CAPITANIA LLANA 2014

En l'Entrada Mora 2014 la filà Llana no anava a estar maltractada per la pluja com en anteriors capitanies del segle XX. La filà més nombrosa de les Festes d'Alcoi iniciava el seu boato amb tots els components llaners als sons de la clàssica "Llanero i president". La lentitud de la marxa mora va provocar un retràs de 20 minuts en la baixada de l'esquadra oficial. El tema principal de la capitania llanera era la cetreria com a activitat molt arrelada als àrabs i per això el primer grup de moros representava uns caçadors amb utensilis per a caçar. El trage dels caçadors era senzill pels bombatxos i combinava el granate i el blanc. Els ensinistradors d'aus mostraven el pit al descobert i uns bombatxos daurats que resplandien al sol. Els ensinitradors mostraven la seua musculatura entre peçes de cuero marró davant de la primera coreografia de la vesprada. Un dels moments més aplaudits de la vesprada mahometana va ser quan el ballet Gawazi va alçar el vol. Simplement perquè els passos de ball s'executaven entre ales i plomes. Les ballarines representaven pardals de color groc i tostat amb algun toc de marró. El cap de les ballarines incorporava els ulls i el pico característic de les aus. Dos zancuts vestits amb ales ocres feien més espectacular el ballet Gawazi que va escollir la marxa mora "Santiago capitán abencerraje" per a moure les plomes. Uns abanderats a cavall continuaven el boato de la filà Llana, creat per Jordi Sellés. Els genets vestits de blanc i amb unes grans banderes roges anaven davant la plataforma del peveter arrastrada per bous. Un musulmà amb molta serietat cuidava el peveter daurat que expulsava fum aromàtic. I d'entre el fum va aparèixer el capità moro a cavall. L'instant més esperat de la Entrada Mora va pillar desprevingut a molts espectadors, que no es van adonar que muntat a un adornat cavall negre estava Rafael Vilaplana, capità moro de la filà Llana. El fill del capità llaner de 1972, que era molt recordat per la pluja i la seua elegància sobre un camell, es va convertir en un senyor àrab molt ric que transportava un au de rapinyà en la ma. El seu trage era obra d'Aitana Martín, la dona de Rafael Vilaplana que a més de dissenyar els trages dels últims capitans llaners també va ser la pintora encarregada del Cartell de Festes 2009. El trage destacava per la sobrietat de les teles negres decorades amb laboriosos brodats en fil d'or. Els brodats més destacats formaven els dibuixos de fulles, mitges llunes i de palmeres, símbol de l'Islam i de la filà Llana respectivament. Els botons i un turbant auster que incorporava cordes sobre el color negre creava l'estampa d'un capità moro senyorial. El parasol groc i Rafael Vilaplana ens van transportar a les capitanies mores dels anys 70, quan la normalitat d'un càrrec fester era estar acompanyat d'un cavall i una sombrilla. Una estampa clàssica que va agradar a un sector del públic i va ser criticada per altre sector que preferia un capità moro sobre carrossa. Però evidentment la marxa mora "Ali Geabà-Spyros" va agradar a tot el mon. Per fer més elegant la cort del capità moro 2014 a Rafael Vilaplana li seguien els seus cavallers a peu i una plataforma plena de fulles verdes com si fora un oasi de palmeres. Els cavallers lluïen els seus trages blancs prop del públic que podia fixar-se en detalls com els brodats negres sobre el xaleco roig, les capes negres o els cordells que formaven un cinturó de colors. Per a part del públic va ser incomprensible que els cavallers desfilaren caminant i una simple guàrdia de guerrers taronja saludara desde luxosos camells. La guàrdia portava trages on també estava present el color roig i un turbant negre. Molt adequada era la marxa mora "Lawrence d'Arabia" interpretada per uns xirimiters als que seguien un palanquí infantil i unes beduïnes amb brodats d'or vestides completament de negre. Seguint amb les tonalitats fosques i daurades feia aparició la favorita. Extasiada galopava també sobre cavall i acompanyada d'un parasol lila i les seues dames amb túniques adamascades de diferents colors i mocadors negres. Les dames portaven pals i no van ser del gust de tothom perquè les teles recordaven a les gueishes de Japó i no a l'Edat Mitjana. La filla del capità moro portava un trage del mateix estil que Rafael Vilaplana on els pantalons negres i una corassa de xapes daurades eren els protagonistes. Molt destacades van ser les joies d'or i roges que portava al cap. La banda sonora de la favorita i les dames va ser la marxa mora "Al Basora". El cavall era el protagonista de la capitania mora 2014 i ho fou més gràcies als coloristes genets en negre, roig i groc que portaven un gran turbant gris. La uniformitat cromàtica dels dissenys de Jordi Sellés es feia evident en l'harem vestit amb faldes negres, vels blancs i adornat amb cercles metàl·lics i teles roges. La unió dels trages del boato també era patent en la percussió d'un grup femení amb turbant negre i brillants teles de color taronja i gris. Després de la marxa mora "Terra" les àguiles es feien les ames dels carrers d'Alcoi. Volaven esquivant els arcs de l'enramada i arrancant els aplaudiments del públic. Unes odalisques amb trages blaus, faldes grogues i un casc metàl·lic preciós portaven mussols donant-li protagonisme a la cetreria en el boato del capità moro. Altres mores mostraven falcons a les mans i lluïen un magnífic disseny de Jordi Sellés que combinava el roig, negre, blau i groc formant un colorit conjunt per a la demostració d'aus de rapinyà. Damunt de l'espectacular carrossa de la cobra saludaven unes mores amb vels de color gris que portaven trages mesclant el color taronja com a principal i el groc i negre com a secundaris. Sobre el cap d'una serp articulada un tuareg, amb un trage en color blanc, roig, negre i marró, s'apropava als balcons fent moure les ales a un gran voltor que duia en la ma. L'espectacularitat del seguici es va veure reforçada per la meravellosa marxa mora "A l'Amir en l'Edu". Darrere de la carrossa de la cobra desfilaven unes xiques amb instrument de percussió que combinaven el groc i el negre amb el blau clar del turbant en una excel·lent composició artística de Jordi Sellés. Unes llaneres i un grup de doma amb amazones vestides en blanc i negre donaven pas al ballet de les palmeres. Ana Botella tenia la sort de tindre la marxa mora "Bel-Ana" dedicada i va aprofitar per estrenar-la en un impactant ballet. L'arena del desert estava representat per unes ballarines maquillades en tons crema i amb ventalls llargs. Però més mèrit tenien les ballarines sentades sobre el tronc de dos palmeres. L'homenatge al símbol de la filà estava recreat per unes capes resplandents de color verd que simulaven ser les fulles d'una palmera mogudes pel vent. En realitat eren els braços d'unes ballarines completament maquillades de verd i que rodejaven a dos pardals exòtics amb pico i colors vistosos. En la primera palmera el pardal era groc i en la segona les plomes del pardal eren de color gris. El ballet d'Ana Botella no va defraudar i l'esquadra de negres tampoc. Amb algun altercat i amb la marxa mora "El kabila" desfilava l'elegant esquadra de negres de la filà Llana en el seu any de capitania mora. El trage era idea del prolífic David Blasco que va mesclar teles de molts colors per a una encertada esquadra de negres amb un delicat classicisme propi dels membres: els veterans llaners. Nobles esquadrers que combinaven els colors blau, groc, blanc, roig, verd, negre i marró per a conformar una senyorial esquadra de negres que no tenia maquillatge sinó una lletra en àrab en la galta de cada tranquil esquadrer. Detalls com la palmera a un costat, els fils, el cuero, els brodats i l'original turbant no van passar desapercebuts pels espectadors, que es van estranyar per l'absència del metall que sols tenien en xicotetes xapetes. La capa era admirable pel cercle daurat, la palmera sobre tela blanca i l'abundància dels colors blau i marró. Al contrari que altres esquadres de negres de la filà Llana, la del capità moro 2014 si que va ser digna de la ciutat d'Alcoi. La colorista esquadra de negres va tancar un sorprenent boato llaner que encapçalava l'Entrada Mora del dia 3 de maig de 2014.