HORARI ENTRAETES 2023 I CONCERTS D'EXALTACIÓ FESTERA D'ALCOI

L'Associació de Sant Jordi va anunciar les dates de les Entraetes d'Alcoi 2023. En total hi ha 66 desfilades nocturnes i la majoria baixen pel carrer Sant Nicolau. L'any passat van començar el dia 1 d'abril amb el descobriment del Cartell degut als pocs dies disponibles i l'anhel desprès de 2 anys sense Festes de Moros i Cristians per culpa el Coronavirus. Però aquest any el calendari d'Entraetes torna a la normalitat i començaran el diumenge de Resurrecció. El dia 9 d'abril serà l'Entraeta del Berenar dedicada als xiquets i xiquetes. I és a partir del dimarts 11 d'abril quan les filaes aniran desfilant amb les seues bandes de música. Festers i festeres ben mudats aplaudiran especialment a les 7 esquadres especials d'aquest any: Les dels capitans de Cruzados i Ligeros, dels alferes Alcodianos i Mudéjares, d'enmig dels Gusmans i Judíos i l'esquadra commemorativa del Centenari de la filà Muntanyesos. Els cabos batidors estan reservats especialment per a les Entraetes que cauen en cap de setmana. L'horari és provisional i pot haver algun canvi d'última hora. Els majorals del Casal de Sant Jordi també han publicat en paper la "Concòrdia 2023", pensada per a reforçar la fe i devoció cap al patró d'Alcoi. La imatge escollida és d'una escultura eqüestre propietat dels Cruzados, la filà que enguany desempenya la capitania cristiana.

Els Concerts d'Exaltació de Música Festera van creant ambient fester durant el mes de març. El lloc indicat és el Teatre Calderón on les 4 bandes de música repassen obres musicals importants, de qualitat o d'estrena. El 12 de març l'Agrupació Musical el Serpis d'Alcoi va arrancar el cicle de concerts i entre altres obres musicals es van escoltar "Gloria"de 1993, "Marxa del centenari" de 1982, "Tabal i saragüells" de 2003, "Moros del Rif" de 1981, "De Romaxe a Franqueira" de 1960, "Paco Jover" de 2005, "Remigiet" de 1914 i "Habibi" de 1989. El diumenge 19 de març la Unió Musical d'Alcoi li va dedicar el concert a antics membres de la banda de música. Així que van interpretar marxes cristianes dels seus compositors com "Ambut" d'Andrés Arévalo, "Som de la Unió" de Bene Ripoll, "Alcodiànima" de Francisco Valor, "Templària" de Francisco Valor o "Tarde de abril" d'Amando Blanquer. Ahir diumenge 26 de març va ser el torn de la Societat Musical Nova d'Alcoi i no van decepcionar. El públic va poder disfrutar d'obres musicals tan bones com "Catarsis" de 1982, "Wahabitas" de 1992, "Llebeig" de 2010, "Penya Cadell" de 1976, "Tempora Belli" de 2005, "L'ambaixador" de 1959, "Santos, poetas y guerreros" de 2001 o "Moro de Granada" de 1942. Els Concerts d'Exaltació de Música Festera acaben el Diumenge de Rams amb la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi. Serà el dia 2 d'abril a les 11:45 del matí al Teatre Calderón. Recomanem anar per a poder descobrir obres musicals desconegudes com "Els tres capitans de 1923" de Camilo Pérez Monllor, "Crucis Petra" de Francisco Valor, "El Desgavellat" de Julio Laporta Hellín, "El nuevo castillo de 1895" de José Cabrera, "Als berebers" de José Pérez Vilaplana, "Albieli" de Rafael Mullor Grau, "Marfil" de Josep Vicent Egea Insa o "Any d'alferis" d'Amando Blanquer.

S'ha creat certa polèmica perquè la filà Ligeros tindrà esquadra femenina en l'Entrada Mora de 2023. És la primera volta que les festeres de ple dret faran esquadra de blancs en aquesta antiga filà de cavalleria. El fet de que en 2023 la filà Ligeros té la capitania mora aporta una novetat. A les dones els acompanyarà una cabo batidor i mai s'ha vist una amazona en una esquadra de blancs d'Alcoi. Segur que junt a la banda de música interpretant "Als Ligeros" es convertirà en un gran moment del 22 d'abril, donant pas al boato de Juan Climent. Si serà la primera esquadra de blancs formada per dones amb una cabo batidor femenina oficialment. Però també és cert que ja va haver una dona que d'amagades va ser cabo batidor. Ens hem de remuntar a èpoques de la dictadura de Francisco Franco, quan la dona en la societat tenia un paper limitat. Les Festes de Moros i Cristians eren masclistes, al igual que altres tradicions i àmbits de la vida al segle XX. La filà Judíos tenia l'esquadra d'enmig en 1962 i d'amagades va contractar a una americana com a cabo batidor. Era Carol Brillon de la colònia militar d'aviació a la base de la serra Aitana. Es va intentar que fora un secret perquè les dones no podien ser festeres i la xica era aliena a les prohibicions i a la filà Judíos. El maquillatge negre i les plomes del casc van fer que el gènere de la cabo batidor no es reconeguera i tot va quedar en una anècdota que no es va repetir. És l'únic precedent abans de la noticia que ha donat aquest any la filà Ligeros. Enhorabona a les festeres!