El trage més vell de la filà Realistes inclou el cavallet de cartó, com és natural en les filaes de Cavalleria. Els bombatxos eren curts i d'un color blau clar com el cel. També el xaleco era de color blau, però en tons més obscurs. La camisa era roja i estava adornada amb cordons blancs. El turbant era blanc i tenia 3 xicotetes plomes blaves com a decoració. De la faixa verda penjava una espasa, l'arma de la filà al segle XIX. La indumentària turca era molt habitual en les filaes mores d'Alcoi. La filà Realistes és un reflex de la imatge que els europeus tenien del països orientals, amb vestimenta més pròpia de l'imperi turc que de Marroc.
La Cavalleria de Moros canvia de nom en 1886. És aleshores quan passen a dir-se Cavalleria de Realistes. La gent comença a parlar de Primera de Cavalleria del Realiste i de Segona de Cavalleria de Bequetes, és a dir l'actual filà Berberiscos. La Cavalleria de Realistes desfilava darrere de totes les filaes mores, sent la última la desapareguda filà Moros Elegants. Així va quedar establit l'ordre de filaes mores a finals del segle XIX: Filà Ligeros, Filà Moros Elegants, Cavalleria de Realistes i tancant la desfilada la Cavalleria bequetera. El general d'una filà de Cavalleria corresponia al primer tro d'una filà normal. Suposadament, en 1888 el general realista era Miguel Moltó, domiciliat en la "Partida dels Realets". Tal volta d'ahí prové el nom de filà Realistes, perquè els festers anaven a aquella caseta a la muntanya per a jugar a cartes i beure. Era molt popular que els alcoyans "anaren de pinyata" i s'escaparen al camp per a disfrutar dels diumenges en bona companyia. Un dels fundadors de la filà Realistes s'apodava "Real" i també organitzava berenars per als festers. Però hi ha altra teoria més històrica en referència a que els soldats a cavall d'un rei moro del nord d'Àfrica s'anomenaven "Reials". Els genets de Ferran Vil a la Guerra del Rif (Marroc 1906) també s'anomenaven Realistes. Versions eclèctiques i irregulars sobre la denominació filà Realistes, que va quedar instaurada definitivament en 1893.
Rafael Peidro va ser el General de la Cavalleria de Realistes en 1896. De 1898 a 1916 el General va ser Santiago Carbonell. A la Glòria de 1904 les filaes de Cavalleria, tant mores com cristianes, van desfilar separades de la resta de filaes normals. La decisió es va prendre per a que les 4 bandes de música d'Alcoi participaren en la Glòria acompanyant als 4 grups de formacions. La forma de desfilar de la Cavalleria de Realistes cridava l'atenció per l'alegria i espontaneïtat. La formació trencava la línia frontal i s'acostava al públic per a que els xiquets acariciaren els cavallets de cartó. Entraven corrent a la Plaça d'Espanya, simulant que galopaven sobre cavalls i furtaven barrets als senyors. El bon humor dels festers era evident, perquè acabaven llançant objectes dels alcoyans a surtidors i fonts. La gent fugia en massa de les ràpides filaes de Cavalleria, protagonistes del dia els Trons. Nostra Festa evolucionava amb el pas del temps i els dies de les filaes de Cavalleria estaven comptats.
Tant Realistes com Bequeteros es queixaven de la poca consideració cap a les filaes de Cavalleria, i de fet al bàndol cristià ja no quedava ninguna desde la desaparició de la Cavalleria de Peaco en 1905. Les restriccions de l'Associació de Sant Jordi van provocar queixes dels festers. Ja no es podia molestar al públic ni fer l'assalt a la Plaça d'Espanya. Les filaes de Cavalleria anava perdent la seua idiosincràcia i popularitat. L'auge dels boatos desde 1910 va tindre com a conseqüència que les filaes de Cavalleria també desitjaren tindre càrrec. La inferioritat i descontent va augmentar fins al punt de que la filà Realistes es va enfrontar a la filà Berberiscos. A l'any 1923 tenien opinions diferents sobre les funcions dels cavallets de cartó. La filà Realistes tenia vetat desfilar amb marxes mores, quan desde 1907 s'havia convertit en una moda a l'Entrada Mora. Miguel Colomina va ser el General de 1917 a 1919 i Rafael Pérez en 1920 i 1921. José Molina va viure la transformació de les filaes de Cavalleria en 1926. L'Associació de Sant Jordi va declarar extingides les filaes de Cavalleris, passant-les als últims llocs del bàndol moro. Per tant, José Molina deixava de ser General per a ser el primer tro de la filà Realistes. Per fi les filaes Realistes i Berberiscos tenien dret a tindre capità i alférez, però van renunciar a la seua fisonomia i disseny.
A partir de 1926 la filà Realistes ja no desfilaria més amb els cavallets de cartó. Era necessari una nova indumentària, que destacava per la faixa a ratlles. El turbant ja no tenia plomes, però el color blau clar va seguir sent el distintiu de la filà. La filà Realistes es va situar per darrere de la filà Marrakesch, encara que la filà Realistes corresponia a l'any 1886 i la filà Marrakesch es va fundar en 1901. Per tant durant dècades la filà Realistes va ser la penúltima en desfilar tant a la Diana com a l'Entrada Mora, la Processó General i la resta d'actes festers. Les filaes de Cavalleria havien desaparegut per a sempre i no s'admetrien noves incorporacions de filaes. Els components de la filà Realistes van tindre que adaptar-se a una nova forma d'entendre i viure les Festes de Moros i Cristians. Per la seua nova posició se'ls permetia disparar en l'Alardo, encara que quedava establit que la refundació de la filà Realistes corresponia a l'any 1926. La precarietat de la filà Realistes va ser notable a l'any 1929, any en que van afrontar moltes despeses per la reforma del turbant. Vicente Soler va ser el primer tro de la filà Realistes quan Espanya es va convertir en una República a l'any 1931.
La convulsió política i religiosa dels anys 30 a Espanya també va afectar a les Festes d'Alcoi. La proclamació de la Segona República Espanyola va portar maldecaps als devots de Sant Jordi, mentre que altres filaes tenien els seus propis problemes. La filà Realistes no es va mullar ni a favor ni en contra dels creients catòlics, per tant la seua opinió era favorable a que la Processó General no tinguera tanta importància en la Trilogia Festera Alcoyana. El primer càrrec de la filà Realistes es va viure en un ambient radicalitzat, amb fortes disputes entre partidaris de l'Associació de Sant Jordi i els defensors de l'Ajuntament republicà. L'Himne de Riego i la Marsellesa es van escoltar el dia 22 d'abril de 1933. Francisco Moyà va ser l'alférez realista de la banyada Entrada Mora d'Alcoi. Els greus altercats del mon fester van provocar una pèrdua d'individus en les filaes i una de les afectades va ser la filà Realistes. A pesar de la difícil situació l'esquadra de negres va lluir a base d'esforç. Francisco Moyà, apodat el Fluix, va aguantar sobre el cavall com a alférez moro 1933. El seu turbant era de color blanc.
Ramón Guillem Gisbert va ser el capità moro 1934 per la falta de candidats que tenia la filà Realistes. Al tractar-se de la primera capitania mora de la filà, si que es van involucrar més en la preparació del boato. Les despeses van ser majors al contractar varies bandes de música. Ramón Guillem va demanar participació a la capitania mora 1934 i van desfilar joves bambuneres de la fàbrica de paper de fumar i també altres treballadors de la indústria paperera de l'empresari Rafael Silvestre. José Blanquer va dissenyar el car trage del capità moro de la filà Realistes. El turbant tenia una gran ploma que recordava al primitiu disseny de la Cavalleria de Moros. L'esquadra de negres va ser molt simple però va gaudir de sol. La resta de dies, els actes festers no van tindre tan bon temps.
Desprès de la Guerra Civil Espanyola, la filà Realistes es va tindre que recuperar a base d'austeritat i constància. L'energia de la filà Realistes va fer que eixiren ràpid de la crisi i l'abandonament dels cavallets. L'atractiva personalitat de José Tormo Nàcher va ajudar al prestigi de la filà Realistes. De fet José Tormo té l'inigualable rècord de càrrecs desempenyats en una mateixa filà: 3 capitanies i 2 alferecies com a realista. L'honestedat, companyerisme i modèstia de José Tormo Nácher eren xocants en una època plena de caciques i persones dictatorials. L'apodaven "El lleó" i va ser el primer tro que va modificar la faixa de la filà. Els bombatxos seguien sent blaus i la camisa roja, però la faixa va deixar de ser multicolor per a ser groga, com ho continua sent en l'actualitat.
L'alférez moro 1943 va ser el jove José Tormo "El Lleó d'or". L'esquadra de negres era senzilla però molt bonica, sobretot pel turbant blanc. El trage de José Tormo Nácher tenia una faixa a ratlles i un turbant amb plomes. A l'any següent va repetir com a capità moro de la filà Realistes. José Tormo va desfilar amb parasol i a cavall. A la fotografia del capità moro 1944 es pot comprovar que encara no s'havia reconstruït l'Església Arxiprestal de Santa Maria amb el seu Campanar i la cúpula blava. L'esquadra de negres de la filà Realistes tenia uns bombatxos molt brodats que brillaven a la llum del sol. Va ser un càrrec amb cert renom dins dels anys pobres de la postguerra. L'èxit en la capitania de 1944 va fer que la filà Realistes es convertira en model de la resta, quan la majoria encara s'estaven restablint desprès del conflicte bèl·lic de 1936 a 1939.
Antonio Abad Pérez va desempenyar l'alférez moro de 1956 en nom de la filà Realistes. Va agradar per la forma digna i elegant de fer el càrrec. Això va ser motiu suficient per a que Antonio Abad es convertira en el primer tro fins a l'any 1961. El color principal del boato i de l'esquadra de negres va ser el blau ,encara que lo més recordat va ser l'arma de la que penjaven uns caps decapitats. La capitania mora 1957 de la filà Realistes va sorprendre per tot l'acompanyament del càrrec a cavall. José Tormo va repetir com a capità moro i de nou va desfilar a cavall al costat d'un parasol. Encara que el cel estava nuvolat, José Tormo va brillar junt als seus palmiters. L'esplendorós trage del capità moro seguia la moda de l'època i anava conjuntat amb la seua escolta. L'esquadra de negres de 1957 estava basada en els colors del trage oficial de la filà: Blau, roig i groc.
El blau va tornar a ser el color principal d'una esquadra de negres de la filà Realistes. En 1963 els tocava per primera volta l'esquadra d'enmig. De fet va ser la primera filà que va canviar el seu ordre de desfilada per a adequar-se a l'esquadra d'enmig. De normal la filà Realistes desfilava l'antepenúltima i darrere tan sols anaven la filà Berberiscos i la filà de l'alférez moro. En 1963 els faltava 7 anys per a desempenyar una nova alferecia mora i per això van traure al carrer l'esquadra d'enmig al centre de l'Entrada Mora. L'invent de la filà Cordoneros al 1960 es consolidava com a esquadra d'enmig gràcies a la filà Realistes. El trage de l'esquadra de negres 1963 era de colors vius i elèctrics, com el blau i el roig. El maquillatge negre li donava una força africana al disseny. El cabo batidor portava a la ma una arma en forma de serp. Es va establir un torn rotatiu per a l'esquadra d'enmig, degut a l'acceptació del públic, ja que trencava la monotonia de l'Entrada Mora. La filà Realistes estava nutrida per treballadors de la fàbrica "Papeleras Reunidas", situada a la Plaça Emili Sala.
La filà Realistes d'Alcoi va participar en més d'una ocasió a les Festes de Moros i Cristians de Villena. Allí també existia la filà Realistes desde 1928, per influència d'un grup d'alcoyans. Aquest agermanament entre les filaes Realistes d'Alcoi i Villena es va veure en l'alferecia mora 1969. L'amistat amb Villena va ser aprofitada per José Tormo Nácher per al boato a l'Entrada Mora 1969, encara que va ser un seguici tan reduït que va contribuir a que acabara abans de les 8 de la vesprada. El trage de l'alférez moro va variar els colors principals de la filà i en aquesta ocasió va vestir de blanc, verd i roig. Els tocs egipcis del trage es van veure al turbant i als brodats. José Tormo "El lleó d'or" va desfilar a cavall seguit per les seues fines favorites. L'esquadra de negres tenia una túnica groga amb el cap d'un guepard i alguns detalls en blau i roig.
A l'any 1970 va haver molta polèmica pel calendari fester i la Trilogia Festera Alcoyana es va traslladar al cap de setmana. Algunes filaes van protestar per trencar la tradició del 22 d'abril. La solejada Entrada Mora 1970 es va celebrar el dissabte 25 d'abril. L'esquadra de negres no va ser del tot valorada, pel paregut que tenien els esquadrers amb pallassos. L'estrany turbant, els bombatxos blancs i la capa blava eren molt propis de la filà Realistes. Genets de les 27 filaes mores eren part del boato, ple de referències al cavall com a símbol de la filà. Per tercera volta consecutiva, José Tormo Nácher va ser capità moro de la filà Realistes. Ho havia sigut en 1944 i 1957, sent el seu últim càrrec en 1970. Ja havia desempenyat l'alferecia mora 1969, però el seu trage va ser molt distint. Els bombatxos blancs i la faixa roja li donaven un estil tuareg al trage i a més a més el xaleco era ocre, el color de l'arena del desert. El turbant blanc de José Tormo tenia un recargolat punxó d'or. El capità moro 1970 no va perdre la costum de desfilar a cavall acompanyat d'un parasol, tal i com venia fent desde l'alferecia mora 1943. "El lleó d'or" va fer història i ningú podrà superar el seu número de càrrecs desempenyats.
Alcoi celebrava el 700 aniversari del patronatge de Sant Jordi en 1976. Les Festes de Moros i Cristians es van aplaçar a maig per a preparar més actes culturals. La Trilogia Festera Alcoyana es va convertir excepcionalment en una tetralogia els dies 26, 27, 28 i 29 de maig de 1976. L'Entrada Mora va ser l'acte central del 27 de maig, on no va faltar ni la pluja. La filà Realistes va tindre l'honor de ser l'esquadra d'enmig mora al VII Centenari. El disseny no va estar a l'altura de les circumstàncies, sent molt pobre en colorit i adorns de metalls. El turbant roig va ser molt xocant i els bombatxos grocs tenien un aspecte arrugat. La filà Realistes va arriscar no posant cap element identificador dels cavalls, però els esquadrers arrastraven una capa de color blau, com a única referència a la filà. El maquillatge negre amb els llavis de color roig recordava als patges de la Cavalcada de Reis Mags, però també a un pallasso trist. L'elecció de la marxa mora va ser excel·lent: "Bon capità" de l'ontinyentí José Maria Ferrero.
Amb il·lusió la filà Realistes acceptava l'alferecia mora 1982. Els festers tenien la intenció de superar-se i per això van traure al carrer un boato pompós que va organitzar el primer tro Enrique Pascual. Al 1982 es celebrava el centenari de la música festera alcoyana i també va ser l'últim amb boatos curts en els que no hi havia quasi implicació femenina. A partir de 1983 esclata el creixement de dones als boatos d'una forma incontrolable. Juan Ferrer Canet va ser l'alférez moro 1982, lluint un trage en tons roig, blanc i blau molt propi de la filà Realistes. El grandiós turbant blanc incorporava plomes blaves, sent una idea de Paco Aznar. L'alférez moro va desfilar sentat sobre una carrossa decorativa arrastrada per esclaus. Juan Ferrer Canet va escollir la marxa mora "Als berebers" i l'esquadra de negres l'obra de Pedro Joaquim Francés "Als Ligeros". De nou, els esquadrers vestien els colors bàsics de la filà: Blanc, blau i roig amb maquillatge de betún negre. Va ser una esquadra de negres molt aplaudida, sobretot pel gran turbant blau amb plomes negres i metalls daurats. Un final genial per a l'Entrada Mora 1982.
L'Entrada Mora 1983 s'obria amb un escut de la filà Realistes confeccionat amb flors i clavells. El cel era amenaçant, però finalment no va caure cap gota d'aigua i la capitania mora va triomfar. Desprès del bon sabor de boca, l'alférez moro 1982 va voler ser capità moro de la filà Realistes. Juan Ferrer Canet va tornar a desfilar sentat en carrossa, però amb un aspecte molt diferent. El trage de Paco Aznar era de tons més apagats, destacant el marró i el blanc. El turbant roig tenia plomes negres a la part de darrere, una estètica molt associada a la filà Realistes i al fester Juan Ferrer. Les riques teles adamascades i els metalls daurats el convertien en un ric visir d'Al-Andalus o Bagdad. Els cavallers a cavall estaven acompanyats de parasols, palmiters i huríes infantils entre arcades de tela. Gàbies de coloms, escuders i favorites completaven un boato senzill que seria eclipsat per l'alferecia mora 1983. La filà Berberiscos va introduir els nombrosos boatos de dones i xiquetes. Es va estrenar la "Fanfàrria capità realista 83" de José Maria Valls. L'esquadra de negres va triar una marxa mora més clàssica: "No ho faré més". El disseny combinava el blau i el blanc, reservant el color roig per al casc gegant amb tires de metall daurat.
La filà Realistes no va tindre quasi descans desprès dels seus anys de càrrec 1982-1983. El Centenari de la refundació s'apropava. 1886 va ser el moment en que la filà de cavalleria començava a anomenar-se Realistes, ja que fins aquell moment era la Primera Cavalleria de Moros. A la Diana del 22 d'abril de 1986 la filà Realistes va mostrar el seu disseny primitiu, però sense els cavallets de cartó. No es va poder portar a terme el trage amb el cavallet i això va frustrar als festers més veterans. La filà Realistes va deixar passar una oportunitat com el Centenari per a restaurar els seus antics cavallets. A l'Entrada Mora 1986 la pluja tempestiva va parar justament quan la filà Realistes arrancava al Partidor, desprès d'haver desastrat tota la capitania de la filà Llana. Pels seus 100 anys d'història com a Realistes, la filà va traure altra esquadra commemorativa amb pantalons d'un blau molt clar, la faixa verda i el primer turbant que va tindre la filà de cavalleria. El cabo batidor domava el cavall blanc al compàs de la marxa mora "Als berebers" del contestà José Pérez Vilaplana.
Paco Aznar era el dissenyador al que acudien la majoria d'esquadrers de la filà Realistes. Així va ser en l'esquadra d'enmig de 1989, on la capa era negra. "Sisco" va sonar al centre de l'Entrada Mora 1989, que va alternar moments de pluja i altres de sol. La idiosincràsia de les esquadres de negres de la filà Realistes anaven unides al maquillatge negre amb alguns tocs de roig i blanc. Aquest detall va marcar l'esquadra d'enmig 1989, ja que el nas roig els feia semblar uns pallassos del circ. La resta del trage combinava el blanc dels bombatxos amb el roig de la faixa i el cuero marró. El turbant roig va ser més gran, redó i exagerat que mai, incloent les tradicionals plomes darrere. Degut al resultat, va ser l'última esquadra de negres d'aquest estil, ja que la resta de filaes del bàndol moro considerava que estaven passades de moda. Paco Aznar començava a quedar-se obsolet, apareixent dissenyadors amb nous enfocaments com Alejandro Soler, Jordi Sellés o José Moiña.
Desde la constitució del Concurs d'Olleta Alcoyana al Mig Any d'octubre, la filà Realistes ha guanyat el primer premi en 6 edicions (1976, 1979, 1984, 1988, 1991 i 2001). És una de les filaes amb més èxit, ja que el jurat també els va atorgar el segon premi en 4 ocasions. L'any 1992 és vital per a la filà Realistes i per a la seua història. Es van recuperar els Cavallets de cartó. Desprès del Centenari de 1986, alguns nostàlgics pretenien retornar les filaes de cavalleria i la filà Realistes va prendre la iniciativa. Els festers van investigar com eren les evolucions que es feien als Cavallets a principis del segle XX i els més vells d'Alcoi recordaven els actes de l'Alardo i la forma de participar de la filà Realistes amb els cavallets de cartó. El resultat va ser la Diana Vespertina del Cavallet i es va decidir omplir un buit d'actes que hi havia en la vesprada del dia Sant Jordi. El dia 25 d'abril de 1992, Alcoi celebrava Sant Jordi i es van estrenar els cavallets de la filà Realistes. La filà Realistes va baixar trotant pel carrer Sant Nicolau fins a la Plaça Espanya. La Unió Musical l'Aranya d'Albaida ja era la banda de música de la filà i desde 1992 interpreten "L'Aranya". Els cavallets de cartó eren de color negre amb faldes curtes de color verd, amb boceto de Luis Solbes. L'alegria es va contagiar al públic, que va veure amb bons ulls la salvació d'aquesta tradició desapareguda. Visualment és molt colorit veure els girs i queda molt vistós quan tots alcen l'espasa a les ordres del cabo. A aquest acte simpàtic i desenfadat es va afegir en 1995 la filà Berberiscos, perquè era l'altra filà de cavalleria que seguia existint.
Els grans càrrecs de la filà Realistes es van produir als anys 90. Segurament són els més recordats i luxosos de la filà, per tot el que van suposar socialment i per les grans innovacions que van aportar a les Entrades d'Alcoi. Comencem amb l'alférez moro 1996: Miguel Àngel Alcaraz. El boato de José Moiña va tindre molts grups femenins, la majoria d'estil bèl·lic com corresponia al càrrec. Guerreres, esclaves, africanes, abanderades, tuaregs a cavall, nòmades, guardianes i amazones van anar passant en un seguici replet de plataformes i torres. El públic havia patit tot un dia d'Entrades baix una pluja incessant i la recompensa va ser l'alferecia mora de la filà Realistes. Miguel Àngel Alcaraz va aparèixer junt als seus cavallers amb trages metàl·lics de José Moiña. La carrossa tenia dos busts de cavalls en forma d'ariet i va tindre que ser rehabilitada pocs dies abans del 22 d'abril a causa d'un incendi. El trage de l'alférez moro era brillant i de caràcter agressiu. Els metalls daurats s'alternaven amb teles de color blanc i roig. Es va composar per al càrrec la memorable "Cavall de foc" de José Rafael Pascual Vilaplana. La marxa mora del murer ha sonat en totes les poblacions desde la seua estrena a Alcoi en 1996. La favorita de roig i les dames de blau saludaven desde una carrossa i als xicotets rodelles no els va importar tindre els seus trages completament xopats. El ballet d'huríes de la coreògrafa Ana Calvo era simple i ballava al so de la marxa mora "Als Xaparros". L'impacte més fort de l'alferecia mora 1996 va ser el cavall gegant de l'empresa "Carros de Foc". La primera figura articulada de la història va canviar la concepció dels boatos, sent molt recordat aquell gran "Cavall real que movia les pates i es plantava. Es tractava d'una idea molt original que va sorprendre tant que va acabar sent el més recordat de les Festes d'Alcoi 1996. Fins hi tot es va parlar més de l'enorme cavall realista que del capità moro o el capità cristià. Sense cap dubte, les Entrades de 1996 van passar a la història com unes de les millors del segle XX, a pesar del mal oratge. L'esquadra de negres de la filà Realistes va ser una explosió de colors, destacant el verd, el marró i el roig. Els metalls daurats brillaven per les llums de l'enramada, encesa degut a la nit i la foscor dels núvols. "Moros del Rif" és una filà de Muro i també l'obra musical que va acompanyar a l'esquadra de negres de la filà Realistes. José Moiña i els germans Sempere van firmar grans dissenys a l'alferecia mora 1996.
Rafael Palmer Balaguer és un membre històric de la filà Realistes, i va aconseguir encara més estima desprès de ser el capità moro 1997 de la filà Realistes. Desprès d'un alférez moro jove, a l'any següent es buscava un altre perfil i Rafael Palmer va acceptar el càrrec com un repte per a trencar amb tot lo vist. Desprès de la "Guerra del Calendari", tot Alcoi i en especial els capitans tenien ganes de viure unes grans Festes de Sant Jordi. Finalment, per la pressió popular, les Entrades es van celebrar el dimarts 22 d'abril de 1997. L'inici de la desfilada mora va ser diferent, per la composició de campanes de Llorenç Barber. Es recreava l'arribada de les tropes musulmanes a Alcoi en 1276, amb atacs de moros a cavall contra cristians. Un començament espectacular que seguia amb grups de boatos femenins amb trages d'Alejandro Soler. A pesar de la disparitat de colors, el boato mostrava una cohesió que va encantar al públic. Sols Alejandro Soler podia crear un trage de capità moro tan original i clàssic al mateix temps. El cuero marró i les teles de color blau s'entremesclaven amb els metalls daurats. Tant Rafael Palmer com la seua rodella portaven un turbant blanc i desfilaven a la mateixa carrossa. Una jaima i un cavall viu entre palmeres causaven efecte darrere de l'esquadró i el propi capità moro. Una marxa mora de 1924 va sonar per al capità moro: "Genna al Ariff" d'Evaristo Pérez Monllor. Els cavallers van desfilar de diferents formes: A peu, a cavall, a camell, en palanquins i plataformes. Les odalisques ocultaven el seu rostre i les dames vestien de roig. La filla de Rafael Palmer exercia de favorita amb un trage blau. Cavalls, grups de percussió, carrosses de tuaregs i una tribu africana completava el boato. Però la filà Realistes volia superar-se i va traure altra figura articulada. El pavo real gegant mostrava les seues vistoses plomes, custodiat pel fantàstic ballet d'Ana Calvo. Les ballarines simulaven ales al so de la marxa mora "JGI" de Francisco Esteve Pastor. L'esquadra de negres era molt tribal, aportant un nou punt de vista dins l'estil d'Alejandro Soler. El color roig i les pells de zebra compartien protagonisme amb els metalls platejats. La capa i el casc de color tostat eren molt originals. En resum, una capitania mora fantàstica que va preparar la filà Realistes amb sacrifici i emoció.
El primer Sant Jordiet de la filà Realistes va vindre seguidament de l'any de capità moro. Fernando Belda Blanes és un dels xiquets més carismàtics que han encarnat al patró d'Alcoi. Es va guanyar al públic a les processons amb la seua espontaneïtat. Desprès de l'èxit de la capitania mora, la filà Realistes va tornar a confiar en Alejandro Soler per al Sant Jordiet 1998. Al xiquet li va ploure durant l'Entrada Mora, però el dia 23 d'abril va fer sol a l'estrena del seu trage romà. Fernando Belda portava una corassa platejada i una capa negra. La falda i el cuero feia joc amb el color tostat del raspall del casc. A les muscleres es veia el cavall, animal de la filà.
4 anys desprès a la filà Realistes li tornava a somriure la fortuna. El fill de l'alférez moro 1996 anava a ser el Sant Jordiet 2002. Uriel Alcaraz Ortega rebia paraules d'ànim i felicitacions per ser un xiquet bonic, divertit i amable amb els mitjans de comunicació. L'amistat de Miguel Àngel Alcaraz amb el dissenyador José Moiña va fer que no es plantejaren altres bocetos per al Sant Jordiet 2002. I el trage romà va ser tot un encert, allunyant-se de l'estètica habitual del Sant Jordiet. El color blanc era la base de les teles, decorades amb brodats de fil ocre i flecos de color groc. Segons José Moiña, el trage significava puresa i innocència per l'ús del color blanc. El xiquet va lluir una corassa daurada a conjunt amb el casc. El sol de la Trilogia Festera 2002 va afavorir un dels millors trages de Sant Jordiet que s'han vist al segle XXI.
La intenció de la filà Realistes per a l'esquadra d'enmig 2003 és que fora un disseny morú en tons blaus. Va ser l'any dels germans Sempere, ja que van crear 3 esquadres de negres, entre les quals estava la de la filà Realistes. Una combinació de colors poc vista va portar a opinions enfrontades: El blau i el lila formaven un conjunt estrany. A més a més l'ús del cobre en xicotets detalls va cridar l'atenció. No és el millor trage dels germans Sempere ni de la filà Realistes, però es va valorar la novetat. Una daga i una espindarga eren les armes dels esquadrers, amb un voluminós turbant. Les marxes mores elegides van ser "Tarde de abril" i "Penya Cadell". 2002 i 2003 van ser anys molt importants per a la filà Realistes.
La filà Realistes agafava amb força una nova alferecia mora, encara que la situació econòmica anava de mal en pitjor. Era 2010 i la família de Juan Pedrós Linares es va involucrar molt. El seguici estava encapçalat per unes girafes en moviment que interactuaven amb el públic. Una forma amena d'iniciar el boato, ple de trages femenins molt originals. David Verdú estava agraït perquè l'alférez moro 2010 va ser el primer en confiar en la seua tasca artística. El resultat dels dissenys va ser un èxit, encara que no va ser un boato multitudinari. Els ballets van estar encomanats a Maria José Albors amb les dunes, Ana Botella amb les xiquetes i Virginia Bolufer amb la lluita del foc i l'aigua. Va agradar molt la carrossa del cavall de foc mentre sonava la marxa mora "Cavall de foc". Tot un record a l'anterior alferecia mora de 1996 i a la primera figura articulada de la filà Realistes d'Alcoi. El boato es va separar en 4 parts, basant-se en els 4 elements: Terra, aire, aigua i foc. El desert obria el seguici i la favorita i les dames blaves tancaven la part del vent. L'alférez moro i els seus cavallers apareixien en la part ambientada en l'aigua. Juan Pedrós Linares apareixia entre arcs de ferradura. El seu trage estava composat per una falda blanca, un xaleco blau i molts metalls. La tranquil·litat amb la que Juan Pedrós es va mostrar a l'Entrada Mora 2010 anava en consonància amb una marxa mora plena de parsimònia: "Menda capità 2002" de Vicent Pérez Esteban. La part del foc tancava el boato, on tampoc van faltar genets a cavall. L'esquadra de negres es va descriure com "mediterrània" i certament l'alferecia mora 2010 havia tingut referències al mar. El disseny de David Verdú era auster i nòmada, però amb infinitat de detalls. El negre, el blau i el blanc eren molt adequats per a l'hora nocturna en la que desfilava l'esquadra de negres, al compàs de la marxa mora "Abenserraig". La capa tenia un tros de pell, una manta a ratlles i un escut. La filà Realistes va intentar emular el triomf de 1996 i va aconseguir una alferecia mora més discreta, però també amb l'aprovació unànime dels alcoyans i alcoyanes.
La capitania mora 2011 anava a pegar un gir en la temàtica de la filà Realistes. El boato es va basar en l'imperi persa i Mesopotàmia. L'esquadra de blancs va estrenar "Al-Wazir" de Saül Gómez. Desde 2011 s'ha convertit en la marxa mora més interpretada de la Unió Musical l'Aranya d'Albaida al mes d'abril. Xiquets i majors tocaven instruments de percussió al so de "Marco Polo". El boato va emular un eclipse, sent una posada en escena del ballet de Virginia Bolufer. El ballet de l'escorpí va ser un sorprenent espectacle d'acrobàcies i tela aèria damunt d'una carrossa en forma de l'animal verinós. Els perills àrabs també quedaven representats en la carrossa de la serp i en el grup de domadores verdes amb llàtigs. Al boato, deslluït pels constants parons desesperants, es van veure quadrigues i meravellosos trages de David Verdú. Ell va ser l'encarregat també del trage dels cavallers i del propi capità moro. Toni Aracil vestia de negre i roig, sense cap relació amb el trage oficial de la filà Realistes. En canvi si tenia al·lusions a la mitologia persa, com la mantícora al casc daurat. Darrere del fluixet ballet de Maria José Albors desfilava l'escolta de la favorita. Les dames i la dona del capità moro vestien de rosa, mentre que la carrossa dels grifons era d'or. La cultura i misticitat de Babilònia s'apreciava en la carrossa daurada de les filles de Toni Aracil. Tancant el boato es van veure molts camells en la guàrdia masculina i la guàrdia femenina. L'esquadra de negres, obra de Santi Carbonell, va tindre el color blau com a protagonista, excepte a la capa negra. El disseny era molt senyorial, però estava un poc descontextualitzat dins del boato persa. Toni Aracil va ser el capità moro de les altes temperatures el 14 de maig de 2011. Però l'oratge d'estiu va canviar i el 15 de maig les processons del dia Sant Jordi van estar banyades per una fina pluja.
Desprès de la notable capitania mora 2011, la filà Realistes celebrava el seu 125 aniversari a l'any següent. A la plujosa Entrada Mora de 2012 la filà Realistes va renovar la faixa, vestint de forma singular aquella a ratlles blanques i blaves que portaven abans de la Guerra Civil. La filà Realistes va ser la segona en traure una esquadra femenina a la Diana. Ho va fer al mateix any que la filà Marrakesch, però un poc més tard. Les dianeres van desfilar molt emocionades pel carrer Sant Nicolau amb el trage femení, inventat al 2004. Va ser una Primera Diana històrica la del 25 d'abril de 2015, en la que les filaes Marrakesch i Realistes van aportar el seu granet per a la integració de la dona en les filaes. Són moltes les xiques que s'han apuntat a la filà Realistes per a pagar la fulla sencera, amb els mateixos drets i responsabilitats que els homes. Aquesta prova d'igualtat, junt a les declaracions del primer tro Javier Morales i el també realista Raül Llopis com a regidor de Festes, van fer que la filà Realistes es considere una filà progressista.
2015 va ser molt important per a les dones de la filà Realistes, i al 2017 van tornar a fer la Primera Diana, arrancant a la Plaça d'Espanya. A més a més a l'Entrada Mora de 2017 la filà Realistes desfilava a la meitat. Per tant era any d'esquadra d'enmig. El dissenyador cordonero Antonio Aracil va tindre un intens treball a l'Entrada Mora 2017, sent la seua estrena en un càrrec fester. També va dissenyar l'esquadra de negres de la filà Realistes, d'estètica purament africana. Un trage impressionant que cridava l'atenció pel casc de plomes blanques i un crani d'animal amb banyes. Les pells de zebra i antílop omplien el cos dels salvatges esquadrers. El color blanc i algun toc de blau van fer més realista aquesta esquadra d'enmig ferotge i de gran plasticitat. La innegable imaginació d'Antonio Aracil també era evident a la capa, feta de palla i amb una màscara massai. El remat de la música va ser de Francisco Valor: "Ben Al Sahagui".
Està clar que la filà Realistes ha donat als alcoyans esquadres de negres memorables. Per exemple les de 1957, 1969, 1982, 1983, 1996, 1997, 2010, 2011 i 2017. Cada etapa té un dissenyador destacat i en el cas de la filà Realistes sobreeixen Paco Aznar, els germans Sempere, Alejandro Soler, David Verdú i el recent Antonio Aracil. Tots han plasmat als seus bocetos la personalitat colorista de la filà Realistes. Una filà que ha sabut estar a l'avantguarda en varies ocasions. Va tindre l'atreviment d'extingir-se com a filà de cavalleria per a ser del bàndol moro, va introduir les carrosses articulades als boatos, va inventar l'acte de la Diana Vespertina del Cavallet i va promoure les esquadres femenines amb un disseny diferenciat del masculí. Per tot això la filà Realistes és oberta i va evolucionant més ràpid que altres filaes alcoyanes. No és una filà anclada al passat, sinó que mira al futur amb optimisme. Molts polítics han cuidat de la filà Realistes, destacant l'exalcalde de dretes Jordi Sedano o el regidor socialista Raül Llopis. El realista Javier Morales va ser president de l'Associació de Sant Jordi de 2004 a 2012, sent un mandat tens i ple de debats pel tema de la dona i el masclisme. Actualment Raül Ferri és el primer tro dels 130 festers de ple dret, els 23 juvenils, 16 jubilats, 80 xiquets, 88 col·laboradors i 16 socis. La seu social està al carrer Santa Ana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario