viernes, 31 de julio de 2015

ALFERECIA MIQUEROS 2015


 










Aquest any l'Entrada Mora tornava a tindre un final nocturn a la llum de la lluna. O a la llum de la mitja lluna, ja que la 100% moruna filà Miqueros tenia l'honor de desempenyar l'alferecia mora. El seguici començava amb el Sant Jordiet, cavalls i l'esquadra oficial amb la tradicional marxa mora "El moro del Sinc". Com el boato miquero no era tan massiu, sols un grup de camellers amb trages de color verd i blanc precedia al primer ballet. Els boatos moros no van estar tan ben estructurats com els de les filaes Vascos i Mozàrabes però la selecció de peçes musicals en l'alferecia dels Miqueros va ser de gran qualitat, començant amb la peça musical "Caíd" que acompassava el ballet de Virginia Bolufer. Un fabulós ballet amb panderetes il·luminades, molt apropiat per a la nuvolada nit d'abril. Les ballarines portaven faldes negres i blaves. El color roig quedava eclipsat per una corassa d'escames marrons amb una forma molt original. El casc recordava la pell d'una sargantana, i per darrere s'enganxava amb una llarga tela brillant. El lluminós ballet de Virginia Bolufer feia soroll per les panderetes i les xapetes metàl·liques que tenien les faldes. Sobre una carrossa es movia una ballarina contemplada pels veterans de Domingo Miques, tots ells sentats davant d'una jaima. Un dels trages més preciosos del creador del boato, Roberto Pérez, el portava un grup de huríes amb teles adamascades de colors blau i daurat. Un grup de sarraïns vestits de negre i gris custodiaven amb llançes a les huríes. El grup femení de les terres del Magreb lluïa un trage adornat amb conxes de mar i metalls. Els colors principals del trage eren el groc i el verd en els bombatxos, dos colors units per una faixa en tons daurats i marrons. Unes dones subjectant una estora groga arrastraven la portalada africana. Perquè la part africana del boato tenia unes percussionistes amb maquillatge marró i un trage roig amb adorns però sobretot destacava pel ballet de Carmina Nadal. En els ballets d'aquesta coneguda coreògrafa alcoyana és molt recurrent el tema tribal i en aquest 2015 els ballets de Carmina Nadal per a l'alferecia mora van ser molt rítmics. El trage del ballet sorprenia per la pintura corporal de color negre i el trage confeccionat amb pells naturals, de color gris, tostat i roig. El casc era impressionant per tindre integrades plomes negres, llargues fulles verdes de palmera, estampats de guepard, flors roges i altres detalls vegetals. Les boles i els penjolls augmentaven el pes de les ballarines i aixina era més complicat ballar. Però el ballet seguint els passos de la peça musical "Guàrdia tuareg" va rebre milers d'ovacions pels carrers d'Alcoi. El ballet africà va deixar amb la boca oberta per l'impacte visual que feien unes sargantanes a l'esquena de les ballarines. Com a símbol de la filà, l'animal cobrava vida pròpia gràcies a uns penetrants ulls rojos i sobretot a les mans de les ballarines de Carmina Nadal. En una carrossa dominada per una sargantana, els bruixots salvatges feien conjurs màgics i sacrificis teatralitzats per a les divinitats centre-africanes. Les terres del Magreb tornaven al boato miquero amb la carrossa de la mesquita de Túnez i el grup femení de Marroc, joves que tocaven instruments de percussió. Els seus trages de color roig, blanc i negre pareixien estar tintats en la plataforma de les àmfores que les seguia. Però en el grup de Marroc van destacar les perles i el curiós turbant blanc amb xicotetes plomes de color taronja. Al contrari, la guàrdia femenina de les favorites no tenia turbant sinó una gran diadema daurada que aguantava una llarga tela adamascada. Al trage predominava el color blau, negre i els brodats blancs, junt als detalls metàl·lics en or. Les dames, figura festera de prestigi surgida a finals dels anys 80, ocupaven gran part de la carrossa amb plantes on també anaven les favorites. Les dames portaven un senzill trage que combinava els colors blanc, negre i verd, junt a metalls daurats i plomes verdes de faisà. Les nebodes de l'alférez moro estaven protegides per un arc de plomes de color negre i verd, justament els dos colors principals del trage de les dos favorites. Amb xicotetes diferències, però molt similars, es presentaven a Alcoi, brillant gràcies las brodats de fil d'or que recorrien tot el trage, excepte els bombatxos, que una d'elles els portava verds i l'altra negres. La poca altura de la carrossa no va deixar admirar bé el trage, però els espectadors si que van poder veure les plomes i la xicoteta sargantana del casc, quasi inexistent i que permetia que les favorites portaren els cabells solts. La marxa mora "Alhakem", poc interpretada en les Festes d'Alcoi, relaxava a les favorites amb la seua especial melodia. Unes percussionistes de blanc i blau amb caputxes creaven un tall enmig del boato miquero. Unes dones tapades amb vels grocs portaven cofres i un trage on predominaven els colors negre i taronja, sobretot als bombatxos. Les misterioses dones obrien pas al tercer ballet, que sorgia d'una carrossa plena de monedes, or i riqueses. La opulència del ballet dels tresors va encantar al públic, sobretot perquè no tenien la cara descoberta a causa d'una màscara daurada. Tot el trage del ballet era de color daurat, un trage molt particular on el groc, l'or, les pedres precioses, les cadenes i els safirs es dibuixaven en la tela elàstica i els leotardos. L'elèctric moviment de Rafa Felipe Porras es basava en les notes musicals de la imaginativa "Arenes" del compositor Francisco Valor. Un gran cofre s'obria quan el ballet s'amagava en la carrossa. Sobre aquest tresor estaven sentats quatre xiquets amb trages de color cobre, emulant les claus que guardaven les riqueses de l'alférez moro. Les caravanes de camells han sigut un dels recursos més utilitzats en els boatos durant aquest anys de crisi econòmica, tal volta perquè són animals barats i recurrents per a l'Entrada Mora i per això els camells domats no van faltar en l'alferecia miquera. Els pelleters de Domingo Miques portaven la heràldica, amb el curiós turbant miquero i els territoris del Magreb. Aquestes banderes anunciaven l'arribada de l'alférez moro. El iaio de Javier Ferràndiz Albors ja havia sigut alférez moro en 1960 i, amb eixos antecedents, era molt probable que el seu net repetira en el càrrec i amb la mateixa filà: els Miqueros. Sobre una simple carrossa escalonada es plantaven els cavallers amb un trage guerrer on tot el pes del metall es trobava en l'arma, la faixa i la corassa daurada. La resta de trage era una combinació de túniques negres amb teles verdes i brodats de fil d'or, destacant el dibuix de la sargantana. Els bombatxos blancs arribaven fins al calçat de metall daurat. El turbant negre i verd dels cavallers no era massa gran, però si que ho eren l'espasa i l'escut que penjaven de la capa negra. Els fanalets i una plataforma enlairaven amb serenitat a Javier Ferràndiz fins al cel, o almenys fins al èxtasi fester, sobretot quan sonava el fort de la marxa mora "Afable", dedicada al seu iaio que tenia eixe apodo. El trage de Javier Ferràndiz era senyorial i estava dissenyat per Julio Ibàñez, un dels seus cavallers. Els tons clars del trage, junt al verd dels bombatxos, un turbant blanc clàssic però molt ric i l'esperit tranquil de l'alférez moro va ser lo més comentat entre el públic. Però altres parts importants del trage eren la cotamalla dels braços, mig amagada per les mànegues de la túnica blanca. Els brodats de fil d'or s'extenien per tot el trage i fins hi tot omplien de dibuixos les botes d'un roig molt intens. L'estil elegant no estava renyit amb portar metalls i per això Javier Ferràndiz no va prescindir d'ells. Al contrari, eren el material amb el que estaven fets la faixa daurada i el xaleco que també complia la funció de corassa. La capa era molt atractiva, perquè a més a més de combinar els colors de l'Islam com són el blanc i verd, tenia una sargantana de xapetes metàl·liques amb una recargolada cua daurada. Unes dones de negre, amb faixa i mocador verd al cap, tocaven la percussió alertant que s'acostava l'esquadra de negres. Un atrevit turbant de forma estranya amb els colors granate i blanc de la filà aportaven un toc original a l'extraordinari disseny de Jordi Sellés. El maquillatge negre estava tapat per una espècie de màscara de desordenades tires grogues. Aquestes tires no sols estaven damunt de la cara, també sobre la barba blanca, provocant un efecte òptic molt trencador. Més ètnica era la resta del trage, amb els braços pintats de marró. La camisa era de color blau i sobre ella s'entrellaçaven teles grogues, roges i negres que arribaven fins a les mucleres redones que envoltaven tot el coll. Una figureta d'una sargantana roja centrava la faixa multicolor, de la qual penjava un bolset triangular i una rudimentària daga. La part de baix del disseny tenia influències dels colors del trage miquero: El verd per als bombatxos i el roig per a les botes, tal i com estipula el disseny oficial de la filà més antiga de les Festes de Sant Jordi. Una afilada llança augmentava la ferocitat de l'esquadra de negres de Jordi Sellés. Sobre la capa groga hi havia un escut verd poc vist i la mateixa sargantana que hi havia a la faixa, d'un tamany major però conservant el brillo i el color roig. La recuperació de la marxa mora "Germans" va ser tot un encert, ja que no sonava desde la seua estrena en Alcoi 20 anys abans, en la capitania mora 1995 de la filà Abencerrajes. Gràcies Miqueros per aquest regal musical i per tota la creativitat que va posar punt i final a les memorables Entrades de Moros i Cristians d'Alcoi 2015.
 

1 comentario:

  1. Hola!
    Només volia comentar un error: les xiques de blau amb una capa beig amb una caputxa són de la filà Cordoneros i no dels Miqueros.

    Gràcies!!

    ResponderEliminar

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites