Al segle XIX i principis del segle XX l'Ajuntament d'Alacant va prohibir que durant la nit de Sant Joan es cremaren coses creant fogates perilloses als carrers. Un polític gadità familiar del dictador Primo de Rivera va veure l'oportunitat de convertir la tradició en un reclam turístic. Es tractava de José Maria Ramírez que era un enamorat de les Falles de València i volia extrapolar-les a Alacant amb les seues pròpies característiques. Ell va veure com la gent utilitzava llenya per a incendiar les coses i que es podrien fer monuments fallers, els quals enyorava desde que s'havia instal·lat a Alacant en 1922. Va ser en 1928 quan per fi les Fogueres de Sant Joan es van institucionalitzar. Les autoritats locals van acceptar fer d'aquesta tradició popular una festa oficial com a reclam turístic. Al exportar les Falles de València, va haver molts punts en comú com que les empreses privades i la burgesia van recolzar les Fogueres per a atraure visitants i millores econòmiques. Les persones humils i de classe obrera van fer seua la festa, encara que era organitzada per una comissió d'elit del sector benestant de la ciutat. Es beneficiaven de la participació veïnal, però els habitants no tenien poder de decisió i sols entusiasme per la diversió. Els artistes van veure com una oportunitat de mostrar les seues obres a través de les Fogueres i per això el pintor Gastón Castelló va crear moltes escultures foguerils als anys 30.
Foguera de l'Ajuntament 1934 feta per Gastón Castelló.
Foguera de l'Ajuntament 1936 feta per Gastón Castelló.
Desde 1928 les Fogueres de Sant Joan ja no estaven perseguides, sinó promocionades per l'Ajuntament i van calar fortament entre la població. Ja en 1929 el músic Lluís Torregrosa va composar l'Himne de les Fogueres, amb la famosa lletra de "A la llum de les Fogueres s'abaniquen les palmeres". En 1931 apareixen les primeres barraques, que són les carpes a l'aire lliure on es juntava la gent per a dinar i sopar. Cada comissió veïnal tenia la seua Foguera i la seua barraca on menjar la deliciosa gastronomia típica: Coca en tonyina, coca de molletes i figues i bacores. Poc a poc anava naixent un folklore específic al voltant de la tradició i ja hi havia concursos del ninot.
A les Fogueres d'Alacant li faltava una figura femenina que representara a la ciutat com a "mujer florero". I es va copiar de les Falles l'estàndard de xica jove i guapa anomenant-la "Bellea del foc". Desde 1932 es fa l'elecció de la millor Bellea del Foc, acompanyada de la seua cort d'honor. Les 7 representants són les úniques que van vestides de "novia alicantina", ja que així ho marca la normativa desde 1961. La Bellea del Foc i les seues 6 dames porten preciosos vestits amb còfia blanca, corpinyo , delantal negre i falda amb espolí brodat. La riquesa dels trages ha fet que la Bellea del Foc siga un personatge associat a famílies de classe alta i bon estatus social. També hi ha Bellea del Foc Infantil amb les seues xiquetes dames i com a curiositats han sigut desempenyades per bessones en alguna ocasió. Un jurat s'encarrega d'escollir entre les candidates, encara que per a les xiquetes es preferia sortejar el paper a l'atzar.
Però la Guerra Civil Espanyola va frenar de colp l'alegria popular del mes de juny. Alacant, com a última capital de la República en 1939, va ser una de les ciutat amb més represàlies i morts durant l'enfrontament entre feixistes i republicans. En maig de 1938 el Mercat Central d'Alacant va patir un atac aeri contra la població civil per part dels italians que volien la victòria del General Franco. El bombardeig va deixar més de 300 morts i moltes víctimes es van quedar sense família. No va ser la única volta que els alacantins i alacantines es van amagar en refugis durant els 4 anys de Guerra Civil. En 1939 sols es va plantar una Foguera commemorativa i desde aquell moment el govern, el clero i Falange van veure les tradicions com una forma de manipular a la població. En 1940 les Fogueres d'Alacant van tornar amb esplendor a pesar de la fam i les dificultats de la postguerra. A l'any següent la misèria continuava però la població desitjava uns dies de disfrutar i es va fer famosa la frase "P'alante como los de Alicante!".
El règim dictatorial va instrumentalitzar les Fogueres d'Alacant i va unir la festa a les proclames i valors del nacionalcatolicisme. La religió va agafar pes en els actes i una prova és que es va fer la primera Ofrena a la patrona. Alacant va crear aquest acte de fe i devoció en 1941, quan se li va fer un homenatge floral a la Verge del Remei. La idea va tindre una gran acceptació i fins hi tot es va calcar a les Falles de València en 1945, i a la Magdalena de Castelló en 1947. Alacant té l'Ofrena de flors més antiga d'Espanya i com a pioners la celebren orgullosos durant les vesprades del 21 i 22 de juny. La desfilada de l'Ofrena és llarga i en 1996 es va dividir en 2 jornades. El mantell a la Verge del Remei està formada per dos panells de flors roges i blanques amb els símbols dels 2 patrons de la ciutat, encara que antigament no eren tan grans ni multitudinaris.
Mantells de flors a la Catedral de Sant Nicolau.
En 1950 es va instaurar el Pregó al balcó de l'Ajuntament, com un pròleg de les Fogueres que es fa el primer cap de setmana de juny anunciant la proximitat de la festa. Els senyors de dretes es van apoderar de les Fogueres durant la llarga Dictadura de Francisco Franco. El tema no va canviar massa amb l'arribada d'una societat lliure i justa amb la Constitució de 1978. Cada Foguera es va convertir en un lloc on aconseguir vots per al PP i les idees conservadores van quedar molt interioritzades en els manons que controlen les decisions festeres. Els mitjans de comunicació es van centrar en fer-li publicitat als actes foguerils i això es va accentuar amb l'arribada de RTVV en 1990. Canal 9 retransmetia en directe molts actes com la Cremà o la Mascletà diària. À Punt va fer en 2019 molts programes on la periodista contestana Carolina Ferre i el reporter alcoyà Ferran Cano contaven anècdotes de l'Ofrena i el Pregó.
Les mascletaes de cada migdia ja eren el moment més esperat pels alacantins i alacantines i es feien durant el cap de setmana de juny. Desde el dia 18 fins al 24 de juny la Mascletà es dispara desde la Plaça de Luceros i milers de persones viuen amb passió cada esclat dels masclets. Hi ha concurs en el que participen diferents pirotècnies de "la millor terreta del món". És inexplicable com Alacant disfruta de la pólvora, el fum i el soroll dels petardos. També són molt esperats els Castells de Focs Artificials que es disparen cada nit desde la platja i que òbviament atrauen a un públic expert i multitudinari.
El desfile folcklórico internacional va ser una iniciativa de 1956 on grups de varies localitats de la província feien una mostra de les seues tradicions. Poc a poc van anar sumant-se col·lectius de tot el món, participant i donant a conèixer peculiaritats de diversos països, sobretot d'Amèrica Llatina. En quant als grups regionals desfilen xirimiters, danses populars i esquadres de les Festes de Moros i Cristians de Crevillent. Als anys 60 també es va celebrar una Cavalcada Històrica dels reis Alfons Dècim el Savi i Na Violant d'Hongria i la Cavalcada del Foc que va desaparèixer en 1979. L'arribada de la Transició desprès de la mort del dictador Franco va fer que les Fogueres foren més democràtiques. En 1981 se li va donar més rellevància a la figura femenina de la Cort d'Honor gràcies a l'acte protocolari de "La Proclamació de la Bellea del Foc". És en 1998 quan l'Elecció i nomenament públic de la Bellea del Foc es trasllada a la Plaça de Bous, on es celebren alguns actes taurins durant les Fogueres de Sant Joan.
Els grups d'esquerres li van girar l'esquena als actes formals i tota la parafernalia que envoltava a la Bellea del Foc i les comissions. Les forces polítiques progressistes veien les Fogueres com un esdeveniment aliè i van perdre poder en l'organització de les barraques. És aleshores quan apareixen els racons populars, pensats per a aquells habitants que ni pertanyen a cap comissió ni poden entrar a les exclusives barraques foguerils. La Barraca Popular tenia actuacions de cantants i grups com "Los Ronaldo", "El último de la fila", "El Dúo Dinámico" o Joan Manuel Serrat i també proliferen els coneguts "Playbacks" de les comissions. L'oci nocturn descontrolat és un dels problemes actuals de les Fogueres d'Alacant. Es fomenten les discoteques a l'aire lliure amb Dj i barra lliure i la Federació de Fogueres ha rebut denúncies dels veïns que no poden descansar durant setmanes. La convivència és difícil sobretot al centre i el casc antic d'Alacant. L'aposta de futur és tornar als orígens de barris populars i no a buscar més ingressos i diners aprofitant-se de les begudes alcohòliques. De fet el capitalisme forma part de la idiosincràsia fogueril desde que "El Corté Inglés" va aprofitar l'acte pirotècnic de "L'arribada del Foc" com a publicitat.
