistes i de l'esquerra política. El projecte va ser desestimat pel risc mediambiental i els pocs beneficis del negoci per als alcoyans i alcoyanes. Les accions reivindicatives del grup cívic al llarg de 2008 i 2009 es van centrar en la recollida de 11000 firmes, manifestacions, assemblees i xarrades i una protesta visual a la Bandeja formant les paraules "Sos Font Roja" i l'eslògan "La Font Roja també és nostra".


El Carrascal té moltes històries, llegendes i fins hi tot un miracle. El 21 d'agost de 1653 uns religiosos passejaven per la Font Roja. Van trobar el bulb d'un lliri blanc amb la imatge de la Mare de Déu al estil de la Puríssima Concepció. Desde aleshores van començar les peregrinacions al paratge i es va construir una ermita, beneïda en 1663. L'Arxicofradia de la Verge dels Lliris promou desde 1902 la devoció per la patrona de la ciutat. Les primeres romeries oficials a la Font Roja daten de 1744, 1879, 1884 i 1891, però la Romeria de setembre es va institucionalitzar com a tradició a la primera dècada del Franquisme. Als últims anys es calcula que acudeixen a la Romeria a la Font Roja unes 10000 persones.

Les andes de la Verge Peregrina i Sant Felip són fàcils de pujar fins al lloc on es celebra la missa de campanya. És una cita familiar per a demostrar-li fervor a la Verge dels Lliris, i també una oportunitat per a fer senderisme i disfrutar de la tardor. Altra Romeria més discreta és la que es fa al mes de gener, amb molta participació d'animals. En el propi Carrascal hi ha una ermita molt antiga del segle XIV en honor a Sant Antoni, a qui se li dedica aquesta festa hivernal. Els balls populars, els carros i la torrà d'embotit i carn són els protagonistes de la Romeria a Sant Antoni.


El divendres 4 de setembre de 2020 es va descobrir el Cartell de la Verge dels Lliris 2020. Una festa patronal que es celebrarà a l'interior de les esglésies alcoyanes, ja que la situació sanitària no permet fer actes multitudinaris. Degut als rebrots de Covid-19 no hi haurà ofrena a la Plaça d'Espanya ni tampoc Romeria a la Font Roja. Un any en blanc per a Alcoi en el que sols ha pogut celebrar la Cavalcada de Reis Mags en gener i les Carnestoltes en febrer. El Cartell de la Verge dels Lliris es va destapar a la façana de l'Ajuntament, amb tots els assistents amb mascareta i complint les normes de distanciament social. L'obra pictòrica és de Ignacio Trelis i reflexa a la Mare de Déu envoltada del seu color: El blau. A més a més no falten els símbols de les carrasques, l'edifici de la Font Roja i les flors blanques. El fons dona la sensació de ser una maniseta i transmet calma. Un missatge d'esperança per als pròxims mesos, resant per a que acabe la pandèmia global i tornen les tradicions col·lectives.