ISABEL CLARA SIMÓ

L'escriptora alcoyana més coneguda va deixar aquest mon el passat 13 de gener de 2020. Isabel Clara Simó va faltar a la seua casa de Barcelona, desprès d'una llarga malaltia degenerativa. Uns mesos abans ja va anunciar en una entrevista a la televisió que la seua salut estava delicada. Fins hi tot li costava parlar però tenia la ment clara i la seua ideologia i intel·ligència continuaven tan vigents com sempre. Isabel Clara Simó Monllor va nàixer a Alcoi el 4 d'abril de 1943, en plena postguerra. Provenia d'una família de mestres, per això l'educació i la tolerància sempre van ser importants a la seua vida. Es va llicenciar en filosofia a la Universitat de València i va ser professora d'institut durant molts anys. Desprès de la seua amistat amb el nacionalista Joan Fuster, es va casar amb el periodista Xavier Dalfó. Amb ell va traure avant el semanari radical Canigó, però amb la democràcia tenien molta competència i lluites judicials, sobretot per l'ús del català. Quan treballava a Figueres van nàixer els seus 3 fills. També es va dedicar al periodisme en revistes i escrivia columnes d'opinió en diaris catalans. Si en 1972 va dirigir el semanari Canigó, va ser en 1978 quan es va iniciar en la literatura. Els seus primers contes curts es van publicar en "És quan miro que hi veig clar". Isabel Clara Simó és doctora en Filologia Romànica i sempre es vanagloriava de ser alcoyana.

Tenia 76 anys i molts llibres escrits desde aquell èxit de 1983: "Júlia". Va escriure narrativa, però també poesia i teatre. Per la seua professionalitat i qualitat literària va obtindre nombrosos reconeixements com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en 2017 o el Premi Sant Jordi. També va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i Alcoi la va nombrar filla predilecta. Al 2013 l'Ajuntament d'Alcoi li va concedir la Medalla d'Or de la ciutat. El periòdic Ciudad la va nombrar "Dona de l'any" als seus premis de 2008. Tant en el seu vessant de periodista com en el d'escriptora i de personatge públic, amb aparicions freqüents en tertúlies a la ràdio i a la televisió, Isabel Clara Simó va mantindre sempre un ferm compromís amb les dones d'esquerres i amb la defensa de les llibertats individuals i col·lectives. Era valenta i feminista i es notava en les seues obres, ja que en moltes la protagonista era dona o es parlava de temes com la violència de gènere o la censura. Al 2016 va perdre al seu company estimat, Xavier Dalfó, però va seguir avant escrivint amb el seu estil directe.

Era amiga de grans alcoyans com el cantant Ovidi Montllor o el pintor Antoni Miró, els quals la descrivien com una dona dolça, irònica, fidel i culta. Isabel Clara Simó tenia molta relació amb la ciutat d'Alcoi i gran part de la població l'estimava per la seua lluita per les causes justes. A més a més va escriure moltes obres inspirades en Alcoi i sempre s'autoproclamava catalana d'Alcoi. Pensava que Alcoi era com una versió xicoteta de Barcelona, i per això no li va costar acostumar-se a la vida en la capital de Catalunya. Sobre Ovidi Montllor, ella pensava que era un cantautor de referència. Per coincidències casuals, Isabel va nàixer el mateix any que Ovidi Montllor i va morir el 13 de gener, igual que l'escriptor Enric Valor. Isabel Clara Simó defensava el valencià en tots els àmbits públics i privats i utilitzava la llengua sense castellanismes i amb un vocabulari ric. No obstant, va admetre que fins hi tot a ella li costava deixar de dir "pues". Tenia moltes esperances en el futur dels valencians gràcies a que veia una joventut molt combativa. Unes noves generacions tan reivindicatives com ho va ser ella. El club d'amics de la Unesco d'Alcoi parlava de l'eternitat de Isabel Clara Simó feta lletra.

Les conviccions polítiques de l'escriptora eren fortes i contundents. Isabel Clara Simó es declarava obertament d'esquerres i independentista. Partint d'aquestes idees demanava també la igualtat entre homes i dones, fins hi tot en l'època de la dictadura de Francisco Franco. Estimava la llengua i la cultura, com una part vital de la seua existència i per suposat respectava les minories i les animava a exigir els seus drets socials. Amb l'alcoyà Pep Cortés va portar a escena la seua obra teatral "Còmplices". Isabel Clara Simó es mostrava sorpresa per l'acceptació de "Júlia", una història ambientada en la industrialització alcoyana del segle XIX. Júlia és una jove alcoyana que treballa als telers d'una fàbrica tèxtil. Abandona la classe obrera al casar-se per interès amb un ric empresari de la ciutat. Josep la converteix en una senyora amb l'ajuda de la seua sogra, molt catòl·lica. A la mare de Júlia se la considerava una bruixa pobra i el pare de Júlia va morir en la Revolució del Petroli a Alcoi. Les insurreccions i la burgesia són els temes principals d'aquesta obra de Isabel Clara Simó. Al capítol "Ferro roent" es descobreix una trista veritat que relaciona a l'anciana Dolors amb la mort del pare de Júlia. Finalment la protagonista es rebel·la com una dona forta. "Júlia" és ja un clàssic de la literatura nacional moderna. Una novel·la imprescindible per als anarquistes, curiosos de l'alcalde alcoyà Agustín Albors el Pelletes i qualsevol que vol saber més sobre la revolta obrera de 1873 a Alcoi.

Els llibres de Isabel Clara Simó s'han traduït a 9 idiomes: Alemany, anglès, vasc, castellà. francés. gallec, italià, holandès i suec. Les paraules i saviesa de l'autora són el seu millor llegat. Les seues 50 obres la mantindran viva en la memòria alcoyana i de fet en aquest 2020 han augmentat les ventes dels seus llibres. Els clients demanaven molts títols en les llibreries alcoyanes, però es mostraven molt interessats en "Júlia". A més a més és una lectura obligatòria per als estudiants en molts instituts valencians. La seua novel·la pòstuma serà "El teu gust". La llista de llibres és llarga i entre els més destacats estan:

-"Júlia" (1983)

-"D'Alcoi a Nova York" (1985)

-"T'estime Marta" (1986)

-"El braçalet" (1988)

-"La veïna" (1990)

-"La Nati" (1991)

-"Raquel" (1992)

-"Històries perverses" (1992)

-"La Salvatge" (1993)

-"El Mossèn" (1994)

-"La innocent" (1995)

-"Perfils cruels" (1995)

-"Joel" (1996)

-"Dones" (1997)

-"El professor de música" (1998)

-"El gust amarg de la cervesa" (1999)

-"T'imagines la vida sense ell?" (2000)

-"Carta al meu nét sobre nacionalisme" (2000)

-"Estimats homes, una caricatura" (2001)

-"L'home que volava en un trapezi" (2002)

-"En legítima defensa" (2003)

-"Angelets" (2004)

-"Si em necessites, xiula" (2005)

-"Dora diu que no" (2006)

-"Adéu suau" (2006)

-"Els ulls de l'assassí" (2006)

-"El caníbal" (2007)

-"El meu germà Pol" (2008)

-"Els racons de la memòria" (2009)

-"El conjur" (2010)

-"Cartes d'independència a la vora d'una tassa de te" (2011)

-"Amor meva" (2013)

-"Lliri entre cards" (2014)

-"L'amant de Picasso" (2015)

-"Tota aquesta gent" (2016)

-"Els invisibles" (2017)

-"El mar del diable" (2018)

-"Prime time. Irreverències" (2019)

-"La sarbantana" (2019)

La seua prosa elegant i terna l'han convertit en una escriptora il·lustre i amant de l'art. La seua pèrdua ha sigut lamentada pels alcoyans i alcoyanes i també per les institucions. A Catalunya van plorar la mort de Isabel Clara Simó al Tanatori de les Corts de Barcelona. Familiars, amics, catalans i polítics van assistir a l'enterrament d'aquesta personalitat de la cultura catalana. L'alcalde d'Alcoi, Toni Francés i el regidor de cultura, Raül Llopis, van parlar amb el president de la Generalitat, Quim Torrà, per a que Isabel Clara Simó descansara en la seua terra natal. El divendres 24 de gener de 2020, desprès del temporal de neu, el cos de Isabel Clara Simó va arribar a Alcoi. Al Saló de Plens del Consistori hi havia un llibre de firmes per a la filla predilecta d'Alcoi. L'acte de comiat públic al Cementeri Municipal va ser senzill i emotiu. Va haver un recital de frases de l'autora acompanyada de violins. En l'homenatge, les veus de dones alcoyanes van remarcar les paraules d'estima i orgull que Isabel Clara Simó dedicava a Alcoi. Les restes de l'escriptora alcoyana es van dipositar al costat de les cendres d'Ovidi Montllor, un artista íntegre. Junt a ella farà vacances. Bon vent i barca nova.