FESTES D'ALCOI 2006

Fa 14 anys Alcoi va viure una de les millors Festes de Moros i Cristians del segle XXI. 2006 va ser icònic per molts motius, els quals ens disposem a recordar com a part de la història recent de Nostra Festa. Es celebrava el 750 aniversari de l'Otorgament de la Carta Pobla a la ciutat. En 1256 Alcoi era constituïda com una vil·la medieval regnada per Jaume I el Conqueridor. Entre els grans esdeveniments que es van organitzar destaca la Glòria Històrica d'octubre i el viatge fester a Nova York. El dia de la Hispanitat dos esquadres cristianes i un ballet de Inma Cortés va desfilar per Manhattan. Dos events extraordinaris que es van celebrar en octubre, quan ja havien passat les Festes de Sant Jordi. La Glòria es va celebrar el 16 d'abril, ja que el Diumenge de Resurrecció havia caigut tard. Juan Luis Guitart va arrancar com a Sargento Moro amb el pasdoble "Krouger". Juan Abad, pel bàndol cristià va escollir el clàssic pasdoble "Mi Barcelona". La Glòria Infantil es va celebrar al dia següent amb molta alegria per part dels xiquets. Els Sergentets Iago Romeu i Valentín Domínguez van dirigir les esquadres baix la forta pluja del 17 d'abril de 2006.

El Cartell de Festes portava destapat desde el dia 1 d'abril de 2006, però l'obra pictòrica de Carlos Sempere seguia rebent crítiques bastant negatives. És cert que la tipografia era mala i per això van haver molts xiulits durant el descobriment. Amb el pas del temps el Cartell de 2006 s'ha valorat com un quadre colorista i original per centrar l'atenció en el públic d'un balcó llançant confeti. L'escàs número de dies d'Entraetes va coincidir amb una borrasca que va afectar a Alcoi els dies 17, 18, 19 i 20 d'abril de 2006. Algunes esquadres de negres van patir els efectes de la pluja a les seues nits d'Entraetes. Una de les esquadres que més ovacions es va endur va ser la del Centenari de la filà Gusmans.

El dilluns de Pasqua es va fer la Processó del Trasllat de Sant Jordi el Xicotet, també baix una insistent pluja. Degut al curt temps entre la Glòria i el 21 d'abril, no es va poder aplaçar cap acte i tots els pròlegs es van fer amb condicions meteorològiques adverses. Es va acurtar el recorregut del Trasllat del Xicotet, on va brillar el Sant Jordiet. El xiquet de la filà Verds, Marcos Llopis Torregrosa, va resultar molt simpàtic en el seu paper. Una treva en la borrasca va permetre que el lluïment del sol durant tot el dia dels Músics. La vesprada del divendres 21 d'abril de 2006 es va celebrar la desfilada de pasdobles, més de 20 bandes de música. El cantant líric Mario Ferrer Bataller va ser el Director de l'Himne de Festes. Amb la batuta en la ma, l'alcoyà es va emocionar amb la lletra que Eugenio Moltó li va posar a l'obra "El Sig" de Gonzalo Barrachina.

 En quant a la música festera, 2006 va ser un any ple d'estrenes de qualitat. La filà Muntanyesos va estrenar "Vida", una obra de Francisco Valor per al ballet de les semilles verdes que brotaven de la terra. Altra peça musical del contestà Francisco Valor va ser per a l'esquadra d'enmig de la filà Maseros. "Pròleg al tio Pep" agafava les notes de la cançó popular "El tio Pep se'n va a Muro" i va ser l'única marxa cristiana que va estrenar una esquadra de negres. La filà Cruzados, amb motiu de l'alferecia cristiana 2006 va estrenar diverses composicions musicals. Una d'elles va ser l'aclamada "Gràcies Creuats" de Gregorio Casasempere. El títol prové de l'agraïment de l'alférez cristià a la seua filà, per les turbulentes acusacions que va rebre Miguel Seguí durant l'any de càrrec. Gori, conegut per dirigir la Banda Primitiva d'Alcoi, es va inspirar en Jerusalem per a composar la magnífica marxa cristiana. Bene Ripoll va crear la misteriosa melodia de "Pere l'ermità" per al ballet de Virginia Bolufer. Per altra part, el ballet de les Costureres i Guerreres va estrenar "Mujeres de Antioquía". Era altra peça musical de Gregorio Casasempere, inspirada en les donzelles turques i que van interpretar un grup de flautins del Conservatori de València. Al bàndol moro l'estrena més important va ser "Blau i nacre" per al cordonero Antonio Aracil. És una marxa mora de l'ontinyentí Saül Gómez Soler i el títol fa referència als colors del trage del capità moro 2006. La marxa mora és posterior al seu èxit "Xabat", raó per la qual "Blau i nacre" té similituds en l'estructura i harmonia. La filà Cordoneros i el seu capità moro van desfilar victoriosos i mullats al so d'aquesta poderosa marxa mora. Per a recalcar l'alferecia mora 2006, la filà Ligeros li va encarregar a José Pons "Al-Faris 2006" per a xirimites. Bene Ripoll va tornar a col·laborar amb el Castell Vermell d'Ibi i el ballet de Virginia Bolufer, en aquesta ocasió amb el ballet dels cavalls negres i blancs. La melodia de "El trot" imitava els sons d'un cavall i la percussió recreava els passos de les ballarines cavalcant.

La Diana del 22 d'abril va transcórrer tranquil·la i amb un sol que donava esperança, desprès de les pessimistes previsions de l'oratge. La filà Muntanyesos, igual que en 2020, encapçalava l'Entrada Cristiana amb un boato multitudinari. El poble d'Alcoi en 1256 iniciava un espectacle ple de cetreria i ballets d'animals del bosc. El capità cristià va estar precedit pels seus cavallers sobre trineus arrastrats per gossos. La natura i la muntanya van estar representats en un boato molt complet, fins hi tot amb espècies mitològiques i grups guerrers. Roberto Pérez Jordà es va dissenyar el seu propi trage com a capità cristià. La favorita, Francisca Torregrosa, va desfilar amb "Laia", la primera marxa cristiana que va composar Francisco Valor en 1999. Tal volta el millor del boato va ser l'esquadra de negres, amb un disseny de César Vilaplana que ha passat a la posteritat.

Les Guerres Santes, anomenades Croades pel papa Urbà II, van ser l'argument del boato de l'alférez cristià 2006. La filà Cruzados va ambientar el seguici amb templaris en Terra Santa. Amb muralles medievals començava un boato ple de ballets, sent el més multicolor el de Carmina Nadal sobre una justa de l'època. Els nombrosos grups de boato vestien trages de José Moiña. Va ser la primera volta que es va veure en les Festes de Moros i Cristians a un grup de lluitadors en acció. Sarraïns i templaris teatralitzaven batalles amb espasa. La carrossa de les dames i la favorita, Geo Cortés, obrien pas als cavallers i l'alférez cristià. Miguel Seguí Soriano apareixia sobre una roca amb el seu trage negre. L'esquadra de negres fantasmagòrica va desfilar amb "Aralk", en un any de consolidació per al músic Francisco Valor.


Com diu el refrany "Vent de Llevant, pluja a l'instant". El matí del 22 d'abril s'havia anat ennuvolant, fins que l'aigua va descarregar abans de les 5 de la vesprada. Era el primer any que l'Entrada Mora començava a les 5, atrassant-se mitja hora per a poder dinar amb més calma. La pluja estava anunciada, però va entristir al bàndol moro en veure's convertida en realitat primaveral. Al Partidor es van viure moments de tensió entre músics i dirigents de l'Associació de Sant Jordi. Finalment es va acordar que s'esperaria mitja hora per si la pluja parava. Però no va ser així i la capitania mora 2006 va arrancar baix un cel encapotat que deixaria 8 litres fins la nit. La filà Cordoneros va baixar unida i emocionada, presentant un boato ple de grups àrabs i guerrers. Entre els ballets va destacar l'estrena de la coreògrafa Maria José Albors i el ballet dels escacs de Carmina Nadal. Antonio Aracil Payà representava a "Al-Azraq el blau" sobre una carrossa amb grans trompes alpines. El rodella i la favorita, Beatriz García, portaven trages dels germans Sempere plens de pedreria. L'esquadra de negres de Paco Verdú va agradar moltíssim per l'estètica africana i la ploma cordonera. De fet està considerada una de les millors esquadres mores del segle XXI.

El públic va aguantar a les seues cadires tota la plujosa Entrada Mora 2006. Amb l'arribada de la nit, la filà Ligeros posava en funcionament la seua alferecia mora. Seguia ploent en quantitat, però les carrosses i grups femenins no es van detindre per a acompanyar al pletòric Vicente Antonio Cortés Ferrer. L'alférez moro de la filà Ligeros va baixar en una plataforma portejada per 50 moros. El rodella portava un trage similar al de l'alférez moro, disseny d'Alejandro Soler. Els cavalls, com a símbol de la filà, van estar presents al boato. En especial al ballet doble de Virginia Bolufer. Aranza Cortés i Maria Engracia Olmo van complir com a favorites, acompanyades d'un nutrit grup de dames. Els cavallers van desfilar a camell i l'esquadra de negres vestia un bèl·lic trage de Pablo Miró. 

Esperem que 14 anys desprès les mateixes filaes tinguen una Entrada Mora 2020 solejada. Aquella vesprada històrica a Alcoi serà recordada per l'ímpetu de la filà Cordoneros. El seu capità moro volia arrancar encara que nevara. La il·lusió també era màxima en l'alférez moro de la filà Ligeros, a qui més li va afectar la intensitat de la borrasca. La fidelitat de músics i mirons va demostrar que les Festes d'Alcoi són d'una pasta especial. La determinació dels festers, l'aguant del públic i la professionalitat de les bandes de música van fer possible un memorable 22 d'abril de 2006. "Per Alcoi i per Sant Jordi" és més que una frase commovedora. Però no tot va ser bonic, la filà Llana va donar la nota negativa de les Entrades. Encara que la majoria d'esquadres de negres van resultar espectaculars, la del Mig moro 2006 passarà a la història pel comportament ebri que van tindre alguns dels seus components. La polèmica dels pitufos va encendre als espectadors, qui van xiular cada volta que un esquadrer tenia que abandonar la desfilada. L'actitud poc responsable dels 3 llaners va obligar a que es retiraren per vergonya. Una situació lamentable que cap filà ha tornat a repetir afortunadament.

Les circumstàncies atmosfèriques van millorar el 23 d'abril. Seguia nuvolat, però els alcoyans van eixir al carrer per a celebrar el dia del patró. Marcos Llopis Torregrosa va tindre un mant de clavells durant la Processó de la Relíquia. El fred va ser molt intens durant la Processó General, en la que els 4 càrrecs i el Sant Jordiet van ser els protagonistes. Les baixes temperatures també van regnar en l'Ambaixada Mora del matí del 24 d'abril de 2006. L'Alardo va ser molt participatiu i el casc antic d'Alcoi es va omplir de pólvora, trons i fum. Per la vesprada va eixir per fi el sol, per a assistir a l'última Ambaixada Cristiana de Salomón Sanjuán. Qui havia sigut ambaixador cristià durant 20 anys es despedia del càrrec emocionat. Desprès del dispar, la lluita d'espases donava com a vencedors als cristians. La filà Verds va portar la imatge de Sant Jordi el Xicotet fins al seu Temple al carrer Santo Tomás. Però el final de la Trilogia Festera 2006 era, com sempre, l'Aparició de Sant Jordi. Marcos Llopis va llançar milers de fletxes com a punt culminant de les Festes d'Alcoi en l'any del 750 aniversari com a poble valencià.

Fins así aquest record de l'any 2006, en que també es va inaugurar el Museu Alcoyà de la Festa, poc desprès de la visita a Nova York. Aquest 2020 seran de nou les filaes Muntanyesos, Cruzados, Cordoneros, Ligeros, Maseros i Llana les que tindran els càrrecs més importants de Nostra Festa. A més a més el Sant Jordiet, Fernando Rius Mestre, pertany a una família xana amb solera. Encara que Alcoi no celebra cap aniversari important en 2020, segur que si serà inoblidable per als capitans i alferes, com també per als ambaixadors que s'estrenen: Óscar Martínez i Antonio Delgado. A més a més la filà Navarros celebrarà els seus 150 anys d'història.