CAPITANIA ANDALUCES 2026

 

La filà Andaluces patia per si la pluja empanyava la seua capitania cristiana 2026. Ja havien sofrit mal temps en 1996 i 2010 i els ànims dels Contrabandistes estaven baixos. Però va eixir el sol desprès de la mullada Diana del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. Els banderins de l'Any Jubilar i els trompeters i timbalers anunciaven l'arrancà. Darrere el banderí, les repartidores de clavells regalaven flors al públic fidel. Eixe públic entusiasmat amb el pasdoble "Ragón Falez" quan desfilava l'esquadra de blancs i el cabo menejava la navaixa. Alcoi tenia una gran expectació pel boato de César Vilaplana, que començava amb les guardianes de l'Alpujarra. Portaven navaixa i vestien amb xaleco granate, camisa blanca, falda blava i pantaló negre. El ballet de Carmina Nadal era el primer del matí 25 d'abril de 2026 i presentava una alegoria dels fils i les borles. 2 elements importants del trage contrabandista, com també el trabuc que apareixia en una carrossa amb la coreògrafa controlant els passos de ball. Les mantes rodant al vent eren les protagonistes d'un ballet en tons rojos que destacava per l'alt pentinat. La preciosa peça musical "Trabuc i navaixa" de Santi Revert acompassava al ballet i a les protectores de l'Azahar. Un grup amb bastons i un trage amb molt bon gust: vestit blanc, cinturó blau i marró i una sobrefalda ocre. El peveter amb aromes d'Andalucia ambientava el ballet del jardí primaveral, coreografia de Gabri Amador. Les ballarines tocaven les castanyoles vestides de verd i amb faldes que imitaven els pètals rojos de les roses, blancs de lliris i grocs de margarites. Tota una al·legoria a l'estació de l'any en que es celebren moltes tradicions tant a Alcoi com a Sevilla. Entre les flors tambe galopaven uns cavalls de doma al ritme del pasdoble "Teresa Silvestre", cada volta més conegut. La carrossa de les arrels i l'arbre donaven pas a les amazones infantils i les "Senyores del cortijo". Vestien en tons crema i roig fent-se aire amb ventalls, encara que no feia una calor sufocant. Els bandolers de Serra Morena es presentaven amb una elegant camisa brodada de color roig, un xaleco blau, bolset de cuero i pantaló negre. Les zíngares de Granada portaven un vistós trage en tons blancs, taronja, marró i verd. Les joies de la diadema i els pals eren els complements d'aquelles que profetitzaven el futur de les dames. Un triomf que es veia vindre desde la seua carrossa del ventall daurat. El trage de les dames tenia nombrosos brodats daurats, sobretot en les teles negres que cobrien la part de davant. Per darrere una falda roja estava decorada amb volants a l'estil faralaes, tot subjectat per un cinturó metàl·lic. Les dames saludaven amb ceptre acabat en ventall que movien amb el pasdoble "Andrés Pérez". Els assaltants de camins duïen un senzill trage de cuero amb la combinació de colors tostats, marrons i el blanc de la camisa. El poble femení cordovès tenia dibuixos brodats en la falda blanca, un corsé verd obscur i una sobrefalda roja. Els cavallers eren més senyorials que mai sobre una carrossa escalonada rematada amb 2 navaixes creuades. El trage clàssic estava format per polaines, pantalons granate, cinturó de cuero marró amb el símbol de la ferradura, una prenda brodada baix del marsellet negre amb fil d'or i un barret negre amb xapes metàl·liques. Els 21 amics del capità cristià 2026 movien les navaixes al so del pasdoble "21 contrabandistes". Els tabaquers de Grazalema de roig amb mànegues blanques es mesclaven amb les gitanes del silenci, també amb faldes roges i mànegues blanques. La coreògrafa alcoyana Ana Botella presentava el ballet "Navaixes i ventalls", on aquests accessoris de la filà Andaluces eren els protagonistes. Del trage negre i granate es destapaven uns grans ventalls marrons sobre el barret de les ballarines. Les navaixes eren l'arma que s'unia a les mànigues blanques de la camisa, donant-li un aspecte guerrer al tercer ballet de la capitania contrabandista. "Afar Mosem" va ser la peça musical interpretada per la banda, donant pas als roders de l'Albaicín. Portaven marsellet de cuero marró, camisa brodada de color granate, botes i flecos blancs. Armats amb trabucs protegien a les guardianes de l'Alhambra, de blanc i granate. I és que la carrossa familiar era com un pati granadí, amb escalons, marbre blanc, cuidades plantes en maceters i la gran ferradura de l'heràldica de 2026. Javi Ferràndiz Giner apareixia feliç junt a la seua filla, el seu fill i la seua dona. Cadaun amb trages distints, però en tons clars pensats per Santi Carbonell. Els rodelles destacaven per la puresa del blanc i els tocs de blau, sobretot a la capa brodada d'ell. La favorita portava un trage semblant al de la seua filla, però amb més predomini del roig i un número major de brodats de fil daurat. Sobretot al pit i les mànegues, mentre que per darrere destacaven els brodats vegetals i les roses cosides. Qui més pes portava al cap era el capità cristià amb un barret negre amb or incrustat. El trage era d'una finura suprema, utilitzant el color crema per a la tela i el fil d'or per als nombrosos brodats. L'uniformitat cromàtica dels pantalons, la camisa i el xaleco es trencava en les botes i la faixa granate. Per damunt tenia un cinturó amb la ferradura i altres detalls metàl·lics i cadenes. La capa era altra obra d'art, amb dibuixos ostentosos per les 2 parts, però en diferents tonalitats. Junt a l'estrena del pasdoble "Capità Ferràndiz", cap element trencava el conjunt. Tot un encert del dissenyador Santi Carbonell, qui va respectar el ceptre de comandament que es traspassen els capitans contrabandistes desde 1996. Fa 30 anys també va començar la maledicció de la pluja en els càrrecs de la filà Andaluces. Santi Carbonell també va fer el boato d'acompanyament final amb una carrossa de xiquets i les percussionistes dels esquadrers en color roig, groc i negre. El cabo batidor fent cabrioles despertava l'interès dels mirons, acostumats a esquadres de la filà Andaluces amb un caràcter més bandoler. Però en 2026 Santi Carbonell apostava per una estètica contrabandista més pomposa. L'esquadra de negres es presentava com una reunió social de influents jefes dels camps d'Andalucia. El luxe es notava en els metalls daurats, presents no sols als pantalons de vellut, sinó també als braços, les polaines i el cinturó amb ferradura. La camisa groga tenia botons, però estava tapada per una jaqueta negra i una faixa roja. El trabuc com a arma i la navaixa del cabo feien més amenaçant aquesta tropa d'él·lit amb barret negre de xapes metàl·liques. La capa tenia pells marrons i varies teles de diferent llargària i de color granate amb cuidats brodats decoratius i penjolls. L'últim pasdoble del boato va ser "Maitrini" de Saül Gómez, tancant una capitania cristiana que va ser, estètica i musicalment, molt diferent i novesoda en comparació a les anteriors.