FIRA MODERNISTA ALCOI 2021

La màgia va centrar la temàtica de la Setmana Modernista d'Alcoi a l'any 2021, el segon de pandèmia mundial. En plena desescalada la ciutat ha celebrat el seu passat esplendorós, adaptant-se a la realitat sanitària que té el país. Tot va començar amb el descobriment del Cartell i unes plujoses visites guiades al Cementeri d'Alcoi. La ruta mostrava els panteons que desde 1885 van anar creant-se, formant un patrimoni burgès de molta qualitat. La ruta ensenyava obres de Timoteo Briet i Vicent Pascual, galeries subterrànies i monuments funeraris de gran valor artístic. Les rutes pels carrers i cases modernistes van incloure una entrada al Círculo Industrial i al Museu dels Bombers. Al llarg de la setmana també va haver exposicions de la "Belle Epoque" i conferències històriques. Es va parlar de la consciència de classe obrera, d'opressió dels rics cap al proletariat, revoltes socials i d'anar contra les màquines i la mecanització. Un moviment ludista que va tindre gran força a Alcoi fa 200 anys. Una llàstima que pels contagis de Coronavirus no s'haja pogut realitzar una recreació de la manifestació del ludisme d'Alcoi.

No és gens fàcil programar activitats culturals en aquesta època de restriccions continues, però l'Ajuntament d'Alcoi va fer un gran esforç per a adaptar la Fira Modernista al context de 2021. Per a garantir la seguretat, els actes de divendres 24 de setembre es van realitzar sense aglomeracions i amb el públic sentat en cadires. Més de 650 assistents van disfrutar de les actuacions de màgia de la Plaça d'Espanya. Un ballet de bruixes invocava al mític mag Houdini. Il·lusionisme, trucs de cartes, escapisme, desaparicions i endevinacions van arrancar els aplaudiments dels espectadors, vestits de forma luxosa. També a la plaçeta de la Universitat van haver balls modernistes. No va haver cercavila pel casc antic d'Alcoi al compàs de pasdobles, així que ens conformàvem amb el record del 2019.

El dissabte 25 de setembre es va inaugurar la Fira Modernista de la Glorieta, amb la presència de l'alcalde i la regidora de turisme: Toni Francés i Lorena Zamorano. La comitiva popular va pujar pel carrer Sant Nicolau lluint els seus vestits de burgesia industrial i van disfrutar de les danses tradicionals. Per sort el temps va permetre viure de forma col·lectiva totes les activitats plantejades, encara que els actes més massius no es van portar a terme. Els grups Scout i els bombers si van fer algunes actuacions per a divertir als curiosos, menys nombrosos que en anys anteriors. Els xirimiters de la "Colla la Cordeta" van amenitzar el matí amb melodies típiques i van haver moltes invocacions al passat industrial d'Alcoi. La gent podia adquirir premsa antiga com el periòdic "Heraldo d'Alcoi". Hi havia jocs infantils, el ballet de Virginia Bolufer i Gawazi i un recital de cançons populars de l'època. Per la vesprada es van escoltar polkes, vals i danses antigues i també va haver teatres. Per la nit una tempesta de granís va interrompre l'ambient festiu de la Plaça de dins. Al Parterre els botellots van ser els protagonistes, desprès de tindre als joves tancats i sense llibertat durant tants mesos. 

El diumenge 26 de setembre Gregorio Casasempere va dirigir a l'Orquestra Simfònica Alcoyana al Teatre Calderón. La Fira de la Glorieta va seguir rebent a turistes i sorprenia un tragaespases oriental. Va sorprendre el ballet de Sargantanes de Gaudí inspirat en el Parc Güell de Barcelona. Molts participants anaven vestits amb elegants faldes, barrets, smokings, paraigües i trages de gala. La roba recordava als empresaris de temps passats i les senyores riques de l'Alcoi industrial. L'Associació Cultural Samarita va preparar el pícnic modernista al Passeig de Cervantes, tal i com feien els alcoyans i alcoyanes anant de dinar campestre. També van oferir degustacions de vermut, gastronomia i una festa obrerar amb música folk. La Setmana Modernista d'Alcoi tracta de reviure desde 2017 aquest moviment artístic que tanta incidència va tindre a la ciutat a principis del segle XX. Tot va girar al voltant dels espectacles, que ja al capitalisme del segle XIX proporcionaven entreteniment per a evadir a la societat.