viernes, 10 de noviembre de 2017

MARXES MORES FILÀ VERDS

La filà Verds és una de les filaes amb més respecte per la música festera. Li tenen una especial estima a les marxes mores clàssiques, aquelles que es van composar a la primera meitat del segle XX. Són unes marxes mores que s'hagueren perdut sinó fora per la sensibilitat de la filà Verds, una filà tradicional i conservadora que ha recuperat obres de Camilo Pérez Monllor, Gonzalo Blanes o Amando Blanquer Ponsoda. Als seus càrrecs no perden l'oportunitat de traure al carrer marxes mores que no són habituals, redescobrint un repertori quasi oblidat. Hi ha que agrair a la filà Verds aquesta admiració pels origens de la música festera i conservar la idiosincràsia en els temps actuals. Al contari, Saül Gómez ha anunciat que s'està encarregant de la composició de 13 marxes mores per a la pròxima capitania mora 2018 de la filà Verds. Un trencament total amb aquesta visió clàssica que tenia la filà Verds sobre la música festera.

"MOROS VERDES" és la marxa mora que sempre acompanya a la filà Verds en la desfilada del 22 d'abril. Ho fa desde 1955, ni més ni menys. Manuel Sagi Echevarria li la va dedicar a tota la filà Verds en la dècada dels 50 i per això porta un títol tan esclaridor. "Moros Verdes" no sols s'ha convertit en la marxa mora identificativa dels festers verds d'Alcoi, sinó també en la marxa mora oficial de la Banda Ateneu Musical de Rafelguaraf, l'encarregada de posar-li música en directe a aquesta popular filà mora. "Moros Verdes" es reconeix pel seu ritme pausat i la seua cadència lenta i relaxant de gran pompositat i serietat.


"MARXA DEL CENTENARI" és una de les grans obres musicals de l'alcoyà Amando Blanquer Ponsoda. Una marxa mora que va composar en 1982, quan es celebrava el centenari del naixement de la música festera. En concret del pasdoble Mahomet de Juan Cantó. Amando Blanquer va aprofitar l'efemèride dels 100 anys per a crear una marxa mora en homenatge a aquest gènere musical tan arrelat a aquestes terres. El resultat va ser meravellós i la resposta del públic immillorable, fins el punt que en 2017 continua sent una de les marxes mores més volgudes i interpretades en el territori valencià. En 1989 la "Marxa del Centenari" va acompanyar al veterà Francisco Davó Pérez, alférez moro de la filà Verds.

"TARDE DE ABRIL" és la marxa mora de major qualitat que té la música festera alcoyana. Estrenada per la filà Abencerrajes en 1957 recrea perfectament l'Entrada Mora d'Alcoi, que es fa en una vesprada del més d'abril. És una de les marxes mores més interpretades d'Amando Blanquer, sobretot en varies esquadres de negres de la filà Verds. Així va passar en l'esquadra de negres de l'alférez moro 1989. Per a la favorita de Francisco Davó es va tocar la marxa mora "Anabel" (Enrique Llàcer Soler Regolí 1974) i el ballet va estrenar la peça de José Pérez Vilaplana "Ballalferis". Però sense cap dubte la joia de la corona en l'apartat musical de l'alferecia mora 1989 va ser "Tarde de abril" d'Amando Blanquer Ponsoda.

"A LA MECA" és una marxa mora de Gonzalo Blanes Colomer plena de virtuosisme. A més a més és una de les marxes mores pioneres, perquè es va composar en 1910, tres anys desprès de la primera. Les melodies àrabs estaven molt de moda a principi del segle XX per les constants visites dels músics a Marroc i les influències orientals van produir l'aparició de les marxes mores. Una d'elles "A la Meca" que ha quedat un poc oblidada en les Festes d'Alcoi però segueix sent una mostra de qualitat dels inicis d'aquest gènere fester. Canvis rítmics, preciosisme i diferent mètrica al llarg de la peça musical converteixen "A la Meca" en una marxa mora complicada d'interpretar i difícil de valorar en una primera escolta. Per això no és la més adequada per a desfilar en esquadra. És una marxa mora considerada de concert o per a un càrrec. I precisament el capità moro de la filà Verds la va escollir en 1990, any en que "A la Meca" complia 80 anys. En la capitania verda de Miguel Ibàñez es va estrenar "Crida" de Gregorio Casasempere, una marxa mora amb molta percussió i trompetes per a anunciar l'inici de l'Entrada Mora 1990.

"AL KURRAY" també va ser una estrena musical de Gregorio Casasempere per a la capitania mora 1990 de la filà Verds. Es tractava d'una marxa mora per a ballet que incorporava violins. Però no va tindre èxit i "Al Kurray" no s'ha tornat a escoltar i ni tan sols hi ha una gravació en audio. En canvi "J.G.I." si va gaudir de major acceptació per part de la societat festera. "J.G.I" és l'obra pòstuma del músic murer Francisco Esteve Pastor. El títol prové de les inicials de Joan García Iborra, director de banda nascut en Muro. La marxa mora es va estrenar en 1987 però en Alcoi no va sonar fins a 1990, en la memorable esquadra de negres de la filà Verds.

"EL KABILA" s'ha interpretat moltíssim en l'Entrada Mora d'Alcoi, i més encara en Ontinyent ja que la marxa mora és d'autor ontinyentí i està dedicada a un fester dels Kabiles. José Maria Ferrero Pastor la va compondre per a Francisco Martínez, que en la Societat de Festers d'Ontinyent va ocupar la responsabilitat de president de 1964 a 1967. Tal volta és una marxa mora sobrevalorada i tocada en excés, però no es pot negar que va guanyar el primer premi en el Festival de Música Festera d'Alcoi 1965. A la filà Verds "El kabila" no li va donar sort ja que l'esquadra d'enmig 1996  es va banyar per culpa de la torrencial pluja de l'Entrada Mora 1996.

"MOMENT DE FESTA" és altra fantàstica marxa mora d'Amando Blanquer que reflexa a la perfecció l'alegria de l'Entrada Mora, un moment de festa ple de felicitat i emocions. Amando Blanquer Ponsoda la va escriure en l'any 2000, fent un gran esforç per acabar la marxa mora en el període final de la seua vida. "Moment de festa" és un agraïment a Rafael Payà, el cardiòleg que va ajudar i atendre a Amando Blanquer en una etapa en la que la salut del compositor era delicada. Per tant és una de les marxes mores més emotives d'Amando Blanquer i a pesar de no ser la més coneguda manté l'elegància de les marxes clàssiques de l'autor. En 2003 va sonar per primera volta en l'Entrada Mora d'Alcoi, amb Luis Carbonell Llopis, l'alférez moro de la filà Verds. Amb motiu d'aquest càrrec també es va estrenar la fanfàrria "Verdes 2003" que obria el curt boato. Per a la favorita sonava "Moro de Granada" una marxa mora de la qual parlarem més avant. "Moment de festa" va ser la marxa mora més destacada d'aquella alferecia verda i va provocar que Amando Blanquer fora el compositor més famós en les Festes de Muro dels següents anys. Una prova és que "Moment de festa" va acompanyar a varios càrrecs moros de Muro, encara que el primer va ser l'alférez moro 2003 de les Festes d'Alcoi.

"BAIX LA FIGUERA" és una antiga marxa mora de Camilo Pérez Monllor, encara que a voltes s'ha associat al pare del músic: Camilo Pérez Laporta que també era compositor de música festera. "Baix la figuera" està dedicada a la filà Abencerrajes i al Centre Instructiu Musical Apolo. D'ahí va nàixer l'estreta relació entre la filà Abencerrajes i la Banda Primitiva d'Alcoi, encara que "Baix la figuera" no és una marxa mora famosa. Data de 1931 i en 2003 va sonar en el boato de l'alférez moro de la filà Verds d'Alcoi.

"ANY D'ALFERIS" és una excel·lent marxa mora d'Amando Blanquer. Dedicada i estrenada per la filà Abencerrajes en el seu any d'alferecia mora 1967. Per això el títol és "Any d'alferis", encara que és tan genèric que totes les filaes han adoptat aquesta marxa mora com a seua i és universal ja que la majoria de filaes l'han aprofitat per a quan tenen el càrrec d'alférez moro. Com a mostra la filà Verds que va elegir "Any d'alferis" per a tancar l'Entrada Mora 2003. Amb aquesta marxa mora espectacular va baixar l'esquadra de negres de l'alférez verd i els esquadrers van rosar el cel en el fort de l'obra d'Amando Blanquer Ponsoda.

"NO HO FARÉ MÉS" va ser la primera marxa mora de l'Entrada Mora 2004, al ser la música encarregada d'obrir el boato del capità moro de la filà Verds. El capità moro Antonio Carbonell va desfilar amb la marxa mora "Tarde de abril" en una vesprada que amenaçava tempesta. La filà Verds es va salvar del mal temps però "No ho faré més" recorda a les Entrades Mores maltractades per la pluja. La marxa mora de Vicente Català Pérez es va composar en 1949 i inicialment estava pensada per a que la tocaren en la bandúrria. José Carbonell va harmonitzar "No ho faré més" per a marxa mora però va quedar en l'oblit. Molts anys desprès José Maria Valls la va adaptar i es va convertir en un èxit. Significa que és una marxa mora d'autor múltiple i que ha adquirit prestigi amb el pas del temps. A més a més el títol "No ho faré més" té bastants teories sobre les raons o que va fer Vicente Català Pérez per a arrepentir-se.

"EL SOMNI" és una de les marxes mores més desconegudes d'Amando Blanquer i és una llàstima per la qualitat i dificultat de l'obra musical. El públic no la va saber entendre ni apreciar i als festers els costava molt seguir el pas amb el ritme vertiginós de "El somni". Per això es va convertir en una marxa mora de concert desde la seua creació en 1988. El títol de la marxa mora no té cap relació amb la persona a qui va dedicada: Enrique Sanus, president de l'Associació de Sant Jordi desde 1975 fins a 1987. Sorprenentment la coreògrafa Carmina Nadal va executar el ballet de les serps amb "El somni". Es va convertir en una de les millors parts del boato del capità moro 2004 de la filà Verds.

"TITARÓS" va acompanyar al boato del capità moro 2004. Quique Orquín la va composar en 1997 per a xirimites i desde aquell any ha sonat de forma puntual per a ballets. En el cas de la filà Verds "Titarós" va sonar per al grup de monta i doma de camells i per a les mores que tancaven el boato. El ritme desenfrenat es frena a meitat de la peça musical per a donar pas a una melodia oriental més cadenciosa i sensual. La percussió augmenta el ritme de "Titarós" per a que el final torne a ser ràpid i accelerat.

"EL PRESIDENT" és una coneguda marxa mora de Miguel Picó Biosca. El músic contestà va presentar la peça musical al Festival de Música Festera d'Alcoi en 1971 i va guanyar el segon premi. La popularitat de la marxa mora abala que podria haver sigut la vençedora del concurs. "El president" està dedicada a un fester de la filà Manta Roja de Cocentaina: Rafael Todolí que a més a més va ser president de la Junta de Festes de Sant Hipòlit. És una marxa mora clàssica i senyorial que totes les filaes han assumit com a pròpia i no identifica a cap filà en concret. Per exemple la filà Verds d'Alcoi la va triar per a l'esquadra de negres de la capitania mora 2004.

"JUSSÀ AL SAQÀLIBA" és una marxa mora exòtica del músic Mario Roig Vila d'Albaida. És normal que l'autor li dedicara "Jussà Al Saqàliba" a la Colla de xirimiters Raval Jussà del seu poble natal. El títol també és el nom quasi impronunciable d'una filà mora de Denia. Es va estrenar en 2007 però no va sonar en Alcoi fins al 2010, en l'esquadra d'enmig de la filà Verds, recordada pel seu estil africà que representava una tribu massai. La marxa mora ha repetit amb la filà Verds en aquest 2017 al sonar per al ballet adult de Carmina Nadal.

"AL QAMAR" va ser la peça musical que va obrir l'alferecia mora 2017 de la filà Verds. Les xirimites acompanyaven al grup del poble celebrant la victòria de l'exèrcit musulmà. El músic Germán Estévez va composar "Al Qamar" en 2013 per al ballet Masters d'Ontinyent. La peça musical va triomfar en l'Entrada Mora de la capitania mora dels Xanos gràcies al moviment d'unes ballarines disfressades d'avestrus.

