CAPITANIA ARAGONESOS 2025

La pluja, que havia banyat els carrers durant la Diana, va deixar pas a un sol que va abraçar a la filà Aragonesos en el seu any de capitania cristiana. La doble esquadra de blancs al compàs de la marxa cristiana "Aragonesos 99" obria un homenatge complet a les Festes de Moros i Cristians. El primer element fester que es va recrear va ser l'Enramada que complia 40 anys. El ballet de Virginia Bolufer es movia imitant les almenes de les llums artificials, amb efectes aconseguits per unes tires simètriques que penjaven dels braços. El trage verd tenia estampat al pit els escuts de les 28 filaes alcoyanes i als cabells de les ballarines quedaven enredades les serpentines. El colorit es mesclava amb la sobrietat en el primer ballet de la jornada amb la peça musical "Llaor". El boato de Juan Climent anava a representar les 14 filaes cristianes d'Alcoi i van començar amb un grup de llauradors d'Andalucia. El trage en blanc, roig i negre contava amb el saragüell de la filà Maseros i el mocador i les borles contrabandistes. El característic trage blanc de la filà Vascos es mesclava amb una falda que recordava el color de la filà Mozàrabes. Un palanquí infantil antecedia als joves llançers amb una túnica negra i la bandera aragonesa i el lleó com a símbol de la filà de Batoi. En un any de tanta importància femenina, les dames van ser de les primeres en arrancar sobre la carrossa d'un pati d'armes. Les flors del jardí, la reixa i les pedres del mur protegien a les dames amb un trage de color granate. Juan Climent va afegir solemnitat a les dames gràcies a la falda negra, la caputxa, els cueros marrons i uns preciosos brodats de fil d'or. La banda de música interpretant la marxa cristiana "Signum" donava pas al nombrós grup de Cides d'Astúries. Se sabia a quines filaes alcoyanes representaven gràcies a la túnica roja i la falda ocre amb la característica sanefa de la filà Asturianos. La percussió dels Almogàvars de Navarra es basava en xocar espases amb escuts, tal i com feien els mercenaris amb el lema "Desperta ferro". Les cadenes de la filà Navarros i els colors roig i blau s'apreciaven clarament en el grup de la popular Llaganya. El boato del capità cristià va ser la festa dins de Nostra Festa, un cant col·lectiu a la idiosincràsia alcoyana. Un peveter esparcia fum per a simular l'ambient de l'Alardo. El ballet d'Inma Cortés s'anomenava trabucs i pólvora, els components essencials de l'últim dia de la Trilogia Festera Alcoyana. Els flecos de les ballarines i el color gris recordaven a l'ambient dur de la batalla, al igual que la peça musical que s'estrenava: "El dia els Trons" d'Azael Tormo. Les ballarines disparaven trabucs i portaven petos negres, caputxa de cotamalla i una xicoteta corona platejada. El següent grup mixte representava als Gusmans d'Aragó amb la clàssica túnica gris i el negre de la filà Aragonesos. Juan Climent va dissenyar un trage verd amb cinturó de cuero marró i xapetes metàl·liques en honor de les filaes Muntanyesos i Alcodianos. Aquest grup amb destrals resguardava la carrossa del castell on anaven els cavallers. En honor als ambaixadors de la història, els cavallers portaven el text de les Ambaixades en una tira del trage de Juan Climent. Però destacaven per l'estètica bèl·lica de la falda granate, el casc platejat acabat en puntes i la quatribarrada al cinturó de cuero marró. L'altre grup de cavallers no tenia la capa negra, sinó la túnica en contraposició i a més a més tenien una corassa de plata i uns brodats medievals per totes les parts. La marxa cristiana "Llebeig" de Saül Gómez va sonar apoteòsica per als poderosos cavallers amb llançes. Unes xiquetes amb caputxes i trages monocroms en roig i groc formaven la Senyera de la Corona d'Aragó. Anaven movent mocadors en varies línies bicolors com a escolta infantil de les rodelles. La favorita i les seues 2 filles desfilaven emocionades amb uns trages idèntics fets per Juan Climent. En totes les parts del trage hi havia brodats daurats: A la falda blanca, a la túnica negra dels costats i al corsé granate ajustat per un cinturó metàl·lic amb el lleó rampant. La llança era el contrapunt guerrer, mentre que la diadema convertia en princeses a les 3 xiques més importants de la vida de Saoret. La marxa cristiana "Aragonesos més que mai" anava en conjunció amb la carrossa amb unes arrels i flors enredant-se a l'escut gegant de la filà Aragonesos. La icònica quatribarrada no sols ocupava la carrossa de la favorita i les rodelles, sinó també el cel alcoyà. Desde el Campanar es van disparar fums de colors que formaven les 5 barres grogues i les 4 barres grogues que identificaven als catalans i valencians al segle XIII. El grup femení de les Tomasines de les Croades combinava els colors blaus de les ratlles de la filà amb el blau i el blanc de la capa i la túnica de la filà Cruzados d'Alcoi. Altre grup femení en honor a les filaes cristianes, però faltava la referència la bàndol de la mitja lluna. El ballet d'Ana Botella va fer una reinterpretació dels trages de les 14 filaes mores. El cromatisme dels bombatxos turcs, les manegues amples i els adorns daurats formaven part dels trages de les ballarines, dos per cada filà d'Alcoi. Un sensual ballet amb el melic a l'aire a l'estil oriental i amb una coral i la banda de música tocant "Jamalajam". Els savis de la filà custodiaven el gran llibre dels records on s'escriurien les experiències dels participants en la capitania cristiana 2025. Els joves consellers vestien en tons ocres i decorats amb cuero marró, compartint carrossa amb els veterans de la filà Aragonesos. La guàrdia amb caputxa representava a la Corona d'Aragó amb la túnica blanca, el lleó i les barres de la Senyera. Era el torn de Salvador Albero Gonzàlez, el capità cristià que va unificar a totes les filaes d'Alcoi perquè havia sigut Sargento Cristià 2009-2012. Portava un trage de Juan Climent ple de detalls i brodats, fins hi tot a la corassa metàl·lica. Els colors negres i granates de la túnica estaven coberts per fil d'or formant bonics dibuixos, creus cristianes i la quatribarrada. També les botes i la capa roja i negra estaven recarregades d'adorns i pells d'animal. I és que el lleó no faltava ni als cobriments ni les muscleres del capità cristià 2025. Com a reconegut cabo d'esquadra, Salva Albero feia moure la porra com a arma i un escut xicotet a l'altra ma. Eixa era l'essència de la filà Aragonesos, que desde la seua fundació en 1961 apostava per l'escola de cabos i el lleó com a símbol. Per això el casc platejat com una corona de punxes acabava amb un lleó modelat en la tècnica 3D. El popular Saoret va saber organitzar actes lúdics fins hi tot el dia de l'Apagó, però com a capità cristià es reservava una sorpresa a la Bandeja. Quan els xiquets de la filà Alcodianos li van entregar les claus de la ciutat, unes serpentines enormes van omplir el cel representant la Senyera. Desde la cúpula de l'Església de Santa Maria també es van llançar milers de paperets en groc i roig, deixant una estampa multicolor per al record. Una espectacular posada en escena del capità cristià 2025 que marcarà tendència als pròxims anys. La carrossa amb els escuts de les filaes mores atacades per fletxes incorporava un saxo com a homenatge als músics. Quan Salva Albero s'elevava sobre una plataforma es podia veure a uns percussionistes tocant els timbals desde la pròpia carrossa. S'encarregaven de dirigir a la banda de música que interpretava la marxa cristiana dedicada a un amic del capità cristià: "L'aragonès perfecte". L'oda als signes i història de la filà Aragonesos acabava amb l'esquadra de negres. El disseny de Juan Climent era ferotge per l'ús de metall de color cobre, poc utilitzat i que envellia les cadenes. La corassa i el casc amb màscara recordaven als gladiadors, així com les pells negres que cobrien muscles, cap i esquenes. El verd aragonès va ser el color principal, junt al negre de la túnica acabada amb els merlets en roig i groc. De la capa verda colgava l'esquelet d'un lleó en descomposició, una idea original de Juan Climent. Els valents esquadrers portaven una agressiva llança i estrenaven la marxa cristiana "Trencacaps", nom del barranc més proper al barri on va nàixer la filà Aragonesos. Bravo Saoret per la declaració d'intencions i l'amor fester demostrat en la capitania cristiana 2025.