La foscor de la nit li donava la benvinguda a la filà de l'alférez moro, els Benimerines. El boato anava a ser molt africà. La més jove de les filaes va iniciar el seu boato amb un grup de genets que baixaven amb calma sobre cavalls, amb la por a una caiguda perquè els carrers estaven mullats després d'una vesprada plujosa. La originalitat dels turbants destacava en un disseny que utilitzava els colors negre i un roig agressiu, a més a més d'alguns tocs de blau i blanc. L'esquadra oficial s'acompanyava de la marxa mora amb el nom de la filà. Dos grups de dones tribals amb plomes a les mans i al casc executaven una senzilla dansa. Unes anaven de blanc i negre i les altres de roig i negre. El negre seria el color més utilitzat en el boato tribal de Luis Sanus. Les amazones a cavall portaven arcs per defendre a l'alférez moro. La meitat portaven vestits grocs i l'altra meitat grisos però lo més rellevant del trage era el turbant que trencava amb els anteriors i també "La tribu", música composada aposta per a la segona alferecia de la filà Benimerines. Una tribu africana guerrera portava llançes per a defensar-se. Al trage, i també al maquillatge, destacaven el blau clar i el blanc. Un grup d'africans de blau amb grandiosos cascs amb plomes obrien pas al ballet de Virginia Bolufer, amb vestits de color gris per a camuflar-se. Era una tribu guerrera del centre d'Àfrica que li oferia una dansa al tòtem. A més a més de les pells del trage, també destacava el casc amb dos llargues banyes. El fum i la música enigmàtica de "El bruixot" augmentaven l'ambient misteriós del ballet de Virginia Bolufer. Un grup de dones de negre amb capa blanca tocaven la percussió. Unes dones de negre i groc portaven banderes mentre que la guàrdia femenina de la favorita, amb una capa roja i un casc original, obrien pas a una grandiosa carrossa amb plomes. La guàrdia portava una túnica verda amb les mànigues blanques. Els rodelles acompanyaven a la dona de l'alférez: la favorita que lluïa un vestit de Luis Sanus de color blanc amb línies blaves que li donaven sobrietat. Més sobrietat aportava la marxa mora "L'elegida" composada per a l'ocasió. El casc de la favorita tenia banyes metàl·liques per davant i plomes a la retaguàrdia. Les abanderades roges oferien una tenebrosa estampa abans de l'arribada de l'alférez moro i la seua guàrdia de blanc i blau. L'alférez moro 1998, Francisco Berenguer Sanchis, portava un trage amb els colors de la filà: el blanc i sobretot el negre que també destacava al turbant ple de xicotetes banyes. Els metalls daurats es mesclaven amb el roig. La meravellosa capa va ser ideada per Luis Sanus. L'afilada llança li servia com a arma de defensa al igual que la carrossa que a més a més de portar plomes roges i negres també incorporava llançes enormes. El trage era tan guerrer que inclús la marxa mora composada per a Francisco Berenguer Sanchis es titulava "El guerrero". Els cavallers l'arropaven amb un turbant redó de color verd. Per a les seues vestimentes es va utilitzar tela blanca, cuero marró i una llarga capa roja. I si africà havia sigut tot el boato de l'alférez moro 1998, l'esquadra de negres no podia ser menys. José Moiña va dissenyar una magnífica esquadra on destacava el roig i el negre. Els detalls eren incomptables: metalls, cuero marró, banyes, ossos i plomes. La capa ocre tenia un curiós escut. El maquillatge i la marxa mora "Tariks" augmentaven la bravura d'aquesta amenaçant esquadra. La filà Benimerines pot sentir-se orgullosa de la seua alferecia 1998, una alferecia que malauradament va acabar el recorregut de l'Entrada Mora amb pluja.
No hay comentarios:
Publicar un comentario