"ANEROL" va marcar el pas al ballet infantil de l'alférez verd 2017. Les xicotetes ballarines de Carmina Naval es movien amb la sinuosa melodia de la peça musical de Luis Sanz. El músic va composar "Anerol" per a xirimites i es va tocar per primera volta en l'Entrada Mora 2008 d'Ontinyent. "Anerol" serveix per a ballets i el ballet Masters va crear uns vistosos pavos reals per al boato de l'abanderada omeya 2008. En Alcoi sols ha sonat aquest any.

"L'ENTRÀ DE LA KABILA BEN KURDA" és una obra d'art amb quasi 100 anys d'història. Camilo Pérez Monllor la va estrenar en Alcoi en 1919 i s'ha tocat al carrer en contades ocasions. Una d'elles ha sigut en l'Entrada Mora 2017, acompanyant a la favorita de l'alférez moro de la filà Verds. Una meravella de marxa mora que és molt significativa en quant a l'estil que tenien les marxes mores a principis del segle XX. Gràcies a la filà Verds i a la família de l'alférez moro per redescobrir aquestes marxes mores sensacionals que per desgràcia els espectadors no acostumen a escoltar en general i per tant no poder apreciar.

"MORO DE GRANADA" és altra marxa mora vella que en aquest 2017 ha sonat a novetat per ser poc coneguda. José Jaime Bernabeu era conscient de la necessitat de recuperar marxes mores que estaven desapareixent del panorama musical de les Festes de Moros i Cristians. Aprofitant els seus coneixements sobre marxes mores i el seu càrrec d'alférez moro 2017, José Jaime Bernabeu va encertar al desfilar amb "Moro de Granada" junt a les seues tres rodelles. No es pot dubtar la cultura i gust musical que té l'últim alférez moro de la filà Verds. "Moro de Granada" va ser escrita per Gonzalo Blanes Colomer en 1942. És una marxa mora molt recurrent en les alferecies de la filà Verds ja que també va estar present en la desfilada de la favorita i rodelles de l'Entrada Mora de 2003.

"UZUL EL SELMIM" és una famosa i esplèndida marxa mora de Camilo Pérez Monllor. L'estrena en 1914 no va agradar i a l'autor li va decepcionar perquè havia posat una gran il·lusió i treball en la peça musical. "Uzul el selmim" també es molt coneguda pel títol de "L'entrà dels moros". Era una marxa mora molt innovadora que amb la suma de les xirimites va millorar notablement. Als anys 40 "Uzul el selmim" es va adaptar i al afegir un nou ritme de percussió va causar impressió en el públic. Desde aquell moment s'ha convertit en la marxa mora identificativa de la filà Abencerrajes i fins a 2014 sols la podia tocar la Banda Primitiva d'Alcoi, ja que l'autor sols havia permès que els músics alcoyans tingueren la partitura. També és una marxa mora molt associada a les fàbriques de la ciutat industrial dels segle XX. Els colps de pandereta de "Uzul el selmim" recorden als tocs de telers d'Alcoi i a la seua relació amb les Festes de Moros i Cristians. "Uzul el selmim: L'entrà dels moros" va posar punt i final a l'Entrada Mora 2017 al acompanyar a la peculiar esquadra de negres de l'alférez dels Verds.

"MOROS Y CRISTIANOS" és una preciosa marxa mora de Camilo Pérez Monllor. Aprofitem aquesta marxa mora de 1935 com a punt i final de les marxes mores que han eixit amb la filà Verds. El so àrab de "Moros y cristianos" es deu a les experiències del compositor en els seus viatges a ciutats del Marroc. Una volta més es pot apreciar la unió entre Camilo Pérez Monllor i la filà Abencerrajes d'Alcoi, ja que "Moros y cristianos" està dedicada a un membre de la filà: Francisco Blanes l'alt. La filà Verds va escollir aquesta increïble marxa mora per a l'esquadra commemorativa del seu 150 aniversari: 1866-2016. La reflexió i conclusió és que la filà Verds mostra un gran respecte cap a la música festera de temps passats. És de les poques filaes que posen tot el seu empeny en dignificar i recuperar marxes mores antigues que ens transporten a altres èpoques. Clarament la música i les Festes en l'etapa de Camilo Pérez Monllor no eren les mateixes que les del segle XXI però no poden quedar en l'oblit i són part de la identitat d'Alcoi. Una tasca remarcable de la filà Verds, ja que enriqueixen els seus càrrecs amb música distinta i d'un valor artístic indiscutible. BRAVO VERDS.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites