Entre els actes institucionals d'Alcoi hi ha la lectura del manifest del 9 d'octubre i un concert de la Corporació Musical Primitiva. Al Teatre Calderón s'ha pogut escoltar "Tabal i saragüells", una de les marxes cristianes amb més sabor valencià que ha composat Mario Roig Vila.
La nostra terra destaca per unes tradicions en les que el foc i la pólvora són insubstituïbles. Per això el passat dissabte 7 d'octubre es va preparar un magnífic Correfocs a càrrec dels Dimonis Rafolins. Les xispes, els coets, les flames, el fum i la música de xirimites van omplir d'alegria el centre de la ciutat. Els alcoyans van poder disfrutar de l'espectacle pirotècnic gràcies a que els núvols van respectar el Correfoc. Els zancuts amb bengales anaven ballant al ritme de melodies populars com "La manta al Coll" o "Dimonis de Massalfassar". La cercavila dels dimonis va començar als Salesians i va acabar a la Bandeja amb un castell de focs artificials.
Alcoi és una ciutat que majoritàriament parla la llengua valenciana, un dialecte del català que els filòlegs anomenen català occidental. No obstant desde principis del segle XX s'ha observat com una part de la població alcoyana utilitza el castellà en l'àmbit públic com a demostració de riquesa i poder adquisitiu. Sembla que la història es repeteix ja que en altres èpoques històriques la burgesia alcoyana parlava en castellà per a millorar el seu estatus social. És important que els valencians eduquem als fills parlant valencià per a tindre una societat bilingüe i respectuosa que evite la desaparició de l'idioma en el futur. La quatribarrada és, junt a la Reial Senyera, la bandera que identifica als valencians i les 4 barres roges sobre el fons groc es poden veure fins hi tot en els portadors de la Relíquia en les Festes de Sant Jordi.
El cantant alcoyà Francisco és oficialment la veu del conegut "Himne Regional de València". Musicalment és un himne bonic que sona en Falles i en altres actes arreu de la Comunitat Valenciana. Francisco és un cantant repudiat per gran part de la societat valenciana pels seus comentaris de mal gust i d'ideologia ultra-conservadora però li aporta una gran emoció a l'Himne Regional, tal i com es pot comprovar en aquesta interpretació de l'any 1983.
Per a altre sector de la societat valenciana el verdader himne és "La Muixeranga". Una peça musical d'autor desconegut per a xirimites i tabal que posa els pels de punta. És una melodia molt versionada per grups de música en valencià com "Al Tall", "Obrint Pas" o "La Gossa Sorda". S'utilitza molt en els castellers, sobretot a les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí. De fet el seu nom és "Muixeranga d'Algemesí" perquè amb ella els castellers pujen, escalen i formen les seues torres humanes. La melodia tradicional va sonar en la passada Entrada Cristiana del 22 d'abril. Els castellers d'Algemesí van executar les seues torres impressionants per primera volta a un boato i a Alcoi en aquest 2017. La idea va sorgir del capità almogàvar Luis Sanus.
La bandera d'Alcoi conté la quatribarrada al fons. Sobre el fons groc hi han 4 barres roges que recorden al Penó de la Conquesta amb el que Jaume I va entrar a València en 1238. També hi ha una corona reial daurada amb joies i baix dos escuts medievals. No estan centrats ja que el de la dreta és l'escut d'Alcoi. A l'esquerra es troba l'escut de Sant Jordi com a patró dels alcoyans. El Sant de Capadòcia apareix amb la creu cristiana matant al drac sobre un cavall blanc. La bandera d'Alcoi penja als balcons de les institucions alcoyanes com l'Ajuntament.
L'escut d'Alcoi apareix en la portada de la Célebre Centúria, un llibre de Vicent Carbonell sobre la història de la vila medieval. Per tant l'escut actual d'Alcoi ja existia en 1672, any en que es va editar el llibre. És un escut ovalat que recrea un Alcoi tradicional amb el castell rodejat de terra verda. Al fons es veuen les muntanyes que envolten Alcoi. Però destaca al dibuix la confluència de dos rius: Barxell i Molinar que acaben unint-se per a formar el riu Serpis. La creu roja sobre la fortalesa al·ludeix al patró Sant Jordi i les ales a que és una ciutat salvadora. Les banderes d'Espanya es van afegir en 1844 pel suport de la ciutat a la monarquia de Isabel II. L'escut municipal es va aprovar en 2001, encara que ja estava present en moltes portes i carrers de la ciutat. Fins hi tot hi ha un escut de pedra en la part alta de la casa consistorial. El blassonament descriu l'escut d'Alcoi així:
"Escut ovalat. Sobre un grup de muntanyes del seu color, dues torres unides per un llenç de muralla, també del seu color, maçonades i aclarides de sable, que porten a sobre dos banderes d'Espanya carregades amb el lema Fides. Sobre la muralla una creu plana de gules i dos ales entre les quals trobem un escussó losanjat d'or amb quatre pals de gules, timbrat de corona reial oberta. Al peu de les torres, dos rius que s'uneixen a la punta de l'escut."
Alcoi celebra en aquest 2017 l'any Joan Valls. Nombroses activitats s'han organitzar per a celebrar el centenari del naixement d'aquest prolífic poeta alcoyà. El mon del sainet fester alcoyà es suma a aquest homenatge pòstum de la forma més teatral i divertida: La recuperació del famós sainet de Joan Valls "La visita del Blavet". Serà el pròxim 13 d'octubre al Teatre Calderón. Entre els actes preparats en l'any Joan Valls ressaltem el més relacionat amb les Festes de Moros i Cristians. L'Associació de Sant Jordi es va adherir als homenatges a Joan Valls amb una representació de les Ambaixades en valencià. Un acte que es va fer en la Torre Na Valora el dissabte 30 de setembre de 2017, amb la participació d'animals, de la banda de música Nova d'Alcoi i el ballet de Virginia Bolufer.
Joan Valls Jordà va nàixer al barri antic d'Alcoi en 1917. Als 14 anys ja treballava en una fàbrica tèxtil, però la seua vocació era ser escriptor i va aprendre la prosa i el vers de forma autodidacta. En 1934 va escriure el seu primer sainet satíric: "Quatre de la terra". Durant la Guerra Civil Espanyola va estar en la presó per ser del bàndol republicà i va ser alliberat en 1940 quan el dictador Francisco Franco ja estava al poder. Va ser arxiver a l'Ajuntament d'Alcoi i també escrivia al periòdic Ciudad. En el mon fester alcoyà va ser molt aplaudit pels múltiples sainets que va guanyar i que van ser representats pel Quadre Artístic de l'Associació de Sant Jordi. En 1975 Alcoi li ret homenatge a Joan Valls per la seua trajectòria poètica i tota l'aportació cultural a la ciutat. El seu enterro en 1989 va ser multitudinari. Joan Valls té la seua pròpia escultura la Plaçeta del Fossar.
Fins a 1947 Joan Valls va escriure llibre de poemes en castellà però va canviar a la seua llengua, el valencià, al llibre "La cançó de Mariola". En 1952 guanya els Jocs Florals de Sueca amb la poesia "Elegia de l'àngel" i coneix a Joan Fuster que li transmet el sentiment valencianista. Dels anys 50 els millors llibres de l'autor són "Presoner de l'ombra" i "L'íntim miratge". A la dècada dels 60 va guanyar molts premis en Catalunya gràcies a les seues obres literàries "Paradís en blanc", "Les roses marginals" i "Versos a Sara", dedicat a la seua dona. Als anys 70 va ser molt alabat per la crítica al escriure "Hereu de solituds" i "Les hores vives" entre altres. En la Transició escriu "Temps de saó" i abans de la seua mort recull la seua producció en varies antologies. El compositor Amando Blanquer va confiar en Joan Valls per als versos del "Prec a Sant Jordi", una part cantada de l'obra musical "Missa a Sant Jordi". El seu últim llibre publicat en vida va ser "Quadern vermell". Posteriorment en 1990 es va editar de forma pòstuma "La rosa quotidiana" amb una gran quantitat de poemes que estava preparant abans de que faltara.
Joan Valls Jordà va editar un llibre de les Ambaixades de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi traduïdes al valencià. Va fer un gran esforç per a mantindre la mètrica dels versos del segle XIX. En 1967 el poeta va traduir el text original i la intenció era que a partir d'aquell any les Ambaixades es declamaren en valencià, però l'oposició a la proposta no ho va permetre. En 1830 ja es feia l'acte de les Ambaixades el 24 d'abril, però les investigacions no han pogut determinar qui era l'autor. En 1838 es va publicar un llibret amb les Ambaixades completes en castellà, llengua amb la que un escriptor desconegut les va redactar amb un notable sentiment catòlic. Actualment la única part que es pronuncia en valencià el dia de l'Alardo és "la pregària" de l'ambaixador cristià. Es tracta del principi de l'Ambaixada Cristiana de la vesprada i precisament el 30 de setembre es va representar l'Ambaixada Cristiana, però no sols el fragment en valencià sinó tota sencera, d'una forma diferent a com l'escoltem cada any.
La representació extraordinària de les Ambaixades de Joan Valls van estar a càrrec dels Sargentos i de forma protagonista dels dos ambaixadors: Ricard Sanz i Juan Javier Gisbert. La direcció artística va ser una responsabilitat de Carles Taléns, qui es mostrava molt satisfet per l'actuació dels actors i la resposta del públic. Abans de l'Ambaixada Cristiana es va fer l'estafeta amb una cuidada recreació com la del dia els Trons i els músics van interpretar "Alcoi ma pàtria", "Fortuna favorable", "Marco Polo", "Ecos de Levante" i "Ibn Jafaixa", la marxa mora de 1957 que Enrique Castro li va regalar a Joan Valls. Els ambaixadors van fer un gran esforç per a memoritzar els diàlegs en valencià ja que estan acostumats a declamar les Ambaixades en castellà. Els nombrosos assistents van premiar i felicitar als actors amb sonors aplaudiments. D'aquesta forma l'Associació de Sant Jordi ha commemorat el centenari del naixement del poeta, justament en l'any que també es compleixen 50 anys desde que Joan Valls va fer l'adaptació de les Ambaixades a la nostra llengua natal: el valencià.
Francisco puede ser rechazado por su ideología como otros lo son por la ideología contraria. Al final se trata de reconocer el talento y Vd. debería reconocer a un gran alcoyano que ha paseado el nombre de Alcoy por toda España y por América sin calificarlo como ultra-conservador para denigrarlo.
ResponderEliminar