viernes, 25 de mayo de 2012

CAPITANIA BENIMERINES 1999









 


 La filà Benimerines, la filà capitana en 1999 pretenia traslladar-nos a les terres del Magreb i mostrar les diferents tribus guerreres que allí convivien durant l'Edat Mitjana, quan cristians i musulmans es disputaven Terra Santa. Per això cada grup de boato de la capitania mora duia el nom exòtic d'una tribu magrebí. Els Benimerines eren guerrers àrabs molt salvatges. El boato s'iniciava amb un grup d'abanderats amb trages en roig i negre i banderes multicolors. Amb unes originals llançes vegetals, el grup de dones marrons amb turbant roig es balancejaven rítmicament mentre els xiquets de la filà amb els inconfundibles bombatxos a ratlles jugaven amb cordes. L'harem del capità desfilava a carrossa precedint l'esquadra de la filà amb els sons de la marxa dedicada expressament per a la filà: "Benimerines". Un grup de palmiteres obria el pas al ball dels parasols que eren menejats per unes dones de negre amb una bonica capa i un luxós casc que impregnaven l'ambient de màgia al compàs de la marxa mora "Fran-Semp". Continuava la festa magrebí amb unes dones que cridaven l'atenció pel seu turbant taronja. Als dissenys d'Alejandro Soler dominaven els cueros, les teles negres i els complements en forma de banyes. Increïble va ser el ballet de Virginia Bolufer amb les vaporoses capes bicolors blaves i grogues que menejaven als sons de la marxa mora "Habibi". També el casc era molt bonic però del ballet va ser destacable l'apoteòsic final, quan es juntaven les capes formant una rosa. Per això el ballet es titulava "Rosa del desert". Unes dones amb trages negre i verd clar portaven banderins de fulles de figuera envoltades del fum d'un peveter en forma d'estrella de cinc puntes. L'aroma oriental i els cascavells d'unes dones de blau i negre transportaven al públic a altra dimensió junt a la marxa mora "El mahdí". Unes xiquetes de blau i taronja executaven una senzilla dansa amb llançes. L'avantsala del capità moro 1999 era un grup de dones amb capes tostades que alçaven formant una preciosa estampa. Però el trage d'aquestes mores, fet per Alejandro Soler, ja era sense capes una meravella per la combinació de verd i granate junt al negre i un bell turbant amb plomes. La carrossa del capità moro impactava pels caps d'elefant amb les seues característiques grans orelles. El rodella portava un vestit similar al del capità, José Figuerola Jordà que disfrutava d'un dels millors moments de la seua vida. El trage, en verd fosc, era d'extraordinària bellesa ja que estava ple de brodats en or. Un ric líder mahometà que portava una gran espasa penjada del cinto i una bolsa de cuero, un dels materials més utilitzats en el trage del capità moro 1999. Per baix de la túnica portava uns bombatxos rojos que resplandien amb la llum solar, al igual que la capa blanca. Com a detall benimerí, José Figuerola portava una tela blanca amb ratlles negres simulant els famosos bombatxos de la filà. Del casc negre penjaven milers de diminuts complements daurats. Curiosament la marxa mora "Any d'alferis" va acompanyar al capità moro 1999. La guàrdia del capità, de color marró, desfilava junt als cavallers vestits de nòmades en blanc i marró sobre una carrossa circular. Els cavallers envoltaven una mitja lluna que s'alçava sobre la novedosa plataforma. Un grup femení amb trages en tons marrons tocaven la pandereta. El ballet del jardí del Teneré era coreografiat per Inma Cortés. Sense cap dubte, un dels millors ballets que han baixat pels carrers d'Alcoi representant el desert africà. Primer les dunes i l'arena eren representades per unes ballarines que compartien falda, obligant a les ballarines a estar molt sincronitzades i coordinades per anar al mateix pas mentre movien unes capes del mateix color que el trage: el color de l'arena. Seguia el ball amb les palmeres que poblen el desert, aquestes ballarines amb trages de roig representaven les fulles d'una palmera. I faltava l'element essencial d'un oasi: l'aigua, representada per unes ballarines amb uns vestits en tela fina de color blau que s'inflaven com si foren bombolles i que van causar sensació entre el públic, que va saber apreciar l'esforç que el ballet d' Inma Cortés havia realitzat en l'arriscada posada en escena al so de "Sahara". Un grup de dones de negre, roig i groc obrien pas a les dames vestides de gris que desfilaven a peu davant de les seues senyores: les favorites. Esposa i filla del capità van baixar als sons de "Guàrdia Jalifiana" junt a dos grans coloms petrificats. Les favorites convidaven a deleitar-se amb la riquesa dels detalls dels seus trages creats per Alejandro Soler. La dona anava davant de la carrossa portant un trage ple d'estampats damunt la falda rosa però al trage predominava el roig i el blau destacant un casc cuidat al més mínim detall, al igual que el vestit de la filla amb una llarga falda en tons crus i unes mànegues verdes que s'unien amb la capa granate. La corona que portava deixava entreveure el seu cabell risat. Darrere unes abanderades verdes desfilaven les palmiteres de blau amb capes roges que portaven uns voluminosos penatxos de plomes blanques i blaves. Unes dones amb escuts i trages marrons i blaus es balancejaven al so cadenciós de la marxa mora "Als berebers". Els emirats estaven representats per una carrossa de moros nobles amb trages blaus clar combinats amb negre i capes taronja. Uns guerrers portaven un casc punxegut i un trage que combinava teles negres i grises amb el cuero marró. El disseny de Luis Sanus era admirable però els guerrers van crear un llarg tall que va impacientar al públic. Tancava la capitania mora 1999 l'esquadra de negres realitzada per Alejandro Soler que va barrejar els colors taronja, blanc i roig amb diferents peçes de cuero, pells de zebra i banyes. La més gran de les banyes estava a lo més alt del turbant que bàsicament era de color blanc però ple de metalls i banyes. Els músics que tocaven la marxa mora "El moro del Sinc" podien veure una meravellosa capa blanca amb ratlles negres i un arc amb fletxes que li donaven un aire guerrer a l'esquadra. En general una gran capitania on es va veure reflectit tot el treball de la filà Benimerines en la seua segona capitania.











No hay comentarios:

Publicar un comentario

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites