ALFERECIA MOZÀRABES 2015

Després d'una Entrada Cristiana perfecta amb una organització brillant, excepte en un tall amb la filà Navarros, tocava l'hora de despedir-se de les tropes de la creu. El boato estava ambientat en la ciutat cristiana de Toledo en l'etapa històrica del segle XII en la que els mossàrabs tenien molt de poder. Perquè era justament la filà Mozàrabes d'Alcoi l'encarregada de l'alferecia cristiana 2015 i la coneguda filà Gats havia preparat un seguici més elaborat que els anteriors de 1987 i 2001, sobretot per la plena implicació del dissenyador Juan Climent en el càrrec. La filà Mozàrabes és una de les poques filaes que acostuma a traure doble esquadra de blancs i en un any tan important no podia canviar eixa tradició, com tampoc la tradició de desfilar amb la festiva marxa cristiana "Mozàrabes i Alfarrasí". Els estandards anaven a delimitar les diferents parts i estaments socials amb els que es dividia el boato, començant amb el clero i la costum d'estar acompanyant al Mossèn Torregrosa. Un grup de dones amb caputxes marrons i túniques blanques amb la creu en granate li obrien pas al burret del conegut eclesiàstic alcoyà mentre que uns monjos lluitadors li cobrien la retaguàrdia al personatge, desempenyat per un membre dels Gats. Un dels pocs trages masculins del boato estava predominat pels colors taronja i marró, encara que el més bonic del trage era la creu roja, la cotamalla gris i els adorns com un bolset negre i una espasa que penjaven del cinturó amb diminuts escuts metàl·lics. Darrere els xirimiters, que tocaven la peça musical "Raïm i fusta", uns mossàrabs arrastraven la plataforma de la creu cristiana. Així demostraven que a pesar de viure en territori musulmà, els mossàrabs eren fidels a Jesucrist. Durant el segle XII els mossàrabs van veure perillar la seua cultura i identitat en Toledo, per això van reunir famílies per a començar una nova vida al nord sense ser dominats fiscalment per l'Islam. Amb la música de "Fontinents" desfilaven les burgeses Benahisa amb un trage exquisit ple de detalls. Sobre la cotamalla gris les burgeses portaven teles granate i pells blanques. El cinturó i les botes estaven fetes de cuero marró i com a arma portaven llançes en forma de creu. La caputxa groga acabava en una llarga capa. Començava la part més àrab del boato, amb les muladies que alçaven cànters d'aigua quan arribava el fort de la música "Caravana mercader". El turbant i la part superior del trage eren de color negre. Els adorns més xicotets estaven fets en metall i la falda era blanca encara que en tots els trages del boato hi havia un toc de color granate. Els mossàrabs convertits a l'Islam viatjaven fins a Còrdova per a viure amb les famílies muladies i per això la filà Mozàrabes no es va oblidar dels famosos arcs de ferradura de la Mesquita de Còrdova, que tot el mon reconeix per estar superposats i per combinar els colors tostat i roig. Gràcies al grup femení àrab Tudmir no va faltar animació en el boato de l'alférez cristià ja que les xiques pegaven crits mentre menejaven les llançes. El trage de les joves Tudmir era diferent per incorporar uns bombatxos grocs, encara que la part superior del trage de Juan Climent era negra i els colors marró i granate continuaven presents, sobretot al cinturó i la capa. El primer ballet de l'alferecia mossàrab representava una pradera on corrien els cavalls negres. El vigorós ballet Gawazi va dansar amb la marxa mora "Benditos" aprofitant que estaven en la part més moruna del boato. La majoria de les ballarines representaven la herba amb un bonic casc de fulles platejades i flors blanques i una curta falda de fulles en plena verdor que es posaven en moviment gràcies a les mans de les ballarines. Però les ballarines més cridaneres portaven una llarga falda com a cola de cavall i un casc metàl·lic en forma de cap de cavalls de mirada penetrant. El pes del casc, pel metall i la crin negra, feien més dificultosa la coreografia però va deixar molt sorprès al públic. Es va premiar al ballet dels cavalls amb forts aplaudiments, alguns per al genet que controlava el trot d'un cavall marró que interactuava i passava per mig de les ballarines. Uns guerrers amb cuero marró, pals i trages on predominava el verd clar, el magenta i el blanc envoltaven un ariet en forma de cap de cabra. Els guerrers portaven cosits al trage dos símbols de la filà Mozàrabes: el lleó rampant i la mitja lluna. A la catapulta la seguien les destraleres amb un trage bèl·lic però curiosament brodat amb fil de color tostat, el qual li donava certa elegància a pesar de l'estètica guerrera del conjunt, sobretot pel cinturó negre, el metalls platejats i la capa granate. L'obra musical "El terròs" marcava el pas militarment per a que la desfilada no abandonara l'ambientació marcial. La família noble Mazaref estava composta per dones i xiquetes, totes amb trages en groc, verd i negre. El casc de metall tenia quatre plomes fines que combinaven amb la curta falda de color magenta. Un jardí d'estàtues vivents ens presentava la coreògrafa Ana Botella, la més internacional de les mestres alcoyanes de dansa ja que en aquest 2015 ha estat en França i Japó fent demostracions dels ballets de les Festes de Moros i Cristians. I no sols va preparar les coreografies de la capitania de la filà Vascos, sinó que també va traure al carrer unes estàtues de pedra cobertes de tela blanca i amb un maquillatge molt realista que li donava un toc antic a les ballarines. Altres ballarines vestides de malles verdes i arrels marrons serpentejaven  amb les mans unes llargues tires com si foren enredaderes. Aquestes ballarines representaven la naturalesa, també amb un cuidat maquillatge amb fulles dibuixades. També sobre una carrossa hi havien unes ballarines verdes representant un jardí. La carrossa, acabada amb un minaret, tenia als extrems laterals a unes estàtues vivents que recordaven els estaments socials del boato: el clero amb rosaris, els muladies amb cànters, els nobles guerrers amb espases i els burgesos amb cistelles. Les estàtues de color gris estaven quietes fins que començava a sonar la peça musical "Terra, aigua i foc". La sorpresa final del ballet era una sensual ballarina de la dansa del ventre que menejava el seu cos i la falda roja. Una cortina d'aigua li afegia més exotisme a la ballarina mahometana. La percussió anunciava l'arribada dels cavallers, que també representaven els estaments socials de Toledo, per mitjà del casc. Per exemple alguns eren de metall, altres amb pèls negres de cavall i els més diferents eren els dels cavallers muladies que directament eren turbants rojos. L'abigarrat trage de Juan Climent combinava a mode de corassa el cuero marró i les pells negres o cotamalla gris, ja que cada cavaller portava uns detalls diferents. La creu sobre la falda negra feia més atractiu el disseny, que no escapava de l'estètica guerrera general gràcies a les espases. La capa combinava el roig i el blanc i d'ella colgava una gran escut negre amb una creu metàl·lica. Les amples corretges marrons recordaven el disseny oficial dels gats. Darrere de la banda interpretant "Fanfàrria dolçainera" desfilaven les dames amb un bonic i senzill trage amb dos faldes que conjuntaven els colors groc i blanc. Les dames portaven una capa negra i una diadema metàl·lica. Els cavallers havien baixat sobre una carrossa formada per afilades destrals però la carrossa de Ignacio Herrero era simplement monumental. L'alférez cristià, la favorita i el rodella saludaven al públic plantats sobre una plataforma redona sustentada per tres lleons ferotges esculpits en pedra. L'altra part de la carrossa tenia una figura eqüestre també en pedra: Alfonso I de Toledo sobre un cavall amb la seua corona i l'espasa. Si l'anterior capità dels gats l'any 2002 havia trencat esquemes amb un trage 100% moruno, el trage de Ignacio Herrero era 100% cristià i guerrer, excepte en el casc metàl·lic que tenia un toc noble gràcies a que tenia enganxats uns pèls tintats en tons granate. El disseny de Juan Climent era complet i gens simple, tot al contrari, no quedava un lloc buit en tot el trage perquè la falda granate tenia brodada una creu i un lleó rampant, rememorant l'origen de la filà Mozàrabes d'Alcoi. Els metalls platejats i daurats, molt treballats amb formes i dibuixos, formaven una esplèndida armadura que brillava amb el sol i cobria les muscleres, la corassa i els braços de l'alférez cristià 2015. El cinturó de cuero marró recordava al del disseny oficial dels gats i fins hi tot tenia el crani d'un lleó blanc subjectant la capa de color marró, groc i negre i on tampoc van faltar els brodats, la creu, la mitja lluna i el lleó rampant. El rodella portava el mateix trage, excepte l'espasa que no era del mateix tamany que la del seu pare. La favorita era més dòcil amb el cabell al descobert i una tela blanca d'encaixos. La pedreria i els brodats feien més senyorial el trage de la favorita, que cridava l'atenció per la gran falda de color rosa i granate. La marxa cristiana "Acracio" anava dedicada al iaio de l'alférez cristià i encara que Ignacio Herrero viu en Almansa té arrels alcoyanes. Unes guardianes amb un trage en roig, negre i tostat obrien el pas a l'esquadra de negres, dissenyada pel creador de tota l'alferecia cristiana 2015: Juan Climent. El gris de la cotamalla i la corassa metàl·lica, el negre de les teles, el marró del cinturó i les pells i el roig de la faixa i el turbant configuraven una aguerrida esquadra de negres que xafava els adoquins amb pas ferm gràcies a unes botes platejades. Aquest pas el marcava l'èpica marxa cristiana "Biscaïns d'Onil", elegida pels exultants esquadrers. En general era una esquadra de negres cristiana però tenia algunes pistes del passat musulmà, per exemple l'escut de la filà en plata sobre la capa roja i negra i sobretot la pista més clara era el turbant roig que acabava en unes plomes negres i roges col·locades de forma horitzontal en la part de darrere del turbant. Però a pesar de ser un turbant moro no faltaven les creus cristianes fetes de metall i que adornaven tot l'entorn del turbant. La filà Mozàrabes va donar el màxim en la seua alferecia cristiana 2015, i el boato va ser tot el que esperava el públic: guerrer, compacte, colorista i sense perdre el rigor històric que caracteritza les Entrades d'Alcoi.