Als anys 80 la plantà es converteix en un moment impactant de les Festes d'Alacant i el 20 de juny és el dia assenyalat i esperat per a veure els monuments grans i infantils. Les Fogueres són cada volta més experimentals, sent la "Hoguera Diputació" una de les promotores d'un estil allunyat de l'estètica fallera de València. En 1986 sorprenen als espectadors amb visions novedoses i en 1987 la Foguera del Port planta el seu monument en una barca flotant dins del mar. La Plaça de l'Ajuntament es converteix en el lloc on els artistes fallers proven les seues apostes més estranyes i innovadores. La originalitat, els colors fluorescents, les simetries i altres trets característics fan que les Fogueres d'Alacant es desmarquen de comparatives amb les Falles de València. Unes són més horitzontals, mentre que les Fogueres de Sant Joan busquen sobretot la verticalitat i són avantguardistes.
La connexió entre la festa major d'Alacant i el PP s'ha evidenciat amb les nombroses integrants de la Cort d'Honor que han acabat a les llistes electorals d'alcaldes com Luis Díaz o la imputada per corrupció Sonia Castedo. Fins hi tot la Bellea del Foc 2005 va tindre contacte amb Ricardo Costa o Enrique Ortiz que estan en processo judicials. Hi ha molta vinculació entre les Juntes Directives de les Fogueres, els polítics del PP i els acusats de delicte al "Cas Brugal". L'actual alcalde del PP, Luis Barcala continua beneficiant-se de les portes giratòries entre govern local i la gestió de les Fogueres. La dreta té més influència en les Fogueres però la diversió durant els dies de Fogueres és més plural i no s'utilitza la tradició com un mecanisme de lluita política. La manipulació de la televisió pública valenciana al segle XXI també va ajudar a tindre una visió casposa i retrògrada de les Fogueres i l'Ofrena a la Verge del Remei.
El turisme ha desbordat la ciutat, sobretot a la nit del 23 de juny quan l'oci de borratxera té el seu protagonisme amb els sopars a la Platja del Postiguet. Però el dia més important és el 24 de juny amb la cloenda de la Cremà de les Fogueres. La "Palmera" és un gran esclat de focs artificials que es dispara desde el Castell de Santa Bàrbara. Amb els milers de cohets blancs de la "Palmera" a les 12 de la nit es dona pas a la Cremà de les Fogueres i a la posterior "Banyà" dels bombers. La primera "Palmera" de focs artificials que es va llançar va ser el 24 de juny de 1933 i ha perdurat com un dels moments més espectaculars de les Fogueres d'Alacant.
La declaració BIC va arribar en 2014 i desde fa 10 anys les Fogueres de Sant Joan són un Bé d'Interès Cultural que protegeix la Generalitat Valenciana. La llengua valenciana s'ha perdut prou entre els foguerers, com ha passat per la diglòssia al sud de la província d'Alacant. Però als monuments queden molts ninots que s'expressen en valencià. Els cartells de les Fogueres incorporen el valencià amb un punt folklòric per a fer les conegudes crítiques. La sàtira està present desde sempre a les Fogueres de Sant Joan, tractant temes d'actualitat, debats socials i polèmiques dels polítics. L'estil de les Fogueres no és tan impressionant com el de les Falles de València. El gust dels alacantins tira més cap a la geometria, el cos femení i els adorns colgants. Carolines Altes, Florida Portazgo, La Ceràmica, Sèneca Autobusos, San Blas, Hernán Cortés, La Diputació, Sagrada Família, El Port, Explanada, Bavers els Antigons, Calvo Sotelo, Mercat Central, Santa Isabel, Benalúa o Ciudad de Asís són algunes de les Fogueres que han estat en "Secció Especial" desde que es va crear aquesta categoria en 1946.
L'Entrada de bandes, la Cavalcada del Ninot, els carrers adornats, les verbenes dels racons, les danses tradicionals, la Despertà, el confeti de la desfilada en carrosses del Coso Multicolor, l'entrega de premis a les Fogueres, els monuments infantils i els ninots indultats són altres dels actes estel·lars de les Fogueres de Sant Joan. Però Alacant posa punt i final a la seua festa amb "La Cremà". Una traca dona pas al moment en que les flames arrasen els magnífics monuments i es converteixen en autèntiques Fogueres gegants. Per a apagar-les els bombers realitzen la espontània banyà que reclama el públic acalorat. El foc purificador compleix amb el seu ritual del passat en la nit del 24 de juny i els foguerers renaixen de les seues cendres fins l'any següent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario