Tot un mon àrab espectacular anava a passar per Alcoi la nit del 14 de maig. Mentre Espanya una volta més fracassava en Eurovisión, els Berberiscos es disposaven a "quitarse lo bailao" i rebre els aplaudiments del públic. S'esperava amb expectació l'assentament bereber que els populars bequeteros havien promès, amb parts del boato inspirats en territoris de Mauritània i Egipte. L'esquadra oficial va eixir amb la marxa mora "Als berebers", del contestà José Pérez Vilaplana. La porta de Trípoli obria el seguici amb el banderí i la música de "Zoc". El grup Bostasi vestia de rosa clar i va enamorar al públic amb els moviments sensuals al so dels panderos gegants que tocaven unes dones amb trages dissenyats pel conegut José Moiña. Les nombroses percussionistes lluïen un bonic trage que combinava els colors roig, groc i negre. Un muetzí apareixia dalt d'un minaret cridant a l'oració en direcció a la Meca. El ballet de xiquetes va arrancar forts aplaudiments del públic, que apreciava el treball de la coreògrafa Ana Botella amb aquestes gracioses xiquetes. Encara que la idea del ballet no era gens original i no aportava res novedós. La crítica que se li va fer a Ana Botella va ser que es quedara encasellada en la dansa del ventre. Així i tot el ballet va destacar pel seu colorit i la curta edat de les ballarines que tocaven panderetes al ritme de "Zahir Avlu". Un grup de bous arrastrava la carrossa dels savis. Eren els veterans de la filà amb barbes, integrats en un boato meravellós que, al contrari d'altres seguicis d'aquest any, va desfilar sense talls i amb una continuïtat digna d'admirar. Les dames de la favorita apareixien gitades en lliteres, una idea original molt bonica ja que estaven portades per esclaus amb la música de "Dimni" de Saül Gómez. El disseny de José Moiña era immillorable amb un estil egipci i un casc que representava un pavo real daurat, l'au del paradís. Destacava el trage blau molt detallista i amb tocs de fantasia, un estil que sempre ha identificat a José Moiña, ja que no és la primera volta que presenta trages sortits del contes de les mil i una nits. Unes serventes dels faraons amb bombatxos rojos arrastraven unes escultures. I com si de Sherezade es tractara, apareixia la favorita, que era la filla de l'alférez moro. Davant d'ella anava una jaima i el ballet de Virginia Bolufer, magnífic i espectacular, potser el millor d'aquest any. Les ballarines menejaven les ales de Isis deixant clar l'estil egipci del boato. La falda blava volava com les ales que movien als sons de "Xabat" de Saül Gómez. Un conjunt meravellós acabat en un preciós tocat blau amb plomes de pavo real. La dona i la filla d'Ernesto Doménech, plenes de brodats, també vestien de blau: una de blau marí i l'altra de blau cel i anaven sobre una carrossa que representava un serrallo otomà. Destacava la filla de l'alférez moro que portava un ceptre en forma de pavo real i una bonica diadema. Unes xiquetes continuaven darrere la carrossa vestint trages en diferents tonalitats verdes. Uns genets feien cabrioles en els seus cavalls amb la ma de Fàtima, obrint pas a la carrossa dels cavallers. Verdaders emirs d'una alferecia mora que va destacar pel colorit, en el cas dels cavallers els colors roig i blanc junt a metalls daurats de gran bellesa. La marxa mora "Kabylie" de Francisco Valor sonava exultant. El color predominant de les Entrades 2011 va ser el blau i el grup d'arqueres s'encarregava de confirmar-ho. Els cavalls van ser molt importants en l'alferecia bequetera perquè els Berberiscos havien sigut antigament una filà de cavalleria: Desde 1869 fins a 1926. Uns genets del desert vestits de blanc disparaven espindargues avisant de l'arribada de la carrossa de l'alférez moro. Esclaus cristians arrastraven la carrossa i eren torturats per moros amb turbant negre i bombatxos rojos. Amenaçaven de forma fictícia als creuats capturats amb els llàtigs. Ernesto Doménech, custodiat per la cobra daurada de la carrossa, apareixia com un home tímid i tranquil que no perd la calma en uns moments que segur que recordarà amb emoció la resta de la seua vida. El roig i el blau, colors distintius de la filà, eren els colors principals d'un trage noble i elegant amb metalls daurats en forma de xapes i uns brodats extraordinaris fets per José Moiña. Era un trage molt detallista destacant l'espasa que penjava del cinturó i el turbant blanc acabat en punta daurada. La carrossa simulava estar en flames gràcies a un foc de ficció. Altra marxa mora de Saül Gómez amb el nom de "Abenserraig" acompanyava a Ernesto Doménech. Un grup d'huríes amb llançes i trages granate, donaven pas a la carrossa del pati dels lleons de l'Alhambra. L'últim ballet del 2011 va deixar amb la boca oberta al públic per ser un ballet eròtic. Molts el van definir com a sexy i sensual, un adjectiu molt utilitzat en l'Entrada Mora d'Alcoi pel fet de traure uns trages molt moruns. El ballet de Carmina Nadal era un ball frenètic al pas de "Fantasia Mediterrània" i amb trages de diferents colors amb xapetes que sonaven al menejar-se. Les ballarines joves enamoraven als moros ensenyant el melic. Una odalisca es banyava en llet dins d'una carrossa que representava un bany àrab arrancant somriures dels espectadors. Colorit i provocador va ser el ballet que Carmina Nadal va crear en 2011. Les notes de la famosa marxa mora "Any d'alferis" d'Amando Blanquer anunciaven l'arribada de l'esquadra de negres. El disseny de Santi Carbonell imitava el foc amb un maquillatge impactant sobre la pintura negra. Vanguardista va ser aquest disseny amb una túnica formada per diverses teles de color taronja, roig, gris, marró i altres ja que a primera vista no és podien percebre tots els detalls de l'esquadra. Va arrancar el conegut empresari alcoyà Lionel Grau que també és l'últim capità bequetero fins l'actualitat. En 2012 són els membres de la filà Berberiscos els encarregats de fer la capitania mora. Tenen el repte de superar una gran alferecia. L'esquadra de negres no portava casc sinó que anava amb el cap pelat però protegit per un metall en forma d'urpa. Una esquadra vistosa que al final de l'Avinguda País Valencià va ser dirigida per l'alférez Ernesto Doménech. El formador li va entregar el sable per acabar la sensacional Entrada Mora, quan la pluja començava a caure amb força després d'un dia tan calorós. Menys mal que així va ser perquè d'haver començat a ploure abans l'alferecia de la filà Berberiscos no haguera resultat tan espectacular.
No hay comentarios:
Publicar un comentario