Si alg
una cosa caracteritzava les vesprades mores alcoyanes de finals dels anys 80 era la presència de la pluja, i l'abril de l'any 1988 no va ser una excepció. Mentre que l'Entrada Cristiana no havia complit l'horari, els moros van ser puntuals desde el principi de la capitania mora que obria una jaima dedicada a Domingo Miques. El veterà Juan Campos era el capità moro miquero del 1988 que muntava a la seua espectacular carrossa amb un gran somriure. El trage blau amb tonalitats rosades anava a fer les delícies del públic, junt a la seua favorita i rodella en una original carrossa coberta per una llarga capa roja i blanca. Una important guàrdia a peu desfilava davant el capità lluint trages en roig i blanc molt ben combinats. Altres xiques de blanc i negre portaven guirnaldes i plomalls al pas de la famosa marxa mora "A mons pares". Juan Campos Vilaplana era un conegut empresari que a més a més era el president del Club Deportivo Alcoyano. El boato es formava de diferents grups de dones de blanc i blau i altres de homes de blau i taronja. Portadors de banderoles a cavall i carrosses amb huríes conformaven un boato totalment àrab com la majoria dels dissenyats per Luis Solbes. Els cavallers de blanc, groc i blau muntaven sobre cavalls al igual que algunes amazones plenes de pedreria. El rosa anava a ser un color predominant al boato ja que el ballet d'Ana Calvo portava un trage amb l'anomenat color i unes palmes de palmera amb les que dansaven amb el Bolero de Ravel. Ana Calvo iniciava una fructífera carrera com a coreògrafa creant ballets per a les Festes de Moros i Cristians. La marxa mora "El somni" de Amando Blanquer es va estrenar en aquesta capitania miquera de 1988. La percussió també va tindre el seu protagonisme perquè a l'inici un gran nombre de dones de blanc, blau i roig tocaven panderos per anuncia l'arribada de la filà Miqueros. Les dames de la favorita, que acompanyava al capità a la carrossa, saludaven sentades desde la seua carrossa i la banda de música tocava la marxa mora "Fran-semp" amb parsimònia . Un grup de xiquets s'encarregaren de mostrar els trages dels anteriors capitans moros de les festes d'Alcoi i així estaven presents totes les altres filaes del bàndol moro. Estava el vestit de l'anterior capità miquero 1974, el del capità de l'any del centenari, destacava el xiquet amb el turbant amb ploma del sergent cordonero del 78, el recordat capità sobre elefant de la Magenta, el trage del famós capità que en 1984 representava als Berberiscos o el trage del primer capità benimerí de l'any 1985. Tampoc faltaren al boato els peculiars muetzins de les mesquites musulmanes resant en direcció a la Meca, ni tampoc la sonora melodia de "Fanfàrria Domingo Miques". L'esquadra de negres, protagonitzada pels colors blanc i verd, va destacar per les impressionants banyes que penjaven baix les plomes del casc. Una gran esquadra molt "miquera" que no va defraudar ningú demostrant que Alejandro Soler és un gran dissenyador fester. L'esquadra de negres baixava al compàs de "Voluntat de fer", una marxa mora de José Pérez Vilaplana. Normalment segueix sonant "El moro del Sinc" en les esquadres de blancs de la filà Miqueros i en any de càrrec va sonar immillorable. Així finalitzava una excelsa capitania mora que li va donar un fort impuls a la incorporació de la dona als boatos.
una cosa caracteritzava les vesprades mores alcoyanes de finals dels anys 80 era la presència de la pluja, i l'abril de l'any 1988 no va ser una excepció. Mentre que l'Entrada Cristiana no havia complit l'horari, els moros van ser puntuals desde el principi de la capitania mora que obria una jaima dedicada a Domingo Miques. El veterà Juan Campos era el capità moro miquero del 1988 que muntava a la seua espectacular carrossa amb un gran somriure. El trage blau amb tonalitats rosades anava a fer les delícies del públic, junt a la seua favorita i rodella en una original carrossa coberta per una llarga capa roja i blanca. Una important guàrdia a peu desfilava davant el capità lluint trages en roig i blanc molt ben combinats. Altres xiques de blanc i negre portaven guirnaldes i plomalls al pas de la famosa marxa mora "A mons pares". Juan Campos Vilaplana era un conegut empresari que a més a més era el president del Club Deportivo Alcoyano. El boato es formava de diferents grups de dones de blanc i blau i altres de homes de blau i taronja. Portadors de banderoles a cavall i carrosses amb huríes conformaven un boato totalment àrab com la majoria dels dissenyats per Luis Solbes. Els cavallers de blanc, groc i blau muntaven sobre cavalls al igual que algunes amazones plenes de pedreria. El rosa anava a ser un color predominant al boato ja que el ballet d'Ana Calvo portava un trage amb l'anomenat color i unes palmes de palmera amb les que dansaven amb el Bolero de Ravel. Ana Calvo iniciava una fructífera carrera com a coreògrafa creant ballets per a les Festes de Moros i Cristians. La marxa mora "El somni" de Amando Blanquer es va estrenar en aquesta capitania miquera de 1988. La percussió també va tindre el seu protagonisme perquè a l'inici un gran nombre de dones de blanc, blau i roig tocaven panderos per anuncia l'arribada de la filà Miqueros. Les dames de la favorita, que acompanyava al capità a la carrossa, saludaven sentades desde la seua carrossa i la banda de música tocava la marxa mora "Fran-semp" amb parsimònia . Un grup de xiquets s'encarregaren de mostrar els trages dels anteriors capitans moros de les festes d'Alcoi i així estaven presents totes les altres filaes del bàndol moro. Estava el vestit de l'anterior capità miquero 1974, el del capità de l'any del centenari, destacava el xiquet amb el turbant amb ploma del sergent cordonero del 78, el recordat capità sobre elefant de la Magenta, el trage del famós capità que en 1984 representava als Berberiscos o el trage del primer capità benimerí de l'any 1985. Tampoc faltaren al boato els peculiars muetzins de les mesquites musulmanes resant en direcció a la Meca, ni tampoc la sonora melodia de "Fanfàrria Domingo Miques". L'esquadra de negres, protagonitzada pels colors blanc i verd, va destacar per les impressionants banyes que penjaven baix les plomes del casc. Una gran esquadra molt "miquera" que no va defraudar ningú demostrant que Alejandro Soler és un gran dissenyador fester. L'esquadra de negres baixava al compàs de "Voluntat de fer", una marxa mora de José Pérez Vilaplana. Normalment segueix sonant "El moro del Sinc" en les esquadres de blancs de la filà Miqueros i en any de càrrec va sonar immillorable. Així finalitzava una excelsa capitania mora que li va donar un fort impuls a la incorporació de la dona als boatos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario