jueves, 25 de octubre de 2018

MARXES CRISTIANES FILÀ CRUZADOS

La filà Cruzados està ambientada en les Croades de Terra Santa. Sent així és lògic que la seua música siga d'estil medieval i les marxes cristianes recreen l'ambient bèl·lic de la Guerra Santa contra l'Islam. La filà Cruzados acostuma a traure boatos llargs i intensos als seus càrrecs. En cap d'ells ha faltat la música de percussió, sobretot en les 2 últimes alferecies de 1992 i 2006. Veuerem si segueixen aquesta línia en la pròxima alferecia cristiana de 2010. Haurem d'esperar encara bastant així que mentre recordem les marxes cristianes dels boatos de la filà Cruzados. Les esquadres de negres també han desfilat sempre amb marxes cristianes molt variades, destacant que a les esquadres d'enmig sempre han estrenat obres noves de gran qualitat.

"ALS CREUATS" és la marxa cristiana que tots els anys acompanya a l'esquadra oficial de la filà Cruzados d'Alcoi. L'obra de Joan Enric Canet Todolí s'ha fet imprescindible per als festers i identifica al 100% la seua baixada pels carrers del centre de la ciutat. Una marxa cristiana molt harmònica i alegre que els permet marcar el pas a un ritme ràpid. En un principi anava a anomenar-se "Heràldica", però el compositor va decidir canviar-la per un títol més evident. La melodia principal de "Als Creuats" és com un crit de festa que anima a disfrutar de les Entrades. Joan Enric Canet Todolí va dedicar "Als Creuats" a la pròpia filà en 1986. Els encarregats d'estrenar-la van ser els membres de l'esquadra d'enmig cristiana d'aquell any.


"SALMO" és la segona marxa cristiana de la història. Al igual que la primera, es tracta d'una obra de l'alcoyà Amando Blanquer Ponsoda. "Salmo" agafa influències de "Aleluya", però és més religiosa i sacramental. Tal volta per això s'adequava molt al boato de l'alférez cristià 1992. "Salmo" va sonar en la part dels monjos gregorians del boato de la filà Cruzados. "Salmo" s'havia composat 30 anys abans i està dedicada al fester Adrián Espí Valdés. Per això la filà Navarros va estrenar "Salmo" en la capitania cristiana de 1962.

"PICADILLY CIRCUS" sols ha sonat en Alcoi en una ocasió. A pesar de ser la marxa cristiana més famosa del contestà José Vicente Egea, els alcoyans no li tenen massa estima a aquesta peça musical. Per primera i única volta va sonar als carrers d'Alcoi en l'alferecia de la filà Cruzados 1992. Javier Vicedo Manzano va desfilar junt a la seua filla com a alférez cristià i va escollir "Picadilly Circus" per a innovar. I és que "Picadilly Circus" és una marxa cristiana molt atrevida i original que va sorprendre als crítics i festers als anys 90. El seu ritme marcat i la seua sonoritat trencaven amb totes les marxes cristianes anteriors. José Vicente Egea Insa va començar a composar l'obra al parc i la plaça Picadilly Circus de Londres i per això li va posar aquest títol en anglès. La inspiració li va vindre al escoltar un músic de carrer tocant la flauta. "Picadilly Circus" marca l'evolució del subgènere i va crear debat entre els seus defensors i altres festers que no poden ni escoltar-la. És una marxa cristiana que és apreciada i odiada a parts iguals. Costa fer el cabo amb la seua melodia, per això en Alcoi mai ha sigut de les preferides dels festers. En canvi en pobles com Cocentaina, Muro o Ibi s'escolta constantment. Curiosament va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi com a reconeixement a un treball compositiu tan interessant i grandiós. José Vicente Egea va introduir fragments de jazz i música americana en "Picadilly Circus" i això va influenciar obres posteriors de l'autor com "Marfil".

"L'AMBAIXADOR CRISTIÀ" va ser la marxa cristiana amb la que va desfilar l'esquadra de negres de la filà Cruzados. Si l'alférez cristià 1992 va arriscar amb l'elecció de la marxa cristiana "Picadilly Circus", l'esquadra de negres va ser més tradicional. En 1992 "L'ambaixador cristià" ja es considerava un clàssic de la música festera, i tan sols tenia 10 anys. L'obra de Rafael Mullor Grau es va estrenar en l'alferecia cristiana 1982 de la filà Asturianos. És la marxa cristiana per excel·lència de les Festes d'Alcoi, sobretot per estar dedicada als ambaixadors i per guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi en 1982. També en 1993 "L'ambaixador cristià va desfilar per a l'esquadra de negres del capità cristià de la filà Cruzados. 

"OH FORTUNA" forma part de l'òpera "Carmina Burana" de Carl Orff. Aquesta escena musical de l'obra de 1936 va acompanyar al capità cristià 1993 de la filà Cruzados: Javier Vicedo Manzano. No es tracta d'una obra per a les Festes de Moros i Cristians, però en varies ocasions "Oh fortuna" ha sonat per a càrrecs alcoyans. El nom fa referència a la sort que roda, fent al·lusió a la deessa Fortuna de l'època romana. La seua lletra en llatí no es va cantar en l'Entrada Cristiana 1993 ja que no hi havia coral però es tradueix així:
"Oh Fortuna, como la luna variable de estado, siempre creces o decreces; ¡Qué vida tan detestable! ahora oprime después alivia como un juego, a la pobreza y al poder lo derritió como al hielo. 
Suerte monstruosa y vacía, tu rueda gira, perverso, la salud es vana siempre se difumina, sombrío y velado también a mí me mortificas; ahora en el juego llevo mi espalda desnuda por tu villanía. 
 La Suerte en la salud y en la virtud está contra mí, me empuja y me lastra, siempre esclavizado. En esta hora, sin tardanza, toca las cuerdas vibrantes, porque la Suerte derriba al fuerte, llorad todos conmigo."

"ALELUYA" és una de les marxes cristianes més importants de la història de les Festes. Principalment perquè va ser la primera de totes, però també per la seua qualitat indiscutible. Amando Blanquer Ponsoda es va convertir en l'inventor d'un subgènere dins de la música festera. Als anys 50 els festers alcoyans ja notaven una falta de música pròpia. Desde 1907 els moros podien desfilar amb marxes mores mentre que els cristians continuaven utilitzant pasdobles dianers i obres de música militars sense cap referència medieval. Amando Blanquer va composar una obra ambientada en les esglésies, com una peça musical religiosa però amb un marcat ritme de desfilada. Aquella necessitat dels cristians es va fer realitat en la plujosa Entrada Cristiana de 1958. La Banda Primitiva d'Alcoi va estrenar "Aleluya" per a l'esquadra de negres de la filà Vascos, en el seu any d'alferecia cristiana. Segons Amando Blanquer "Aleluya" reflexa dinamisme, solemnitat, llum i alegria però és veritat que amb el pas del temps "Aleluya" s'ha convertit en una marxa cristiana més per a càrrec que per a la baixada d'una esquadra. En el cas de 1993 "Aleluya" va acompanyar a la favorita, la rodella i les dames de la filà Cruzados. "Aleluya" va sonar en la capitania cristiana 1993 junt a altres melodies medievals per al ballet d'Ana Calvo i els bufons.

"SUPERMAN" és la melodia principal de la banda sonora de la pel·lícula de Hollywood. John Williams va escriure la partitura en 1978 per a donar-li personalitat a "Superman", el superheroi de capa roja. Òbviament la música d'Estats Units del segle XX no encaixa en una recreació d'una batalla de 1276. Per això va xocar tant al sentir-se la coneguda melodia de "Superman" a l'Entrada Cristiana 1993. El fet ha passat a la història d'Alcoi i es tracta d'un dels debats més recordats de les Festes d'Alcoi. El cas "Superman" va ser abordat per l'Associació de Sant Jordi com una ofensa a les tradicions. Es va criticar la necessitat de protagonisme dels integrants del boato que van desfilar amb "Superman", entre ells l'empresari Lionel Grau. La polèmica va transcendir i va deslluir la capitania cristiana de la filà Cruzados. "Superman" va sonar específicament a la part del seguici dedicada a les justes de l'època, on apareixien uns cavallers preparats per a lluitar en un torneig medieval. Amb el pas del temps el succés continua sent recordat, en part gràcies a les bromes de l'humorista Xavi Castillo. Hi ha la creença popular de que Lionel Grau va desfilar com a capità moro 1998 amb "Superman", però realment va passar al boato del capità cristià 1993. També es va qüestionar molt la utilització d'un òrgan electrònic per part de la banda del Campello. Mai més s'ha tornat a escoltar "Superman" a les Festes d'Alcoi degut a tots els comentaris negatius que va rebre, però si es continua utilitzant altres bandes sonores americanes per a adaptar-les a marxa cristiana.

"BLAU I NEGRE" és una estrena musical per a la filà Cruzados d'Alcoi. Àngel Esteve va composar la marxa cristiana per al "Mig 2000 Creuats" que és altra forma d'anomenar la triomfal obra. L'esquadra d'enmig de la filà Cruzados va patir les conseqüències de la pluja en l'Entrada Cristiana de l'any 2000, però els espectadors van aplaudir amb força al disseny de José Moiña. L'apartat musical va ser molt comentat, encara que "Blau i negre" no s'ha tornat a escoltar a Alcoi. Estaria bé que la pròpia filà Cruzados recuperara aquesta marxa cristiana als propers anys de càrrec, ja que és de bona qualitat. Àngel Esteve li va posar per títol "Blau i negre" a la marxa cristiana perquè eren dos colors presents a l'esquadra d'enmig de la filà Cruzados.
"PERE L'ERMITÀ" és una obra de Bene Ripoll, molt vinculat al grup Castell Vermell d'Ibi i al ballet de Virginia Bolufer. Precisament "Pere l'ermità" es va estrenar al
ballet "La creu" de l'alferecia cristiana 2006 de la filà Cruzados. Les ballarines mostraven la creu dels templaris unint mocadors de color roig. Benedictor Ripoll Belda va fer una melodia misteriosa per a "Pere l'ermità". El so de les xirimites narren la història d'un monjo que vivia refugiat al seu monestir i sols va deixar de resar per a defendre la seua fe contra els invasors musulmans en la Guerra Santa. Anteriorment al boato de l'alférez cristià, els grups de percussió tocaven tambors per a representar les lluites entre els dos bàndols que volien ser amos de Jerusalem.

"L'ALTET DELS CANONS" és una de les marxes cristianes més festives de José Rafael Pascual Vilaplana. El murer li va dedicar l'obra al capità cristià 1989 de la filà Contrabandistes de Muro. La caseta de Rafael Colomer es troba en una part de la muntanya de Muro que s'anomena l'altet dels canons". En la Guerra d'Independència contra Napoleó "l'altet dels canons" va ser l'únic lloc del Port d'Albaida on es va permetre posar canons. La guerra contra els francesos va durar de 1808 a 1814 però aquest moment històric no té cap relació amb la marxa cristiana ni amb el capità dels Contrabandistes Rafael Colomer, el qual no va poder fer el càrrec per culpa del servici militar. "L'altet dels canons" es va convertir en una melodia popular i en 2006 va sonar a l'alferecia cristiana de la filà Cruzados. La coreògrafa Carmina Nadal va ballar amb aquesta marxa cristiana tan alegre creant un conjunt molt colorista.

"MUJERES DE ANTIOQUÍA" va ser una de les estrenes de l'alferecia cristiana 2006 de la filà Cruzados. L'autor de l'obra, Gori Casasempere, es va inspirar en les donzelles de la ciutat d'Antioquía, una regió mediterrània de Turquia. En 1098 Antioquía va ser conquerida pels templaris en la Primera Croada. Aquest fet històric va estar representat pel ballet de Dori Lloret, anomenat "Costureres i guerreres". Tant la música com la coreografia estaven dividits en 2 parts molt diferents. Va cridar l'atenció el so d'uns flautins provinents del Conservatori de València.

"OBERTURA DE BEN HUR" és una de les marxes cristianes més espectaculars i poc escoltades de les Festes de Moros i Cristians. Com el títol indica, es tracta del principi de la banda sonora de la pel·lícula "Ben Hur", una gran producció de Hollywood en 1959. L'alcoyà Gregorio Casasempere Gisbert, el mestre Gori, va fer una adaptació per a marxa cristiana de l'obra de Miklós Rozsà (1907-1995). "Obertura de Ben Hur" va sonar a Alcoi per primera volta a l'any 2000. En 2006 va acompanyar a la favorita i les dames de l'alférez cristià. Una música molt adequada per a l'ambientació guerrera del boato de la filà Cruzados.

"GRÀCIES CREUATS" va ser la marxa cristiana principal de l'alferecia cristiana 2006 de la filà Cruzados. El mestre Gregorio Casasempere Gisbert li va dedicar la seua nova obra a Miguel Seguí Soriano, alférez cristià 2006. En un principi la marxa cristiana s'anava a anomenar "In Jerusalem", però a causa dels esdeveniments, problemes i acusacions prèvies a abril que va rebre el càrrec al final es va decidir canviar el títol. "Gràcies Creuats" és una forma explícita d'agrair el suport i ànims que va rebre l'alférez cristià en els moments més durs, quan la polèmica més va afectar a Miguel Seguí. Siga com siga, en el migdia del dia 22 d'abril de 2006 l'alferecia cristiana de la filà Cruzados va ser tot un èxit. L'apartat musical va contribuir a que el boato de la filà Cruzados fora tan alabat. Gori Casasempere va incloure cants corals i crits de guerra en "Gràcies creuats". Per mitjà de les notes musicals es narrava la conquesta de Jerusalem en les Croades. Per això la marxa cristiana té una part molt guerrera i agressiva i altra de celebració on la melodia és més ceremonial.
 

"ARALK" és una marxa cristiana de Francisco Valor molt recordada. Està dedicada a Clara, l'abanderada de la filà Mozàrabes de Ibi en 2003. Per això el títol de la marxa cristiana és el seu nom escrit al revés i canviant la "c" per la lletra "k". En 2006 "Aralk" era un de les marxes cristianes de moda i a Alcoi va sonar més d'una volta. Una marxa cristiana tan guerrera i emotiva quedava perfecta per a tancar l'alferecia cristiana de la filà Cruzados. Així que aquesta marxa cristiana del contestà Francisco Valor va marcar el pas de la fantasmagòrica esquadra de negres de la filà Cruzados.

"TEMPLARIOS DE CARAVACA" és una marxa cristiana de Ignacio Sánchez Navarro. A pesar de ser una obra prou coneguda, en Alcoi sols ha sonat una volta. Va ser la marxa cristiana del capità cristià 2007 de la filà Cruzados. Antulio Moltó Femenia va escollir aquesta marxa cristiana perquè descrivia molt bé l'estil noble del seu trage i la temàtica de templaris que tenia el boato. En l'any 2000 "Templarios de Caravaca" es va estrenar en la localitat murciana. Ignacio Sánchez Navarro va dedicar la marxa cristiana a la Ordre del Temple de Caravaca de la Cruz. Els seus fundadors van promoure les Festes de Moros i Cristians en l'any 1959.

"CREU DAURÀ" va sonar en la capitania cristiana 2007 en la seua versió per a xirimites. La famosa marxa cristiana de Francisco Valor Llorens es va consagrar en l'Entrada Cristiana de 2007 com la peça musical més escoltada de la dècada. En 2002 l'autor va dedicar "Creu daurà" a la filà Cruzados de Cocentaina pels seus 50 anys eixint a festes. La filà Cruzados d'Alcoi també va voler utilitzar aquesta marxa cristiana als seus anys de càrrec. El ballet d'Ana Botella dansava entre els jardins d'un palau amb la fantàstica melodia de "Creu daurà".

"BENATAIRE" és altra marxa cristiana de Francisco Valor. Sense tindre el mateix èxit de "Creu daurà", "Benataire" també es va escoltar molt a les Festes de Moros i Cristians. Va acompanyar a la favorita del capità cristià 2007 de la filà Cruzados. "Benataire" és el malnom del capità cristià 2005 de la filà Pirates de Muro, Ximo Segura Requena.. El boato de la filà Cruzados en 2007 va tindre molta presència de la percussió gràcies a nombrosos grups de dones i mixtes. 

"SALADÍ EXULTANT" va ser una estrena musical de Bene Ripoll Belda per al boato de la filà Cruzados. La capitania cristiana 2007 va tindre una part àrab dins del boato i en ella es va poder veure com alguns sarraïns canviaven de religió i traïcionaven al seu bàndol. Saladí va ser un sultà d'Egipte i Siria que va conquerir Jerusalem i va provocar la Tercera Croada. Aquesta guerra santa es recorda pels reis d'Europa i en especial la intervenció de Ricard cor de lleó en 1190. El títol de "Saladí exultant" fa referència al moment en que Salah ad-Din Yusuf està pletòric per tindre en les seues mans la terra santa. "Saladí exultant" té una melodia àrab i acaba amb una explosió de ritme cristià, tal i com passava en el ballet de "La conversió del Yussuf". Virginia Bolufer va representar per mitjà de les ballarines com al principi eren odalisques àrabs i desprès es convertien al cristianisme. A meitat de l'obra musical de Benedicto Ripoll les ballarines es llevaven el vel taronja i deixaven veure una túnica roja d'estil cristià.

"LA VALLDIGNA" és una obra de Xavier Richart per a xirimites. La melodia sembla extreta de la música antiga de l'Edat Mitjana, però "La Valldigna" és va estrenar en 2006. La marxa cristiana està dedicada a la comarca valenciana de la Valldigna, d'on és la família de l'autor. Inclou alguns municipis de La Safor i està rodejada de muntanyes. En la capitania cristiana 2007 "La Valldigna" va acompanyar al grup de botafumeiros i les abanderades de Damasc que integraven el boato.

"NIT DE BRUIXES" era totalment perfecta per al ballet de Carmina Nadal a la capitania cristiana 2007 de la filà Cruzados. Es representava un roure mil·lenari que robava l'ànima als cavallers cristians que descansaven al seu tronc. Va ser el ballet més aplaudit del boato i el càrrec d'Antulio Moltó es recordar sobretot per aquest espectacular ballet. "Nit de bruixes" forma part d'una suite de danses d'Antonio de la Asunción escrita a la dècada dels 2000. L'obra conta la llegenda d'unes bruixes que fan encanteris amagades als boscos. Per això les 3 parts de la suite són "Al caure la nit", "Sortilegi" i "Akelarre".

"BISCAÏNS D'ONIL" està dedicada a la filà d'Onil i va ser estrenada allí a l'any 2001. Posteriorment els esquadrers de la filà Cruzados d'Alcoi li van encarregar una nova versió a l'autor. Miguel Àngel Más Mataix va acceptar gustosament per a fer més coneguda la marxa cristiana. I en 2007 "Biscaïns d'Onil" es va reestrenar amb una versió millorada en la que s'escoltaven cants gregorians. L'esquadra de negres de la capitania cristiana de la filà Cruzados va incloure un xicotet cor femení per a cridar les paraules de victòria que s'havien afegit a "Biscaïns d'Onil". Gràcies a la filà Cruzados d'Alcoi i l'art del músic Miguel Àngel Más Mataix la marxa cristiana va rebre un reconeixement que en 2001 no va tindre. L'adaptació per a esquadra ha tingut més èxit que la marxa cristiana original.

"CRISTI DE TEMPLO" és la marxa cristiana que es va composar per a l'esquadra d'enmig de la filà Cruzados en 2014. També és una obra del compositor de La Cañada Miguel Àngel Más Mataix. El títol "Cristi de templo" guarda relació amb l'argument de l'esquadra d'enmig: Els templaris que custodiaven el Sant Grial. Era la copa de la que va beure Jesucrist a l'últim sopar i que, segons conta la llegenda, convertia en immortal a qui bevia del Sant Grial. L'ordre dels Templaris té molta relació amb la Guerra Santa i per tant amb la filà Cruzados d'Alcoi.

"MARXA DELS CREUATS" és una obra de l'alcoyà José Maria Valls. El títol deixa clar que està pensada per a la filà Cruzados, però en aquest cas els d'Ontinyent. Es va estrenar en 1989 i va tindre un relatiu èxit. A Alcoi s'escolta poc, però no sona a la típica marxa cristiana dels anys 80 i podria recuperar-se pròximament...

2 comentarios:

  1. Impresionante toda la página y todos los detalles. Enhorabuena muchas gracias de un Cruzado. CHURRET.

    ResponderEliminar
  2. Molt be documentats, enhorabona de un creuat. Cacau

    ResponderEliminar