RESUM MOROS I CRISTIANS D'ALCOI 2025

Alcoi ha fet història amb les seues Festes de Moros i Cristians 2025. I no sols per tindre el primer càrrec ostentat per una dona, sinó perquè les Entrades van resultar espectaculars en conjunt i es van complir els horaris. El 3 de maig de 2025 va ser el dia central, però els diumenge i dilluns també es van viure amb intensitat. La participació va ser extraordinària i es van vendre quasi totes les 20000 cadires distribuïdes pel recorregut. El reclam de ser d'Interès Turístic Internacional i la dedicació i sensibilitat de les filaes i bandes de música fan possible que Alcoi mantinga el prestigi de les seues tradicions. Tal volta els ballets han sigut el punt fluixet d'enguany, degut a les restriccions que, injustament, ha posat l'Associació de Sant Jordi. La pirotècnia de la Trilogia Festera Alcoyana 2025 ha sigut de gran qualitat, destacant el castell de focs artificials de l'Aparició de Sant Jordi al ritme de l'Himne de Festes.

Perquè en Alcoi tot comença i tot acaba amb el cant de "Nostra Festa ja, cridant-nos està". Qui li anava a dir a Gonzalo Barrachina que el fragment "El Sig" de la seua zarzuela "La bella Zaida" anava a fer-se tan famós. El centenari Himne de Festes d'Alcoi va estar dirigit el 2 de maig de 2025 per Francisco Carchano. El músic veterà i compositor de la marxa cristiana "Ramón petit" es va emocionar molt a la Bandeja. Sabia que ser director de l'Himne de Festes significava un honor i un reconeixement a la seua llarga trajectòria. Al matí següents els festers i festeres ja es van posar el trage per a preparar-se per a la Diana. La filà Aragonesos i el Sargento Cristià van arrancar puntuals, però l'imprevist de la jornada va ser el canvi de ordre entre les filaes Navarros i Almogàvars. El bàndol moro va començar amb la filà Abencerrajes i el Sargento Moro al tindre el càrrec principal. La pluja no estava convidada però va acompanyar a la Diana de les filaes Verds, Magenta, Marrakesch, Cordoneros, Ligeros, Mudéjares i Realistes. El segon tram per l'Avinguda País Valencià va viure novetats com les primeres esquadres mixtes, per part de les filaes Maseros i Benimerines. I a més a més les joves de la filà Berberiscos van fer esquadra per primera volta.

El cel es va despejar per a l'Entrada Cristiana i el seu líder: Salva Albero. El boato de la capitania cristiana pretenia ser un homenatge complet a Nostra Festa i per això es van veure trages al·lusius a les 28 filaes. Però no sols als festers, sinó també a l'Enramada, l'Alardo i els escuts. Els trages van ser dissenyats per Juan Climent, ressaltant el del capità cristià, la favorita i rodelles i l'esquadra de negres de la filà Aragonesos. Els germans Piñero li han agafat el gust al disseny fester i van presentar una ferotge esquadra d'enmig de la filà Mozàrabes. La filà Andaluces va desempenyar l'alferecia cristiana ambientant-la en el bandolerisme i els cavalls. César Vilaplana va fer els dissenys del boato i els 2 ballets. José Cortés brillava com a alférez cristià 2025 junt als seus cavallers en carrossa. L'esquadra de negres del pintor Jordi Sellés va ser molt destacable, i a part era la primera en la que eixien homes i dones mesclats.

Per quart any consecutiu els núvols no es van voler perdre l'Entrada Mor i l'arrancà el va fer el nou president del Casal de Sant Jordi: Paco García. La filà Abencerrajes va incloure ambientació granadina en el boato de la capitania mora 2025. Trages molt senzills i 3 ballets més elaborats es van poder contemplar al seguici de Santi Carbonell. Tot el luxe es va concentrar a la carrossa i indumentària de Indalecio Carbonell i la seua dona com a favorita. L'esquadra de negres inspirada en la cetreria va ser obra de Michel Abietar. Més tenebrosa es va presentar l'esquadra d'enmig de la filà Xanos, encara que més misteriós era el fet de que els germans Piñero no utilitzaren cap color de l'antiga filà. I el moment més esperat arribava amb l'alferecia mora de la filà Marrakesch. Ana Gisbert va desempenyar amb orgull i dignitat un gran càrrec femení. El boceto que Juan Climent va fer per a ella era guerrer i estava relacionat en la cultura bereber del boato i els 2 ballets. L'esquadra de negres, deixant de costat les polèmiques sobre l'estat d'algun esquadrer, va recuperar l'estil clàssic de la filà Marrakesch. Una idea del dissenyador Santi Carbonell, que explicarem amb més detall al blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com.es/ durant l'estiu.

La televisió pública valenciana, "À Punt" va retransmetre les Entrades en directe amb comentaris encertats de la periodista Reis Juan i el reporter Ferran Cano, els dos alcoyans. Com sempre, les crítiques van anar dirigides a no poder escoltar la música festera. Encara que es continuen repetint les marxes mores i cristianes de moda als últims anys: "Mai- Sabel", "Xabat" o "Kapytan". Per sort els Contrabandistes van aportar frescura amb els pasdobles de la seua alferecia cristiana. L'Assessoria Artística del Casal ha sigut més exigent amb el rigor històric, però el nivell de les esquadres de negres ha sigut baixet. Al igual que els ballets, que han vist reduït el seu impacte pel número de participació, de ballarines i carrosses. Coreògrafes com Carmina Nadal, Virginia Bolufer, Inma Cortés, Ana Botella o Gabri Amador veuen com paguen amb mesures restrictives les conseqüències de l'increment de malditos a les filaes.

Pocs polítics es van veure a la tribuna d'autoritats a les Entrades d'Alcoi 2025. Així que el dia Sant Jordi tampoc s'esperava la visita de Carlos Mazón. La por a les crítiques i els xiulits mantenen al president de la Generalitat Valenciana lluny de la gent. La nefasta gestió de la Dana i les seues víctimes és un dels motius pels que els dirigents del PP no es van apropar a Alcoi. El dia del patró va començar amb la Segona Diana. Un matí en el que els xiquets tenen el protagonisme, com també passa a la Processó de la Relíquia. I és que el personatge infantil va centrar totes les mirades, al desvetllar-se el trage romà que havia fet Juan Climent. El Sant Jordiet, Martín Bellver, va rebre els clavells al carrer Sant Llorens baix la mirada atenta dels seus pares afincats a València. La resta de càrrecs festers també van rebre forts aplaudiments en el seu camí del carrer Santo Tomás a l'Església de Santa Maria. Allí es va celebrar la "Missa Major", espiritual i amb l'al·licient sonor de la "Missa a Sant Jordi" que Amando Blanquer va composar en 1982. 

La mascletà de la Plaça d'Espanya va donar pas als passacarrers i els dinars de les filaes. La filà Realistes celebrava el seu 175 aniversari com a "Primera de Cavalleria" i va eclipsar als populars Bequeteros en la "Diana Vespertina del Cavallet". La Processó General va veure augmentada la seua participació juvenil, a conseqüència de les ideologies conservadores que estan tornant a les noves generacions. Un fet preocupant va ser l'atac de membre de la Llaganya a la seu d'una associació LGTBI local. No es poden tolerar delictes d'odi cap a "Ponts d'igualtat, una entitat de la ciutat que defen els drets de tothom per a poder ser i viure en llibertat. Arrancar cartells i insultar a gays desde el cristall no fa a ningú millor persona, i no es perdona resant-li a Sant Jordi ni assistint als actes religiosos del dia del patró. Sembla que hi haurà sancions per part de la filà Almogàvars, i també a la filà Marrakesch pel comportament incorrecte d'un esquadrer en concret.

 

La Retreta de la nit del 4 de maig i el Contrabando del matí del 5 de maig van posar el toc d'humor a la Trilogia Festera Alcoyana 2025. Més seriosa va ser l'Ambaixada Mora, precedida pel galop de l'Estafeta. L'Alardo va ser accidentat pels ferits de la filà Aragonesos, que a més a més tenien al capità cristià. L'incident es va saldar amb l'explosió d'una cantimplora amb pólvora i l'atenció mèdica a 3 festeres. Els trabucs van omplir de fum el centre històric d'Alcoi, rememorant la Tercera Revolta de 1276. La batalla del matí va acabar amb les tropes mores conquerint el Castell de Festes i esperant a l'estafeta cristià a cavall. Per la vesprada va haver més públic a l'Ambaixada Cristiana, però menys festers disparant a l'Alardo. Van acabar de cremar-se els 2898 kilos de pólvora en un dilluns estrident i també teatral. Els diplomàtics ambaixadors Óscar Martínez i Antonio Delgado no van aconseguir la rendició del bàndol contrari i el duel a espases va ser la solució. La bandera de la creu va coronar el Castell de Festes abans de que Sant Jordi acabara de decantar la balança cap als cristians.

La filà Miqueros es va encarregar de portar la imatge de Sant Jordi el Xicotet, acompanyat dels 4 càrrecs festers i els seus cavallers i dames. El desenfadat Trasllat de l'escultura de José Rabasa fins al Temple de Sant Jordi va estar acompanyat de la banda de música tocant "Jordiet", pasdoble de Gregorio Casasempere. Per la nit li tocava el torn al patró, i actuar miraculosament desde el seu cavall blanc. La llegenda de 1276 es va fer realitat a les 9:30, quan el Sant Jordiet va aparèixer sobre les almenes del Castell de Festes. El miquero Martín Bellver va llançar 10000 fletxes de material flexible al públic que l'esperava cantant l'Himne de Festes a la Plaça d'Espanya. Fins hi tot va haver xiulits de protesta perquè el xiquet i la filà Miqueros tardaven massa en passar amb la carrossa i els núvols amenaçaven pluja. Per a la família de Martín Bellver va ser un dia inoblidable. Per a la resta de societat alcoyana quedarà gravat en la memòria la irrupció amb força de la primera dona alférez mora. L'aprovació absoluta de festers i mirons és la prova evident de que per fi Alcoi estava preparat. Ja hi ha consciència de que una dona té els mateixos drets en la filà que un home. I un dels privilegis i responsabilitat és exercir un dels càrrecs principals. La normalització de les esquadres femenines i la novetat de les esquadres mixtes deixen clara la postura de l'Associació de Sant Jordi respecte a la integració de la dona. El desembarc massiu de dones a les filaes suposarà la introducció de noves formes de gestionar i enriquir el repertori estètic dels actes centrals. Les festeres han vingut per a quedar-se i per a influir en el model de Nostra Festa. Gràcies a les pioneres i visca Alcoi!