jueves, 24 de julio de 2014

ALFERECIA JUDÍOS 2014












Amb la posta de sol arribava l'alferecia mora 2014. La guerra esclatava amb el boato de la filà Judíos que començava amb el color identificatiu de l'antiga filà: el rosa. Les joves movien vels i banderes de color rosa al ritme de la percussió i la peça musical "Esclats de guerra". El trage era senzill però molt efectista per la combinació de granate i groc i les rastes de color rosa que penjaven del cabell de les joves. L'esquadra oficial va desfilar amb la marxa mora "Jamalajam" i darrere caminaven les custodies, xiques amb un trage gris i un collar de boles grogues. Un emissari àrab i l'heràldica de l'alferecia amb el protagonisme del tauler d'ajedrez van passar desapercebuts entre tanta magnificència al boato de la filà Judíos. Un grup d'àrabs vigilava l'arc d'on anava presoner un cristià encadenat. Les cadenes eren l'element principal del ballet de "La Fugida" on es van poder veure unes ballarines de color gris amb peçes de cotamalla i unes cadenes apegades al maquillatge blanc. Però d'una muralla eixien les ballarines de Virginia Bolufer que aportaven colorit al conjunt. El ballet de Virginia Bolufer va ser molt aplaudit quan al compàs de "Llibertat" ballaven unes joves amb un turbant blanc, una falda rosa com la dels bombatxos de la filà i altres teles amb colors dels Judíos com el groc o el blau. Damunt la carrossa de la muralla unes estàtues de pedra també alçaven les cadenes per a rebel·lar-se. El ballet transmetia la idea de la llibertat contra l'opressor, simbolitzat amb la rebel·lió de les ballarines rosa contra les ballarines de gris amb cadenes. En un any com 2014 i amb el president de la Generalitat Valenciana i altres membres del PP a la tribuna, el ballet de Virginia Bolufer va tindre més significat encara que es referia a la Revolta d'Al-Azraq en 1276. Cal recordar que durant la interpretació de l'Himne de Festes el dia 2 de maig, els alcoyans van xiular fortament al president Alberto Fabra pels retalls en educació i el tancament de la televisió valenciana. El boato de l'alferecia mora de la filà Judíos continuava amb les dones de l'escacs que vestien trages de Juan Climent en tons rosa i blau. El moviment dels pals i les xapetes del trage es mesclava amb el so de les espases del grup de lluita. Els guerrers amb senzills trages en marró, groc i rosa representaven a les tropes que donaven suport a la revolta d'Al-Azraq, visir musulmà que va morir en la Batalla d'Alcoi contra els cristians l'any 1276. Tots els guerrers s'entrenaven per a la lluita aconsellats pels savis ancians. Eren els veterans de la filà Judíos que amb llargues barbes saludaven desde una carrossa adornada amb cànters gegants. Les arqueres llançaven les seues fletxes en plena Entrada Mora cada volta que pujava la intensitat de la marxa mora "Escacs", una estrena de Francisco Valor. El trage de Juan Climent destacava pel color granate, els detalls daurats i les plomes negres. La carrossa dels escacs vivents no va poder arrancar al Partidor. Un grup de genets vestits de blanc i granate galopaven amb els cavalls per a explotar bolsetes plenes de confeti amb llançes. La dificultat de trencar les bolsetes de confeti va provocar un xicotet tall en la desfilada però la destresa dels genets va ser valorada pel públic. Però encara més li van aplaudir a l'alférez moro Juan Mataix, amb un trage del dissenyador Juan Climent. Sobre la carrossa de troncs i estaques anaven apretats els cavallers amb uns trages bèl·lics on predominava el blau, el negre, la cotamalla, el cuero marró i els bombatxos de color rosa. Tant els cavallers com l'alférez moro van utilitzar com a arma uns arcs de gran pes. L'alférez moro lluïa un trage guerrer amb teles negres, cuero marró i metalls platejats però sobretot van cridar l'atenció uns bombatxos blancs i una faixa de color rosa, per a recordar que Juan Mataix