martes, 2 de junio de 2009

LA GUERRA DEL CALENDARI (1997)



La guerra del calendari ha sigut una de les polèmiques mes grans d'Alcoi i amb més tensió ciutadana. Els antecedents d'aquesta problemàtica sobre les dates festeres els trobem en els anys 1958, 1964 i 1969 quan ja existia una polèmica en torn a traslladar les Festes de Sant Jordi al cap de setmana. La devoció per Sant Jordi i el desig de que el dia 23 d'abril siga festiu ha portat greus discussions a la ciutat d'Alcoi. Tot va començar després de les Festes de 1996 quan l'Associació de Sant Jordi va elaborar el calendari dels dies festius per a les festes de 1997 provocant les primeres tensions al Casal de Nostra Festa. La polèmica va saltar ràpidament a la societat creant-se un clima aspre entre els partidaris de les festes en cap de setmana i els defensors del 22-23-24 sempre. És la pitjor crisi de la festa alcoyana amb la guerra del calendari. Els enfrontaments i discussions comencen quan declaren el 24 d'abril dia festiu i creen un calendari fins 2014 per a que les festes es celebren el cap de setmana més pròxim al 23 d'abril. Però realment és en 1997 quan estalla la crisi. En els primers dies de gener, Adrián Espí Valdés (que s'oposa al nou calendari) anuncia que ha recollit 1700 firmes que exigeixen el manteniment de les dates tradicionals de la festa (22,23 i 24 d'abril). El 9 de gener el govern autoritza una manifestació per al dia 19 de gener a la una del migdia desde el Partidor fins la Plaça d'Espanya. Adrián Espí (que va ser capità dels Navarros en 1976 quan les Festes es van celebrar en maig) defensa la celebració d'un referèndum local sobre el calendari fester, també defès per Josep Albert Mestre de el partit polític Esquerra Unida. Un total de 18 primers trons firmen un manifest en defensa del calendari (Llana, Judíos, Miqueros, Xanos, Magenta, Ligeros, Mudéjares, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes, Berberiscos, Benimerines, Andaluces, Asturianos, Maseros, Almogàvars, Navarros i Muntanyesos) Són 18 filaes contra 9. Al manifest s'arriba a afirmar que els convocants de la manifestació tenen "falsas y demagógicas razones que no queremos pensar que obedecen a bastardos intereses y rencores pasados disfrazados de sentimientos sagrados" Els primers trons firmants defenen el procés democràtic.
La situació s'agreuja quan el líder del Partit Popular alcoyà en l'oposició (Miguel Peralta) acusa a l'alcalde Sanus de "presionar en exceso a la Associació de Sant Jordi en un tema no madurado". Mentre Adrián Espí assegura que rep amenaçes telefòniques i que "me han rajado dos ruedas del coche". El comerç alcoyà defen el calendari en cap de setmana i també ho fa la hosteleria que guanya més diners quan les Festes cauen en cap de setmana. Gent que treballa fora d'Alcoi també recolza el nou calendari. Es creen dos bàndols en la societat, els tradicionalistes que defenen el 22, 23 y 24 com a dies de la trilogia per ser una tradició i un bàndol progressista que defen un nou calendari adaptat a les necessitats actuals quan ja estaven a punt d'entrar al segle XXI. Els directors de els instituts Andreu Sempere, Pare Vitòria i Cotes Baixes denuncien que s'estan recollint firmes a favor del 22-23-24 sempre entre alumnes menors de edat i Rafael Terol lamenta la politització del calendari. Paco Molina de CC OO arremet contra Adrián Espí i Miguel Peralta. El primer tro de la filà Vascos (Antonio Cortés) explica que assumeix la organització de la manifestació i que farà una votació entre els festers per veure si participaran en les Festes de 1997. Adrián Espí agreuja encara més les coses al dir per escrit "a quienes han abusado de la fuerza, lo cual es un acto terrorista y un crimen, hay que despreciarles y si hace falta escupirles a la cara" 12 bandes de música de la comarca i les tres alcoyanes defenen les Festes en cap de setmana explicant els problemes que originen les festes en dies laborals per als músics no profesionals. La resposta popular en la manifestació del dia 19 és massiva i no es recorda una manifestació tan nombrosa com aquella desde "Salvem el tren Alcoi- Xàtiva". Comissaria diu que participen 4000 persones i els organitzadors de la manifestació unes 8000. La Plaça Espanya es va omplir dels protectors de les dates tradicionals de les festes i Adrián Espí va llegir un manifest a les portes de l'ajuntament. El carrer Sant Nicolau era un riu de gent i no cabia una agulla. Les conseqüències van ser immediates i el dia 21 Silvestre Vilaplana va dimitir com a president de l'Associació de Sant Jordi i Espí va renunciar a ser jurat del concurs del Cartell de Festes. Silvestre Vilaplana diu que dimiteix perquè "el Casal s'ha convertit en un infern" reconeixent les greus tensions dins la seua directiva. Silvestre Vilaplana no obstant no deixa de participar en les festes com a component de la filà Cruzados fins la seua mort el 22 d'abril de 2007 (va faltar curiosament la nit de l'Entrada quan per el matí havia desfilat com a cavaller en la capitania de la seua filà Cruzados) L' Associació queda en mans dels consellers d'honor. Després de moltes discussions i enfrontaments, són dos els nous candidats a presidents de l'Associació de Sant Jordi. Guanya Adolfo Seguí de la filà Alcodianos, Eduardo Segura perd per tan sols un punt. Seguí obté 22 punts i Segura 21. En moltes filaes es fan votacions sobre el calendari amb un gran resultat en contra. Més d'un primer tro dimiteix. El 7 de febrer l'alcalde Sanus (PSOE) anuncia que els firmants del pacte del calendari han acordat renunciar a que les Festes es celebren el cap de setmana però que ho fan per a acabar amb l'ambient de crispació social de la ciutat. Les Festes de 1997 se celebren el 22, 23 i 24 d'abril (dimarts, dimecres i dijous) amb menys públic que altres anys però amb la unió entre festers i sense agitacions recordant les Entrades 1997 com "les Entrades de la concòrdia".
La comissió "22-23-24 sempre" aconsegueix els seus objectius de que les Festes siguen en els dies tradicionals i es dissol amb un superàvit de 100700 pessetes que donen a l' església del patró. Fora d'Alcoi qualifiquen com una barbaritat els successos produïts per la festa, sense entendre com una ciutat industrial pot dependre tant de les seues Festes de moros i cristians. Acaba la guerra del calendari però les ferides segueixen obertes durant molt de temps...


No hay comentarios:

Publicar un comentario

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites