L'origen de Nostra Festa es fonamenta en un fet històric de fa 750 anys: La Reconquesta cristiana del segle XIII i l'enfrontament entre la vil·la medieval d'Alcoi, amb pobladors cristians comandats per Mossèn Torregrosa i els musulmans, dirigits pel visir Al-Azraq a la batalla coneguda com de 'La Canal'. La Carta Pobla fundacional d'Alcoi era de 1256. Les primeres revoltes dels mudèjars es van fer en 1244 i 1258, però la pau es va firmar gràcies al Tractat del Pouet de 1245. Després de que els àrabs deixaren la vila, Alcoi va ser repoblada per catalans. Però les tropes mahometanes no s'havien rendit i planejaven desde Granada nous atacs. La batalla d'Alcoi va acabar amb una lluita d'Al-Andalus contra el nou regne de la Corona d'Aragó. El rei Jaume I va enviar 40 cavallers a Alcoi en saber que s'havia organitzat la Tercera Revolta Mudèjar. Mossèn Torregrossa tocava les campanes per a avisar a la població i demanar amparo diví. El capellà Ramón Torregrosa va ser el més valent de tot el clero. Estava en ple retir espiritual quan el 5 de maig de 1276 les tropes mahometanes es van aproximar a Alcoi per a començar un setge i demanar la rendició dels cristians, que anaven perdent. L'ajuda miraculosa del Sant romà de Capadòcia es va fer efectiva quan un genet a cavall va aparèixer llançant fletxes. Una d'elles es va clavar als ulls blaus d'Al-Azraq, nascut a la Vall d'Alcalà en 1208. L'escut de Sant Jordi és una creu roja que representa el Cristianisme sobre un fons blanc i va ser identificat com el salvador dels cristians, i el "Walí" per als guerrers musulmans. La tradició catòlica atribueix la victòria final a la intercessió celestial de Sant Jordi, que va lliurar als alcoyans del domini àrab. L'Aparició providencial de Sant Jordi va decantar la balança cap als cristians, encara que els guerrers d'Al-Azraq eren més nombrosos i els 40 cavallers de Jaume I van ser derrotats en una emboscada a el paratge de la Canal. A pesar de la xicoteta venjança, els sarraïns no van conquistar Alcoi i es va proclamar Sant Jordi el patró. Posteriorment aquesta tradició va anar derivant fins a les actuals Entrades i dia dels Trons, en les que també hi ha referències a la mort del visir Al-Azraq en aquella guerra.
El 18 d'abril de 2026 per la vesprada hi ha programat un acte on els trabucs tindran tot el protagonisme. Es farà un Alardo Commemoratiu, ja que es considerat l'acte més antic de les Festes de Moros i Cristians. L'Associació de Sant Jordi comptarà amb la participació de les 28 filaes alcoyanes i donarà la benvinguda a les poblacions festeres on el dia dels Trons tinga una rellevància especial. No només s'inclouran aquelles més properes a la ciutat, sinó que assolirà tot el territori nacional. Fins hi tot hi haurà representacions de festivitats amb pólvora que no tenen tant a veure amb les Festes de Moros i Cristians. Però si que tinguen ostentació del foc en la seua cultura festiva: Valenciana, catalana i vasca.
En un any tan especial, les 2 Entrades del 25 d'abril iniciaran el trajecte engalanat amb uns estandards commemoratius. Muntats a cavall, un representant de cada filà, portarà la bandera confeccionada per a aquesta efemèride. A més a més es va convocar un concurs per a escollir el nou disseny de l'Ambaixador Moro: Óscar Martínez. Dels 6 bocetos presentats el jurat es va decantar per la proposta de Juan Climent. Fins al 25 d'abril de 2026 no sabrem com és el nou trage per a les Ambaixades, però l'artista Jordi Sellés si ha fet pública la seua obra al no ser l'elegida.
