FRANCISCO ESTEVE PASTOR DE MURO

Maig és el mes de les Festes de Muro i aquest any farem un repàs d'un dels compositors amb més renom del poble. Francisco Esteve Pastor va nàixer en abril de 1915 i el seu pare també era un bon músic. Això va fer que desde xicotet Paco Esteve s'interessara per la música. Tocava molts instruments: Piano, saxo, flautí i percussió. La Guerra Civil Espanyola el va pillar a València, estudiant harmonia amb Pepe Sosa. En la postguerra va estar contractat en prestigioses orquestres, fent concerts i balls fins hi tot en ciutats com Istanbul, Beirut, Teheran, Damasc, Lisboa, Marsella, Helsinki i Gibraltar. La reputació de Francisco Esteve va fer que es convertira en el pianista acompanyant d'artistes folklòrics com Juanito Valderrama o Antonio Molina. Francisco Esteve es va casar amb la cantant Lía Delby. A pesar de viure en València, Paco Esteve Pastor no va oblidar les seues arrels mureres i sempre estava present en les Festes de Moros i Cristians en honor de la Mare de Déu dels Desamparats. El compositor va aportar un estil propi a la música festera, fent més conegut el so de les Entrades de Muro. Una de les característiques de les seues obres és la seriositat del tema principal. Comparteix inspiració amb el mestre Ferrero d'Ontinyent, donant-li solemnitat a les desfilades. Composicions com "Tariks", dedicada a la filà mora de Muro, té un fort contrast entre frescor i obscuritat. 

Les seues obres són molt autèntiques, com només un murer podia escriure per al seu poble amb dignitat. Però no es va iniciar en la música festera fins passats els seus 50 anys."La Penya el Frare", emblemàtic paisatge de Muro, li va servir com a inspiració per al seu primer pasdoble. En 1971 es va estrenar aquesta meravella de peça musical amb títol de muntanya i que en 2021 compleix 50 anys. El resultat va encantar a músics, festers i públic i per això va continuar una prolífica carrera musical de marxes mores i pasdobles. Per exemple "Antonio Mompeán" és el paradigma d'una manera valenciana i mediterrània d'entendre la vida: Capaç de convertir en alegria compartida un conflicte entre moros i cristians que era en el seu orígen guerra i incomprensió. A partir de 1973 Francisco Esteve Pastor va guanyar molts premis al Festival de Música Festera d'Alcoi, destacant els primers premis de "La Plana de Muro", "Benàmer", "Ja baixa l'àguila", "Brisas de Mariola", "Mudéjares", "Homenatge", "Tayo" o "L'alcoyà". Alguns dels seus pasdobles s'han convertit en clàssics de la Diana i les seues marxes mores omplin l'ambient de melancolia. Les obres musicals de Francisco Esteve Pastor tenen una part alegre, altra militar i una emotiva que fa derramar llàgrimes entre festers i espectadors. Com a anècdota, a Paco Esteve no li agradava dirigir una banda de música i es posava molt nerviós, preferia estar davant una partitura. Era un home senzill i humil amb estima cap a Muro i la comarca. La qualitat artística de Francisco Esteve va transcendir desprès de la seua mort en gener de 1989. Cada any en Alcoi es fan imprescindibles marxes mores seues com "Benimerines", "Juanjo", "Penya Cadell" o la seua obra pòstuma "J.G.I." dedicada a Joan García Iborra. També té altres obres musicals poc conegudes com:

-"L'aguileta" (Pasdoble 1988)

-"Pobla del Duc" (Pasdoble 1984)

-"Adrián Espí" (Marxa mora 1984)

-"Luis Villó el Xiulante" (Marxa mora 1983)

-"El més roig dels Verds" (Marxa mora 1983)

-"Bunyols" (Marxa mora 1980)

-"Entre moros va la cosa" (Marxa mora 1980)

-"Del Batà al Matzem" (Marxa mora 1974)

LA PENYA EL FRARE (Pasdoble 1971) Primera obra de Paco Esteve.

NEGUS (Pasdoble 1972). Revisió d'una obra del seu pare en 1933.

A MI MURO (Pasdoble 1973)

ANTONIO MOMPEÁN (Pasdoble 1973)

LA PLANA DE MURO (Pasdoble 1973)

BENÀMER (Primera marxa mora de l'autor en 1974)

JA BAIXA L'ÀGUILA (Primera marxa cristiana de l'autor en 1975, dedicada a Paco Jover l'Àguila de la filà Tomasines d'Alcoi.)

PENYA CADELL (Marxa mora 1976, inspirada en la serra del Benicadell a Muro.)

BRISAS DE MARIOLA (Pasdoble 1976, molt vinculat a Cocentaina).

MUDÉJARES (Marxa mora 1977)

BENIMERINES (Marxa mora 1982, dos anys desprès de la fundació de la filà alcoyana).

TARIKS (Marxa mora, dedicada a la filà mora de Muro en 1982). Gravació de l'esquadra de negres de l'alférez moro 1998 d'Alcoi).

TAYO (Pasdoble dedicat al fester tomasina Octavio Rico en 1983)

 CAPITÀ CRISTIÀ FILÀ MARE DE DÉU DE MURO (Marxa cristiana 1985)

JUANJO (Marxa mora 1986). Una de les obres més conegudes de Paco Esteve.

JOSÉ GRAS CAPITÀ DE IBI (Marxa cristiana 1988 per als Guerreros ibenses).

J.G.I (Marxa mora de 1987, estrenada en 1990 per la filà Verds d'Alcoi desprès de la mort de Francisco Esteve Pastor.)