Però hem de retrocedir en el temps per a descobrir els orígens de la filà Alcodianos. El Patronat de la Joventut Obrera volia crear una nova filà amb referents històrics. Mossèn Josep va impulsar la idea de que fora una filà amb evocacions històriques. L’estabilitat socioeconòmica d’Alcoi va propiciar que aparegueren les primeres filaes cristianes ambientades en l’Edat Mitjana. La creació de l’Assessoria Artística del Casal va ser fonamental per a que filaes com Gusmans, Vascos o Alcodianos foren un revulsiu per al bàndol cristià. Es van estrenar a l’Entrada Cristiana de 1912, amb un recorregut recentment estrenat que permetia la mateixa vistositat per als cristians pel matí i per als moros per la vesprada.
L’Associació de Sant Jordi no va tindre inconvenient per a aprovar el primer disseny de la filà en 1911. Fernando Cabrera va pintar un trage que destacava per la túnica blanca i el casc platejat amb plomes blanques. La capa també era blanca i com a rames portaven una espasa al cinturó marró i una llarga llança de torneig medieval. El castell i la quatribarrada al pit formaven l’escut d’Alcoi, ja que la filà representava als antics pobladors de la vila medieval al segle XIII. Precisament van ser aquest Alcodianos els qui van defensar Alcoi de l’atac de les tropes d’ Al-Azraq el 5 de maig de 1276. Uns habitants humils que van estar animats a la batalla per Mossèn Torregrosa i van rebre l’ajuda de 40 cavallers de Jaume I. Desde la portalada de Sant Marc van ser els Alcodianos qui s’aclamaren a Déu per a que els protegira. L’aparició miraculosa de Sant Jordi llançant fletxes va decantar la balança de part dels cristians i els Alcodianos van seguir vivint dins la muralla d’Alcoi. La Tercera Revolta Mudèjar havia acabat amb la mort del visir Al-Azraq.
Moltes filaes anacròniques patien un ostracisme relacionat amb la falta de components i que l’estètica ja no era del gust de l’època. Al segle XX els alcoyans estaven encantats amb filaes de noms inspiradors i amb trages històrics. Per això la filà Alcodianos va ser ben rebuda pel públic, seguint la línia renovadora de filaes com Abencerrajes i Marrakesch. Ja en 1913 van desempenyar el seu primer càrrec junt a la filà Estudiants. L’alférez cristià va ser Camilo Amat Gisbert, amb un boceto de Fernando Cabrera. El mateix home va repetir com a capità cristià 1914 de la filà Alcodianos, quan encara no existien les esquadres de negres. Camilo Amat Gisbert va desfilar a cavall i envoltat de guerrers amb altes llançes com si vingueren d’una justa de l’època. Joaquim Martí va comandar la filà Alcodianos en aquells primers anys, amb el suport del distingit artista Fernando Cabrera.
La filà Alcodianos va rogar a l’Associació de Sant Jordi que li concediren un plaç de 15 dies per a trobar a la persona indicada per a ser l’alférez cristià 1920. La filà no passava per un bon moment i fins hi tot es va decidir que si la filà Alcodianos renunciava al càrrec, seria la filà Navarros l’encarregada. Finalment Jorge Pérez Gisbert va ser l’alférez cristià 1920, destacant al boato una enorme carrossa que va ser desqualificada al concurs de la Retreta. Al mateix temps que era primer tro, Jorge Pérez Gisbert va ser el capità cristià 1921 de la filà Alcodianos. No li va suposar cap estrès i va disfrutar dels 2 anys de càrrec lluint trages de vellut i escut metàl·lic al pit. Com a alférez de 1920 va portar un simple casc amb ploma blanca i com a capità cristià 1921 el casc recreava aquell emblemàtic de Jaume I amb un drac alat. Tant l’esquadra del capità cristià de la filà Vascos com de l’alférez 1920 de la filà Alcodianos van sorprendre molt. Els espectadors encara no estaven acostumats a esquadres de negres al bàndol cristià.
Els problemes econòmics de la filà Alcodianos es van agreujar en 1922, desprès de les despeses dels anys de càrrec i encara que havien venut el trage del capità cristià 1921. L’Associació de Sant Jordi va donar una subvenció extraordinària a varies filaes per a evitar l’extinció. Les pessetes extra van ser aprofitades per la filà Navarros per a portar endavant la capitania cristiana 1922. De res va servir en el cas de la filà Alcodianos ja que van desaparèixer en 1923 per una deficient gestió dels diners. Havien tingut que fer front a molts càrrecs en poc temps i això va ocasionar que se la considerara una filà cara. Durant 10 anys va participar la primitiva filà Alcodianos en les Festes de Sant Jordi, desapareixent al mateix anys que el Escuadrón de San Jorge. El col·legi Salesians d’Alcoi es va inaugurar en 1927 i l’ordre religiosa va començar a impartir l’ensenyament a la ciutat amb molta acceptació. Unes dècades més tard va aparèixer la Societat d’Antics Alumnes Salesians, consolidant moltes activitats al llarg de l’any i de tot tipus: Esportives, caritatives, teatrals i recreatives. Fins hi tot van organitzar la Festivitat de Maria Auxiliadora al mes de maig. Un dinar de futbolistes del col·legi Salesians d’Alcoi va acabar sent la primera reunió per a refundar la filà Alcodianos.
Va ocórrer en abril de 1959 i al mateix temps també es va acceptar la idea de formar un banc de sang. Uns donants altruistes que es van apuntar a la filà Alcodianos. Francisco Boronat Picó, com a president del Casal, estava conforme amb la proposta de Salvador Doménech Llorens per a refundar a la filà Alcodianos. Animats per la Junta Directiva, els Salesians van seguir treballant per Nostra Festa. Els faltava un boceto i van decidir arriscar moltíssim. Van presentar un trage morú per al bàndol cristià, explicant que volien simbolitzar la mescla de cultures existents a la Corona d’Aragó al segle XIII. La innovació no va agradar gens i el trage de color roig i blanc amb bombatxos lila va ser rebutjat. Com a curiositat aquest disseny d’estètica nòmada va acabar sent el trage oficial de la filà Argelianos de Ibi.
Rafael Guarinos ho va tornar a intentar i va presentar altre disseny per a la filà Alcodianos, aquesta volta amb una estètica més guerrera i medieval. El disseny va ser aprovat per l’Associació de Sant Jordi en gener de 1960. Constava de túnica verda amb merlets que recreaven les almenes d’un castell. Al pit portaven l’escut d’Alcoi combinant els color roig amb unes ales grogues. El xicotet casc era platejat i del cinturó marró penjava una espasa de fusta. La filà Alcodianos és l’única cristiana que desfila a l’Entrada Cristiana amb la capa blanca, decorada amb un escut on es veu el Castell de Festes. Les botes blanques es van afegir al disseny posteriorment. El trage oficial es va estrenar als carrers en la Glòria del 17 d’abril de 1960. El glorier fundador Jorge Segura va causar admiració. El cronista de Festes oficial va ser l’encarregat de preparar tota la documentació i papers que tenia que presentar la filà Alcodianos per a institucionalitzar-se. Adolfo Espí va ser el primer tro en les Festes d’Alcoi de 1960, quan 25 festers de la filà Alcodianos van fer la seua reaparició baix el sol de la Diana i l’Entrada Cristiana. Els bàndols moro i cristià van estar igualats durant poc temps, ja que amb la fundació de la filà Aragonesos en 1961 hi havia 14 filaes cristianes i 13 mores. L’equilibri es va recobrar en 1980 gràcies a la filà Benimerines, curiosament sorgida també d’uns antics alumnes Salesians. Resultava que la filà Alcodianos s’estava fent massa gran i alguns van preferir passar-se al bàndol moro.
La consolidació de la filà Alcodianos va arribar en 1962, quan eren 48 membres. Es va estrenar el pasdoble “Alcodianos” de Rafael Giner Estruch pel nou itinerari de les Entrades. Ja no acabarien al Temple de Sant Jordi al carrer Santo Tomás, sinó a l’Avinguda País Valencià. En 1962 es van celebrar Jocs Florals amb motiu de les Festes de Sant Jordi i Maria Doménech va ser l’única dama de la filà Alcodianos.
Un antic alumne dels Salesians que no era fester de la filà va salvar el compromís de l’alférez cristià 1965. Juan Jover Pascual va ser el primer càrrec de la filà Alcodianos en la seua etapa moderna. Per als components era tot un repte desempenyar l’alferecia cristiana amb tan sols 5 anys d’existència festera. Esportistes, simpatitzants i antics alumnes Salesians van sustentar un boato participatiu i amb una torre d’assalt. L’alférez cristià va desfilar sentat en una plataforma. El trage de Juan Jover combinava els colors groc i verd amb una corassa metàl·lica i un casc amb plomes de colors. La capa roja va estar pensada per Rafael Guarinos, al igual que l’esquadra de negres. Un disseny senzill que estava composat per una capa groga, una curta túnica de color roig i alguns metalls decoratius. Els esquadrers portaven un garrot com a arma, tancant la solejada Entrada Cristiana de 1965. És remarcable que l’oratge va ser benigne en casi totes les Entrades dels anys 60.
El montepio per a la capitania cristiana 1966 va permetre que la filà Alcodianos gastara molts dels seus recursos econòmics en mostrar un seguici esplendorós. No era una filà de rics, però al ser bastant nombrosa va poder portar endavant el càrrec amb la col·laboració dels antics alumnes Salesians. Més difícil va ser trobar un voluntari per a ser el propi capità cristià 1966 i finalment es va tirar avant Jorge Segura. Per tant aquest fester va ser el primer glorier i el primer capità cristià de la filà Alcodianos. El seu trage combinava els colors roig i blanc amb una capa verda. El casc daurat incorporava una xicoteta corona i com a arma portava una espasa. Jorge Segura va escandalitzar a alguns mirons per la seua incontinència en la Plaça d’Espanya. Fer-se pipi en plena Entrada Cristiana es va prendre amb humor i va ser perdonat pels nervis. El capità cristià 1966 va estar acompanyat de dos rodelles i dos favorites vestides de roig i rosa. Una vidriera policromada amb el patró d’Alcoi i dos carrosses formaven part del boato, encara que el capità cristià va desfilar a cavall. L’esquadra de negres recordava l’estètica del trage oficial de l’antiga filà Alcodianos de 1912, amb les seues plomes al casc, llançes de torneig i quatribarrada al pit. És destacable que la filà Alcodianos va traure esquadres especials infantils en més d’una ocasió.
Una d’eixes ocasions en que els xiquets de la filà Alcodianos van desfilar com una esquadra de negres va ser en 1973. Els tocava per primera volta l’esquadra d’enmig i la filà va considerar que es podien traure 2 esquadres de negres. Un error que va allargar molt l’Entrada Cristiana 1973 i va ser criticat per l’Associació de Sant Jordi. Els talls a la desfilada van acabar repercutint en l’alferecia cristiana de la filà Mozàrabes. El retràs horari va enfadar al públic i va sabotejar al boato i l’esquadra de negres envaint la calçada. La filà Alcodianos va ser una de les culpables d’aquella caòtica Entrada Cristiana de 1973, però la seua esquadra d’enmig de Luis Solbes va agradar molt. La capa a tires roges i grogues recreava la quatribarrada com a bandera d’Aragó i la falda era roja. Els metalls daurats del casc i la corassa brillaven baix el sol. A principis dels anys 70 es van fer algunes modificacions en el trage oficial de la filà Alcodianos per exemple a la capa i el calçat. Però el canvi més notable va ser l’estrena d’un peto tostat a l’Entrada Cristiana. L’escut d’Alcoi amb la creu roja i el Castell marró eren el dibuix central d’un peto preciós que va ser molt alabat. Es va veure per primera volta en la plujosa Entrada Cristiana de 1972 i el peto sols s’ha suprimit sense èxit en les Festes de 1995.
Francisco Moltó Abad va ser un fester alcoyà molt important al segle XX. A pesar de pertànyer a la filà Abencerrajes, “El Pansit” va ser Sargento Cristià durant 14 anys. Va arrancar la seua primera Diana en 1966 i va manifestar que no es retiraria del càrrec fins que la filà Alcodianos no tinguera altra capitania cristiana. Així ho va complir fins a 1980. Altre personatge molt estimat a la filà Alcodianos és l’Alcaide. Antuán Vicedo, Juan Llopis i Jorge Llàcer han sigut històrics alcaides que actuen com a amfitrions d’Alcoi quan el capità cristià arriba al Cantó Pinyó. En senyal d’agraïment van acompanyats d’una comitiva amb un xiquet alcodianet. En l’any 1974 la filà Alcodianos va protagonitzar l’entrega de claus al capità cristià i així s’ha mantingut la tradició fins a 2019. Abans de 1974 era la filà Aragonesos la que li oferia les claus al capità cristià, ja que era la última en desfilar abans de l’alférez cristià. Però en aquell 1974 els pertocava l’esquadra d’enmig a la filà Aragonesos i van sol·licitar que l’encarregada fora la filà Alcodianos per representar als antics pobladors d’Alcoi. Tot tenia sentit i la filà Alcodianos va accedir, encarregant-se del paper un xiquet alcodianet. Cada any un fester elegit per sorteig fa l’acte simbòlic de pujar a la carrossa i donar-li les claus al capità cristià.
A la Segona edició del Concurs d’Olleta Alcoyana la filà Alcodianos va guanyar el primer premi. Va ser durant el Mig Any d’octubre de 1973. En 1976 Alcoi celebrava el VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi i les Festes de Moros i Cristians anaven a fer-se durant 5 dies al mes de maig. La massiva Diana Centenària del tercer dia de Festes d'Alcoi en 1976 va quedar gravada en la memòria de la filà Alcodianos. Va ser la filà més multitudinària de la desfilada, com si tots els festers formaren un excepcional batalló. A la Glòria Centenària que va desfilar en dos ocasions diferents, la filà Alcodianos va vestir el seu trage primitiu de 1912 i el de la desapareguda filà Àngeles.
Per mitjà d’una votació entre 3 candidats es va elegir a l’alférez cristià 1979. Coincidia en el 20 aniversari de la filà Alcodianos i en l’any internacional de la infància. Àngel Silvestre Lario va estar acompanyat del seu rodella amb un trage idèntic. Tant el pare com el fill vestien un trage en tons verds i negres amb heràldiques a la túnica i un casc platejat rematat amb plomes verdes, el color de la filà. A més a més Juan Llopis Micó va ser el primer Mossèn Torregrosa que estava vinculat a la filà de l’alférez cristià i no a la família Torregrosa. La quatribarrada del boato va ser molt comentada pel desbordant públic de les solejades Entrades de 1979. Àngel Silvestre va ser un alférez cristià auster que va desfilar a peu. Enrique Galbis, membre de la filà, també va dissenyar el trage de l’esquadra de negres. De nou, la falda roja dels esquadrers era molt curta, com s’estilava en l’època. El casc daurat era la part més rica del trage de l’esquadra de negres, un magnífic final per a l’alferecia cristiana 1979.
Per a la capitania cristiana de 1980, Francisco José Agudo va portar un globus aerostàtic que finalment no es va enlairar desprès de molts intents. Paco Agudo Valdés, conegut per la venta de mobles i les pel·lícules de Festes de Moros i Cristians, va ser el capità cristià de la filà Alcodianos. Els reportatges en vídeo de la seua desfilada pels carrers d'Alcoi va inspirar els posteriors documentals sobre la Trilogia Festera Alcoyana que es van fer anualment desde 1982. Els cavallers a cavall havien format part de l'esquadra de negres de l'any anterior i a ells se'ls va dedicar la peça musical “El capità i els cavallers 1980” d'Amando Blanquer. Paco Agudo va estar acompanyat pel seu fill com a rodella en una plataforma molt ben decorada. Se'l va anomenar el capità cristià volàtil per les ales de la carrossa i del casc daurat amb plomes. El blanc era el color de la túnica i el verd el de les mànigues. Al dissenyador Luis Solbes li agradava clavar símbols de la filà als seus dissenys i per al capità cristià 1980 va incloure l’escut d’Alcoi i el Castell de Festes. L’arma era la llança de torneig que utilitzava la filà Alcodianos en els seus primers anys. Les donzelles del boato estaven precedides per una carrossa simulant el yelm del rei Jaume I el Conqueridor. L'esquadra especial infantil tenia aires fenicis. Fa 40 anys la filà Alcodianos va presentar una esquadra de negres estranya que mai s’havia vist. El casc daurat tenia forma de cilindre, la falda era negra i verda i la capa roja, com la creu al pit. En 1980 es va aprovar “La Roda”, que permetia que cada any l’ordre de formació anara retrocedint. Un canvi molt celebrat per la filà Alcodianos, ja que al ser de les més recents sempre desfilava l’antepenúltima a l’Entrada Cristiana. Altra reforma plantejada era que les Entrades arrancaren en “El Camí” però finalment no es va voler prescindir del tram de Sant Nicolauet i el Partidor.
L’esquadra d’enmig de 1987 va tindre un professional cabo batidor sobre un cavall blanc. “Apòstol poeta” era una marxa cristiana de fama als anys 80 i va ser utilitzada per moltes esquadres de negres, entre elles la del Mig de la filà Alcodianos. El trage estava format per una capa roja i una túnica de pell tintada a ratlles blanques i negres. Les xarxes de pesca i les escames al casc daurat aportaven reminiscències marineres al disseny del fester alcodiano Enrique Galbis. Una esquadra d’enmig compartida per festers de varies generacions: Joves i vells de la filà Alcodianos.
L’alferecia cristiana 1993 de la filà Alcodianos va tindre una estètica tremendament bèl·lica. Carmina Nadal es va estrenar com a coreògrafa d’èxit amb el ballet del bé i el mal. Les ballarines es dividien en trages de color roig i negre i blanc i daurat. Amb les seues capes i màscares amb plomes representaven la lluita entre el bé i el mal per a que Sant Jordi acabara matant al drac. Es va estrenar la fanfàrria “Mascarada” del composito Àngel Lluís Ferrando. La Cucafera amenaçava a la princesa Margarita, tal i com es conta a la llegenda de Sant Jordi i la rosa. El boato de José Moiña va estar format per tropes de guerreres, ballesteres i arqueres. El so de les campanes i cascavells anunciava l’arribada de l’alférez cristià i els seus temibles cavallers. El trage de Jordi Seguí Ripoll és probablement el més guerrer i salvatge que ha portat un alférez cristià a Alcoi. Destrals, espases, metalls, cotamalla, banyes i rostres terrorífics conformaven un impressionant trage de José Moiña. Jordi Seguí “Quaranta” li va cedir el càrrec al seu pare en alguns actes, com a homenatge a la seua dilatada vida festera. La carrossa tenia una calavera, mentre que la favorita estava protegida per unes banyes gegants. Portava un trage roig amb molts metalls platejats i un casc alat amb plomes. “L’ambaixador cristià” i “El Barranc del Sinc” van ser dos marxes cristianes de Rafael Mullor Grau que es van escoltar al boato de la filà Alcodianos. Un teler, mercenaris lluitant, dames amb llançes i gossos de caça completaven un excel·lent boato que va tancar l’Entrada Cristiana de 1993. Però com a colofó triomfal estava l’esquadra de negres amb disseny de Jordi Sellés. L’allargat casc i la falda taronja amb tocs de verd van brillar en el solejat migdia del 22 d’abril de 1993.
Segurament la capitania cristiana 1994 siga recordada com la millor de la filà Alcodianos en tota la seua història. El incomparable Alejandro Soler es va encarregar de tot el disseny dels trages, incloent també carrosses tan espectaculars com la fortalesa amb pont llevadís, la torre de vigilància i els escenaris teatrals. Els nanos i gegants que obrien el boato representaven les tropes d’Al-Azraq i Jaume I preparades per a la batalla. Els 40 cavallers de Jaume I precedien a Vicente Gisbert Torregosa. El capità cristià 1994 i les seues 2 favorites portaven uns fantàstics dissenys d’Alejandro Soler. Les filles de Vicente Gisbert anaven de roig i negre, mentre que el propi capità cristià vestia de blanc amb la creu roja a la falda i un castell metàl·lic al pit. El casc platejat amb plomes negres als dos costats era molt bonic. La banda de música de Carcaixent va arribar tard i es va incorporar a la desfilada a l’altura de la Font Redona. Els cavallers amb trages nobles i heràldiques van estrenar la marxa cristiana “Remuga capità 1994”. Molts grups femenins d’estètica guerrera, la guàrdia amb llançes, els escuders marrons i un torneig medieval a cavall van completar el boato. L’alcoyana Carmina Nadal va presentar el seu segon ballet també amb la filà Alcodianos, qui li havia donat l’oportunitat d’introduir-se en la part més artística de les Festes de Moros i Cristians. Les ballarines amb màscares emulaven ser titelles enganxades als seus fils. Com cada titella representava les virtuts i pecats, el vestit era diferent i li donava més cromatisme al conjunt. Àngel Lluís Ferrando va composar la graciosa obra musical “Titellam”, que utilitzava ferramentes del camp com a instruments de percussió. L’esquadra de negres era impressionant i seguia l’estil d’Alejandro Soler: Colors obscurs, metalls daurats en excés, capa de pell d’animal, cuero marró i banyes al casc alat de color negre. Vicente Gisbert va gaudir de bon oratge en la seua Entrada Cristiana de 1994.
La primera dona en ser membre de ple dret a les Festes d’Alcoi pertany a la filà Alcodianos. Núria Martínez Molina va creuar en la filà al 1997 pagant la fulla a gastos sencers. Per tant ja era festera i en teoria podia gaudir dels mateixos privilegis que un home. A pesar de les pressions del sector més conservador de Nostra Festa, Núria Martínez va desfilar amb el trage oficial recolzada pels seus companys Alcodianos. Ella es va convertir en una de les protagonistes de l’Entrada Cristiana de 1998, rebent felicitacions al seu pas per la tribuna d’autoritats. L’alcalde José Sanus li va donar l’enhorabona pel pas endavant que havia fet. També va rebre el suport del president de l’Associació de Sant Jordi: Adolfo Seguí que justament era membre de la filà Alcodianos. Semblava que la integració de la dona anava a revolucionar les Festes d’Alcoi, però pocs anys desprès la Junta Directiva de Rafael Romà va prohibir les esquadres mixtes. L’Ordenança Festera feia molt complicat que Núria Martínez tinguera el dret de fer esquadra, ja que necessitava a 10 festeres més apuntades a la filà Alcodianos. En varies filaes es va denegar a les dones que eixiren en esquadra i això va conduir a que es constituirà una entitat que buscava la igualtat de les dones a les Festes d’Alcoi. Fonèvol va protestar per la negativa i rebuig que van rebre festeres com Núria Martínez i Hermínia Blanquer, a qui no se li permetia fer esquadra en la filà Navarros. El masclisme va seguir existint a pesar de la creació dels dissenys femenins. La filà Alcodianos va ser de les primeres en tindre un. El trage fet per José Moiña mantenia el color verd de la filà, però allargava la falda i li donava més presència a les teles blanques i el cuero marró. Les dones vetades de les filaes van provocar debat a la ciutat i els casos vergonyosos van arribar als tribunals. Les polèmiques i amenaces que envoltaven a Fonèvol continuen vigents, ja que ara demanen un trage únic per als festers i festeres. L’ostracisme de Núria Martínez va acabar en 2018, quan ja hi havia 13 festeres de ple dret a la filà Alcodianos i van poder desfilar a la Diana. Ara els falta una esquadra de blancs a l’Entrada Cristiana, encara que les festeres s’han resignat al trage femení que es va crear al 2005, amb xicotetes modificacions.
Al començament del segle XXI la filà Alcodianos afrontava una nova esquadra d’enmig. El disseny de José Moiña era increïble tant per davant com per darrere, amb una capa de pell marró amb cranis humans penjant de l’arma. Cordes, cascavells, ossos, macramé, banyes i xapes de bronze van ser alguns dels materials gastats per a adornar el trage. L’embut del casc va impactar molt, com també les plomes de faisà i els metalls. El pas accelerat de la marxa cristiana “Cid” va fer que l’esquadra de negres 2001 de la filà Alcodianos arribara a la Bandeja amb 15 minuts d’avanç sobre l’horari previst. L’èxit de la brillant Entrada Cristiana de 2001 també va ser mèrit de les filaes Vascos i Mozàrabes per la fluïdesa dels seus boatos de càrrec.
A la filà Alcodianos li pertocava l’alferecia cristiana en l’any posterior a la celebració del 750 aniversari de l’Otorgament de la Carta Pobla. Les estrenes musicals de Francisco Valor i Saül Gómez van crear molta expectació abans del 22 d’abril de 2007. Al boato van sonar “Zaphirus”, “Sagittarie”, “Signum” i “Draps bruts” que no s’havien escoltat mai i es van convertir en composicions molt alabades. Els ballets de Carmina Nadal van recrear els coloms blancs de la Glorieta i un multicolor llavador tradicional. La Torre Na Valora, el portal de Riquer i el pont de Buidaoli van estar presents en un boato ple de campanes i àguiles. El Mossèn Torregrosa animant als camperols també va tindre més protagonisme que mai a l’Entrada Cristiana de 2007. Les arqueres precedien a la carrossa de la favorita i les dames plenes de plomes negres, amb estètica bèl·lica i amenaçant. José Moiña va ser el dissenyador del càrrec i, com era amic personal de l’alférez cristià, va eixir de cavaller. A Ricardo Pons Sala li va afectar la pluja quan ja havia arrancat i no va suposar un problema per a que disfrutara en la seua carrossa envoltada de bruixes espectrals en moviment. Tant els cavallers com el propi alférez cristià portaven un trage guerrer en tons negres i molts metalls platejats. A més a més l’exultant Ricardo Pons tenia brodats a la falda i un estampat d’un quadre de Marçal de Saz on apareixia Jaume I i Sant Jordi derrotant als musulmans. L’esquadra de negres, dissenyada per César Vilaplana, també va tindre predomini de metalls i cadenes i del color negre. En canvi la capa era roja i groga. La banda de música tocant la marxa cristiana “Penyalba” tancava el boato de la filà Alcodianos en 2007.
Un guió argumental conjunt van tindre les dos capitanies de 2008. La filà Alcodianos va presentar un boato amb un plantejament molt original, idea de Jordi Peidro amb l’aprovació de Fernando Santonja. “Cruïlla de cors” narrava la història de 2 bessons separats en la infància. Sigfrid vivia amb la seua família i desprès de visitar Osca va descobrir que el seu germà Yazid havia sigut assassinat pels musulmans. Va nàixer en ell l’odi cap a aquella religió i es va convertir en un guerrer de la cristiandat. Al llarg de la seua vida, Sigdrid va viure entre luxes de palaus i també va ser capturat pels àrabs en batalles. Desprès d’encarregar-se de fires i mercats va acabar en la Batalla d’Alcoi de 1276, on es va retrobar en el seu germà. Yazid havia sigut criat pels àrabs durant dècades i formava part de les tropes d’Al-Azraq. Un abraç entre Sigfrid i Yazid llançava un missatge de germanor entre cultures. La posada en escena no va ser massa adequada i el desordre i falta de serietat d’alguns grups va deslluir la capitania cristiana 2008. La música pregravada va ser molt criticada per l’ús excessiu en varies parts del boato. No era el mateix escoltar xirimites en directe que uns altaveus. Encara que “Cruïlla de cors” va ser una aportació interessant que va donar molt de joc, al carrer no va resultar com s’esperava. La trama era massa complicada i ni tan sols quedava clara per mitjà de ballets com “El dimoni moro”, “Les infidelitats de la cort” o “La peste negra”. La sobrietat del trage blau de Nando Santonja Sanz va ser molt comentada. El capità cristià 2008 va ser el primer en no portar casc i els alcoyans no van entendre aquesta decisió transgressora. La favorita i les rodelles també portaven trages senzills en blau i taronja. La carrossa de Fernando Santonja tenia una cascada i una portalada gòtica. L’esquadra de negres d’Alfredo Mullor portava una túnica ocre, una melena al casc i una capa colorista. Els esquadrers salvatges van desfilar amb “Xamarcai” de Francisco Valor i els cavallers amb “Aleluya” d’Amando Blanquer. La primera marxa cristiana de la història complia 50 anys en 2008. Àngel Lluís Ferrando, director de la Banda Primitiva d’Alcoi, va estrenar la marxa cristiana “Cruïlla de cors”. Al igual que “Zaphirus” de Francisco Valor, “Cruïlla de cors” també incorporava una coral. Es pot considerar a la filà Alcodianos com una de les que més ha fet pel progrés de la música festera alcoyana.
L'únic Sargento Cristià que ha tingut la filà Alcodianos és Juan Abad Lillo, que va guanyar el concurs en 2005. Va fer la seua despedida del càrrec arrancant la Glòria Major del 23 de març de 2008. Aquell dia va nevar i Juan Abad estava molt content ja que coincidia en l’any de capitania cristiana de la seua filà. Al bàndol contrari, l’únic Sargento Moro de la filà Alcodianos va ser Carlos Mateo Gonzàlez. L’il·lusionat jove va tindre que aplaçar la seua estrena a la Glòria Major de 2011 per culpa d’una borrasca durant tota la Setmana Santa. Un any abans, la filà Alcodianos va celebrar el seu Cinqüentenari. La celebració va incloure exposicions fotogràfiques i es van organitzar actes culturals. L’Entrada Cristiana de 2010 va arrancar amb mal temps, però va parar poc desprès i la filà Alcodianos quasi no es va veure afectada per la pluja. Santi Carbonell s’estrenava com a dissenyador fester amb l’esquadra commemorativa de la filà Alcodianos. El cinturó de cuero marró tenia gravada la silueta del Barranc del Sinc i la capa blanca i roja feia al·lusió a la creu de Sant Jordi. La túnica era verda i gris amb una combinació poc vista que va donar bons resultats a pesar de la falta de sol. El casc metàl·lic tenia dos ales de plata. Una esquadra de negres clàssica per als 50 anys desde la refundació de la filà Alcodianos. A la plujosa Diana de 2010 es va estrenar el pasdoble de Francisco Valor anomenat “De Fusta a metall”. El títol reflectia el pas del temps en la filà Alcodianos, ja que als seus inicis l’espasa de la filà era de fusta i actualment és de metall.
A l’Entrada Cristiana de 2009 va desfilar una esquadra infantil de xiques de la filà Alcodianos. La novetat va pillar d’imprevist als mitjans de comunicació i no va haver tanta polèmica com en anys passats perquè eren menors d’edat. Les joves anaven en esquadra darrere de la banda de música, reivindicant les seues ganes de formar part activa de les Festes de Moros i Cristians. Encara que mai van estar prohibides, fins al 2015 no va haver una esquadra femenina a la Diana. Gràcies a la filà Marrakesch van començar a normalitzar-se les esquadres femenines en Alcoi. En aquest històric any, la filà Alcodianos va tindre la seua quarta esquadra d’enmig. Santi Carbonell repetia amb el Mig oferint un disseny ferotge i amb destrals com a arma. Desprès de la decepcionant acollida de la capitania cristiana 2008, la filà Alcodianos va recuperar l’estima del públic en 2015. L’esquadra d’enmig va triomfar i també la nova marxa cristiana de Francisco Valor: “Fill del Sinc”. Els metalls en or i plata cobrien l’armadura, braços i el casc dels esquadrers. La túnica negra i gris tenia mols detalls i la capa a ratlles roges i grogues formava la bandera valenciana. A més a més dels mucles penjaven 3 escuts: Una corona reial, els símbols d’Alcoi i la imatge de Sant Jordi a cavall.
La filà va nàixer a partir de la Societat d’Antics Alumnes Salesians i allí s’ha quedat durant dècades, mantenint aquella unió i afecte amb la institució religiosa i educativa. La filà Alcodianos disposa d’un gran local a la Plaça Mossèn Josep, junt a l’escola i el teatre dels estudiants. La capacitat de la seu social és suficient per als 218 individus festers, els 27 socis, les 124 acompanyants femenines i els 90 infantils. Seria genial que un d’aquells xiquets fora Sant Jordiet, ja que la filà Alcodianos té pendent aquest càrrec patronal escollit a l’atzar. En aquest mes de setembre de 2020 han faltat 2 primers trons de la filà Alcodianos: José Ignacio Domínguez i José Llorca que va ser fundador. Altres festers importants de la filà cristiana són Voro Boronat, Jordi Pascual, Adolfo Laliga, Jaume Segura, Juan Llopis i Julio Ibàñez. Ismael Gisbert és el primer tro desde 2018 i a la seua Junta Directiva li demanem molta paciència per a gestionar a la filà en aquesta època de pandèmia.
La Societat Cultural de Penàguila és la banda de música que toca per a la filà Alcodianos desde l’any 1993. Precisament en aquell any d’alferecia cristiana, l’esquadra de blancs va començar a desfilar amb la marxa cristiana “Bonus Christianus”, reservant el pasdoble “Alcodianos” per a la Diana. També la colla de xirimiters “La Degollà” d’Alcoi porta 25 anys rebent la confiança de la filà salesiana. Aquest respecte pels músics es va notar en alguns càrrecs i és molt habitual que compositors com Francisco Valor i Àngel Lluís Ferrando li dediquen obres musicals a la filà Alcodianos. En l’apartat artístic, José Moiña va tindre prou força com a dissenyador durant molts anys i desde 2010 Santi Carbonell ha rebut molts encàrrecs de la filà Alcodianos. En el futur, qui va ser alférez moro de 2018, prepararà la pròxima alferecia cristiana de la filà Alcodianos. Esperem que siga una realitat en 2022...
No hay comentarios:
Publicar un comentario