CAPITANIA MAGENTA 1991

Sonaven els trompeters i timbalers en el Partidor com a anunci d'una vesprada inoblidable però amb la companyia de la boira i la pluja. L'Entrada Mora s'obria amb el color magenta, ja que la filà Magenta tenia la capitania. Un veterà, Antonio Gonzàlez Moltó, va estar al capdavant de les hostes mahometanes en 1991. L'avís el feien unes xiques fent sonar el gong i li donaven ambient a una vesprada bastant freda. El blanc el roig i el negre es barrejaven amb uns moros que muntaven una algaravia amb un curiós instrument fet amb petxinetes del mar i un aparatós tambor. La presència femenina continuava amb unes dones que transportaven estores de roig i verd. El trage era d'Alejandro Soler, creador de la capitania magentera 1991. Uns peveters li donaven misteri a l'ambient llançant fum a l'aire. I per donar-li més misteri, unes dones amb trages blancs i negres feien sonar xilòfons xicotets. Els seus aparatosos turbants amb una plometa taronja feien que es divisara per darrere la carrossa del capità. Un conjunt de gran bellesa per l'ariet i el moviment de plomes blanques de l'harem femení que acompanyava al capità moro. Unes huríes blaves ballaven sentades amb uns grans ventalls subtils. La escena era digna d'Alcoi amb un capità moro grandiós. El trage tenia el magenta com a color principal però no l'únic perquè la capa era negra. El boceto d'Alejandro Soler tenia xicotetes pinzellades de blau i ocre per al trage de Antonio Gonzàlez Moltó. Al carrer Sant Nicolau un fort ruixat va sorprendre al públic però ningú es va moure de les cadires ja que els núvols començaren a expandir-se mitja hora després. La gegant carrossa del capità moro 1991 la tancaven uns palmiters que li feien aire a Antonio Gonzàlez Moltó. En aquella època es va posar de moda que l'inici de l'Entrada Mora s'anunciara amb grups femenins de percussió, per això la primera marxa mora de la vesprada va ser "Clam" de Gregorio Casasempere, que estrenaven els músics que anaven darrere l'ariet detallista del capità moro. El seguici continuava amb els seus cavallers a cavall amb un turbant blanc i un trage on la senzillesa era suprema. Un grup d'arqueres, algunes a cavall, en gris roig i blanc donaven pas al ballet d'Ana Botella que s'estrenava en la festa alcoyana amb el ballet de la favorita de taronja i roig. Elles acompanyades de la marxa mora "Juanjo" saludaven al públic i amb la seua entrada a la Plaça Espanya va eixir el sol. Les favorites van destacar per la pedreria i cuidats trages on predominava el blau, rosa, granate i negre. Les ballarines amb tocs negres feien senzills moviments amb una ploma i una llança davant de la carrossa en forma de corona sobre la que anaven les favorites. Un grup de moretes de rosa i morat finalitzaven quasi el boato, però quedava l'esquadra de negres: Africana amb els colors roig i negre i un turbant amb plomes de pavo real. El trage saltava als ulls per les pells de color gris i que la faixa no era de tela, sinó de metall daurat. Les banyes de marfil es corbaven als muscles i es repetien a l'arma. L'estil tribal es va fer patent pel maquillatge negre i la capa amb una calavera d'animal. Un disseny de Rafael Guarinos i amb "El president", una marxa mora molt cadenciosa. Un gran final per a la Magenta que fou molt aplaudida en 1991. Però també criticada pels talls que hi hagueren al seu llarg boato, destacant la distància excessiva entre l'esquadra de negres i l'esquadra de blancs, la qual va baixar amb la sonada melodia de "El moro del Sinc". No va ser un boato de participació massiva, no obstant l'elegant però lenta desfilada de la capitania magentera la va convertir en el càrrec fester més llarg fins al moment, amb uns 70 minuts de duració. Fins aquell any cap seguici sobrepassava la duració d'una hora, però a partir de 1991 els boatos es van allargar degut a la nombrosa gent que s'apuntava a eixir. A finals dels anys 90 les xifres eren exageradament altes, encara que el màxim de duració el té la filà Llana en la capitania mora de l'any 2000. Entre 1991 i l'arribada del segle XXI, Nostra Festa va tindre una evolució molt positiva en quant a participació i en la capitania mora de la filà Magenta ja es va poder observar que les dones reclamaven el seu lloc propi en les Entrades.