sábado, 1 de octubre de 2011

CAPITANIA ABENCERRAJES 1995








Mentre el cel s'anava omplint de núvols i el Partidor s'anava omplint de gent, la filà Abencerrajes anava ordenant la seua triomfal capitania. Faltaven pocs minuts per a l'arrancà de l'Entrada Mora 1995 i ningú volia perdre's el moment quan l'home del balconet diu: "Alcoyanes i alcoyans, per Alcoi i per Sant Jordi que arranque l'Entrada Mora 1995". Els banderins i l'escut de la filà servien d'excusa per a que unes moretes amb trages negres i turbants blancs llançaren follets explicatius al públic. El lent avanç de la filà Abencerrajes feia que s'acumularen alguns minuts de retràs i que s'allargara la desfilada al primer tram del recorregut fester. Els panderos de gran tamany que tocaven unes dones despertava al públic i avisava de l'arribada del boato del capità moro, que no era altre que Santiago Guillem Mataix. Un boato que ens anava a mostrar els distints estaments musulmans del segle XIII a Al-Àndalus, tot inspirat en l'Alhambra de Granada. Més concretament en la coneguda "Sala de abencerrajes" una de les més boniques de l'Alhambra i on conta la llegenda, van ser assesinats un gran nombre d'abencerrajes. Un grup de genets ens presentaven el primer estament: Era el poble musulmà, que lluny de les riqueses de palau, vivien amb els seus oficis i les seues celebracions. Aquesta representació procedia de les terres del Atlas, amb un grup de marroquins donant-li una gran autenticitat a la capitania mora 1995 i fent-la molt recordada. Aquests musulmans de la ciutat de Marrakesch ens presentaven els seus instruments tradicionals que tocaven amb gran maestria. Les dones del Marroc bramaven sacsejant la llengua demostrant les seues habilitats. Grans saltimbanquis i músics de percussió típica del Magreb feien una demostració de folklore. Una minaret amb un muetzí i una moreta cantant sorprenien al públic per la novetat i estimulaven l'ambient en una vesprada de frescor hivernal. El muetzí representa els enviats d'Alà que fan les oracions a les mesquites cap a la Meca. La guàrdia del capità posava la barrera entre el poble i el senyor de Granada. Al contrari que el poble, els guardians portaven llançes amenaçants i trages d'Alejandro Soler amb un estil nòmada però a la volta guerrer. Quedava clar que la percussió era un element essencial en aquest seguici per el timbal de grans dimensions que avisava de l'arribada del capità moro. Però després de tants ritmes de percussió, s'escoltava la primera marxa mora, una estrena absoluta de nom "Llaor" dedicada al capità moro 1995 per Gregorio Casasempere, el conegut Gori que a més a més és membre de la filà. 52 mores amb vestit negre i capa verda rallada estiraven de la carrossa del capità protegint amb grans escuts a Santiago Guillem Mataix. La figura del capità moro 1995 es contemplava desde la seua carrossa amb un trage d'una elegància exquisita. Un trage on primava el color de la filà, el groc aquesta vegada convertit quasi en daurat per lo senyorial del càrrec. Les teles ocres de noble musulmà, que havien eixit de la fèrtil imaginació d'Alejandro Soler, eren una realitat aquell 22 d'abril. Els metalls daurats donaven fe de la riquesa del cabdill de la mitja lluna i el turbant blanc resultava impactant. El seu nét portava un trage semblant però amb més marró. La carrossa en la que desfilava era extraordinària i portava incorporada dos timbalers i un grup de guardians. Els cavallers del capità desfilaven a peu coberts per parasols i acompanyats per les seues huríes. Tant elles com ells portaven trages on destacava el negre sobre tots els colors, sent fidels al classicisme de les festes alcoyanes. La marxa mora "Quinze moros" va fer encara més majestuosa aquesta part del boato. Els senyors a cavall representaven la noblesa musulmana, un altre estament, el dels emirs rics amb preciosos trages d'Alejandro Soler i que s'allotjaven a l'Alhambra de Granada. Els escuders també portaven llançes i un trage auster amb poc colorit. Un altre grup important dins del mon musulmà al segle XIII eren les dones i al ballet d'Ana Calvo es va presentar l'harem privat del capità moro. Unes ballarines que al so de xirimites dansaven amb vels per a ser les elegides del senyor. El colorit d'aquestes ballarines de la dansa del ventre amb melenes artificials feien fugir la pluja que no volia ser protagonista, donant-li la importància a l'harem d'Ana Calvo. A la volta que ballaven, també tocaven cròtals diminuts al so de la peça musical "Alusul". Un grup d'arqueres representaven la guerra que també existia a l'Islam amb la cridada de la "Yihad", feta al seguici de la filà Abencerrajes per unes dones amb pells de guepard i el color blanc i aguamarina com a colors distintius. Les favorites del capità, que en la vida real eren les seues nores, anaven ben acompanyades per una caterva de guapes dames que saludaven sentades còmodament mentre escoltaven la marxa mora "Anabel". Dalt de la carrossa rebien els aplaudiment les dos favorites amb trages meravellosos i plens de detalls fets amb pedreria i filigrana. Una d'elles portava la falda blava i l'altra rosa donant-li més colorit a la posada en escena de l'última part del boato abencerraje abans de l'arribada de l'esquadra de negres. El magnífic boato de la filà Abencerrajes en 1995 havia sigut divers i variat. Havíem vist huríes, odalisques, poblats musulmans, nobles, muetzins, harems, esclaus, guerreres, cavalleries però faltaven nòmades del desert. Però el boato abencerraje era ric en detalls i no s'havien oblidat dels nòmades que caminaven per les dunes en busca d'un oasi. Aquests eren representats per l'esquadra de negres, obra d'un home poc conegut en el disseny fester. José Miguel Romà va pensar en una esquadra senzilla i amb una austeritat que resultara bonica. Potser a l'esquadra li faltava color en una vesprada amb tan poca llum i sense sol, però el blanc de la túnica i el marro del gran cintó feien que el trage no quedara pobre. El turbant aportava personalitat amb el verd i les tires grogues, com al trage de la filà. Les botes eren grogues i al trage també es veia alguna part negra. No va ser una esquadra fastuosa sinó una esquadra amable i de tons clars. A pesar de que els partidaris del classicisme li posaren algun inconvenient a l'esquadra, Gonzalo Matarredona se sentiria orgullós de l'esquadra nòmada. El trepidant cavall trotava al pas de la nova marxa mora de l'esquadra que es deia "Germans". Una carrossa on un marroquí presentava oficis de Marrakesch estava acompanyada per una guàrdia femenina a peu amb uns vestits acord amb aquest grup de poble musulmà. Les faldes roges combinaven amb els vestits musulmans senzillament blancs. El boato mostrava artesania i folklore marroquí. La filà Abencerrajes havia fet una gran capitania tancada per l'esquadra de blancs, acompanyada per la cèlebre marxa mora "Uzul el selmim". Inclús l'oratge els va respectar però al dia següent sofririen pluja, fred, vent, llamps, granissol i fins i tot neu! Les Festes de Sant Jordi 1995 es recorden com les festes polars per les glacials temperatures del dia 23 d'abril, amb la Font Roja nevada i amb els festers agraint tindre uns trages calents.
































No hay comentarios:

Publicar un comentario

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites