Cada any l'enramada festera té la funció de il·luminar els carrers per on es celebren actes lúdics. Amb una estètica medieval adorna el centre de la ciutat d'Alcoi i li dona ambient abrilenc. L'escenografia és magnífica, encara que quan es va estrenar fa 30 anys va rebre nombroses crítiques. Fins hi tot es van recollir més de 1000 firmes mostrant rebuig al nou disseny. Però la inversió havia sigut massa cara com per a substituir-la per qüestions de gustos personals. Sols els trams de la Plaça d'Espanya van costar 20 milions de les antigues pessetes. La gent s'ha anat acostumant a la seua estructura, a les ombres que fa i fins hi tot a les molèsties que produeix. Al final és part del paisatge urbà de la primavera i els alcoyans l'han fet seua.
La direcció de l'obra va córrer a càrrec de l'arquitecte Francisco Picó Silvestre i van treballar en l'enramada els tècnics de l'Ajuntament d'Alcoi. El conjunt de llums decoratives té una extensió de 1425 metres de carrer, distribuïts en 88 trams. Els més importants estan als carrers Sant Nicolau, Sant Llorenç, Avinguda País Valencià, Santo Tomás, Sant Jordi, Sant Francesc, el Tap, Santa Rita, Sant Mauro, l'Escola, Pintor Casanova, Sant Jaume, Mossèn Torregrosa i altres que cobren protagonisme durant la Trilogia Festera Alcoyana. Per a la construcció de l'enramada festera es van utilitzar 21 tones d'alumini fundit, 33 tones de ferro, 1716 kilos de tubs de bronze i 13120 metres de cable elèctric. Desde fa anys es va plantejant la possibilitat de canviar totes les bombetes elèctriques per unes de baix consum. Una tasca complicada ja que hi ha 13719 bombetes i moltes han de ser substituïdes d'un any a altre. El fort soroll dels dispars de l'Alardo provoquen que algunes esclaten i la reparació sempre és costosa. La llum càlida que emeten les bombetes fa més vistosa l'Entrada Mora quan arriba la nit.
L'Enramada Festera té una presència històrica a les Festes d'Alcoi. Són una senyal de que s'aproxima la Trilogia Festera. La primera documentació d'una enramada a les Festes de Moros i Cristians està detallada en una redacció sobre el VI Centenari del patronatge de Sant Jordi. Una celebració que es va fer en 1876 amb gran luxe i esplendor. Antigament l'enramada tenia un component vegetal a base de laurel. Plantes i fulles es col·locaven sobre postes de fusta. Aquesta és la raó de que se li denomine enramada, ja que prové de rames verdes d'arbres. La singularitat d'aquesta enramada vegetal es lluïa en Alcoi fins l'arribada del gas. La electricitat va introduir canvis substancials. Es van seguir enllaçant murtes per a engalanar els carrers, afegint farolets. Fins al segle XX es feien columnes extraordinàries, arcs del triomf i altars d'una forma rudimentària. Banderes, veles de cera i figures pintades també adornaven les primeres enramades. D'un pal a altre es penjaven guirnaldes ornamentals encara que hi ha poques fotografies d'aquella època.
És en 1921 quan s'instal·la la primera enramada composada d'arcs ogivals en doble línia. Es van substituir els troncs per taulers de fusta per a suportar el pes dels dobles arcs, creant una visió harmònica. També hi havia més presència de bombetes de llum blanca i d'estandards. També s'il·luminava la casa consistorial, així que tota la façana de l'Ajuntament brillava per la nit espectacularment. Les peces metàl·liques de l'enramada van ser utilitzades en la Guerra Civil Espanyola per a construir refugis antiaeris. Per a les Festes de 1941 va donar temps de construir una nova enramada, inspirada en un pati àrab de l'Alhambra de Granada. Era semblant a les anteriors, però amb una sola línia d'arcs. A la part superior apareixien unes almenes il·luminades. Les bombetes de colors van provocar algun problema perquè la calor produïa que s'incendiaren les guirnaldes vegetals. Als anys 60 el dissenyador Luis Solbes va presentar uns plànols d'una nova enramada. Incorporava banderes valencianes i espanyoles i tal volta per això no va rebre el suport suficient per a ser realitzat.
La vigència d'aquella enramada va acabar en 1964. L'Ajuntament va decidir renovar-la per una més lleu i còmoda. Al concurs no es va adjudicar cap premi perquè la qualitat era nul·la. Una empresa de Múrcia va treballar en un projecte d'enramada senzilla en la que predominaven les bombetes elèctriques. La novetat és que es projectaven els escuts de les filaes i creaven dibuixos d'enorme plasticitat. Va desaparèixer l'adorn vegetal i es va deixar de il·luminar la façana de l'Ajuntament. La Plaça d'Espanya va perdre el seu encant de dia perquè no s'apreciaven bé els dibuixos. Però de nit era preciosa i a més a més el Campanar de l'Església de Santa Maria il·luminat creava un fort impacte visual. Mai més s'ha il·luminat la casa consistorial com antany, a excepció de 1976 pel Sèptim Centenari de les Festes de Sant Jordi. Desgraciadament en 2006 també es va perdre l'espectacular entramat de llums que omplien tot el Campanar i la cúpula de Santa Maria.
Entre 1984 i 1985 es va pensar el projecte d'una enramada totalment distinta, però recuperant els arcs i l'estètica medieval. L'estructura metàl·lica era de ferro, així que Manolo Vidal va proposar que les 60 tones de pes s'haurien de suportar amb els pals de les faroles habituals. La nova enramada era quasi una necessitat perquè en 1985 es va remodelar la Plaça d'Espanya. Aquest fet també va portar altre canvi: Que les Entrades passaren per darrere del Castell de Festes. La vella enramada estava obsoleta i la nova configuració de la Plaça d'Espanya no s'adaptava a l'escenari neuràlgic de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. La idea era crear una enramada que semblara un pati d'armes d'un palau feudal. L'enramada tancaria tota la Plaça d'Espanya d'una forma allargada i el Castell de Festes seria el fons. Manolo Valls es va inspirar en les guirnaldes vegetals per a crear uns arcs units. A la part alta hi havien unes almenes amb merlets de fusta, semblants a les del centenari Castell de Festes. Els arcs de fundició es van col·locar a la Plaça d'Espanya pocs dies abans de la Glòria. Al pregó fester la nova enramada de la Plaça d'Espanya va causar expectació.
El jefe de les brigades municipals era Miguel Àngel Serra Martínez va explicar amb sorpresa que durant la instal·lació de l'enramada festera molta gent volia presenciar el curiós muntatge. La resta del recorregut va seguir amb una enramada convencional que res tenia que veure amb l'aspecte de la Plaça d'Espanya. Ja en 1985 un dels detalls que més va agradar va ser que s'incorporaren els escuts de les 28 filaes, separades per bàndols i seguint l'ordre cronològic d'antiguitat. També apareixen representats l'escut d'Alcoi, de la Generalitat Valenciana i de l'Associació de Sant Jordi. Els trams d'enramada de la Plaça d'Espanya ocupen 9 metres de longitud. Es van acompanyar d'unes banderes amb els escuts de les filaes. Aquestes banderes penjaven dels pals de l'enramada, però es van retirar en 2014 pel desgast del temps. Aportem la idea a l'Associació de Sant Jordi de que es renoven les banderes i es creen unes més actuals.
El primer any que es va veure l'enramada festera ja es va mullar. L'Entrada Cristiana 1985 va tindre que ser suspesa durant 45 minuts per una forta tempesta que va deixar 6,6 litres d'aigua en poc temps. En 1989 la resta de parts de l'enramada també es van banyar. Aquella vegada va ser de vesprada, quan la capitania mora de la filà Xanos baixava pel carrer Sant Nicolau. Existeix una superstició que diu que si no es banyen l'enramada i el Castell de Festes significa que l'any tindrà conseqüències negatives per al conjunt de la ciutat. Però tenim al patró Sant Jordi per a que ens ampare en males èpoques.
Posteriorment l'enramada es va anar afegint per altres carrers principals del centre històric d'Alcoi. En 1989 es va completar definitivament fins al carrer Santa Llúcia, l'encreuament on es donaven per acabades les Entrades. L'alcalde socialista que tenia Alcoi en aquell moment va demanar finançament per a poder fer front a les despeses d'un projecte tan ambiciós. Josep Sanus es va mostrar orgullós i agraït al govern autonòmic per les subvencions que van rebre per a construir la gran enramada festera. Una enramada elogiada per la seua concepció simple i la originalitat. La visió de tot Sant Nicolau ple d'arcs va propiciar una nova perspectiva per als fotògrafs. Ha aparegut en nombrosos Cartells de Festes i tal volta pel 30 aniversari de l'Enramada, aquesta il·luminació artificial siga un dels components de l'obra de Carlos Merchán.
L'Enramada Festera funciona com a avís de la proximitat de les Festes de Moros i Cristians. En tots els llocs per on passa un acte fester està l'enramada posada i en 2009 es va incloure una il·luminació especial més bàsica per a carrerons propers al centre de la ciutat. Per exemple el pont de Sant Jordi i el Viaducte també han tingut llums amb forma de moro i cristià. Alcoi és una de les poques poblacions que celebra Festes de Moros i Cristians que té una enramada exclusiva. Va ser la primera en tindre aquesta idea innovadora i Cocentaina ho va copiar als anys 90, però el cost era molt elevat. Amb l'enramada de Manolo Vidal, Alcoi es posava a la vanguardia de les llums extraordinàries per a les festivitats. Una idea que s'ha extrapolat també a la segona Festa més gran d'Alcoi. La Cavalcada de Reis Mags també té una enramada pròpia d'Alcoi, basada en un rei mag sobre camell i la Casa del Pavo. Aquesta proposta d'estil modernista va ser presentada en 2017 pel regidor de Festes: Raül Llopis. El fet de tindre una enramada específica per a cada celebració va ser aplaudit pels alcoyans i alcoyanes. A més a més evita el problema de buscar una il·luminació diferent cada any que no desentone en la idiosincràcia de les estimades tradicions alcoyanes.
Durant el mes de febrer es van col·locant els trams poc a poc. Els més complicats de instal·lar són els del Partidor, ja que el carrer és estret i la màquina amb la que es treballa té més dificultats per a passar. A l'Avinguda País Valencià hi ha un número d'arcs major, ja que el carrer és més ample. Aquesta faena dels operaris municipals es desenvolupa a hores nocturnes, ja que per la nit s'ocasionen menys molèsties i el tall del tràfic no afecta a tants conductors.
Encara que l'enramada està posada desde mesos abans, no s'encén fins el dia 1 d'abril, quan es destapa el Cartell anunciador de les Festes de Sant Jordi. És un pròleg emotiu de tot el que està per vindre. A partir del dia de Pasqua de Resurrecció ja s'encén totes les nits, perquè hi ha Entraetes. Al 2013 es va prendre l'amarga decisió de que l'Enramada sols estaguera il·luminada els caps de setmana o els dijous i divendres d'Entraetes. La crisi econòmica obligava a un estalvi de diners i recursos. A l'any 2009 ja s'havia pres la mesura d'avançar l'hora en la que l'Enramada s'apagava: Les 3 del matí, excepte durant la Trilogia Festera.
Però l'enramada no és l'únic element distintiu de les Festes d'Alcoi. Per a que tot siga un teatre ambientat al segle XIII es necessita un decorat ampli i ple de matisos. Per exemple el monumental Castell de Festes que Fernando Cabrera va crear en 1885. Altre símbol irreemplaçable d'Alcoi en abril són els balcons amb la creu roja de Sant Jordi sobre fons blanc. Les llums artificials de les Festes d'Alcoi evoquen un castell i es complementen amb els focos que il·luminen els edificis més importants, com per exemple el Temple de Sant Jordi, l'Ajuntament o el Campanar de l'Església de Santa Maria.
Aquest 2019 s'ha restaurat l'Enramada Festera perquè estava deteriorada. Una reivindicació que havia fet el partit polític Compromís i que per fi s'ha fet realitat gràcies al govern municipal. S'han pintat de nou els escuts de les filaes i també s'han reparat les almenes de fusta, danyades pel sol i la humitat. El deteriorament de l'ornamentació principal de les Festes d'Alcoi començava a ser un problema de imatge, sobretot de cara als turistes que visiten unes Festes d'Interès Turístic Internacional. Els escuts de la Plaça d'Espanya estan fets d'un material de fusta aglomerada preparada per a aguantar a l'exterior durant mesos. Per tant són més resistents a les inclemències del temps. La policia local ha supervisat els treballs de col·locació de l'Enramada Festera i ara ho està fent amb el Castell de Festes. Esperem que no hi haja cap problema de seguretat. Per a acabar tot el procés de muntatge es necessiten més de 2 setmanes. Ja es nota un ambient primaveral a Alcoi i això significa que "Nostra Festa ja, cridant-nos està".
No hay comentarios:
Publicar un comentario