Desprès d'una introducció històrica sobre el Cid Campeador, ens centrem en els origens remots de la filà alcoyana. En 1845 la filà del Cid va declinar l'alferecia cristiana, passant per torn a la desapareguda filà Capellans. La filà es va dissoldre fins a 1856, però dos anys desprès van tornar a renunciar a l'alferecia cristiana. El càrrec va ser acceptat per la filà Antigua Veneciana. A l'any 1862 el 18 membres de la filà Cides ocupaven la novena posició per darrere de la filà Mariners, també desapareguda. La filà Cides va tornar a reaparèixer en les Festes d'Alcoi de 1871 i a l'any del VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi van fer l'alférez cristià. Van haver decoracions especials de façanes i carrers i molts actes previs religiosos, festius i culturals. En 1876 el trage oficial de la filà Cides recordava al dels mosqueters de l'obra literària d'Alejandro Dumas. Aquell any van fer l'alferecia cristiana, tenint també al capità cristià en 1877 amb Miguel Gonzàlez desfilant a peu.
El nom de la filà tenia molta relació amb l'Edat Mitjana, però el primer disseny era més propi de segles posteriors. Els anacronismes als trages eren molt recurrents a les filaes del bàndol cristià del segle XIX. El trage de la filà Cides era negre, amb pantalons curts i barret amb ploma blanca. La faixa era roja i el xaleco tenia adorns blancs i una creu roja. El trage va tindre xicotetes reformes fins a principis del segle XX. L'arma de la filà Cides era un trabuc, que dona una pista sobre la seua existència quan les Festes de Moros i Cristians rebien el nom de "Soldadesca".
José Espí és el primer tro més antic que hi ha documentat. Els càrrecs del segle XIX de la filà Cides són l'alférez cristià 1888 i el capità cristià 1889. La filà Cides va desempenyar sense pena ni glòria el càrrec d'alférez cristià en 1897. No eren una filà massa popular i en aquella època no es valorava tant l'antiguitat de les filaes. Antonio Vilaplana va ser el capità cristià de 1898, aportant a Nostra Festa un trage diferent amb un barret de copa alta. El trage seguia l'estètica de la filà Cides en aquells temps i era molt luxós.
Antonio Vilaplana Beneito va ser el primer alférez cristià de la filà Cides al segle XX. En 1907 el mateix fester va ser el capità cristià d'Alcoi. El seu rodella portava el mateix trage d'ambientació francesa amb pantalons curts i barret elegant. Un trage poc adequat per a una Entrada Cristiana i que va ser criticat pels alcoyans i sobretot per l'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi. El gust estètic havia canviat i al 1906 va aparèixer la filà Gusmans, la primera amb un trage estrictament medieval. Els anacronismes començaven a estar mal vists i Fernando Cabrera i Francisco Laporta defensaven una corrent artística basada en l'historicisme.
La filà Cides es va veure obligada a canviar si volia gaudir de l'estima dels alcoyans. A l'any 1916 la Junta General va aprovar un nou disseny per a la filà, seguint l'estètica de l'anterior trage de mosqueter. Els pantalons seguien sent curts, però de color verd. El xaleco mantenia la creu roja i els adorns als braços, però passaven del negre al verd. El barret marró tenia una ploma roja que combinava amb el color de la faixa. La capa curta era de color blau clar. A pesar de l'intent de la filà Cides per renovar-se, el disseny no va calar entre el públic i va ser bastant criticat. Per a la filà Cides continuaven els anacronismes i per fi van entendre que la gent exigia unes vestimentes medievals, sobretot veient l'èxit aconseguit per la filà Vascos o el declivi de la filà Estudiants.
Coincidint amb el canvi de disseny, la filà Cides va fer una alferecia cristiana poc recordada. Antonio Vilaplana Beneito va ser l'alférez cristià 1916, intentant remendar les crítiques al seu trage de 1906. 10 anys desprès el fester més important de la filà Cides va tornar a ser capità cristià. El trage que va lluir en 1917 si va agradar al públic, sobretot per la sobrietat i les influències medievals que tenia. El casc de metall va incloure una corona i a la túnica blanca hi havia una creu cristiana estampada. No obstant, el bàndol moro tenia més popularitat, ja que per la vesprada es veien boatos més espectaculars i començaven a desfilar esquadres de negres. 1917 va ser un any vital per a les Festes d'Alcoi.
El trage mosqueter verd de la filà Cides va durar poc temps perquè no tenia cap rigor històric. L'Associació de Sant Jordi era partidària d'aprovar reformes de trages cristians sempre que aportaren una visió medieval a les Festes d'Alcoi. La transformació de la filà Cides en uns guerrers del segle XIII es va portar a terme a partir de 1919. Una imatge nova que s'apartava totalment dels anteriors trages de la filà. En 1921 es va produir el gran canvi en el trage de la filà Cides. Ja no portaven pantalons, sinó una túnica granate amb capa blanca. En un primer moment portaven al pit un lleó rampant, però en 1921 ja tenien la creu cristiana al centre. Alguns historiadors han atribuït aquest disseny a la filà Asturianos, per un error d'impremta en un llibret de filaes datat als anys 20. La filà Cides guanyava en vistositat i austeritat en el seu trage, tal i com demanaven els festers per a una filà d'origens castellans.
El fill del gran fester Antonio Vilaplana Beneito va ser l'alférez cristià 1924. La filà ja tenia unes característiques medievals que es van veure clares al boato i el trage de Jorge Vilaplana Miralles. A l'any següent el mateix fester va ser el capità cristià 1925. El primer tro va lluir un trage preciós però simple. Jorge Vilaplana portava una corassa de pell damunt d'una cotamalla de metall que tapava la falda blanca. De metalls estaven fet el casc, els adorns del pit i el collar amb una creu. La pluja va deslluir l'Entrada Cristiana 1925, per a desgràcia de Jorge Vilaplana. El fester li va donar molta vida a la filà Cides, però la va abandonar en 1932. La filà Cides viuria una nova crisi als anys 30, desprès d'estar bé durant les primeres dècades del segle XX.
1934 va ser un any especialment dur per a la filà Cides, però també molt gratificant. Els festers van fer grans esforços per a traure endavant l'alferecia cristiana de la filà. El càrrec va ser ocupat per un senyor molt popular i estimat: Joaquim Oltra Pérez. El ric fester de la filà Cides es va desentendre dels problemes entre els republicans i l'Associació de Sant Jordi per a disfrutar del seu càrrec d'alférez cristià. Va desfilar a cavall portant un trage de mosqueter negre que recordava molt al primer trage de la filà, excepte pel medalló i el barret. Les Festes d'Alcoi 1934 van rebre la pesada visita de la pluja durant molts dies i a Joaquim Oltra es va mostrar malhumorat per la seua mala sort. Per a animar-lo, la classe obrera d'Alcoi es va inventar una cançó que va acabar sent un èxit de la música tradicional valenciana. La lletra era "Ay Don Joaquim, Don Joaquim, Don Joaquim quina aigua cau! Ay Don Joaquim, Don Joaquim, arromanga't un camal!". La melodia fins hi tot forma part d'una canço del grup "Al Tall".
Xicotets grups d'amics van salvar a la filà Cides de l'extinció als anys republicans. El capità cristià 1935 va ser Antonio Masià Ripoll, que va desfilar a cavall com l'anterior alférez de 1934. Algun sector del públic va opinar que el trage del capità cristià era ridícul i no tenia cap relació amb el rei Jaume I. Antonio Masià Ripoll va participar en la plujosa Processó General en la que no hi havia cap element religiós, ja que l'Ajuntament republicà era contrari a que la fe catòlica es demostrara fora de les esglésies. L'ambient era desangelat perquè l'Associació de Sant Jordi havia perdut les seues funcions com a organitzadors de les Festes de Moros i Cristians. Prohibicions i batalles judicials es van viure en la societat festera dels anys 30, encara que la filà Cides es va mantenir al marge d'aquest problema, ja que patia una precària situació econòmica. És lògic pensar que la capitania cristiana 1935 no va tindre massa luxes i ni tan sols hi ha fotografies de l'esquadra de negres.
Durant la Segona República la filà Cides va recuperar el disseny mosqueter típic del segle XVIII. La tornada al disseny antic es va deure a motius polítics. A la capa tenien la bandera d'Espanya roja i groga. Amb el canvi de bandera a la tricolor, la filà Cides es va negar a afegir el color morat al seu disseny. Els festers i el primer tro Emilio Santacreu van optar per desfilar amb el trage negre, recuperant aquell vell anacronisme. Va haver opinions de tot tipus, però les Festes de Sant Jordi tenien molts fronts oberts i van haver debats més importants i tensos. Algunes filaes es van declarar extingides al oposar-se a unes Festes de Moros i Cristians laiques. La filà Cides si va eixir a les Entrades de 1931 a 1936, però travessant una greu crisi en el número de components. Quan la família Vilaplana va renunciar a la filà Cides, pocs festers van continuar a la filà i Don Joaquim va ser l'únic fester realment il·lusionat. La filà Cides es va reincorporar a les Festes d'Alcoi en 1940, passada la Guerra Civil Espanyola. Van seguir portant el simpàtic trage mosqueter durant uns anys. És en 1946 quan permuten en guerrers medievals de nou. La filà Cides no va recuperar el disseny de 1921, sinó que va encarregar un nou trage basat en la figura del Cid Campeador. Els dirigents de la dictadura franquista van aplaudir la decisió de la filà Cides, perquè Rodrigo Díaz de Vivar estava considerat un heroi castellà. El disseny presentava una capa blava, túnica de color canella amb una simple sanefa i un escut al pit i un casc de metall platejat. La destral quedaria instaurada com l'arma definitiva de la filà Cides.
Les penúries de la postguerra van fer mal a la filà Cides. Era una filà molt pobra i xicoteta, fins al punt de que en 1943 van votar en contra de que es celebraren les Festes de Moros i Cristians. Va ser l'única filà en oposar-se, però van acabar acceptant el càrrec d'alférez cristià gràcies a l'ajuda entusiasta de penyes d'altres filaes. La filà Cides encara desfilava amb l'antic disseny mosqueter i per això Remigio Richart va portar un trage basat en les vestimentes del segle XVIII. L'alferecia cristiana va resultar molt trista i amb poques novetats, ni tan sols amb una esquadra de negres decent. La filà Cides no tenia una idiosincràcia pròpia al haver canviat tan de disseny.
La filà Cides tampoc va fer grans aportacions en la capitania cristiana 1944. A més a més el seu trage mosqueter estava passat de moda i el públic els demanava que s'adaptaren als dissenys medievals. Un fester moro va substituir a Remigio Richart i li va fer el favor a la filà Cides per a que no es quedaren sense capità cristià. Santiago Alòs Candela va fer un càrrec ambientat en el segle XVIII i el seu trage era anacrònic però bonic.
Amb el disseny medieval de capa blava, la filà Cides va desempenyar dos càrrecs als anys 50. El primer va ser l'alférez cristià 1955. La continuïtat de l'antiga filà estava en perill i la filà Cides no aconseguia augmentar el número de festers de ple dret. Un grup d'amics es va responsabilitzar de l'alferecia cristiana 1955. El fidel fester anomenat popularment com "Piga" va representar a l'alférez cristià, desprès d'haver sigut alférez moro 1949 de la filà Verds. Francisco Gisbert va baixar l'Entrada Cristiana sobre un cavall i amb una vestimenta de noble medieval que mostrava la seua espada com a demostració de poder. El sol va repercutir positivament en el lluïment de l'esquadra de negres, amb una túnica tan sols decorada amb unes cadenes.
La filà Cides tenia tan sols 2 festers de ple dret en l'any de capitania cristiana 1956. Un d'ells es va presentar a la Glòria del dia 1 d'abril i per tant es comprometien a portar endavant el càrrec. Alcoyans d'altres filaes es van encarregar del boato del capità cristià 1956, un fet bastant habitual als anys 50. La filà Almogàvars també va passar per la mateixa situació penosa i els efectes de la fam i la postguerra encara eren evidents en la societat valenciana. Alcoi va anar recuperant-se a base de industries potents, però la filà Cides era de classe treballadora i no podia endeutar-se. Eugenio Raduán Boronat va encapçalar l'ordenada Entrada Cristiana 1956. El sol va acompanyar a les Festes de Sant Jordi en les que es recordava el 700 aniversari de l'otorgament de la carta pobla a Alcoi. L'esquadra de negres va ser salvatge i portava uns cuidats escuts. Es van incorporar els timbals a la banda de música que interpretava el pasdoble "El desitjat". Faltaven 2 anys per a la creació de les marxes cristianes. Quan van acabar les Festes de Sant Jordi 1956 les penyes que havien contribuït a l'esplendor de la capitania cristiana es van desapuntar de la filà Cides. A la filà tan sols quedava l'alférez cristià 1955 i Tino Herrera. Aquest home nascut a Santander va ser l'impulsor de la filà Cides als anys 60.
Agustín Herrera Pereda tenia el compromís de salvar a la filà Cides i en moments crítics va creure que no estava tot perdut. Per a les Festes d'Alcoi de 1957 va reclutar a coneguts per a que desfilaren amb la filà Cides. Els trages van ser alquilats durant uns anys a antics festers de la filà, per tant els nous components no tenien que encarregar-se del trage. En l'any 1958 sols hi havia 10 components en la filà Cides i casi es queden sense poder eixir a la Diana. Francisco Gisbert també buscava voluntaris per a la filà Cides, però en 1960 van veure impossible demanar prestats els trages. La decisió presa pel primer tro Agustín Herrera va ser renovar el trage oficial. Rafael Guarinos Blanes era l'assessor artístic de l'Associació de Sant Jordi i a ell se li va encarregar el nou trage de la filà Cides. Tant li va agradar que es va apuntar a la filà. El propi Agustín Herrera va estrenar el trage reformat de la filà Cides en la Glòria de 1960. El disseny de Rafael Guarinos va causar una grata impressión entre els alcoyans. Una de les innovacions del disseny de Rafael Guarinos era el material de l'escut. La filà Cides va ser la primera en canviar els escuts de fusta i cartró per uns de metall que li donaven més autenticitat al conjunt. L'àguila negra es va convertir en l'animal i símbol de la filà cristiana i apareixia al bolset groc. Novament la filà Cides tenia un trage medieval que seria el definitiu i perfilava l'estètica festera per als anys 60. Moltes altres filaes cristianes van modificar el seu trage oficial, sent Rafael Guarinos un dels impulsors d'aquesta revolució. El disseny oficial de la filà Cides consta d'una túnica de color granate amb un cinturó ample de cuero marró. La capa és de color gris i combina amb el casc de metall. La cotamalla a les cames i els braços donaven una aparença bèl·lica als festers i també portaven un xicotet escut groc al pit.
Al llarg de la dècada dels 60 els festers de la filà Cides van anar adquirint en propietat el trage oficial de la filà. Un trage que va agradar molt i que va fer que molts homes s'apuntaren a la filà. Agustín Herrera Pereda va ser el primer tro que va millorar la filà Cides i la gent l'anomenava carinyosament "el kasike". L'Associació de Sant Jordi va denegar la incorporació de la filà Tuaregs al bàndol moro. Aquesta va ser la raó primordial per la qual es va consolidar la filà Cides. Aquells frustrats Tuaregs es van apuntar a la filà Cides, iniciant una nova etapa per a la filà de Tino Herrera. La filà Cides ja vivia una gran expansió quan li va tocar el càrrec d'alférez cristià 1969. El fester Jordi Santonja Sanus va desfilar a cavall en la solejada Entrada Cristiana. L'esquadra de negres va agradar tant que va ser una de les més fotografiades de l'època i la imatge de Crespo Colomer va ser la portada del primer disc de música festera: "Ja baixen". Rafael Guarinos li va dissenyar un trage roig i taronja a Jordi Santonja Sanus, destacant l'àguila daurada que lluïa al casc i al pit.
El bon temps es va aliar amb la Trilogia Festera Alcoyana de l'any 1970. La filà Cides va viure un any molt intens amb la capitania cristiana de Jorge Albero Martínez. La confecció dels trages es va fer en Toledo, però tot tenia la firma de l'artista alcoyà Rafael Guarinos. El trage del capità cristià era molt auster, sobretot per la túnica blava i l'armadura de plata. La moda de l'època era que el casc tinguera un ploma roja. Jorge Albero Martínez va estar acompanyat de les seues favorites vestits amb trages de castellana. Carrosses, palanquins, genets a cavall i xiquets amb el trage antic de la filà completaven el boato de la filà Cides en 1970. L'esquadra de negres va agradar sobretot a la Junta Directiva de l'Associació de Sant Jordi. Els anys de càrrec van coincidir amb que la filà Cides també tenia per sorteig al Sant Jordiet.
A finals dels anys 60 la filà Cides va inventar el sopar en homenatge a la dona. Es tractava d'una celebració antiquada per a casats, en la que per un dia permetien a les dones entrar a les seus socials en companyia dels homes. La filà Cides va ser la pionera d'aquesta tradició, que es va fer molt popular en la resta de filaes fins a principis del segle XXI. La filà Cides havia superat la seua profunda crisi i tenia ganes de fer festa. En 1969 van tindre al seu primer Sant Jordiet, coincidint amb l'alferecia cristiana de la mateixa filà. José Francisco Palací Martínez va ser un Sant Jordiet gros amb una corassa platejada amb l'àguila, símbol de la filà Cides. En 1970 l'atzar regalava a la filà Cides el seu segon Sant Jordiet consecutiu. El capità cristià Jorge Albero va eclipsar un poc al xiquet Fernando Pérez Miró que encarnava al patró d'Alcoi. El Sant Jordiet 1970 portava un trage més luxós que el de 1969 i destacava per una corassa daurada amb la creu cristiana.
Si el Sant Jordiet 1970 portava un casc amb fines plomes blanques, el següent Sant Jordiet de la filà Cides va canviar totalment l'estètica, portant un casc de raspall roig. En 1977 el Sant Jordiet va ser Jorge Moltó Cantó i curiosament alguns pares de Sant Jordiet va desempenyar càrrecs en la filà Cides posteriorment. En 1977 el dissenyador del trage de Sant Jordiet no va ser Rafael Guarinos, sinó Paco Aznar. Per primera volta la filà Cides recorria a altre dissenyador, encara que tant Rafael Guarinos com Paco Aznar pertanyen a la filà cristiana. En quant a l'esquadra d'enmig 1977 de la filà Cides, si va ser obra de Rafael Guarinos. Els esquadrers lluïen un trage groc que cridava molt l'atenció gràcies al sol del matí. La capa roja i l'àguila negra unien el disseny de l'esquadra de negres a les característiques de la filà Cides.
A l'any 1983 la filà Cides va desempenyar el càrrec d'alférez cristià en la persona de Jorge Palací Calatayud. El dissenyador Rafael Guarinos va posar la seua imaginació al servici d'un boato cortesà i ple de cavalls. Rodelles i cavallers baixaven el carrer Sant Nicolau trotant, mentre que les castellanes desfilaven en carrossa. Dos torres medievals eren arrastrades per esclaus africans. L'alférez cristià a cavall va tindre polèmica en l'Entrada Cristiana. Mentre els núvols anaven ocupant el cel de migdia, un gran tall es produïa en la filà Maseros. Darrere ja desfilava el propi alférez cristià i Jorge Palací va prendre una improvisada decisió. Per a evitar el retràs horari i els xiulits dels espectadors, l'alférez de la filà Cides es va posar a galopar pel carrer. Desfilava amunt i avall ràpidament, omplint l'espai buit que havia produït la filà Maseros. L'alférez cristià no va deixar veure bé el seu trage ocre i la capa verda, ja que desfilava a gran velocitat. El president de l'Associació de Sant Jordi, Enrique Sanus, va criticar que Jorge Palací es saltara el protocol i baixara l'Entrada Cristiana com mai ho havia fet un alférez cristià. La filà Cides recorda que l'alférez cristià 1983 semblava el cabo batidor de l'esquadra de negres, que va sorprendre per un casc negre molt original. Els esquadrers, amb falda blanca i àguila daurada, van desfilar amb la segona marxa cristiana de la història: "Salmo" d'Amando Blanquer. El dia els Trons, Jorge Palací va ser substituït com a alférez cristià pel seu fill, qui havia sigut Sant Jordiet en 1969.
1984 va marcar un punt d'inflexió per a la filà Cides. Sent ja una filà nombrosa, tenien per primera volta la capacitat de traure al carrer un gran boato. Al seguici es van veure mercenaris, carros d'aliments i un grup d'esclaves vestides de negres que es tapaven la cara amb un vel. Mai s'havia vist a l'Entrada Cristiana unes mores amb cànters. La filà Cides va rebre l'aprovació del públic per la seua excel·lent capitania cristiana 1984. Eladio Silvestre Orts portava un trage de Rafael Guarinos que tenia la seua rèplica en els rodelles. Un trage senyorial de color granate i roig que tenia brodat l'au de la filà al pit. El casc daurat d'Eladio Silvestre també simulava les ales d'una àguila. Es tracta de l'últim capità cristià que va desfilar a cavall en la història de les Festes d'Alcoi. "Apòstol poeta" es va convertir en la marxa cristiana de referència per a la filà Cides. Tant el capità cristià com l'esquadra de negres daurada van saber connectar amb el públic alcoyà, emportant-se forts aplaudiments. Eladio Silvestre Orts va ser el capità cristià que va estar afònic el dia els Trons. Va recuperar la veu minuts abans de que li tocara declamar les frases del capità cristià en l'Ambaixada. El capità cristià cid va compartir càrrec amb Rafael Insa, el gran capità moro de la filà Berberiscos que va canviar el rumb dels boatos a les Festes de Moros i Cristians.
La filà Cides va voler portar la festa fins a altres barris de la ciutat d'Alcoi. En 1966 van tindre la idea inusual de situar la seu social a l'Ensanche. Però la falta d'ambient fester en la zona de Benisaidó i que la seu social estava lluny del centre van fer canviar d'opinió a la filà Cides. 20 anys desprès van abandonar l'Ensanche per a instal·lar-se a un local amb arcs medievals del carrer Bisbe Orberà. La seu social es va inaugurar en 1986 i va agradar molt perquè entrar dins era com estar en un castell. Luis Moltó va portar endavant el projecte i també va ser primer tro en l'any del 150 aniversari de la filà Cides. Per a una commemoració tan rellevant, la filà Cides va refrescar la memòria amb el seu trage antic, el de mosqueter negre. El trage va eixir a la Primera Diana i per segona volta a l'Entrada Cristiana, sonant la peça musical "Als cristians" de José Maria Valls. Va ser curiós veure un trage del Segle d'or espanyol en l'Entrada Cristiana 1986, quan ja tan sols estaven acceptats els anacronismes de les filaes Andaluces i Maseros. L'esquadra especial de la filà Cides va baixar precipitadament pels carrers d'Alcoi, tement l'amenaça dels núvols. Però la pluja no va fer acte de presència fins l'hora que arrancava la capitania mora 1986 de la filà Llana.
Al estar al centre de les filaes del bàndol cristià en 1991, a la filà Cides li tocava el Mig. A l'Entrada Cristiana 1991 li va faltar el sol, però l'esquadra d'enmig aportava alegria al ritme de la marxa cristiana "Víctor". El casc en forma d'àguila es va tornar recurrent en els dissenys de la filà Cides, sent el de 1991 de Paco Aznar. La sobrietat de la capa negra va rebre elogis del públic. El roig, el blanc i el gris eren els colors principals de l'esquadra d'enmig per davant. Al pas de l'esquadra de negres per la Plaça d'Espanya va ploure lleugerament, tal volta com un càstig pel tall que va produir la filà Cides. Finalment l'Entrada Cristiana 1991 va tindre un greu retràs horari. L'alcoyà Joan Valls Jordà va escriure alguns poemes dedicats a la filà Cides, ja que el seu germà Octavio Valls pertanyia a la filà i tenia molts vincles familiars.
L'alferecia cristiana 1997 va recaure en la filà Cides, en un any ple de disputes per la guerra del calendari. Les Festes d'Alcoi van acabar celebrant-se entre setmana els tradicionals 22, 23 i 24 d'abril. Alejandro Soler va preparar un boato per a la filà Cides que començava amb la carrossa d'una àguila articulada i unes arqueres. Els cavallers amb yelm precedien a la carrossa de fusta de l'alférez cristià. José Picó Segura va estar acompanyat per la seua dona i el rodella sobre uns engranatges, mentre la banda de música interpretava la marxa cristiana "Caballeros de Navarra". Tots els trages d'Alejandro Soler van ser molt elegants, incloent el de les favorites com a princeses. El ballet d'Ana Calvo recreava una boda medieval i la resta de grups de boato contaven la vida quotidiana en un poble d'època feudal. Guerrers, nobles, cortesanes i xusma es van veure representats al seguici. L'esquadra de negres va ser obra del contestà Ernesto Ferràndiz, destacant pel casc amb plomes marrons d'àguila. A José Picó no li va fer tan bon temps el dia Sant Jordi com durant l'Entrada Cristiana 1997.
Manolo Boix havia pintat el Cartell de Festes d'Alcoi 1997 i aleshores Luis Moltó li va fer un encàrrec arriscat. Per a l'artista valencià era tot un repte crear el boato de la capitania cristiana 1998. La filà Cides va canviar la seua estètica medieval per a traure al carrer un boato renaixentista. El resultat va ser una de les capitanies més comentades i multitudinàries de la història de Nostra Festa. El càrrec va ser criticat i alabat a parts iguals, sobretot pel trage del capità cristià que trencava amb tot lo vist a Alcoi. Luis Moltó Molina portava un trage de color tostat molt innovador. Els metalls protegien les cames del capità cristià i també el seu cap. La carrossa, on també anava la favorita de negre, estava plena d'espills i escultures renaixentistes. Les virtuts cardinals i els cavallers a cavall obrien un extens boato inspirat en els quadres de Botticelli. De fet el ballet d'Ana Calvo representava el quadre "La primavera" del pintor italià. Al boato es van veure els 4 genets de l'apocalipsi, el purgatori ple d'éssers estranys i el dimoni engabiat, malabaristes i zancuts. La caça, Pegaso, el sol i la lluna, una justa medieval, i els presoners moros van completar el boato de la filà Cides. Josep Lluís Valldecabres va composar totes les obres musicals del boato. Destacaven "De Venècia a Alcoi", "L'amistat", "Cavallers d'Alcoi", "Fidel Rodella", "La primavera" i "Tornem a casa". Un fantàstic acompanyament musical que es va completar amb l'estrena d'una marxa cristiana d'Amando Blanquer. "Tino Herrera" estava dedicada al Kasike, fester de la filà Cides, i desde 1998 és la marxa cristiana amb la qual desfila la filà. L'esquadra de negres del capità cristià va ser senyorial i polèmica, sobretot pel casc i la cotamalla de Manolo Boix. El sol va lluir pel matí, però a l'Entrada Mora va ploure.
L'any 2005 la filà Cides tornava a tindre càrrec desprès de la gran capitania cristiana de 1998. L'esquadra d'enmig 2005 va ser obra del dissenyador José Moiña, que estava vivint un moment de prestigi com a dissenyador. El cabo batidor va sorprendre perquè el cavall semblava un unicorn i els esquadrers portaven barbes etrusques. El color roig i l'àguila, distintius de la filà, van estar presents al trage. Però lo més impactant del disseny de José Moiña eren els metalls daurats i el martell gegant com a arma. La marxa cristiana "Aralk" de Francisco Valor va sonar per primera volta en Alcoi, posant-se molt de moda als pobles de la província d'Alacant.
Al començament de la dècada a la filà Cides li va pertocar per quarta volta el Sant Jordiet. Rodrigo Tomás Pons va estrenar un clàssic trage romà el 23 d'abril de 2010. Desde 1977 cap xiquet de la filà Cides havia reencarnat al patró d'Alcoi. Antonio Aracil va combinar els colors roig i blanc per al trage del Sant Jordiet 2010, relacionant l'àguila de la corassa amb la filà Cides. La simpatia de Rodrigo Tomás es va endur forts aplaudiments i una pluja de clavells pel carrer Sant Llorenç durant la Processó de la Relíquia. És curiós que la majoria de càrrecs de la filà Cides han disfrutat de bon oratge durant les Entrades, però han tingut un temps més roí durant el dia Sant Jordi. És el cas de 2010 i 2011.
L'alferecia cristiana 2011 de la filà Cides va estar repleta d'imprevists el dia 14 de maig de 2011. El retràs horari que havien provocat la resta de filaes cristianes va repercutir negativament en el desenvolupament del boato. La nefasta organització de l'Associació de Sant Jordi va tindre com a conseqüència que l'alferecia cristiana desfilara creant llargs talls per tot el recorregut. Ernesto Ferràndiz va dissenyar el trage de l'alférez cristià i del boato cortesà. L'únic ballet va ser coreografiat per Maria José Albors i va estrenar la peça musical "La batalla d'Alcoi". Joves amb caputxes repartien monedes a un públic fart ja de la calors i els continuats talls de l'Entrada Cristiana 2011. Una catapulta obria el pas als cavallers, que feia anys que no desfilaven a cavall. La carrossa de l'alférez cristià també va ser molt novedosa, perquè l'àguila obra les seues ales. Vicente Jorge Serra Sempere i la seua filla lluïen trages de color blau dissenyats per Ernesto Ferràndiz. Les dames es situaven als jardins d'un palau medieval. L'última part del boato teatralitzava "El cantar del destierro", del poema del Mío Cid. Les presses i la tensió van deslluir el final del boato i les donzelles amb panderetes van veure com el públic anava invadint els carrers. El boato no podia passar perquè els espectadors s'havien alçat de les seues cadires i ocupaven tot l'espai. El caos es va apoderar d'Alcoi quan l'esquadra de negres no arribava. Un tall de 20 minuts va produir el trencament total del seguici i els alcoyans van respondre al desordre amb xiulits i dures crítiques a la filà Cides i al president del Casal: Javier Morales. Molts espectadors van abandonar l'Entrada Cristiana abans de que passara l'esquadra de negres al ritme de la marxa cristiana "El timbal i la lluna del Cid". Qui va esperar als esquadrers va poder contemplar un increïble disseny de César Vilaplana que destacava pel casc amb plomes roges i el bec d'una àguila. Una esquadra de negres guerrera amb molts metalls, cordes i cuero marró. La senyera valenciana i les dents pintades de negre van cridar molt l'atenció en el disseny de la filà Cides. A pesar dels contratemps i la mala sort, l'alferecia cristiana de Vicente Jorge Serra és una de les més recordades de la dècada. Va ser una llàstima que l'esquadra de negres desfilara corrent, ja que portava un trage espectacular.
Desprès del desastre organitzatiu de l'Entrada Cristiana 2011, l'Associació de Sant Jordi va prendre mesures de cara a 2012. Un programa informàtic i la conscienciació dels festers va permetre que les Festes d'Alcoi 2012 es recordaren pel compliment estricte dels horaris. La filà Cides fins hi tot es va avançar als temps establits, fent que la capitania cristiana desfilara acceleradament i molt cohesionada. Francisco Valor va composar varies marxes cristianes per al boato, i de la melodia de "Llegenda" sorgien altres obres com "Immortal", "Dinàmics" o "Volgudes". La filà Cides es va reconciliar amb el públic, mostrant un boato ambientat en les conquestes del Cid Campeador. Per això es van veure monuments arquitectònics com les Torres de Serrans de València, un convent de Lleó o la catedral de Burgos. Un grup acrobàtic caracteritzat com a àguiles i el ballet de la mort coreografiat per Maria José Albors li van donar moviment al boato. José Moiña va dissenyar alguns trages senzills i altres més rics que corresponien a la noblesa medieval. Les dames i les favorites van agradar per la finura i sobrietat dels trages. Més princeses precedien als cavallers, amb trages de molts colors i plantats sobre plataformes individuals. Els pendoners de Lleó van participar amb les seues banderes de 10 metres davant del capità cristià. José Jorge García Montava va lluir un brillant trage de José Moiña que destacava per la corassa daurada, els dibuixos de la capa i els brodats d'àguiles. L'esquadra de negres tancava la capitania cristiana 2012 amb un trage roig amb reminiscències àrabs. José Jorge García va ser l'únic càrrec de 2012 que va tindre sol en la seua desfilada.
La recent esquadra d'enmig 2019 de la filà Cides ha aportat una nova visió dels dissenys festers d'Alcoi. Santi Carbonell es va aliar amb els germans Piñero per a portar a la pràctica una idea original. Els creadors del Cartell de Festes 2016 eren components de l'esquadra de negres de la filà Cides, i sabien quins materials utilitzar per a impactar. El disseny monocromàtic en tons marrons feia la percepció de que els esquadrers estaven fets de fusta o fang. La filà Cides pretenia contar una antiga llegenda en la que els musulmans s'enfrontaven a unes figures enormes que cobraven vida miraculosament. El Retaule de la Colegiata és molt coneguda a Castella i Lleó, lloc on va nàixer Rodrigo Díaz de Vivar. El maquillatge tostat, les barbes recargolades i un casc amb les urpes d'una àguila feien irreconeixibles als esquadrers de la filà Cides. L'esquadra d'enmig 2019 va ser tot un triomf, encara que van desfilar amb una marxa cristiana massa escoltada: "El diví" de Francisco Valor.
No hi ha cap dubte de que l'esquadra de negres més contemporània de la filà Cides ha obert noves vies d'exploració per als dissenyadors festers. La filà Cides és un referent d'austeritat i elegància, encara que als últims càrrecs s'ha deixat emportar per la part més llegendària i de fantasia que té la Corona de Castella al segle XIII. Rafael Guarinos sempre ha sigut el dissenyador de referència per a la filà Cides, lògicament perquè pertanyia a ella i va reformar el trage oficial en 1960. A les dècades següents Rafael Guarinos va compartir treballs artístics amb Paco Aznar, que també és un conegut fester de la filà. Alejandro Soler, Manolo Boix i Ernesto Ferràndiz també han aportat el seu granet d'arena, però van difuminar l'estètica habitual de la filà Cides. De fet Ernesto Ferràndiz va dissenyar en 2010 un boceto femení per a les dones de la filà Cides. El disseny està molt allunyat dels paràmetres del trage masculí i no serveix per a fer esquadra ni disparar en l'Alardo. Les dones de la filà Cides opinen que el seu disseny femení és propi d'un boato cortesà i que se'l anomena trage de Jimena, en referència a la dona del Cid Campeador. La filà Cides es veurà obligada en el futur a canviar de disseny femení, tal i com van fer 5 voltes amb el disseny d'home al llarg del segle XX. Santi Carbonell ha dissenyat les 2 últimes esquadres de negres de la filà Cides, amb un èxit rotund.
185 festers té actualment la filà Cides, i hi ha que sumar-li 98 xiquets, 72 joves, 156 dones acompanyants i 12 socis. A l'any 2014 la filà Cides va celebrar el seu 175 aniversari, havent superat altibaixos. El seu primer tro actual és Enrique Romà, caracteritzant-se per un mandat prou conservador i respectant les tradicions, com també van fer anteriors Juntes Directives. La banda de música Unió Musical d'Atzeneta d'Albaida toca tots els anys "Tino Herrera" per a l'esquadra de blancs de la filà Cides, mentre que a la Diana sona "El fusteret".
No hay comentarios:
Publicar un comentario