Entre les seues cançons més conegudes estan: "Homenatge a Teresa", "La fera ferotge", "Perquè vull", "La cançó del cansat", "Va com va", "Els amants", "M'aclame a tu"o "Faré vacances". Però entre els alcoyans la cançó preferida d'Ovidi Montllor és "El meu poble Alcoi" que descriu perfectament els paisatges de l'entorn i el sentiment d'alcoyania, amb les virtuts i defectes que té aquesta ciutat.
L'any 2012, en el 70 aniversari del seu naixement, la ciutat d'Alcoi li va dedicar un monument al Viaducte, barri en el que va nàixer Ovidi Montllor. En aquell mes de febrer se li va dedicar el "Passeig Ovidi Montllor" i es van llegir poemes en diferents actes commemoratius. A més a més es van fer representacions teatrals sobre la seua vida. L'escultura de Antoni Miró en homenatge a Ovidi es pot veure desde que es creua el pont de la Plaça Espanya al Viaducte. Aquest monument de més de 5 metres d'altura ha fet més atractiu un dels barris menys coneguts d'Alcoi.
Ovidi Montllor era un gran enamorat de la natura i sobretot de la Serra Mariola. Li apassionava pujar a la Font Roja i també li apassionaven les dones, encara que tinguera cara de home trist. Va ser molt maltractat pels polítics de la transició perquè continuava fent denúncies per mitjà de la seua música. Provenia d'una família molt humil i el seu pare era anarquista, com molts altres alcoyans de fa uns segles. Ovidi Montllor era una persona molt intel·ligent i no va perdre mai els seus orígens ni la seua identitat. Fins hi tot quan vivia a Barcelona recordava molt les Festes de Moros i Cristians i Alcoi, la seua terreta. Destacable és que en 1974 va editar un disc dedicat als alcoyans i amb moltes de les seues millors cançons. El disc es titulava "A Alcoi".
La seua defensa per la llengua va ser constant i molt reivindicativa. Sent un valencià afincat a Catalunya mai es va negar a parlar de temes tan polèmics com la independència o la normalització de la nostra llengua. Una de les seues frases més famoses és: "Hi ha gent a qui no li agrada que es parle s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense".
La canço del cansat inclou un dels vers més repetits en els últims anys, sobretot gràcies al moviment de la Primavera Valenciana: I torne a repetir soc alcoyà, tinc senyera on blau no hi ha, dic ben alt que parle català i ho faig a la manera de València.
Com altres cantants protesta, Ovidi Montllor va posar música a textos de poetes com Salvador Espriu, Pere Quart o Vicent Andrés Estellés. Lletres tan boniques com "No hi havia a València dos amants com nosaltres, feroçment ens amàvem des del matí a la nit" tenen melodia gràcies a Ovidi Montllor. 2015 és sense cap dubte "Any Ovidi Montllor" ja que segueix en la memòria de molts ciutadans.
El seu testament està en part a la seua cançó "Les meues vacances" on parla obertament de la mort i el desig de que les seues cendres s'esparcisquen pel Barranc del Sinc. L'impacte de les lletres profundes d'Ovidi Montllor han fet que fins hi tot al mon fester siga admirat. És palomino d'honor i ha desfilat en l'Entrada Mora amb la filà Mudéjares.
.jpg)
Per tot el que ha significat aquest cantautor per a Alcoi, presentem la lletra íntegra de "El meu poble Alcoi":
Té costeres i ponts,
música de telers;
té muntanyes que el volten
i li donen frondor.
Allí fan ser un riu
aigües brutes de fàbriques;
allí fan nàixer boira
del fum brut sense ales.
Eiximeneres trauen
en prova de treball
d'un poble que l'ofeguen
i que no mataran:
el meu poble Alcoi.
Poble d'història d'homes
que han volgut llibertat;
poble tossut i obert,
carrascós, clevillat.
Com un gall matiner
canta i alça la cresta,
com si el seu horitzó
fóra fora finestra.
Hi ha també un raconet
que només el sé jo,
ple de flors a l'estiu,
ple de flors a l'hivern.
Al meu poble Alcoi.
Allí hi ha un campanar
que en guerra el van tombar
i que després l'han fet
calcat com era abans.
Per vergonya de tots
i beneït pel clero;
la vergonya de fer-te
anar al teu enterro.
I encara té una font
roja i fresca a tots temps;
com ella dóna vida
la primavera mou
al meu poble Alcoi.
Allí fan unes festes
que a molts els dura un any
i que altres les esperen
sense pensar en el sant.
Són moros i cristians
que el café els fa germans;
sempre perden els moros
i guanyen els cristians.
Tants amos, tants obrers,
tan dolç i tan amarg;
ballen colors de festa
amb músiques i focs
al meu poble Alcoi.
Amb un Cantó Pinyó,
lloc de cita amb tothom;
amb el Barranc del Sinc
com dos braços oberts.
Allí hi ha una glorieta
que ensenyen als infants
i que els dóna cabuda
quan s'han cansat d'anar;
i els té fins que se'n van
al món millor que ens diuen;
rient pels qui li vénen,
plorant pels qui se'n van
va coneixent-t'ho tot
el meu poble Alcoi.
I encara que ja fa 20 anys que se'n va anar a fer vacançes els alcoyans i els catalans el recordem i el seguim apreciant per tot el llegat cultural i musical que ens va deixar. Perquè a pesar del menyspreu d'alguns polítics que no defenen la llengua valenciana ni la nostra identitat pròpia i a pesar de ser ignorat pel govern de la Generalitat Valenciana seguirem reivindicant ben fort que:
OVIDI, ALCOI NO T'OBLIDA!
No hay comentarios:
Publicar un comentario