CANÇONS D'OVIDI MONTLLOR

Amb motiu del 30 aniversari de la mort d'Ovidi Montllor anem a recopilar les seues cançons més emblemàtiques. L'alcoyà és un dels cantants i actors més complets de la música catalana, i com ell deia ho fa a la manera de València. La intensitat dramàtica de les seues cançons era inenarrable i al llarg dels seus 8 discs va demostrar la seua naturalitat. Les lletres reivindicatives anaven acompanyades de precioses melodies, destacant l'acompanyament a guitarra de Toti Soler. Ovidi va nàixer el 4 de febrer de 1942 i la postguerra i la pobresa li van complicar la infància però li van donar consciència de classe. I això que estudiava als Salesians i intentava escapar-se de les misses. Ovidi provenia d'una família molt humil i el seu pare era anarquista, com molts altres alcoyans de principis del segle XX. Ovidi Montllor era una persona molt intel·ligent i no va perdre mai els seus orígens ni la seua identitat. Era coherent fins hi tot participant a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi en una de les filaes mores de classe obrera: La filà Mudéjares. Desprès de traure el disc "A Alcoi", dedicat a la població en 1974, va fer la Primera Diana en 1975. La lletra de "El meu poble Alcoi" descriu les coses boniques i també els defectes de la ciutat de les costeres i els ponts.

Una frase cèlebre seua és "Hi ha gent a qui no li agrada que es parle s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense". El van intentar callar moltes voltes, però Ovidi Montllor sempre va ser íntegre. L'èxit de públic era degut a que el seu directe agradava molt. Es creava un ambient emotiu i íntim que movia masses de gent sensibilitzada amb la causa que defenia Ovidi Montllor. La seua viuda Neus Solsona i les seues filles Elena i Jana el recorden com una persona tímida, intensa, solitària i satírica a qui li agradava el café licor i discutir sobre comunisme, filosofia, l'art, la independència dels Països Catalans o els problemes de la societat. Ovidi va debutar al teatre en 1962, amb el grup alcoyà "La Cassola". Era amant de la serra Mariola i ho va deixar clar en la seua música, que no sols parlava del franquisme, el valencià i la lluita contra el capitalisme. El seu humor es veu reflectit en cançons com "Camisseria" o la pel·lícula "Amanece que no es poco", en la que interpretava a un guàrdia civil. Al cine va tindre papers en les pel·lícules poc comercials o de producció valenciana.

El cantautor de la nova cançó protesta va ser un referent als anys 70, quan la dictadura de Francisco Franco anava diluïnt-se i es començava a veure certa llibertat. Ovidi Montllor Mengual estava compromès amb la llengua valenciana i era d'ideologia d'esquerres. Tenia una gran capacitat de dicció per a recitar poemes, especialment de Vicent Andrès Estellés. Desprès de triomfar com a rapsode i compositor, amb l'arribada de la democràcia les discogràfiques li van donar l'esquena. Els polítics no volien recolzar-lo ja que era molt crític amb el poder i Ovidi va patir marginació i traves en el camí professional. El talent era evident, però en la Transició se'l va condemnar al silenci. Televisions com Canal 9 el van invisibilitzar sempre i va ser despatxat d'empreses musicals i vetat en programes de ràdio. Es va dedicar a criar a la seua filla Jana a Barcelona fins que li van detectar càncer. Als anys 90 per fi van aplegar els reconeixements, sobretot per part de Catalunya i de l'Ajuntament d'Alcoi, la seua ciutat natal a la qual va estimar sempre. La seua amistat amb artistes com Isabel Clara Simó, Joan Manuel Serrat, Raimon, Maria del Mar Bonet o Lluís Llach va permetre que molts cantants feren un concert conjunt en Alcoi l'any 1994. El motiu no era altre que fer-li un emotiu homenatge abans de que faltara. El dia 10 de març de 1995 "va fer vacances", com ell es referia a morir per l'empitjorament de la seua malaltia.

L'ostracisme dels 80 es va convertir en molts reconeixements a títol pòstum. Amb remordiment molts polítics li van començar a dedicar ceremònies, però no va ser fins a 2013 que Alcoi li va dedicar una avinguda. El grup de Castalla "El Diluvi" va tindre prou popularitat fins la seua parada en 2023. La cantant Flora Sempere va iniciar la carrera del grup versionant cançons d'Ovidi Montllor i de fet "El Diluvi" és el títol d'una dels temes més coneguts. Al barri del Viaducte on va nàixer i viure es va col·locar un monument, esculpit pel seu amic Antoni Miró. L'escultura de la seua cara al cel es va inaugurar en la commemoració del 18 aniversari de la seua mort i s'ha convertit en un símbol de la ciutat. Gràcies al "Passeig Ovidi Montllor" ja és real aquell càntic de "Ovidi, Alcoi no t'oblida".