Però abans de la primavera ja hi ha activitats de tot tipus preparades al voltant de la figura de Sant Jordi. Culturalment hi haurà presentacions de llibres, fins hi tot sobre la vida del visir Al-Azraq al commemorar-se també el 750 aniversari de la seua mort. Es farà concerts de música medieval i d'orientalisme. Però la música festera no podia faltar i la filà Realistes ha agafat la davantera. El passat 24 de gener de 2026 l'alferecia moro d'enguany va fer un repàs per les marxes mores més significatives dels càrrecs festers. L'antiga Cavalleria Realista va recordar els seus anys gloriosos desde l'esquadra d'enmig 1976, any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Als últims 50 anys les marxes mores han tingut una gran evolució, però es va disfrutar de la banda Primitiva d'Alcoi interpretant obres musicals com "Penya Cadell", "El moro del Sinc", "Moros del Rif", "Cavall de foc", "El president", "Any d'alferis", "Menda capità 2002", "Marta" o "Tarde de abril". El concert va tindre caràcter benèfic amb donatius i es va omplir el Saló del Círculo Industrial.
S'han proposat rutes pels paratges que van tindre valor territorial en 1276, tots arrancant desde Alcoi fins a altra població. El patrimoni natural queda integrat a aquesta celebració a través de 5 trajectes perfectament localitzats: Banyeres, Agres, Muro, Benifallim i Ibi. És possible conèixer i reconèixer el patrimoni arquitectònic de la ciutat d'Alcoi a través de diversos recorreguts urbans destacats: L'Església de Santa Maria, el Temple de Sant Jordi, el Museu de la Festa (MAF) i el Casal de Sant Jordi. El Modernisme té una rellevància especial en aquestes rutes que recorren el casc antic d'Alcoi, la Casa del Pavo és un dels edificis més emblemàtics d'un dels trajectes. L'arquitectura industrial està íntimament relacionada amb Nostra Festa. Gran part de les filaes que conformen els 2 bàndols han recuperat, rehabilitat i mantingut antigues fàbriques tèxtils, reconvertint-les en seus socials per a celebrar dinars i "ensayos". La gastronomia alcoyana és molt típica als sopars de les 28 filaes. És el cas de la fàbrica de la Caldera del Gas, o els diferents edificis dels carrers La Cordeta, Sant Jordi o Sant Domènech. Les filaes de càrrec de 2026 també estan il·lusionades amb passar a la història com les capitanies i alferecies del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi: Andaluces, Marrakesch, Asturianos i Realistes.
El logotip de la commemoració és obra de Silvia Sempere i es va presentar el passat mes de juny. Va ser a l'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Sant Jordi al Teatre Principal. En aquella reunió també es va fer el sorteig del Sant Jordiet 2026, sent l'escollit el xiquet anglès Mateo Vilaplana Blaak de la filà Llana. El jubileu és un any particular per acostar-nos d'una forma especial a Déu, per mitjà del testimoni del Màrtir Sant Jordi i renovar la fe i la devoció al seu patró. El Papa Francisco recordava que "el jubileu ha estat sempre un esdeveniment de gran importància espiritual, eclesial i social a la vida de l'església". L'arquebisbe de València Monsenyor Benavent diu que "l'any jubilar és un moment de gràcies caracteritzat pel perdó dels pecats i en particular per la indulgències, expressió plena de la misericòrdia de Déu". Fins a abril de 2027 tots els dies hi haurà recepció i missa del peregrí a les 11:00 al Temple de Sant Jordi. També es comptarà amb catequesis específica i peregrinacions de l'escultura de Sant Jordi el Xicotet a totes les parròquies d'Alcoi, centres de majors i escoles concertades. Els dimecres hi haurà "Hora Santa Hakuna" a les 20:30 al Temple de Sant Jordi i a l'abast dels creients hi ha decrets papals, homilies, oracions i himnes a la web https://750sanjorge.org/
No hay comentarios:
Publicar un comentario