Analytics

miércoles, 27 de septiembre de 2023

FIRA MODERNISTA D'ALCOI 2023

 
La Setmana Modernista de 2023 s'ha convertit en un nou èxit dels alcoyans i les alcoyanes. Sobretot per a elles, perquè en aquesta sisena edició el paper de la dona a la societat del segle XX s'ha tingut molt en compte. La sanitat ha sigut un dels temes més tractats en la Fira Modernista, coincidint amb el 150 aniversari de la Creu Roja a Alcoi. Però tot girava entorn a Virginia Soler, la primera dona inscrita als estudis de Medicina d'Alacant i Barcelona i que va exercir la seua vida laboral a Alcoi quan sols hi havia metges. Una reencarnada Virginia Soler va aparèixer a l'escenari al pregó de la Plaça Espanya. L'alcalde Toni Francés li va cedir la paraula a la periodista Amàlia Garrigós. Alguns regidors del PP es van absentar en el moment del pregó feminista que reproduïm a continuació:

"Com en una màquina del temps, retrocedim a una època apassionant del segle XIX al segle XX. El trànsit d'un segle a altre farcit de moviments que impulsaven canvis socials, culturals, científics i tecnològics. Passejar pel nostre centre històric d'estil modernista, vestits com els nostres avantpassats és una immersió total en un escenari perfecte per a entendre com érem i com som ara al segle XXI. Tot això és possible gràcies a la implicació de la ciutadania, el comerç i les associacions que mereixen un fort aplaudiment.
Mentre escrivia el pregó he pensat en el meu iaio nascut a l'any 1898. Això vol dir que soc besneta dels alcoyans que protagonitzaren la Revolució del Petroli en 1873. Aquells obrers que van crear la primera Internacional dels treballadors. També porte al meu cor a la meua iaia que va ser una de les xiques de la fàbrica Bambú. Les popularment anomenades Bambuneres de la indústria del paper de fumar van estar en funcionament de 1907 a 1984, del modernisme a la democràcia. La sororitat de les bambuneres es basava en el suport mutu. Dones que feien 12 hores de treball diari i que treballaven el doble quan una companya havia d'absentar-se per raons de no conciliació familiar. Foren conegudes pel seu activisme en la lluita obrera. Van ser les primeres en fer vaga per a reclamar un horari laboral que permetera a les futures generacions millorar les seues condicions de treball.
La literatura modernista treia a la llum les injustícies socials proposant un nou marc conceptual a favor de la igualtat de gènere, recordant diverses autores, algunes icòniques com la feminista Clara Campoamor. Alcoi té la seua pròpia novel·la ambientada en aquella època: "Júlia"  publicada en 1983 i reeditada més de 40 edicions. Va ser la primera obra escrita per la nostra enyorada Isabel Clara Simó. Narra la història d'una obrera que passa a ser senyora pagant un preu molt alt però sense rendir-se en un context classista i hostil.
El modernisme comença a incloure a les dones com una part clau de la humanitat. Devia ser excitant assistir a l'aparició de invents com el telèfon, la llum elèctrica, la màquina de cosir, els vehicles a motor, la màquina d'escriure, la ràdio. L'expansió de la medicina també va tindre una relació directa amb l'aglomeració de molta gent en ciutats industrials com la nostra, on la sífilis o la tuberculosi eren massa comuns. 
En aquest context celebrem que la sisena Fira Modernista porte com a lema "La conquesta d'un somni", obrint camí a la igualtat en honor a Virginia Soler Alberola, que va haver de mediar amb el sistema patriarcal per a accedir a la facultat de medicina de Barcelona, quan la formació acadèmica estava vetada a les xiques. Ella ho va aconseguir a través del consentiment del seu pare i l'autorització del ministre de instrucció pública. Aquella xiqueta nascuda en 1883 al carrer "La Sardina" d'Alcoi va convertir-se amb molt d'esforç i matrícules d'honor en la primera metja d'Alcoi i la primera dona inscrita al col·legi de metges de la província d'Alacant. La seua consulta de medicina estava oberta a tots els veïns, independentment del seu poder adquisitiu o de la seua classe social. 
Les dones de hui en dia no necessitem el permís de ningú per a fer realitat els nostres somnis gràcies a predecessores com Virginia Soler que ens han mostrat el camí a seguir. Un camí que va agafat de la ma de la voluntat, la força motriu més poderosa que desafia a les adversitats i ens impulsa a superar-nos cada dia. I de voluntat en sabem molt els alcoyans i alcoyanes. Visca Alcoi!

Els balls tradicionals del Grup de Danses Carrascal van donar pas a la Cercavila Modernista del 22 de setembre pels carrers de costum. L'alta participació a la desfilada va fer les delícies del públic que contemplava els vestits del proletariat i sobretot el luxe de la burgesia del segle XIX. Sonaven xirimites i tabals, mentre que les autoritats i els cavalls i carruatges van estar acompanyats de la banda de música final. El poble pla i els rics es diferenciaven per la indumentària, destacant també el grup Scouts, les cuidadores de xiquets, les sufragistes pel vot femení, els ciclistes, els militars, les arqueres, els bombers i els senyorets amb barret de copa alta. La desfilada popular va acabar a la Plaça Ferràndiz i Carbonell on es van realitzar uns vals que recordaven a les festes de pel·lícules clàssiques de Hollywood. Com és habitual van eixir més representants de la classe benestant que del proletariat i això no és reflex de la societat d'aquell moment. 

El dissabte 23 de setembre es va iniciar amb un mercat de productes típics a la Plaça d'Espanya. Hi havia distints llocs de merceria, verdures, venta de barrets i ventalls també es podien veure oficis desapareguts, cardadores de llana, floristes, taverners, carboners, panaderes, afiladors i altres formes de vida i faena corresponents a l'Alcoi dels inicis capitalistes. També va participar el ballet de Virginia Bolufer amb una dansa de mocadors colorits. Les autoritat civils van pujar pel carrer Sant Nicolau vestits amb trages elegants per a inaugurar la Fira Modernista de la Glorieta. Una de les crítiques que té la Fira Modernista és el protagonisme exagerat que se li dona al govern local. Associacions i distints municipis en el que es fan actes similars a aquesta Setmana Modernista com Carcaixent, Novelda, León, Terrassa o Terol tenien la seua paraeta. Cal destacar també la participació de nombroses entitats i establiments. Mentre els venedors oferien els seus objectes artesanals el grup de danses Carrascal recuperava els seus balls tradicionals.

Per segon any consecutiu, la representació de les manifestacions ciutadanes es va centrar en els impostos dels bens de consum. El pagament s'aplicava a productes de primera necessitat i afectaven negativament a les classes socials més desfavorides. La baixada a crits i protestes i amb enfrontaments amb els guàrdies va ser un moment impactant de la Fira Modernista. Els 150 anys de la Creu Roja d'Alcoi va tindre la participació de bombers maniobrant contra incendis i amb un simulacre, jocs populars i enfermeres ballant masurques i polques. 

Al parc de Cervantes es va fer un pícnic modernista ple de curiositats. A la vesprada Alcoi estava de gom a gom, ja que hi havia moltes activitats programades com jocs infantils modernistes al carrer Sant Llorenç, danses distingides i la recreació de la col·locació de la primera pedra de l'Escola Industrial al Passeig del Viaducte. El Grup de Danses Sant Jordi va representar l'obra teatral "Que em passa doctora? La malaltia de l'amor" a la plaça d'Espanya. L'ambientació d'havaneres va ser constant a la Glorieta, ja que era un gènere musical molt de moda desprès de la Guerra de Cuba. El Cabaret modernista al Teatre Calderón va tindre com a protagonista a la coreògrafa Sol Picó. Com es pot apreciar, el capitalisme de principis del segle XX ja intentava evadir a la població com en l'actualitat.

Per a animar els actes vespertins seria interessant que l'Associació Cultural Samarita i l'Associació de Sant Jordi tornaren a col·laborar com abans de la pandèmia, donant-li esplendor a la Fira Modernista amb la recuperació d'actes antics de les Festes de Moros i Cristians. Turísticament el cap de setmana modernista ja és un esdeveniment de referència pel seu entreteniment. El Casal de Sant Jordi sols ha organitzat en 2023 la projecció de la pel·lícula de les Festes de Moros i Cristians 1923, ja que aquest any es compleix el centenari desde que Armand Guerra gravara la Trilogia Festera Alcoyana per primera volta. Un recurs documental de gran valor per a estudiar i entendre l'evolució de les Entrades d'Alcoi.

El diumenge 24 de setembre de 2023 el parc de la Glorieta estava decorat per a l'ocasió i destacava l'escenari on es van fer balls i concerts. Es van fer recreacions d'un duel a pistola  i la representació teatral del conte de Nadal "Tito Titot" ambientat en Alcoi a principis de 1900. La xocolatada solidària tenia intencions benèfiques que són de valorar positivament. Va haver rutes guiades pels edificis modernistes com el Conservatori de Música Joan Cantó, la Casa del Pavo, el Círculo Industrial al carrer Sant Nicolau o la Casa Laporta a l'Avinguda País Valencià.
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites