Rio de Janeiro és el Carnaval més impressionant del món. Els brasilers demostren any rere any que són els líders de la samba i les desfilades al sambòdrom són incomparables. Vestits cridaners, moviments sensuals, balls, carrosses, bon temps i molta diversió són els principals ingredients del millor Carnestoltes de Brasil. Cançons com "Escravos do jo", "Aquarela de Brasil", "Garota d'Ipanema", "Mais que nada", "Quando, quando, quando", "Dançarina", "We are one", "Balada", "Quimbara", "Guantanamera", "País tropical", "Magalenha", "Hip's don't lie", "Lambada" o "To Brazil lalalala" han trencat les barreres del país. La batukada i l'estil bossanova arriben a tots els racons del planeta, al igual que les imatges de les disfresses més sexys i temàtiques fantàstiques que omplin de color les ciutats carioques. Els portuguesos van portar aquesta tradició europea a Brasil en 1732, però les escoles de samba amb milers de participants són posteriors. Altres Carnestoltes de Latinoamèrica molt coneguts són els de Colòmbia, destacant el de Barranquilla. A Estats Units el Carnestoltes més famós va unit al riu Mississipi i el jazz. A Nueva Orleans s'anomena "Mardi Grass" i es tota una demostració de riquesa i ritme. El Carnestoltes de Niza té molt de renom a França per les seues escultures i figures enormes i per girar entorn de la natura i sobretot les flors. El ballet d'Ana Botella d'Alcoi porta més de 10 edicions participant com a convidades del Carnestoltes de Niza.
El Carnaval de Santa Cruz de Tenerife, declarat Festa d'Interès Turístic Internacional en 1980, és una explosió de color i alegria que envaeix els carrers. Desde principis de febrer tenen lloc diferents esdeveniments, com l'elecció de la reina del Carnaval o una espectacular desfilada on les aspirants a reina llueixen meravellosos vestits gegants anomenats fantasies. La Reina del Carnaval quasi no es pot moure amb la gran vestimenta de plomes, collars, pedreria i cintes que acaba amb una estructura que pesa més de 100 kilos. La Cavalcada anunciadora i la clausura de "El gran Coso Apoteòsic" són molt esperats i es retransmeten en televisions nacionals. Més de 100 grups de murga, comparsa, rondalles i carnaval de carrer amb balls acaben en el tradicional "Domingo de Piñata". És dia molt especial per als tinerfenys per com les viudes i "La llorosa" ploren quan es crema la carrossa de la sardina. El conegut com Carnaval chicharrero li fa la competència a Rio de Janeiro, ja que tenen un clima molt similar en febrer.
Abans de l'estricta Quaresma, la ciutat extremenya de Badajoz es converteix en una pista de ball per a multitudinàries comparses amb temàtica lliure. El colorit de les disfresses, els passos sincronitzats i el ritme imparable són la clau per a unes festes que han triomfat en una de les comunitats autònomes més desconegudes d'Espanya. El Carnaval de Badajoz és un dels més autèntics i elaborats, i a més a més la seua desfilada és una de les més llargues amb 8 hores de duració. Les comparses són tan multitudinàries que es van merèixer en 2022 el títol d'Interès Turístic Internacional. La Festa de les Candeles i la tamborada marca el començament del Carnaval pacense, mentre que l'Enterro de la Sardina tanca els actes de disfresses.
A la regió de Múrcia el Carnaval més famós és el de Águilas. La població es bolca en els balls massius al so de cançons eurovisives i de dance. No debades tenen el títol d'Interès Turístic Internacional. Els trages dels participants tenen reminiscències dels de Brasil, així com també la música i les carrosses. Les penyes són mixtes, però hi ha més ballarines que ballarins que destaquen per les cames al descobert, els corsés i les plomes. El pregó de la Musa i la batalla entre Don Carnal i Doña Quaresma donen pas a una setmana de diversió. També és peculiar la costum de llançar ous farcits amb confeti durant la versió infantil del Carnaval. La gran desfilada del dissabte acaba amb Don Carnal cremant-se a la foguera i un castell de focs. El Carnaval de Águilas ha inspirat a altres de "La Huerta Murciana" com el de Mazarrón, on també apareix la figura animal de "La Mussona" i altres personatges autòctons i únics.
Més rural resulta la festa de Carnestoltes a Navarra. Bruixes, óssos, fantasmes de roba de sac farcits de palla, carboners, gegants i bandits amb vares s'apoderen dels carrers de molts pobles i recuperen algunes de les danses i rituals màgics més ancestrals. La màgia, el color i la tradició ofereixen al visitant una oportunitat única per conèixer els costums més arrelats entre els akelarres. En Ituren els misteriosos Zanpantzar interpreten la cencerrada més harmoniosa del Pirineu per aullentar els mals esperits. Els Zanpantzar d'Ituren fan la visita al poble veí lluint les pells d'ovella, les campanes a l'esquena i els vistosos tocats. En Alsasua els temibles Momotxorros vestits amb teles en sang, la cara tapada i amb grans banyes representen al dimoni. Amb les forques assusten als xiquets i xiquetes. Són personatges que han eixit a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi als boatos de les capitanies cristianes de Vascos i Navarros.
El Carnestoltes de Cadis té molta tradició a Espanya i és un dels més antics, al ser del segle XVII. Al llarg de la història, ha estat prohibit per la censura, però l'esperit del Carnaval de Cadis ha estat inalterable. A les originals disfresses cal unir les tradicionals xirigotes de pensament crític i polític. Els gaditans, amb música feta amb instruments molt bàsics, composen les incisives lletres que fan que siga un concert graciós i amb un humor satíric que no deixa ben parat als polítics. Les bromes a qüestions socials en forma de cançó formen part dels concursos de xirigotes. Andalusia és així, entre la religiositat de la Setmana Santa i l'alegria de les Carnestoltes més implicades en el progrés de la societat.
Considerat com un dels més artístics, el Carnaval de las Palmas de Gran Canaria és un dels més antics d'Europa. En constant comparació amb el Carnaval de l'illa de Tenerife, els canaris poden presumir d'identitat pròpia. També tenen gales de reines del Carnaval, amb fantasies ben vistoses i concursos presentats per estreles de la televisió com Lara Álvarez, Roko, Eva Gonzàlez, Jadel o David Bustamante. Destaquen els concursos de maquillatge corporal o de disfresses per a gossos. El Carnaval de Las Palmas va ser pioner a incloure al seu programa la "Gala Drag Queen". La diferència principal entre aquest espectacle i el concurs d'elecció de reina és que un gira al voltant del vestit i la bellesa de la reina. A la Gala Drag Queen es busca un espectacle musical trencador, amb personatges com Blancaneus, "Romeo i Julieta", "La Sirenita", "El rey león" o "La Pantera Rosa". Un dels més revolucionaris va ser el transsexual Sethlas que en 2017 va guanyar amb al·lusions a la Verge Maria, Crist en la creu i els nazarenos de Setmana Santa al compàs de "Like a prayer" de Madonna i "Judas" de Lady Gaga. En 2020 va tornar a rebre atacs dels catòlics per ser el més votat fent una paròdia de "El paradís d'Adan i Eva, la poma i la serp". El triomfador de 2024 va ser Drag Elektra amb un ball provocatiu que mesclava els contes, les marionetes i els joguets. La disfressa principal era de "Pinotxo" però la Drag Queen acabava calva fent piruetes en una gàbia.
Amb un mes de durada, les Carnestoltes de Verín a Ourense estan declarades Festa d'Interès Turístic Nacional. Les màscares, la diversió i la música són els ingredients protagonistes, junt als tradicionals Cigarrons. Són personatges que vesteixen calcetins blancs, un calçó curt, camisa blanca, corbata de colors i jaqueta curta i careta blanca. La fi d'aquests personatges és seguir els veïns de la localitat amb fuet a la mà, com també fa el famós "caputxó". Junt al Carnaval de Laza es forma "El triangle màgic de l'Entroido". I és que la veïna població de Laza també té les seues bèsties de febrer: Els peliqueiros. Uns dies porten esquelles i fuets a la ma i per la nit porten antorxes. Com a curiositat, cadascun dels vestits de peliqueiro pot arribar a pesar 25 kg pels cencerros. La farracada és una curiosa batalla en què s'utilitzen draps tacats de fang com a arma. En "La baixada de la morena", una vaca recorre el poble acompanyada d'una banda. Una comitiva colpeja amb branques gegants els espectadors i una sèrie de personatges va llançant sobre la gent terra fresca i formigues vives que prèviament han ruixat amb vinagre per a que siguen més agressives. Mentre els espectadors de la desfilada són atacats amb la terra amb formigues, entre ells comencen una salvatge guerra de farina. Tot un espectacle visual. Són pareguts a les mascarades d'hivern tan arrelades a Castella i Lleó i Extremadura.
Els vascos tenen altre tipus de Carnestoltes, menys pompós i semblant als de Navarra. Euskadi és terra de fred i celebren el final de l'hivern amb "El despertar de l'ós". Evoca l'arribada de la primavera amb el despertar de la natura i dels Pirineus. A part de la baixada dels óssos de les muntanyes, altra tradició és "El judici i condemna de Sant Pantzar", un traïdor acusat de tots els mals i cremat al final del Carnaval a la plaça pública. Els Carnavals de Mundaka recreen la llegenda d'un Conde borratxo. La seua dona enfadada el va rebre a granerades i el Conde va eixir al carrer corrent sense adonar-se que portava posada roba interior femenina. Per això els homes porten faldilles, pantalons i camises blanques, a més d'un mocador roig al cap i un coixí a joc. Se'ls coneix com Atorrak i representen el Comte Antón, mentre que les dones es disfressen de bruixes i criatures mitològiques. La cultura vasca és rica i al poble de Latz tenen vestimentes úniques. Allí va viure un home molt gros anomenat Ziripot. La seua obesitat no li permetia treballar, així que explicava contes a la gent del poble a canvi de menjar. Però un dia va aparèixer el gegant Mel Otxin acompanyat de Zaldiko, un personatge que és meitat cavall, meitat home. La gent de Latz els donava de tot com a servents assustats. Zaldiko es va enfadar amb Ziripot perquè no li podia donar res i el va espentar. Pensava que passaria la nit a terra, però la gent del poble va ajudar a Ziripot. Armats amb estaques, aixades i forques van atrapar a Mel Otxin i el van cremar.
Les Carnestoltes de Catalunya tenen com a gran referent a Sitges. Una festa molt oberta, multicultural i sense prejudicis en la que els catalans i catalanes ho passen genial. És el més lúdic i desenfadat, tal volta per la seua vinculació amb el mar Mediterrani i la comunitat Lgtbi. Diversió diürna i nocturna desde el moment en el que la figura del Rei Carnestoltes arriba a Sitges. Com a curiositat Lucía Pérez va escollir aquesta festa per a gravar allí el videoclip de la seua cançó de 2011 "Que me quiten lo bailao". Fa més de 110 anys que Sitges celebra les excèntriques Carnestoltes, superant fins hi tot els durs anys de franquisme.
En clau valenciana els més emblemàtics són el de Pego i Vinaròs. La localitat de Castelló busca més turisme amb la seua coneguda Gala de les Reines en què les comparses exhibeixen els seus espectaculars vestits. Les nits temàtiques entre les quals es troben la nit del pijama o la nit loca tenen tanta importància com el concurs de paelles. No podia ser més valencià, en canvi a Torrevieja les seues Carnestoltes són més transversals. Hi ha estils de tot tipus, sent una mescla entre el Carnestoltes lliure, el típic de Múrcia i fins hi tot els balls brasilenys i canaris. A la comarca del Comtat el Carnestoltes amb més ressò és el de Muro. De fet Alcoi celebra la seua desfilada una setmana desprès per a no llevar-li protagonisme als veïns. Muro té carrosses, grups variats i disfresses divertides que fan que la vesprada del dissabte siga molt entretinguda. La Vella Quaresma representa la abstinència, la serietat i el pudor i com canten els xiquets "Qui no vullga Carnestoltes que tanque les portes".
No hay comentarios:
Publicar un comentario