miércoles, 27 de septiembre de 2023

FIRA MODERNISTA D'ALCOI 2023

 
La Setmana Modernista de 2023 s'ha convertit en un nou èxit dels alcoyans i les alcoyanes. Sobretot per a elles, perquè en aquesta sisena edició el paper de la dona a la societat del segle XX s'ha tingut molt en compte. La sanitat ha sigut un dels temes més tractats en la Fira Modernista, coincidint amb el 150 aniversari de la Creu Roja a Alcoi. Però tot girava entorn a Virginia Soler, la primera dona inscrita als estudis de Medicina d'Alacant i Barcelona i que va exercir la seua vida laboral a Alcoi quan sols hi havia metges. Una reencarnada Virginia Soler va aparèixer a l'escenari al pregó de la Plaça Espanya. L'alcalde Toni Francés li va cedir la paraula a la periodista Amàlia Garrigós. Alguns regidors del PP es van absentar en el moment del pregó feminista que reproduïm a continuació:

"Com en una màquina del temps, retrocedim a una època apassionant del segle XIX al segle XX. El trànsit d'un segle a altre farcit de moviments que impulsaven canvis socials, culturals, científics i tecnològics. Passejar pel nostre centre històric d'estil modernista, vestits com els nostres avantpassats és una immersió total en un escenari perfecte per a entendre com érem i com som ara al segle XXI. Tot això és possible gràcies a la implicació de la ciutadania, el comerç i les associacions que mereixen un fort aplaudiment.
Mentre escrivia el pregó he pensat en el meu iaio nascut a l'any 1898. Això vol dir que soc besneta dels alcoyans que protagonitzaren la Revolució del Petroli en 1873. Aquells obrers que van crear la primera Internacional dels treballadors. També porte al meu cor a la meua iaia que va ser una de les xiques de la fàbrica Bambú. Les popularment anomenades Bambuneres de la indústria del paper de fumar van estar en funcionament de 1907 a 1984, del modernisme a la democràcia. La sororitat de les bambuneres es basava en el suport mutu. Dones que feien 12 hores de treball diari i que treballaven el doble quan una companya havia d'absentar-se per raons de no conciliació familiar. Foren conegudes pel seu activisme en la lluita obrera. Van ser les primeres en fer vaga per a reclamar un horari laboral que permetera a les futures generacions millorar les seues condicions de treball.
La literatura modernista treia a la llum les injustícies socials proposant un nou marc conceptual a favor de la igualtat de gènere, recordant diverses autores, algunes icòniques com la feminista Clara Campoamor. Alcoi té la seua pròpia novel·la ambientada en aquella època: "Júlia"  publicada en 1983 i reeditada més de 40 edicions. Va ser la primera obra escrita per la nostra enyorada Isabel Clara Simó. Narra la història d'una obrera que passa a ser senyora pagant un preu molt alt però sense rendir-se en un context classista i hostil.
El modernisme comença a incloure a les dones com una part clau de la humanitat. Devia ser excitant assistir a l'aparició de invents com el telèfon, la llum elèctrica, la màquina de cosir, els vehicles a motor, la màquina d'escriure, la ràdio. L'expansió de la medicina també va tindre una relació directa amb l'aglomeració de molta gent en ciutats industrials com la nostra, on la sífilis o la tuberculosi eren massa comuns. 
En aquest context celebrem que la sisena Fira Modernista porte com a lema "La conquesta d'un somni", obrint camí a la igualtat en honor a Virginia Soler Alberola, que va haver de mediar amb el sistema patriarcal per a accedir a la facultat de medicina de Barcelona, quan la formació acadèmica estava vetada a les xiques. Ella ho va aconseguir a través del consentiment del seu pare i l'autorització del ministre de instrucció pública. Aquella xiqueta nascuda en 1883 al carrer "La Sardina" d'Alcoi va convertir-se amb molt d'esforç i matrícules d'honor en la primera metja d'Alcoi i la primera dona inscrita al col·legi de metges de la província d'Alacant. La seua consulta de medicina estava oberta a tots els veïns, independentment del seu poder adquisitiu o de la seua classe social. 
Les dones de hui en dia no necessitem el permís de ningú per a fer realitat els nostres somnis gràcies a predecessores com Virginia Soler que ens han mostrat el camí a seguir. Un camí que va agafat de la ma de la voluntat, la força motriu més poderosa que desafia a les adversitats i ens impulsa a superar-nos cada dia. I de voluntat en sabem molt els alcoyans i alcoyanes. Visca Alcoi!

Els balls tradicionals del Grup de Danses Carrascal van donar pas a la Cercavila Modernista del 22 de setembre pels carrers de costum. L'alta participació a la desfilada va fer les delícies del públic que contemplava els vestits del proletariat i sobretot el luxe de la burgesia del segle XIX. Sonaven xirimites i tabals, mentre que les autoritats i els cavalls i carruatges van estar acompanyats de la banda de música final. El poble pla i els rics es diferenciaven per la indumentària, destacant també el grup Scouts, les cuidadores de xiquets, les sufragistes pel vot femení, els ciclistes, els militars, les arqueres, els bombers i els senyorets amb barret de copa alta. La desfilada popular va acabar a la Plaça Ferràndiz i Carbonell on es van realitzar uns vals que recordaven a les festes de pel·lícules clàssiques de Hollywood. Com és habitual van eixir més representants de la classe benestant que del proletariat i això no és reflex de la societat d'aquell moment. 

El dissabte 23 de setembre es va iniciar amb un mercat de productes típics a la Plaça d'Espanya. Hi havia distints llocs de merceria, verdures, venta de barrets i ventalls també es podien veure oficis desapareguts, cardadores de llana, floristes, taverners, carboners, panaderes, afiladors i altres formes de vida i faena corresponents a l'Alcoi dels inicis capitalistes. També va participar el ballet de Virginia Bolufer amb una dansa de mocadors colorits. Les autoritat civils van pujar pel carrer Sant Nicolau vestits amb trages elegants per a inaugurar la Fira Modernista de la Glorieta. Una de les crítiques que té la Fira Modernista és el protagonisme exagerat que se li dona al govern local. Associacions i distints municipis en el que es fan actes similars a aquesta Setmana Modernista com Carcaixent, Novelda, León, Terrassa o Terol tenien la seua paraeta. Cal destacar també la participació de nombroses entitats i establiments. Mentre els venedors oferien els seus objectes artesanals el grup de danses Carrascal recuperava els seus balls tradicionals.

Per segon any consecutiu, la representació de les manifestacions ciutadanes es va centrar en els impostos dels bens de consum. El pagament s'aplicava a productes de primera necessitat i afectaven negativament a les classes socials més desfavorides. La baixada a crits i protestes i amb enfrontaments amb els guàrdies va ser un moment impactant de la Fira Modernista. Els 150 anys de la Creu Roja d'Alcoi va tindre la participació de bombers maniobrant contra incendis i amb un simulacre, jocs populars i enfermeres ballant masurques i polques. 

Al parc de Cervantes es va fer un pícnic modernista ple de curiositats. A la vesprada Alcoi estava de gom a gom, ja que hi havia moltes activitats programades com jocs infantils modernistes al carrer Sant Llorenç, danses distingides i la recreació de la col·locació de la primera pedra de l'Escola Industrial al Passeig del Viaducte. El Grup de Danses Sant Jordi va representar l'obra teatral "Que em passa doctora? La malaltia de l'amor" a la plaça d'Espanya. L'ambientació d'havaneres va ser constant a la Glorieta, ja que era un gènere musical molt de moda desprès de la Guerra de Cuba. El Cabaret modernista al Teatre Calderón va tindre com a protagonista a la coreògrafa Sol Picó. Com es pot apreciar, el capitalisme de principis del segle XX ja intentava evadir a la població com en l'actualitat.

Per a animar els actes vespertins seria interessant que l'Associació Cultural Samarita i l'Associació de Sant Jordi tornaren a col·laborar com abans de la pandèmia, donant-li esplendor a la Fira Modernista amb la recuperació d'actes antics de les Festes de Moros i Cristians. Turísticament el cap de setmana modernista ja és un esdeveniment de referència pel seu entreteniment. El Casal de Sant Jordi sols ha organitzat en 2023 la projecció de la pel·lícula de les Festes de Moros i Cristians 1923, ja que aquest any es compleix el centenari desde que Armand Guerra gravara la Trilogia Festera Alcoyana per primera volta. Un recurs documental de gran valor per a estudiar i entendre l'evolució de les Entrades d'Alcoi.

El diumenge 24 de setembre de 2023 el parc de la Glorieta estava decorat per a l'ocasió i destacava l'escenari on es van fer balls i concerts. Es van fer recreacions d'un duel a pistola  i la representació teatral del conte de Nadal "Tito Titot" ambientat en Alcoi a principis de 1900. La xocolatada solidària tenia intencions benèfiques que són de valorar positivament. Va haver rutes guiades pels edificis modernistes com el Conservatori de Música Joan Cantó, la Casa del Pavo, el Círculo Industrial al carrer Sant Nicolau o la Casa Laporta a l'Avinguda País Valencià.
 

viernes, 22 de septiembre de 2023

FESTES PATRONALS VERGE DELS LLIRIS 2023

La Romeria a la Font Roja és l'acte principal de les celebracions en honor a la Verge dels Lliris. Però la patrona d'Alcoi té altres actes encantadors que es desenvolupen a finals de l'estiu. El dia 21 d'agost, festivitat de la Mare de Déu, ja es va celebrar una missa a l'exterior del Santuari de la Font Roja, mentre que a principis de setembre es va destapar el cartell anunciador. Una obra de Paqui Clavellinas que va agradar per la seua delicadesa i feminitat. Els elements centrals del quadre eren la divinitat de blanc i blau i el Carrascal de la Font Roja. Enhorabona a l'artista i a tots els implicats i devots!

En aquest 2023 s'ha celebrat el 70 aniversari de la coronació de la Verge dels Lliris. Va ser en 1953 quan el Papa del Vaticà va proclamar oficialment a la Verge dels Lliris com a patrona de la ciutat dels ponts. Va ser una de les primeres voltes en que es va organitzar una Romeria a Alcoi ja que es commemorava el III Centenari del miracle del bulb amb una imatge de la Verge dels Lliris. La continuïtat de la Romeria a la Font Roja no va ser una prioritat per a les autoritats feixistes, per molt religiosa que fora la dictadura de Francisco Franco. La Romeria no és una tradició tan antiga, ja que es fa anualment desde finals dels anys 70. El 6 de juliol de 1979 l'Associació de Sant Jordi va preparar baix la pluja una Romeria extraordinària al Carrascal. Degut a l'èxit, l'Ajuntament va convocar en setembre altra Romeria en Acció de Gràcies a la Verge dels Lliris. Ja als anys 80 l'organització correria a càrrec de l'Arxicrofradia de la Verge dels Lliris. Aquesta entitat mai remarca els orígens de la Romeria per a fer creure a la gent que es fa de tota la vida, però no és una tradició centenària. En 2003 les celebracions van tindre més afluència degut al 350 aniversari de la trobada de la Verge dels Lliris. Fins hi tot la filà Maseros va portar en andes l'escultura de la Verge dels Lliris i Sant Felip.

Reme Perelló és la presidenta de les camareres de la Verge dels Lliris, alcaldessa perpètua d'Alcoi. L'Arxicofradia de la Verge dels Lliris és una espècie de secta catòlica, reduïda en components, que tradicionalment ha estat liderada per una dona. Però això no la converteix en una associació feminista, més allà de que les presidentes siguen les típiques senyores amb cardat, devoció i idees conservadores. Dos recordades presidentes de l'Arxicofradia de la Verge dels Lliris són donya Marcela Martínez i donya Maite Pinilla. La Revista Lilia es presenta desde 1962 gràcies a la comissió cultural. La intenció dels relacionats amb l'església és apropar la patrona d'Alcoi als joves, ja que és una tradició més de les persones majors i casi tots els participants són jubilats.

L'Ofrena a la Verge dels Lliris del dissabte 16 de setembre no va ser multitudinària, però si van participar entitats de la ciutat i les autoritats civils. Va faltar més megafonia a la Plaça d'Espanya i més rams de flors. El toc simpàtic de l'acte el va protagonitzar el grup de Danses Carrascal amb els populars passos de ball i castanyoles. Per fi l'enramada de les Festes de Moros i Cristians s'havia desmuntat i els operaris havien col·locat banderes blanques i blaves en relació a la Mare de Déu. Amb una decoració mariana i senzilla, la Verge dels Lliris va passar pel carrer Sant Nicolau entre aplaudiments. La banda de música va interpretar alegres pasdobles sentats com "Musical Apolo" en la vispera del dia gran. Indalecio Carbonell va ser el pregoner en un acte on també van participar els capitans i alferes de 2024.

La pujada al paratge natural de la Font Roja del passat 17 de setembre de 2023 va començar amb pluja, com l'any anterior. Però poc a poc el cel es va despejar i les filaes Muntanyesos i Aragonesos van poder repartir el seu herberet matutí. Els nombrosos romers i romeres custodiaven per davant i per darrere a la imatge peregrina de la Verge dels Lliris. Enguany s'han utilitzat menys autobusos per a que pujaren les persones majors interessades en seguir la missa de campanya i l'esmorzar. El sol estava present quan la Verge dels Lliris i Sant Felip van arribar al Santuari de la Font Roja acompanyada de xirimiters i tabaleters tocant la peça musical "El Sabater". La jornada va acabar feliçment i amb la mirada cap a la veïna localitat de Ibi que va patir unes plujoses Festes de Moros i Cristians fins al final.

Per altra part, l'Associació de Sant Jordi ha estat en boca de tots aquestes setmanes per les noves decisions que ha acordat la Junta Directiva de Juan José Olcina. El president del Casal va anunciar que el concurs d'Olleta del Mig Any canvia d'horari i es farà de matí. Per tant la proclamació de les filaes guanyadores es farà al migdia a la Glorieta. Però la novetat principal és que les Entraetes del dia 21 d'octubre s'avancen a les 18:00 i es celebraran de vesprada per a que puguen desfilar les 28 filaes fins la 1 de la nit. L'Associació de Sant Jordi ha demanat als festers i festeres complir amb els horaris de manera rigorosa. La proposta sorgida de la filà Benimerines ha sigut aprovada pels primers trons. La Presentació de càrrecs serà una setmana abans, el dissabte 14 d'octubre de 2023. També s'ha preparat una modificació de l'Ordenança Festera per a donar la possibilitat d'esquadres mixtes. Un fet impossible fins ara a les Festes d'Alcoi perquè per uniformitat no es permet mesclar els dissenys masculins i femenins. El Casal de Sant Jordi deixa l'opció de que cada filà decidisca si tindre un trage únic o 2 diferenciats per sexes. Una idea democràtica que es deixa a llibertat de les filaes, ja que es podrà fer esquadra mixta si el disseny de la filà és idèntic. La integració de les dones en Nostra Festa traspassa altra barrera, ja que el text encara no aprovat deixa la porta oberta a càrrecs femenins. Les dones podrien ser alférez en el futur, però s'especifica que el Mossèn Torregrosa i el Sant Jordiet han de ser representats per un home, tal i com marca el personatge històric. Per a que els càrrecs festers continuen tenint uns valors, també es tindrà en compte la idoneïtat del seu trage. Els càrrecs han de vestir de l'època de les disputes medievals entre moros i cristians, estant obligats a mantenir l'estil militar i l'estatus social de l'Edat Mitjana. L'Associació de Sant Jordi i les seues comissions busquen adaptar-se a les mentalitats del segle XXI, enfortir les relacions interpersonals en el marc de la integració, el respecte, la convivència de tothom i no tolerar cap tipus de segregació ni discriminació de gènere o identitat sexual.

La sexta edició de la Setmana Modernista d'Alcoi es consolida com un homenatge a Virginia Soler, la primera dona inscrita als estudis de Medicina d'Alacant i Barcelona i que va exercir la seua vida laboral a Alcoi. L'Associació de Sant Jordi ha participat organitzant la projecció la pel·lícula de les Festes de Moros i Cristians 1923, ja que aquest any es compleix el centenari desde que Armand Guerra gravara la Trilogia Festera Alcoyana per primera volta. Les exposicions, conferències, balls, teatre i tallers han continuat tota la setmana i ara arriben els dies grans de la Fira Modernista. GUIÓ D'ACTES:

DIVENDRES, 22 DE SETEMBRE=
·19:00- Pregó a la plaça d'Espanya i danses tradicionals.
·20:00- Cercavila modernista popular fins a la plaça Ferràndiz i Carbonell.
·20:30- Vals modernista, a la plaça Ferràndiz i Carbonell.

DISSABTE, 23 DE SETEMBRE=
·10:00 a 13:30- Escenificació a la Plaça d'Espanya d'un mercat de finals del segle XIX amb oficis de l'època.
·10:00 a 20:30- Visita guiada "Dansa i modernisme. L'expressió d'un món interior", al Conservatori de Música i Dansa Casa de Escaló.
·10:30 a 14:00 i 17:00 a 21:00- VI Fira Modernista d'Alcoi al parc de la Glorieta. La comitiva popular inaugurarà la Fira Modernista junt als xirimiters i tabaleters del grup La Cordeta.
·11:00- 150 aniversari de la Creu Roja d'Alcoi amb la participació de bombers maniobrant contra incendis, jocs populars, i enfermeres ballant masurques. 
·12:00- Manifestació popular contra els Consums, recorregut des de la Plaça de Ramon i Cajal fins a la Plaça d'Espanya.
·14:00- Picnic modernista, al Passeig de Cervantes.
·17:00- Balls populars com polques, vals i masurques organitzat pel Grup de Danses Carrascal a la Glorieta.
·17:30 a 20:30- Jocs infantils modernistes al carrer Sant Llorenç.
·18:00- Recreació de la col·locació de la primera pedra de l'Escola Industrial, 
·18:30- Representació d'un teatre del Grup de Danses Sant Jordi: "Que em passa doctora? La malaltia de l'amor" a la plaça d'Espanya.
·19:00- Interpretació musical d'havaneres al Templet de la Glorieta. És un gènere musical que van portar a la ciutat els soldats militars que tornaven de la Guerra de Cuba. 
·19:30- Declamació de textos modernistes per part del Grup de Teatre dels Salesians acompanyats de xirimiters. 
·20:00- Cabaret modernista al Teatre Calderón i amb un espectacle coreogràfic de Sol Picó.

DIUMENGE, 24 DE SETEMBRE=
·10:00- Xocolatada solidària a la plaça Ramon i Cajal.
·10:30 a 14:00- VI Fira Modernisa d'Alcoi  al parc de la Glorieta.
·11:00 a 13:00- Ruta guiada temàtica al Cementeri d'Alcoi.
·12:30- Representació teatral del conte de Nadal "Tito Titot" ambientat en Alcoi a principis de 1900.
·12:30- Balls modernistes a la Plaça de Ramón i Cajal.
·13:00- Recreació d'un duel a pistola, al Templet de la Glorieta.
·13:00- Presentació teatralitzada del llibre de misteri "La cambra secreta" d'Emili Agulló al Hotel Reconquista.

viernes, 15 de septiembre de 2023

CARTELLS FESTES IBI

 Les Festes de Ibi estan en ple apogeu i salvant-se d'un temporal de pluja forta. En aquest divendres 15 de setembre sols s'ha suspès la Diana, i fins hi tot ha sorgit el sol per a l'Entrada Cristiana. Però el final de l'Entrada Mora ha tingut que ser suspesa per una tempesta torrencial. La tristesa formarà part de les Festes de Moros i Cristians 2023 degut a la mort del capità moro uns mesos abans. Per tant la filà Beduïns li farà un gran homenatge al seu líder absent. El capità cristià és de la filà Guerreros i està tan il·lusionat com les abanderades. Beduïns, Pirates, Argelianos, Chumberos, Tuaregs, Mudéjares, Almoràvides, Guerreros, Contrabandistes, Maseros, Templaris, Cides, Mozàrabes i Almogàvars li dediquen les seues desfilades a la Mare de Déu dels Desamparats. Una patrona amb molta devoció en la població dels gelats i els joguets i això es veu reflectit en els Cartells de Festes de Ibi. Fem una recopilació de totes les obres gràfiques que han anunciat les Festes de Moros i Cristians desde 2023 a 1980. A DISFRUTAR!

 Cartell Festes Ibi 2023
Cartell Festes Ibi 2022
Cartell Festes Ibi 2021
Cartell Festes Ibi 2020
Cartell Festes Ibi 2019
Cartell Festes Ibi 2018
Cartell Festes Ibi 2017
Cartell Festes Ibi 2016
Cartell Festes Ibi 2015
Cartell Festes Ibi 2014
Cartell Festes Ibi 2013
Cartell Festes Ibi 2012
Cartell Festes Ibi 2011
Cartell Festes Ibi 2010
Cartell Festes Ibi 2009
Cartell Festes Ibi 2008
Cartell Festes Ibi 2007
Cartell Festes Ibi 2006
Cartell Festes Ibi 2005
Cartell Festes Ibi 2004
Cartell Festes Ibi 2003
Cartell Festes Ibi 2002
Cartell Festes Ibi 2001
Cartell Festes Ibi 2000
Cartell Festes Ibi 1999
Cartell Festes Ibi 1998
Cartell Festes Ibi 1997
Cartell Festes Ibi 1996
Cartell Festes Ibi 1995
Cartell Festes Ibi 1994
Cartell Festes Ibi 1993
Cartell Festes Ibi 1992
Cartell Festes Ibi 1991
Cartell Festes Ibi 1990
Cartell Festes Ibi 1989
Cartell Festes Ibi 1988
Cartell Festes Ibi 1987
Cartell Festes Ibi 1986
Cartell Festes Ibi 1985
Cartell Festes Ibi 1984
Cartell Festes Ibi 1983
Cartell Festes Ibi 1982
Cartell Festes Ibi 1981
Cartell Festes Ibi 1980