DESFILADA DEL CINQÜENTENARI DE LA UNDEF A COCENTAINA

 Fa 50 anys es firmava a Alcoi el conveni associatiu de la Undef. Era la federació que unia a totes les poblacions que celebraven Festes de Moros i Cristians i naixia desprès del Congrés de Villena de 1974. Ha passat mig segle i la UNDEF continua al peu del canyó, encara que Alcoi no forma part de l'agrupació. No obstant, va ser un dels municipis participants en la gran Entrada del dissabte 20 de juny de 2026. Els participants de les comarques van arribar en autobusos i es van vestir amb els trages característics de les seues Festes patronals. El Passeig del Comtat de Cocentaina va ser l'escenari d'una llarga i dinàmica desfilada en la que van participar tots els pobles associats. Pepa Prats, com a contestana i presidenta de la Undef, estava orgullosa del colorit i ambient festiu que es respirava als carrers engalanats. Era com estar ja en ple agost i fins hi tot el Castell de Festes estava plantat al Pla. Hi havia una tribuna d'autoritats al Palau Comtal, però sols les filaes de Cocentaina tenien el permís per a girar esquadra. La desfilada del Cinqüentenari de la Undef va arrancar a les 8 de la vesprada, amb una brisa que restava calor al primer dia de l'estiu. 

Els banderins de la Undef eren els primers en baixar pel Passeig del Comtat, i darrere ballaven les àguiles del ballet contestà d'Alicia Montava. La colla de xirimiters Mal Passet interpretava "Akelarre", donant pas a les filaes cristianes de totes les poblacions. Per ordre alfabètic van desfilar veloçment tots els pobles amb els seues representants de les tropes de la creu. També es van veure Pirates, Maseros o Estudiants però la majoria eren filaes d'estètica medieval. Van arribar festers i festeres desde diferents punts d'Espanya, com la ciutat de València, Múrcia o Lleida. Va ser molt aplaudida la presència de la filà Muntanyesos d'Alcoi. Tot i no formar part de la UNDEF, van participar en aquesta Entrada inèdita a Cocentaina junt amb Ontinyent, deixant una imatge d'autèntica germanor festera. Els xiquets i xiquetes també van tindre el seu moment de protagonisme. No sols els de fora, sinó que també van desfilar els publicadors infantils de la Publicació de Cocentaina al compàs de "Paquito el Xocolatero". És el pasdoble més internacional de la música festera i va estar composada pel contestà Gustavo Pascual en 1937. La representació de les filaes Contrabandistes va ser molt variada, donant-li eixe punt andalús i anacrònic que també tenen les Festes de Moros i Cristians. La sorpresa flamenca la van donar Piles, La Font de la Figuera i Molina del Segura. Els cavalls van tindre el seu moment d'atenció en varios moments, just abans de l'inici de la part àrab. Pobles xicotets com Benilloba, Beniarrés, Planes, Biar o Onil sols van participar amb bandes de música. Es va notar molt l'absència de les Festes d'Elda que recentment han aconseguit el títol d'Interès Turístic Internacional.

Complint horaris van fer aparició les filaes mores de moltíssimes poblacions. Es feia de nit quan el ballet d'Alicia Montava al ritme de "Judith" presentava la coreografia de les espècies. La il·luminació artificial per a l'ocasió va donar més brillantor a les tropes de la mitja lluna. El nombrós públic va contemplar preciosos trages d'inspiració mahometana de les següents poblacions: Abanilla, Agost, Agullent, Aielo de Malferit, Albaida, Alcoi amb el 150 aniversari de la filà Ligeros, Albatera, Almansa, Altea, Alzira, Archena, Asp, Banyeres de Mariola, Benimaurell, Benidorm, Bocairent, Calp, Castalla, Castelló de la Plana, Castelló de Rugat, Caudete, Cieza, Elx, Dènia, Cocentaina amb el capità mudèjar 2026, Crevillent, Fontanars dels Alforins, Guardamar del Segura, Ibi, Jumilla, La Vila Joiosa, l'Olleria, Los Alcazares, Caravaca de la Cruz, Lleida, Monfort del Cid, Llutxent, Múrcia, Muro, Mutxamel, Novelda, Albatera, Ontinyent, Petrer, Salines, Santa Pola, Sant Vicent del Raspeig, València capital, Sax, Villena i Xixona. La directiva de la UNDEF, els estandards dels municipis participants i una carrossa simbòlica van tancar la desfilada, que es va prolongar durant prop de tres hores. Tot un repte per fer baixar amb rapidesa a 6000 festers en esquadres i a 20 bandes de música interpretant les marxes mores i cristianes més conegudes. Per exemple "Habibi", "Guàrdia Jalifiana", "Creu daurà", "Als Berebers", "Capitania Cides 1986", "Víctor", "Templaris d'Albaida" o "Ximo". La jornada festera va culminar amb un sopar de germanor a la Plaça del Mercat. L’acte ha conclòs amb un reconeixement a totes les persones que han contribuït al creixement de la UNDEF al llarg d’estos cinquanta anys, des dels seus presidents fins a les diferents juntes directives i entitats associades. Li desitgem a la UNDEF una llarga vida per a poder defendre el patrimoni de les Festes de Moros i Cristians.