Les Festes de Moros i Cristians 2024 han despertat un gran entusiasme a les comarques valencianes. Alcoi una volta més ha demostrat perquè se la considera la capital festera, amb unes Entrades completes, sense massa talls i una amplia participació, tant de homes com de dones. 16000 persones van eixir a les desfilades del passat 20 d'abril. El canvi a cap de setmana va propiciar l'arribada massiva de visitants, encara que la festivitat de Sant Jordi no va ser tan emblemàtica com sempre. Hi ha pros i contres en que Nostra Festa siga declarada d'Interès Turístic Internacional i Bé d'Interès Cultural, però és innegable que les 22000 cadires del recorregut estaven plenes. No va haver quasi talls i els mirons van centrar les crítiques en la repetició de marxes mores i cristianes massa cremades com "Uzul el selmim", "L'ambaixador cristià", "Ben Al Sahagui" o "El diví".
Tot va començar en la Festa del Pasdoble de la vesprada del 19 d'abril de 2024. Desprès de la desfilada de bandes, Blanca Carbonell va dirigir l'Himne de Festes en una Plaça d'Espanya abarrotada de gent. I feia bon temps, no com a la majoria de les 7 dones que han sigut directores de "El Sig". L'obra de la zarzuela "La bella Zaida" de Gonzalo Barrachina és coneguda per tots els alcoyans i alcoyanes. No obstant, enguany el cant i interpretació de l'Himne de Festes no va estar sincronitzat. El castell de focs artificial del Dia dels Músics també va ser fluixet, deslluint l'inici de la Trilogia Festera Alcoyana 2024.
La Diana tenia un al·licient aquest any: El Sargento Cristià arrancava amb la seua pròpia fila. Però el moment més especial de Jordi Seguí i la filà Alcodianos es va produir al segon tram. A l'Avinguda País Valencià el Sargento Cristià va arrancar junt a una esquadra femenina. Altres filaes que van tindre esquadres de dones van ser Aragonesos, Cides, Vascos, Mozàrabes, Navarros, Muntanyesos, Judíos, Miqueros, Xanos, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes i Benimerines. David Antolí es va despedir del càrrec de Sargento Moro amb la filà Mudéjares que ostentava la capitania mora. Un càrrec que li ha durat més de l'habitual a causa de la pandèmia del Coronavirus.
La filà Alcodianos celebrava el 50 aniversari de l'acte de l'entrega de claus coincidint en la seua capitania cristiana. Per això Dani Cano va rebre emocionat les claus de la ciutat al Canto Pinyó en mans d'un xiquet i una xiqueta de la seua pròpia fila. En 1974 l'alcaide anava a cavall i desprès ha desfilat a peu, però en 2024 va tindre l'honor de pujar a la bonica carrossa del capità cristià, la favorita i el rodella. Tots portaven trages de César Vilaplana, dissenyador del meravellós boato de la filà Alcodianos que va incloure 3 ballets i varietat musical. L'esquadra de negres en tons blancs va ser impressionant, deixant pas a les filaes cristianes, l'esquadra commemorativa del Centenari de la filà Mozàrabes i l'esquadra d'enmig de la filà Vascos. L'alférez cristià de la filà Aragonesos, Santi Castelló, va estar envoltat de dimonis, templaris, bruixes, batallons i 2 ballets amb al·lusions a les rates penades. César Vilaplana també va ser l'autor de l'alferecia cristiana, però Juan Climent va dissenyar la guerrera esquadra de negres. Si per a la filà Alcodianos s'havia inspirat en uns àngels, per a la filà Aragonesos el disseny era més diabòlic.
Jordi Peidro havia promès una capitania mora diferent en la que la favorita tindria molt de protagonisme. L'estructura del boato ja va ser trencadora, al col·locar l'esquadra de negres al principi i amb una concepció novedosa sobre mosaics. La màgia del regne nazarita de Granada i la mort d'Al-Azraq van centrar els 3 ballets de la filà Mudéjares. Darrere anava l'esquadra especial del 150 aniversari de la filà Ligeros i més avant l'esquadra d'enmig de la filà Miqueros. El cel encapotat i la llum nocturna posarien difícil la brillantesa de la filà Abencerrajes. L'alferecia mora, obra de Santi Carbonell, estava pràcticament basada en el color negre i verd. Quico Cano com a alférez moro va aparèixer sobre una muntanya més alt que els seus cavallers a carrossa. Els 2 ballets i l'esquadra de negres van arrancar forts aplaudiments. Pròximament hi haurà al blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com.es/ una amplia crònica dels 4 càrrecs festers.
Les Entrades del dissabte 20 d'abril van ser retransmeses íntegrament per À Punt amb la professionalitat que caracteritza a Reis Juan i Ferran Cano. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va assistir a les desfilades i esperem que no tanque la televisió pública valenciana com va fer l'anterior polític del PP. Les càmares van captar el moment de la primera esquadra femenina de la filà Verds en l'Entrada Mora. Veient que aquesta filà conservadora ha integrat a les dones, no hi ha dubte de que la inclusió és quasi completa i ja no és motiu de debat. Però l'Associació de Sant Jordi té nous reptes com la massificació de malditos a les filaes sense càrrec o la deriva estètica de certs ballets i parts dels boatos. El prestigi de la marca Alcoi està en perill si l'Assessoria Artística permet alguns dissenys que semblen més apropiats per a Carnestoltes. S'observa una tendència cap a la disfressa allunyada de l'Edat Mitjana en capitanies i alferecies on falla la conceptualització i narrativa.
La Segona Diana infantil i la Processó de la Relíquia van encetar el dia de Sant Jordi, 21 d'abril en aquesta ocasió. La religiositat del dia va ser patent quan se li van llançar clavells al Sant Jordiet 2024. El xiquet Mauro Abellán de la filà Judíos va lluir un preciós trage blanc de Juan Climent en el que destacava la corassa de bronze i els brodats de la capa. Tenint en compte el conflicte de Palestina amb l'estat genocida d'Israel, és curiós que el Sant Jordiet de la filà Judíos siga del bàndol moro i porte una creu cristiana al pit i la bandera. La mescla de cultures i la tolerància és un dels valors principals de Nostra Festa i les plomes blanques de colom del casc del xiquet simbolitzaven la pau.
Gregorio Casasempere dirigia per últim any la "Missa a Sant Jordi" d'Amando Blanquer a l'Església de Santa Maria. En una societat cada volta més laïca, el número de festers i festeres a la Processó General es va veure ressentida. Però va haver tant de públic com a la Diana Vespertina del Cavallet, sobretot al carrer Santo Tomás. El pas de les 28 filaes, els capitans, alferes i Sant Jordiet va acabar amb un passadís de bengales. Contemplant els trages dels càrrecs es va poder apreciar que l'Entrada Cristiana havia sigut molt més bèl·lica que la mora. Per la nit va ser l'hora de la diversió desenfrenada amb la tradicional Retreta. Moltes filaes van participar llançant joguets desde carrosses i imitant el meme de "Pedro pe" d'una cançó viral de Raffaella Carrà. Molt bon gust va demostrar la filà Benimerines recuperant els antics farolets de les Retretes de principi del segle XX.
El dia de l'Alardo va patir l'amenaça constant de la pluja, però finalment els festers i festeres van poder disparar els 3500 kilos de pólvora. L'Estafeta i l'Ambaixada Mora van apinyar al públic al voltant de la Plaça d'Espanya. Els trabucs van omplir de fum el centre històric d'Alcoi, rememorant la Tercera Revolta de 1276. La batalla del matí va acabar amb les tropes mores conquerint el Castell de Festes. Per la vesprada el cel ja havia descarregat aigua i el cavall de l'estafeta tenia més risc. Però en la veloç carrera no es va esvarar i es va proseguir amb l'Ambaixada Cristiana. Tant Óscar Martínez com Antonio Delgado, com a ambaixador moro i cristià respectivament, van complir amb els seus papers de forma magistral. La fallida diplomàcia va donar pas a les armes i la lluita d'espases dels càrrecs va decantar la balança cap als cristians. Però això no va ser possible sense l'ajuda miraculosa del patró d'Alcoi. Sant Jordiet reencarnat per Mauro Abellán va sorgir de les almenes del Castell de Festes a lloms d'un cavall blanc. En la catàrtica Aparició de Sant Jordi la filà Judíos va llançar 23000 fletxes al compàs de l'Himne de Festes i un castell de focs artificials.
Degut a que la festivitat del patró caïa entre setmana, l'Associació de Sant Jordi va decidir afegir actes per a promoure la fé en el patró d'Alcoi. Així que el dilluns 23 d'abril de 2024 encara quedava una Processó inèdita més. La intenció de Juan José Olcina i la seua Junta Directiva era que el dia oficial del patró no passara desapercebut com a tan sols "dia del descans" o laborable. La Processó d'Acció de Gràcies del 22 d'abril de 2024 ja havia servit per a retornar al Sant Jordi el Xicotet al seu temple. Per tant al dia següent es va realitzar altre Trasllat de Sant Jordi el Xicotet, però sense anar vestits de moro o cristià. La sobrietat i solemnitat va ser la nota predominant de la Processó fins a l'Església Arxiprestal de Santa Maria, on es va fer una Santa Missa amenitzada amb un quartet de corda de l'Orquestra Simfònica Alcoyana. Desprès el Sant Jordi el Xicotet renovat de resina va ser portat per membres de l'Associació de Sant Jordi ben mudats. Per concloure aquest dia especial de Sant Jordi es va disparar una mascletà nocturna, donant per acabades les magnífiques Festes de Moros i Cristians d'Alcoi 2024.
No hay comentarios:
Publicar un comentario