pertany a la filà Judíos. El turbant mesclava el color negre i els metalls de plata, omplint de sobrietat el disseny d'un sabor molt magrebí. El color roig era molt secundari per davant però a la capa cobrava protagonisme junt al negre i els metalls. El bon gust del trage es repetia per al rodella que saludava al costat del seu pare, mentre sonava la marxa mora "Benditos" per primera volta en Alcoi. Uns bruixots amb un maquillatge fantasmagòric feien màgia movent pals sense tocar-los amb les mans. Una simple túnica negra i uns bombatxos de color gris o verd van ser molt aplaudits gràcies als trucs misteriosos que feien els bruixots. Amb boles de cristall es movien les dones alquimistes que destacaven entre la foscor de la nit amb les seues teles verdes i rosa i les xapetes daurades que s'afegien a un trage de Juan Climent fet en tons suaus. Després dels encanteris i amb "Dolçaines II" començava la part del boato centrada en el poble. Les cabretes i els xiquets feien alegre la desfilada de la filà Judíos i el color rosa va inundar els carrers quan van aparèixer les huríes del desert, encarregades de cuidar als xiquets i als infants que tenien la seua pròpia carrossa. Davant d'un arc de ferradura les xiquetes mostraven amb simpatia el seu trage en blanc, rosa i blau. Un grup d'almohades amb austers trages en marró, tostat i roig custodiaven la carrossa de les dames. Elles vestien en tons turquesa i rosa un delicat trage ple de brodats i amb una caputxa. Molt curiós va ser el detall de que les dames anaren descalces en una carrossa sense grans novetats. L'elegància estava portada al màxim amb la favorita i la rodella que exhibien un trage igual de Juan Climent. Els colors més destacats eren el blanc i el negre a conjunt amb els vels replets de pedreria. La capa negra estava decorada amb incomptables brodats de fil platejat. Al igual que en el trage oficial de la filà Judíos, els bombatxos de la favorita i la rodella eren de color rosa. Les dos mitges llunes de l'escut de la filà i una caputxa completaven un senyorial disseny. Encara que la favorita era de Madrid, va disfrutar molt de l'Entrada Mora gràcies a la melodia de la marxa mora "Ben Al Sahagui". Unes burretes amb cabassos i les dones nòmades amb trages en diferents tons de lila tancaven el boato representant una caravana de viatge. L'exotisme i les tribus indígenes d'Àfrica arribaven amb l'esquadra de negres. José Moiña va crear un trage tribal per a no trencar la tradició. Totes les esquadres de negres de la filà Judíos han sigut africanes i mai, desde 1817 han tret al carrer una esquadra de negres de senyors àrabs. Una volta més l'estil caníbal inspirava a José Moiña per a dissenyar una esquadra de negres guerrera amb peçes de cuero marró i cares massais. El maquillatge corporal negre i blanc deixava confós al públic per totes les formes i línies dibuixades sobre la pell. Pocs ossos i espases portaven els amenaçants esquadrers però si molta palla, l'element principal de l'innovador casc. L'impactant maquillatge de la cara representava una calavera deformada ja que l'esquadra de negres era un homenatge a la mort. Els salvatges esquadrers arrastraven una capa roja amb el dibuix d'un lleó i darrere del casc de palla hi havia una màscara massai. El conjunt no era rosa com la filà Judíos, sinó marró i per a que l'essència de la filà estaguera vigent, l'esquadra de negres va desfilar amb la marxa mora "Als Judíos". Una formidable marxa mora que va ser la última de l'espectacular Entrada Mora 2014. Un any més les Festes d'Alcoi es superaven i li feien front a la crisi econòmica amb més participació i l'augment dels boatos en comparació a l'any anterior, quan si es va notar en el final de l'Entrada Mora. No obstant, per tercer any consecutiu no va haver retràs horari.



No hay comentarios:

Publicar un comentario

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites