lunes, 17 de febrero de 2020

HISTÒRIA FILÀ ASTURIANOS D'ALCOI

La filà Asturianos, anomenada popularment "La Creueta", ja existia al 1839. De fet, a la primera acta de l'Associació de Sant Jordi està situada al tercer lloc en l'ordre de formació. Al segle XIX ja era considerada una filà guerrera amb matisos historicistes i ambientació medieval de la Reconquesta. Hi ha poca documentació sobre els origens de la filà Asturianos, però se sap que el seu primer tro era Fèlix Espí i anava darrere de la filà Capellans, ja desapareguda. Vicent Gisbert va ser el primer càrrec conegut de la filà Asturianos: Alférez i Capità cristià 1844 i 1845. La informació més destacada de les Festes d'Alcoi 1945 és que va ploure i van assistir autoritats de confiança de Isabel II. La reina havia nombrat a Alcoi com a lleial ciutat pel seu suport a la monarquia borbònica. Al 1847 la filà Asturianos tornava a fer l'alferecia cristiana a causa de la declinació de la extinta filà Somatenes. La penúria econòmica va fer que durant alguns anys la filà Asturianos no eixira a les Festes d'Alcoi. Fins hi tot es van cancel·lar les Festes de Sant Jordi 1849. Les actes dels anys 50 i 60 del segle XIX parlaven de dos filaes diferents: Antigua Asturiana i Primera de Asturianos. Al 1862 eren 19 festers i es situaven al dècim lloc en l'ordre de formació, degut a no haver participat tots els anys anteriors.

El nom de la filà té una arrel històrica de l'Edat Mitjana. Els derrotats Visigodos es van refugiar a les muntanyes d'Astúries. A la Batalla de Covadonga a l'any 722 es va produir la primera victòria dels cristians contra els musulmans de la Península Ibèrica. Entre els nobles asturians estava Don Pelayo, figura reial que va defendre el territori asturià. El rei Alfonso I va unir els pobles de Cantàbria i Astúries per a fundar el Regne Astur. Amb la creació de la primera frontera entre terres àrabs i terres cristianes es va iniciar l'expulsió dels moros, de nord a sud. L'alfa i l'omega com a principi i fi es van convertir en símbols asturians. La creu de la victòria de Don Pelayo té la mateixa forma que l'escut de la filà Asturianos d'Alcoi.

 Felipe Pascual va exercir amb dignitat el càrrec d'alférez cristià 1873, ja que també era un primer tro seriós. En 1874 i 1875 no van haver Festes de Sant Jordi degut a les protestes obreres de juliol de 1873 i la mort de l'alcalde Agustí Albors, apodat "el Pelletes". El succés anarquista va tindre conseqüències durant anys, amb empresonaments i malestar social. A l'any del VI Centenari del patronatge de Sant Jordi, la filà Asturianos tenia la capitania cristiana perquè al 1874 no l'havien pogut desempenyar. Felipe Pascual va estar estalviant durant els anys de la Revolució del Petroli per a poder ser el capità cristià 1876, en un any d'alegria i commemoracions extraordinàries. La façana de l'Ajuntament es va decorar i enllumenar més que mai. Felipe Pascual també va ser l'alférez i capità cristià de 1887 i 1888, anys durs per la malaltia de còlera i la crisi industrial. Tan sols eren 7 festers a la filà Asturianos i van desfilar a cavall. En 1896 i 1897 l'alférez i capità cristià de la filà Asturianos va ser José Colomer Carbonell. A finals del segle XIX la filà s'havia recuperat de l'escassesa de membres i eren 35 individus. La filà Asturianos va proposar a l'Associació de Sant Jordi que per a tancar l'acte de l'Alardo es simulara un assalt al Castell de Festes, construït en 1895.

El trage primitiu de la filà Asturianos estava format per una túnica de color blau amb faixa groga i capa roja. Al 1900 s'eliminen les calces a ratlles grogues i la creu roja canvia de posició al pit, mantenint el blau com a color principal de la filà. El casc medieval tenia una ploma roja. La Retreta de 1903 va ser molt emocionant per a la filà Asturianos, ja que van guanyar el primer premi del concurs de farolets. José Bordera Llàcer va ser primer l'alférez cristià 1905 i posteriorment el capità cristià 1906 en nom de la filà Asturianos. L'itinerari de l'Entrada Cristiana del 30 d'abril va canviar en 1905 i el va estrenar el capità tomasina i José Bordera. Abans de 1906 desapareix la filà Capellans, la més antiga del bàndol cristià, per lo qual la filà Asturianos va avançar fins al quart lloc a l'ordre de formació. La filà Asturianos compartia seu social al carrer Caragol amb la extinta filà Almohades. L'Associació de Sant Jordi va dotar en 1906 d'una subvenció a la filà Asturianos per a que desempenyaren la capitania cristiana sense endeutar-se. La pluja va ser la convidada no desitjada de les Festes de Sant Jordi 1906. El trage de José Bordera era molt medieval i la túnica brodada recordava al rei Jaume I el Conqueridor.

La pluja va tornar a aparèixer en un càrrec de la filà Asturianos. En l'any d'alferecia cristiana 1915 alguns actes es van tindre que traslladar al 25 d'abril, dia del descans. José Bordera Llàcer va ser una volta més l'alférez cristià asturià, desfilant a cavall. La vaga del tèxtil alcoyà al 1916 va afectar a varies filaes d'Alcoi, sobretot als Miqueros. Les Festes de Moros i Cristians es van aplaçar al 22 de maig de 1916, a causa de l'inquietant clima social de la ciutat. Finalment la capitania cristiana de José Bordera va ser molt animada i l'ambient es va calmar durant 3 dies.

El blau característic de la filà Asturianos va desaparèixer completament en 1921. Una renovació total del disseny va canviar el color distintiu de la filà, passant a ser el tostat. El trage s'inspirava en l'època de la Reconquesta i en l'èxit del disseny de la filà Vascos. La sanefa de la túnica era semblant a la d'altres filaes cristianes. El casc va abandonar la ploma roja i en 1921 era de metall platejat. La capa roja incorporava l'escut d'Oviedo, com a referència a Astúries. També hi havia una ratlla groga a la capa que donava la sensació de que la filà Asturianos portava la bandera d'Espanya a les esquenes. Amb l'arribada de 1931 la filà Asturianos va variar els colors de la capa. No volien disputes amb els dirigents de la Segona República Espanyola i la bandera del país havia afegit el morat, coneguda com "La Tricolor".

El pintor Fernando Cabrera li va dissenyar el trage a l'alférez cristià 1923. Rafael Blanes Linares li va encarregar un trage de noble cristià per motius d'amistat. Rafael Blanes li va pagar a Fernando Cabrera arreglant-li la casa. Al 1924 la filà Asturianos va seguir rebent elogis del públic gràcies al trage del capità cristià. A més a més, la filà va uniformar amb xilaves als músics que acompanyaven a Rafael Blanes Linares en la seua desfilada a cavall. El trage del capità asturià tenia uns brodats geomètrics i un casc mai vist en les Festes d'Alcoi. Cada any de càrrec de la filà Asturianos coincidia amb un fet rellevant violent: En 1873 la Revolució del Petroli, en 1915 la Primera Guerra Mundial i en 1923 el colp d'estat del dictador Primo de Rivera.

A punt d'extingir-se va estar la filà Asturianos per una crisi interna en 1929. La Junta Directiva va tirar la toalla, però una penya d'amics va recuperar els trages tostats per a poder eixir a les Festes d'Alcoi. Vicente Terol Casanova es presentava com a nou primer tro de la filà Asturianos, salvant el lloc en l'ordre d'antiguitat que tenia la filà pels més de 100 anys d'història ininterrompuda. La "Penya l'Amistat" va guardar l'esperit de la filà Asturianos per a continuar participant en les Festes d'Alcoi de forma fraternal. L'Associació de Sant Jordi va veure molt honrat el propòsit del grup d'amics i els va donar llibertat per tirar endavant a la filà Asturianos. Els festers es van traslladar varies voltes de seu social, fins assentar-se al carrer La Sang. El grup d'amics va eliminar la bandera rojigualda de la capa de la filà Asturianos. El símbol nacional era diferent en l'època republicana. Desiderio Carbonell va ser l'alférez cristià de la filà Asturianos, apodat el càrrec republicà de 1933. El trage seguia l'estètica de la filà Asturianos, amb un casc antiquat que li tapava les ulleres. Va ser l'any en que l'Associació de Sant Jordi es frustrava al veure com una entitat paral·lela anticlerical, comandada per Rafael Peidro, organitzava les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.

Al sainet "Matí de Glòria" de l'escriptor Enrique Valls, el protagonista és un glorier de la filà Asturianos. El teatre costumbrista va ser molt popular en Alcoi a partir de 1932. La filà Asturianos va protestar per l'aprovació d'una nova filà anomenada "Asturs", que posteriorment canviaria el seu nom a filà Almogàvars per a evitar confusions. En les Festes de Moros i Cristians laiques de 1934, Rafael Carbonell Giner va ser el capità cristià de la filà Asturianos. L'Associació de Sant Jordi i algunes filaes havien sigut apartades del panorama fester per la seua defensa de la religió als carrers públics. La filà Asturianos no va tindre més remei que preparar una volta més el seu càrrec en un ambient de tensió ciutadana. Per a més desgràcia, l'Entrada Cristiana 1934 va estar maltractada per la pluja. Va fer millor temps en l'alferecia cristiana de 1933. Rafael Carbonell va lluir un trage medieval blanc i roig, constrastant amb el trage mosqueter de l'alférez cristià: Don Joaquim Oltra de la filà Cides. L'esquadra de negres del capità asturià 1934 va ser pobra i desagradable. Els components semblaven bruts miners amb aparença d'esclaus negres. Vicente Moltó dirigia el grup d'amics de la "Penya l'Amistat" i a la pròpia filà Asturianos en anys difícils.

L'inevitable parèntesi de 1937 a 1939 en quant a la Trilogia Festera Alcoyana té una raó trista i indignant: La Guerra Civil Espanyola. Francisco Franco Bahamonde va guanyar el conflicte i va abolir la Segona República. Els temps de pau van estar acompanyats de pobresa, exilis i censura per part del nou govern militar del dictador gallec. En plena postguerra la filà Asturianos va confeccionar nous trages per als seus festers. El disseny remodelat no incorporava la creu al pit, motiu pel qual la filà s'apodava "La Creueta". La túnica de color tostat tenia una sanefa de triangles molt simple. La capa era roja i per a fer més barat el conjunt es va substituir el casc metàl·lic per una boina de tela granate. L'Associació de Sant Jordi tornava a estar al capdavant de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi en 1940, quan es va estrenar el nou trage asturià.

El president del Casal, Don Romualdo Coderch, va creure oportú reprendre la Roda de càrrecs on es va quedar en 1931. Va oblidar les filaes que havien desempenyat capitania i alferecia als anys republicans, establint que la filà Mozàrabes tindria la capitania cristiana 1940. Amb aquest canvi a la filà Asturianos li va tocar l'alférez cristià 1942 i ningú tenia diners per a portar avant el càrrec. Álvaro Gallart Zamora era un senyor de la Penya l'Amistat, i finalment va acceptar el càrrec d'alférez cristià 1942. El seu trage seguia l'estil asturià amb casc que incorporava un yelm i una ploma blanca. La sobrietat era més necessària que mai per la falta de recursos i no va quedar mal dins de l'ambientació medieval de l'alferecia cristiana 1942. Al contrari, l'esquadra de negres recordava als indis americans amb un maquillatge molt salvatge. 

 L'Associació de Sant Jordi es queixava de les constants recriminacions pessimistes dels membres de "La Creueta", la majoria treballadors que amb modèstia intentaven pagar totes les despeses festeres. Les protestes per la falta de riquesa de la filà Asturianos va fer que Romualdo Coderch es burlara d'ells per ser "uns plorons". La filà estava en número rojos en 1943 i tenien una gran responsabilitat. Els escassos components eren humils drapaires i no podien comprar tota la pólvora, així que van ser ajudats pel Casal de Sant Jordi. El veterà Jorge Vilaplana Abad estava molt lligat al mon artístic i era membre de la filà Verds. Però també era cristià i per això va acabar sent el capità cristià 1943 de la filà Asturianos. La desfilada a cavall, el yelm i la ploma al cap van fer que no s'allunyara de l'estil clàssic dels càrrecs de la filà. Baix el sol de l'Entrada Cristiana 1943, Jorge Vilaplana va lluir una senzilla túnica en tons ocres. L'esquadra de negres estava confeccionada a base de pells i no tenia casc.

Al començar la dècada dels 50, la filà tenia altra volta el desig de canviar el trage. Es van modificar els elements que menys agradaven del trage asturià, encara que la sanefa de triangles va seguir sent molt senzilla. La capa era totalment roja, sense cap franja groga que s'associara a la bandera d'Espanya i tampoc apareixia l'escut d'Oviedo. El casc tornava amb força al disseny asturià, en aquesta ocasió en metall daurat. Del cinturó marró penjava un bolset i una espasa, com a nota guerrera d'aquesta filà. El tostat continuava sent el color de la túnica, però al pit s'havia recuperat la creu de la victòria, aquell símbol mític de Don Pelayo. El monarca asturià va morir en Cangas d'Onís a l'any 737.

La filà Asturianos era minoritària en número de membres quan els tocava l'alferecia cristiana 1954. L'esquadra de negres va impactar per l'estètica vikinga de les barbes. El trage de Carles Jorge Olaya Beltrán com a alférez cristià 1954 tenia caputxa i tons clars, com el disseny oficial asturià. La seua presència a cavall va agradar en el nuvolat matí del 22 d'abril de 1954. Va ser el primer alférez cristià en desfilar al final de l'Entrada Cristiana. La filà Cruzados va proposar que l'alferecia cristiana no es situara al mig de la desfilada, sinó en l'últim lloc. L'èxit de l'alférez cristià tancant l'Entrada Cristiana va ser comprovat per la filà Asturianos en 1954. Rafael Esteve Carbonell era conegut per ser el propietar del barracó i les titelles del "Betlem de Tirisiti". Es va convertir en l'aclamat capità cristià 1955 de la filà Asturianos. El seu trage de rei recordava a Don Pelayo i tenia l'escut d'Alcoi sobre la túnica blanca. El cinturó, l'espasa i la corona demostraven la seua noblesa i riquesa. L'esquadra de negres es va allunyar de tot luxe i va lluir un trage guerrer amb melena morena i un gran escut al braç. 

Els festers d'algunes filaes cristianes continuaven buscant el seu disseny ideal i definitiu. La filà Tomasines havia triomfat amb el canvi del trage a vell a un de color blau més medieval. Era el torn de la filà Asturianos, ja que el disseny de 1950 no va convèncer al carrer. Luis Solbes Payà va seguir la tònica austera de la filà, però va afegir unes sanefes més elaborades en tons blaus. La túnica va agafar intensitat fins a ser de color taronja, com l'actual. La capa era verda i el casc platejat. Els festers portaven una armadura de metall al pit, encara que no es va abandonar el símbol de la creu de la victòria. Luis Solbes havia trobat el model definitiu per al trage de la filà Asturianos, però encara es farien més canvis. Amb el nou trage, la filà es va consolidar del tot. 1961 és l'any del ressorgiment de la filà Asturianos, al apuntar-se molts joves i maquillar-se per a desfilar en l'Entrada Cristiana. El públic va aplaudir la idea del maquillatge a les esquadres de blancs. A més a més estava molt ben valorada l'arrancà de la Primera Diana que feien els festers als anys 60. 

El repte de l'alferecia cristiana 1968 és assumit per Gonzalo Ferre Sempere, un veterà de la filà Asturianos. La túnica roja deixava veure unes cames protegides per metalls daurats. Gonzalo Ferre portava un casc amb plomes, l'escut d'Oviedo i molts brodats de fil d'or. El bonic trage va ser confeccionat per un sastre de Madrid. En canvi, l'esquadra de negres seguia l'estètica vikinga d'anys anteriors: Amb melenes morenes, pells de color gris d'algun animal i capa roja. Unes banyes gegants van servir d'arma per als esquadrers. 

Amb una falda molt curta es va presentar el capità cristià 1969: L'asturià Rafael Pascual Albero. Una gran ploma de color lila coronava el casc daurat del capità cristià. El trage combinava els colors blau, negre i morat amb els metalls platejats i els brodats de fil d'or. Rafael Pascual va obrir l'Entrada Cristiana 1969 a cavall, rebent comentaris positius pel seu saber estar. A més a més Rafael Pascual Albero era molt conegut en la ciutat per ser el president de l'equip de futbol Club Deportivo Alcoyano. La favorita, vestida de blau, saludava desde una carrossa molt alta. L'esquadra de negres amb pells de guepard i estètica vikinga va rebre crítiques per crear el primer dels múltiples talls que van ocórrer a la descohesionada desfilada matutina. 

El trage oficial que més temps ha durat en la història de la filà Asturianos és l'actual. Data de 1970 i té moltes similituds amb el que va dissenyar Luis Solbes en 1959 per a les Festes d'Alcoi de 1960. Cada 10 anys la filà Asturianos canviava de trage, encara que en 1970 el que es va fer és adaptar l'armadura de metall platejat. Resultava molt incòmoda per als festers i el propi Luis Solbes Payà va proposar eliminar-la, a canvi d'un escut amb la creu de Don Pelayo. Així la filà Asturianos seguia mantenint el seu malnom carinyós de "La Creueta". La túnica taronja era del mateix vellut i no es va canviar cap teixit, sols el color de la capa: De verd a roig. El casc va passar a ser d'un daurat brillant, perquè ja no havia de combinar amb l'armadura de metall platejat. Un trage bonic però molt car, que va provocar una baixada important en el número de components. Molts treballadors es van borrar de la filà perquè no tenien tant de poder adquisitiu per a fer-se el trage nou. A més a més la filà Asturianos es va mostrar contrària a que les Festes de Sant Jordi 1970 es celebraren en cap de setmana i tan sols van eixir 14 festers. La filà Asturianos es va oposar varies voltes a la introducció de "La Roda", ja que al ser la segona filà més antiga sempre desfilava la tercera en l'Entrada Cristiana. Aquest privilegi se li va acabar en 1980, però el continuen conservant en l'ordre de formació de la Diana i la Processó General.

El VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi va ser molt especial per a Alcoi, però encara més per a la filà Asturianos. Els tocava l'esquadra d'enmig en l'Entrada Cristiana 1976, l'únic any en que es va celebrar de vesprada i en un dia diferent a l'Entrada Mora. La Glòria Centenària es va celebrar el 23 d'abril de 1976 i els alcoyans van poder contemplar trages antics de les filaes, com el blau de la filà Asturianos. La Trilogia Festera Alcoyana es va celebrar en 4 dies, prorrogant-se a finals de maig. A meitat vesprada va desfilar la brillant esquadra d'enmig de la filà Asturianos, amb un casc daurat i teles multicolors. "Gentileza 72" estava dedicada per José Pérez Vilaplana a la filà Gentils de Cocentaina, però la filà Asturianos la va fer pròpia per a la seua primera esquadra d'enmig.

En altre any important per a Alcoi, la filà Asturianos tenia l'alferecia cristiana: 1982. Es celebrava l'efemèride musical dels 100 anys de la creació de "Mahomet", el primer pasdoble fester. La coincidència va fer que en 1982 la filà Asturianos estrenara una de les obres musicals més famoses: "L'ambaixador cristià" de Rafael Mullor Grau. La marxa cristiana de Rafael Mullor Grau va sonar per al propi ambaixador cristià i per a l'alférez cristià. Antonio Camús Martínez va desfilar a peu en la solejada Entrada Cristiana 1982. L'asturià agraïa al públic els aplaudiments cap al seu trage senyorial. El roig i el blanc eren els colors principals, tant en la túnica com a les plomes del casc daurat. El cinturó, els brodats i el calçat també eren daurats, com a mostra de domini i potestat. Al cap i a la fi el càrrec d'alférez està considerat com un personatge militar i important en la batalla. L'esquadra de negres de la filà Asturianos en 1982 també va ser molt guerrera, i també daurada en els nombrosos adorns de metall. Gregorio Casasempere va instar a que els esquadrers desfilaren amb "Aleluya", ja que la primera marxa cristiana d'Amando Blanquer feia molts anys que no s'interpretava. Les favorites vestien amb trages de castellana en tons rojos i negres, a conjunt amb l'alférez cristià i el rodella. Palanquins i els símbols de l'alfa i omega van aparèixer al curt i assossegat boato de la filà Asturianos 1982. 

Paulino Vallejo Giner va ser el capità cristià 1983 de la filà Asturianos. Anava a peu i precedit per un grup de nans que feien volteretes i divertien al públic amb les seues bromes i salts de bufons. La resta del boato de la filà Asturianos no va tindre més referències al circ i va ser auster. Les donzelles vestien amb sobrietat i en una carrossa es feia al·lusió al mític poble de Covadonga, mentre que en altra es reproduïa un convent gòtic. José Maria Valls li va dedicar a la filà Asturianos la marxa cristiana "A la Creueta", d'escassa popularitat, però el capità cristià va baixar amb "Als cristians", del mateix autor. Paulino Vallejo lluïa un trage de color negre i blanc, al igual que la favorita i el rodella. El més destacat era el casc amb plomes blanques i una corassa de metall amb la creu, que recordava a la vella armadura del disseny asturià. El capità cristià va rebre les claus de la ciutat abans del previst, avançant-se a l'horari i donant-li presses al xiquet alcodianet. L'alegre marxa cristiana "Zoraidamir" va sonar per a l'esquadra de la filà Asturianos. El trage estava fet de pells blanques de corder i va agradar molt per la originalitat. "L'ambaixador cristià" de Rafael Mullor Grau va aconseguir una enorme fama a partir de 1983 i ja està considerat un clàssic de les marxes cristianes. Els pronòstics meteorològics eren pessimistes, però finalment l'Entrada Cristiana 1983 es va desenvolupar sense pluja. Tan sols cap a migdia es va ennuvolar el cel, que va seguir encapotat a l'Entrada Mora.

La Junta Directiva de la filà Asturianos va decidir celebrar el 150 aniversari en l'any 1988. Es va agafar com a referència l'anterioritat a 1839 i justament al 1988 es complien 150 anys. Per a l'esquadra commemorativa es va reproduir el segon disseny que va existir, datat en 1900. El primer disseny blau ja s'havia vist al VII Centenari de 1976, així que els esquadrers van decidir mostrar als alcoyans com era el segon disseny de la filà. Es tractava d'una túnica de color blau obscur amb la creu roja al pit. Els esquadrers van desfilar amb escuts redons que brillaven gràcies al sol del 22 d'abril de 1988. Per a tal celebració històrica, la filà Asturianos va desfilar amb la marxa cristiana "Víctor" de José Francisco Molina.

El senzill trage de l'esquadra commemorativa de 1988 no va tindre res que veure amb l'esquadra d'enmig de dos anys desprès. En la solejada Entrada Cristiana de 1990, la filà Asturianos es va col·locar al centre de la desfilada. L'impactant trage de Jordi Sellés va ser trencador, deixant enrere la moda de les faldes curtes. Els esquadrers portaven una falda en tons ocres que arribava fins als peus. El casc estava fet de pèl negre i dos banyes. El cuero marró va ser un dels materials més utilitzats en 1990, sobretot pel prolífic dissenyador Jordi Sellés. L'autor de l'esquadra d'enmig de la filà Asturianos també es va encarregar de la resta d'esquadres cristianes d'aquell any. Estava clar que "Víctor" era la marxa cristiana de moda, ja que va tornar a sonar per a la filà Asturianos en 1990.

El dia de l'aniversari del xiquet Francisco Taléns Ferràndiz va estar unit a l'alegria de ser el Sant Jordiet 1996. Uns mesos desprès el xiquet de la filà Asturianos xafava el carrer Santo Tomás per a participar en la Processó de la Relíquia. El seu trage era de color blanc, però la tela estava tapada pels incomptables metalls daurats. La corassa tenia símbols asturians i la capa era negra, en contrast amb les plomes blanques del casc. José Moiña ja havia tingut molts treballs com a dissenyador fester, però mai havia dibuixat el boceto per a un Sant Jordiet. Va ser el primer Sant Jordiet de la filà Asturianos i també el primer amb ulleres. Francisco Taléns va reencarnar al patró d'Alcoi al mateix any en el que la seua filà desempenyava l'alferecia cristiana. Una casualitat pot afortunada, tenint en compte que la filà Asturianos mai havia acompanyat al Sant Jordiet en més de 150 anys d'història.

Totes les mirades es van centrar en l'alférez cristià 1996: Fermín Vélez de la filà Asturianos. Desprès d'una Entrada Cristiana amb moments de pluja, el colofó estava en mans de la Creueta. El boato va començar amb unes guerreres que al unir-se formaven l'escut de la filà Asturianos. Les abanderades obrien el pas al ballet de Virginia Bolufer. Un grup de bruixes amb caps de llop ballaven al ritme de "Catarsis". Aquesta meravellosa marxa cristiana de José Vicente Egea Insa no ha tornat a sonar en Alcoi. Els cavallers i les dames a peu precedien a les favorites i l'alférez cristià. La carrossa en la que anaven pujats era el cap d'un drac verd, amb la boca plena d'afilades dents. La interpretació de la peça musical "Oh Fortuna" de l'òpera Carmina Burana feia més èpica i misteriosa la desfilada de l'alférez cristià. La coral crevillentina cantava les notes del compositor alemà Carl Orff. Fermín Vélez era coneixedor de la confecció de trages festers, però va confiar el disseny de l'alferecia cristiana a Jordi Sellés. El seu trage i el de les seues filles en tons rojos i blaus eren de fort impacte, destacant el casc amb banyes i els metalls daurats. El boato no va tindre grans extravagàncies, excepte un ariet amb un timbaler. Així que la part més espectacular de l'alferecia cristiana 1996 va ser el propi Fermín Vélez i la seua carrossa. La ferotge esquadra de negres va desfilar amb "L'ambaixador cristià", obra important de la música festera que està relacionada amb la filà Asturianos desde 1982. Feia 14 anys de la seua estrena i Rafael Mullor Grau va veure amb satisfacció com una nova esquadra de negres desfilava amb la seua marxa cristiana. L'artista Paco Aznar va preparar un casc amb forma de crani per a l'esquadra de negres de 1996.

Federico Agulló Pericas es va comprometre a que portaria un trage asturià si feia el capità cristià 1997. I així li ho va fer saber al dissenyador Jordi Sellés Pascual, el qual li va dibuixar una túnica en tons taronja i un ample cinturó de cuero marró. Un trage barroc i coherent al mateix temps, que definia molt bé la moda festera dels anys 90. Els metalls del capità cristià 1997 es concentraven en les muscleres, el casc platejat i les parts del cos cobertes per la cotamalla. Federico Agulló va baixar junt als seus cavallers al ritme de la marxa cristiana "Cid". La carrossa on anaven tots apretats tenia forma d'espasa. Luis Sanus va dissenyar tot el boato, amb trages femenins molt guerrers i vistosos. També les dames, la favorita i el rodella van lluir fenomenals en l'Entrada Cristiana 1997. El ballet de Virginia Bolufer ballava al compàs de la marxa cristiana "Gloria", mentre que el ballet d'Ana Botella simulava un bosc d'Astúries al ritme de "Caballeros de Navarra". Un grup de músics d'Oviedo va donar que parlar, sorprenent al públic al interpretar amb gaites la melodia cèltica de "El Garrotín". L'esquadra de negres de Roberto Pérez va ser una explosió de colors al so de "Als cristians". Teles blaves, cuero marró, pells d'animals, plomes roges i espart van conformar un disseny increïble. De tant en tant alguns núvols tapaven al sol del matí, vaticinant la seua presència grisa durant el dia de Sant Jordi. La capitania cristiana 1997 de la filà Asturianos va estar envoltada de polèmiques a causa del tens clima social degut a la Guerra del Calendari. Els més tradicionals se'n van eixir amb la seua i la Trilogia Festera Alcoyana es va celebrar en dimarts, dimecres i dijous laboral: 22, 23 i 24 d'abril de 1997.

Al 2004 la filà Asturianos tornava a tindre l'esquadra d'enmig i els veterans de la filà es van encarregar de fer-la realitat. Com si es tractara d'un record a 1982, Gregorio Casasempere va animar als esquadrers a que desfilaren amb "Aleluya" d'Amando Blanquer. La primera marxa cristiana de la història s'havia estrenat en 1958 amb la filà Vascos, però la versió de 1982 per a la filà Asturianos va incloure campanes i una coral. Per a la fantàstica ocasió de 2004, l'esquadra d'enmig va recuperar aquella sonoritat heroica de "Aleluya". Amb la filà Asturianos es va estrenar en el disseny fester un jove alcoyà: David Blasco. El trage del Mig 2004 tenia referències al trage de la filà, però amb moltes parts cobertes de pell i detalls guerrers. El color taronja i blau asturià es combinava a la perfecció amb tocs de negre, roig i marró. La capa de pell blanca tenia penjat un escut amb l'alfa i l'omega. El sol va fer acte de presència a l'Entrada Cristiana 2004 quan la filà Asturianos entrava a la Plaça d'Espanya. Era el primer any en que les dones vestien el trage femení de la filà, combinant l'ocre i el blau en un estil de princesa.


Una magistral alferecia cristiana va tindre la filà Asturianos en 2010. Juan Carlos Anduix desitjava fer un càrrec en Alcoi i va fer realitat el seu "Somni Anduix", convertit en marxa cristiana de Jordi Company. Desprès de la plujosa capitania cristiana de la filà Andaluces, a la filà Asturianos li tocava pujar el llistó amb un boato ple de homenatges a la cultura celta. Es van veure gaiters interpretant "Andro", un ballet de fades i nimfes d'Ana Botella, espumeires simulant les ones del mar, la creu de Santiago, Güesties tenebroses amb ciris, donyets i amazones. Les muntanyes i mitologia asturiana a l'Entrada Cristiana del 22 d'abril de 2010. Els cavallers i les dames van portar dissenys de Juan Climent, que com a primer tro de la filà va saber introduir detalls asturians en uns trages molt bèl·lics. Tant a la carrossa de l'alférez com a la de la favorita el més cridaners van ser els temibles óssos i els troncs d'abres. Juan Carlos Anduix vestia un trage idèntic al del seu rodella. El color taronja era la base d'un vestit ple de detalls metàl·lics i de cuero marró. El casc va agradar molt, mentre que la favorita de taronja deixava els seus cabells al descobert. L'esquadra de negres estava pensada en tons obscurs que la feien molt ferotge i agressiva. El gris als metalls i el marró al cuero van conformar un gran impacte. El casc dels esquadrers eren caps d'óssos amb la boca oberta. Juan Climent es va estrenar com a dissenyador fester de forma immillorable.

Possiblement el boato del capità cristià 2011 siga el millor que ha tret la filà Asturianos al carrer. Va ser un seguici molt participatiu, fins al punt d'allargar l'Entrada Cristiana fins a unes hores excessives. No obstant, la filà Asturianos no va provocar el retràs horari de 2011, tan sols van baixar per Sant Nicolau lentament. El boato de David Blasco mereixia forts aplaudiments desde el grup d'abanderades fins a les dames. El ballet Masters d'Ontinyent va estrenar la peça musical "Thor" per a recrear una "Cellisca d'aigua", la forma d'anomenar una tempesta en Astúries. L'altra estrena musical va ser la marxa cristiana "Pelayo capitán de mayo", en referència a que l'Entrada Cristiana 2011 es va celebrar el 14 de maig per culpa la Setmana Santa. Rafa Pastor portava un disseny de David Blasco que està considerat un dels millors de la dècada. L'armadura de metall platejat li protegia tot el cos, mentre que la falda combinava el color negre amb brodats daurats. Un trage impressionant amb un casc metàl·lics i una llarga capa amb els escuts de totes les filaes cristianes. Les favorites també vestien de forma semblant al capità cristià i tant la dona com les filles de Rafa Pastor saludaven emocionades. La carrossa de les 3 tenia una serp i un llop, mentre que la carrossa del capità cristià representava la llegenda de les roques d'un castell que canviava de forma. Tots els trages del boato, incloent els cavallers, van ser molt coloristes i d'un estil guerrer. Els trages femenins es vinculaven entre ells a partir dels colors de la filà Asturianos. El ballet de les Cuelébres defensava els tresors de Rafa Pastor. Una grandiosa capitania cristiana que finalitzava amb una genial esquadra de negres. En homenatge a un fester desaparegut de la filà es va interpretar una nova marxa cristiana. "Xirimiqui" s'ha convertit desde 2011 en la peça musical de Jordi Company amb la que desfila la filà Asturianos. L'alcoyà Juan Climent va dissenyar una esquadra de negres plena de fils blaus i cuero marró. La seua filà havia confiat en ell per a començar una meteòrica carrera professional com a dissenyador fester.

Desprès de la discreta celebració del 175 aniversari en 2014, la filà Asturianos va rebre l'agradable notícia de tindre altre Sant Jordiet. Juan Anduix Martínez era un xiquet tímid, però que ja sabia el que significava un càrrec a Alcoi. La raó és que el seu pare havia sigut l'alférez cristià 2010 i ell l'havia acompanyat com a rodella amb tan sols 3 anys. Al 2016 Juan Anduix va ser l'absolut protagonista com a Sant Jordiet. El casc romà fet per Juan Climent no va aconseguir tapar la característica melena rubia de Juan Anduix. El trage del xiquet era adequat per al Sant de Capadòcia i no tenia grans innovacions: Capa roja, sandàlies, falda blanca, tires de cuero marró i corassa daurada amb dibuixos festers.

L'esquadra de negres més recent de la filà Asturianos és la del Mig 2018. La filà va confiar una volta més en el seu membre més artista: Juan Climent. El boceto partia de la idea d'uns guerrers morts a la batalla que tornaven a la vida amb cares cadavèriques per a espantar als àrabs. Juan Climent va seguir explotant el seu estil identificador amb una esquadra d'enmig de tons obscurs, molts metalls i referències al trage oficial de la filà. En aquest cas a la sanefa de la túnica de la filà Asturianos. El maquillatge i el casc van fer la resta per a que l'esquadra d'enmig 2018 triomfara. Baix un sol de justícia els músics interpretaven la peça musical de José Maria Valls "Als cristians", que no era la primera volta que sonava amb la filà Asturianos.

Humils i tradicionals, així són els festers de la filà Asturianos. De moment no volen acceptar a dones com a membres de ple dret i sols les deixen ser acompanyants amb el descontextualitzat trage femení de dama asturiana. Va ser un dels primers dissenys femenins, encara que ha patit modificacions desde 2004 i continua sense ser igual que el disseny masculí. Un disseny masculí que si llueixen amb orgull els 146 festers de fulla, junt als 70 xiquets, 22 socis i 12 jubilats. Jordi Puig és el primer tro a dia de hui i organitza amb il·lusió tots els actes de la filà. La Unió Musical de Bèlgida acompanya a la filà Asturianos i al llarg dels anys han interpretat varies marxes cristianes per a les esquadres de blancs: "A la Creueta", "Als cristians", "L'ambaixador cristià", "Mi Barcelona", "El desitjat", "Alquy astur" o l'actual "Xirimiqui".

No hay comentarios:

Publicar un comentario