"BONUS CHRISTIANUS" és la marxa cristiana que desde 1994 ha acompanyat a l'esquadra de blancs de la filà Alcodianos. Per aquest motiu s'ha convertit en la peça musical més unida a la filà Alcodianos. "Bonus Christianus" és una de les marxes cristianes més antigues, però va ser tan innovadora que continua sonant actual i no ha passat de moda. José Maria Ferrero Pastor li la va dedicar a l'ontinyentí Antonio Cambra. Va ser el president de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia de 1961 a 1963. Per agrair-li la dedicació festera, José Maria Ferrero va composar "Bonus Christianus" en 1966. El significat és "Bon cristià" referint-se a Antonio Cambra, però quedava més èpic en llatí, la llengua mare que s'utilitzava molt en l'Edat Mitjana. La originalitat de la marxa cristiana ja s'aprecia en el seu inici amb trompes alpines. "Bonus Christianus" trencava amb les anteriors marxes cristianes d'Amando Blanquer. "Aleluya" o "Salmo" eren més pausades i religioses mentre que "Bonus Christianus" és festiva, intensa i amb un fort alegre i vibrant. "Bonus Christianus" va revolucionar el subgènere de les marxes cristianes i la producció de obres musicals es va disparar als anys 70. La filà Alcodianos li té molta estima a aquesta marxa cristiana, encara que no siga d'autor alcoyà.
"APÒSTOL POETA" és una marxa cristiana estrenada en les Festes d'Ontinyent de 1978. Està dedicada a Rafael el pregoner, volgut per ser un poeta molt fester i un gran devot del Santíssim Crist de l'Agonia. El músic José Maria Ferrero Pastor es va inspirar en un dia de caça a l'Edat Mitjana per a composar "Apòstol poeta". Va ser una de les marxes cristianes més interpretades als anys 80 i una mostra d'açò és que la filà Alcodianos va escollir "Apòstol poeta" per a la seua esquadra d'enmig de 1987.
"MASCARADA" és una estrena musical de l'alferecia cristiana 1993 de la filà Alcodianos. Àngel Lluís Ferrando va composar una divertida peça musical per al ballet de Carmina Nadal en la seua primera coreografia festera. La melodia graciosa recordava al Carnestoltes venecià i per això el títol és "Mascarada". Destaca l'utilització de cascavells, xirimites, trombons, tambors i altres instruments estranys que van animar al públic de l'Entrada Cristiana 1993. "Mascarada" s'ambientava en la història de Sant Jordi i el drac per a salvar a la princesa Margarita. La lluita entre el bé i el mal es veia representat per les ballarines amb màscares negres i blanques. "Mascarada" s'ha escoltat molt poc al carrer però en la seua estrena a Alcoi va sorprendre gratament. Té parts molts ceremonials i medievals, mentre que altres són ràpides i estridents.
"L'AMBAIXADOR CRISTIÀ" va ser la marxa cristiana amb la que va desfilar l'alférez cristià 1993 de la filà Alcodianos. Jordi Seguí i els seus cavallers van sorprendre amb una de les posades en escena més guerreres i metàl·liques que es recorden. I un espectacle tan bèl·lic i poderós sols podria tindre com a fons musical una marxa cristiana igual de guerrera. És el cas de l'obra maestra de Rafael Mullor Grau. Desde l'estrena per part de l'alférez cristià de la filà Asturianos en 1982, "L'ambaixador cristià" no ha parat de sonar en cada Entrada Cristiana d'Alcoi repetitívament. És l'obra que més toquen les bandes de música any rere any i encara no ha cansat als festers ni als espectadors. Un clàssic dedicat al personatge que declama les Ambaixades cada 24 d'abril. En 1982 "L'ambaixador cristià" es va endur el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi.
"EL BARRANC DEL SINC" és la marxa cristiana que va acompanyar a la favorita i els rodelles de l'alférez cristià 1993 de la filà Alcodianos. Rafael Mullor Grau va dedicar aquesta fantàstica marxa cristiana als seus pares amb motiu de les seues bodes de plata. Celebraven els seus 25 anys casats en 1985 i al carrer va sonar per primera volta amb la filà Gusmans. Segons l'autor era imprescindible que el símbol muntanyós d'Alcoi tinguera una marxa cristiana dedicada. El Barranc del Sinc i la seua impressionant silueta forma part de la Serra Mariola.
"ALS CRISTIANS" és una marxa cristiana 100% alcoyana que manté l'essència d'una Entrada Cristians. José Maria Valls li la va dedicar a les 14 filaes cristianes d'Alcoi, sense mostrar cap preferència per ninguna i titulant la seua obra com "Als cristians" per a incloure'ls a tots. Es va estrenar al carrer a l'Entrada Cristiana d'Alcoi de 1976, quan ja havia guanyat el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi en 1975. En 1993 "Als cristians" va sonar per a l'esquadra de negres de l'alférez cristià de la filà Alcodianos.
"REMUGA CAPITÀ 1994" és la peça musical que més va transcendir de totes les escrites per a la capitania cristiana 1994 de la filà Alcodianos. Àngel Lluís Ferrando va composar per al boato música d'estil medieval que va quedar molt bé al carrer. Eren per ordre cronològic "Nanos i gegants", "L'entrà del capità cristià 1994", "Remuga capità 1994", "Eques", "Titellam" i "Aixadelles". Les més reconegudes són "Titellam" i "Remuga capità 1994", la qual va acompanyar a la carrossa dels cavallers. L'esquadra de negres va desfilar amb un pasdoble sentat i l'esquadra de blancs amb "Bonus Christianus" per primera volta. En 1994 Àngel Lluís Ferrando també va composar música per a la filà Aragonesos. A l'alferecia cristiana es va estrenar "Preludi", "Auca" i "Postludi". Un any molt productiu en la carrera del músic alcoyà. Remuga és el malnom de Vicente Gisbert Torregrosa, capità cristià 1994 de la filà Alcodianos.
"CID" és la famosa marxa cristiana que va marcar el pas de l'esquadra d'enmig de la filà Alcodianos en 2001. Pedro Joaquim Francés, músic de Beneixama va composar "Cid" en 1995. El títol es refereix a Rodrigo Díaz de Vivar, l'heroi castellà del segle XI. El Campejador és el protagonista de la història del "Cantar del Mío Cid", que narra les aventures del senyor de Burgos. En 3 parts es conta el desterrament del Cid i les conquestes per a que siga perdonat pel rei. Desprès les bodes de les filles del Cid amb els infants de Carrió. La humillació dels infants per l'aparició d'un lleó fa que tramen una venjança i maltracten a les seues dones. Les filles del Cid queden abandonades i nugades a uns roures. Amb el Cid deshonrat comença l'afrenta de Corpes i el robust heroi medieval venç als infants de Carrió en una lluita amb la seua espasa Tizona. L'argument acaba amb el projecte de boda de les filles Elvira i Sol amb els prínceps de Navarra. "Cid" no sols va acompanyar a una esquadra de negres de la filà Alcodianos, sinó que en 2010 també va ser la marxa cristiana de l'esquadra commemorativa dels 50 anys.
"ZAPHIRUS" es va estrenar en l'alferecia cristiana 2007. La filà Alcodianos va apostar per estrenar tota la música del seu boato i va triomfar totalment. La majoria de marxes cristianes d'aquell càrrec s'han convertit en èxits de la música festera. Entre ells està "Zaphirus" de Francisco Valor Llorens. El contestà li va posar aquest títol a la marxa cristiana per la pedra preciosa dels safirs. I és que "Zaphirus" està dedicada a Anabel Pérez Rico. La favorita de l'alférez cristià té uns brillants ulls blaus com els safirs. Els alcoyans esperaven amb emoció l'estrena de "Zaphirus" perquè va ser la segona marxa cristiana de la història en incorporar una coral. El precedent era "Tempora Belli" 2 anys abans, però per a "Zaphirus" no es va experimentar amb cants gregorians i es van decantar per una coral de veus femenines. La va tocar expressament la Banda de Penàguila per a la favorita i les dames al migdia del 22 d'abril de 2007, quan començava a ploure un poc. "Zaphirus" va rebre una valoració més positiva que "Tempora Belli", a pesar de ser menys ambiciosa i seguir la línia d'èxits anteriors de l'autor com "Creu daurà" o "Aralk". Desde "Zaphirus" el número de marxes cristianes amb parts cantades va augmentar considerablement.
"SAGITTARIE" és una peça musical de Saül Gómez Soler. La junta directiva de la filà Alcodianos tenia un compromís amb la música festera i va encarregar obres noves per a l'alferecia cristiana de 2007. Van confiar en els compositors més prestigiosos del moment: Francisco Valor i Saül Gómez que continuen mantenint el seu estatus. "Sagittarie" és una adaptació per a ballet de la marxa cristiana principal del càrrec: "Signum". Va ser estrenat pel ballet dels coloms de Carmina Nadal. Les plomes blanques de les ales es movien al ritme ràpid de "Sagittarie". Les xirimites i la percussió dels metalls predominen en l'obra, que té la mateixa estructura i algunes melodies en comú amb "Signum".
"SIGNUM" és la marxa cristiana amb la que va desfilar Ricardo Pons Sala, l'alférez cristià 2007 de la filà Alcodianos. La seua afició per la xirimita i la música festera es van veure reflectits en com va mimar tot l'apartat musical de la seua alferecia cristiana. L'ontinyentí Saül Gómez li va composar "Signum", tota una demostració de força per a afrontar una batalla. Les notes de "Signum" transmeten poder, calma i intel·ligència. La marxa cristiana puja en intensitat fins arribar a un fort ple d'emoció i mescla d'instruments. "Signum" forma una mateixa unitat temàtica amb l'anteriorment mencionada "Sagittarie". De fet les 2 obres musicals de Saül Gómez van sonar seguides en el transcurs de l'Entrada Cristiana d'Alcoi. "Signum" es tradueix del llatí com "senyal", "símbol" o "ensenya" en referència a les heràldiques i banderes que utilitzaven les famílies dels nobles en l'Edat Mitjana.
"DRAPS BRUTS" està formada per 2 parts de temàtica medieval i costumista. La primera té una melodia més pausada i quotidiana mentre que la segona té un ritme veloç i transmet nerviosisme pel so agut de les xirimites. Francisco Valor va escriure la partitura de "Draps bruts" pensant en un llavador on les dones anaven a rentar la roba a ma. La inspiració li va vindre en el llavador de Sant Vicent i per això al boato de l'alférez cristià 2007 apareixien escenes de llocs d'Alcoi. El contestà Francisco Valor es va involucrar en la creació de la música per al boato de la filà Alcodianos i "Draps bruts" va ser una de les estrenes més aclamades. El ballet de Carmina Nadal va dansar amb "Draps bruts" mentre teatralitzava l'encontre de les llavadores per a xafardejar entre sabó, aigua i els draps bruts. La última part de l'alferecia cristiana va ser molt colorista i simpàtica, a pesar d'estar acompanyada de la pluja.
"PENYALBA" és una peça musical de Xavier Richart que moltes colles de xirimiters havien tocat desde la seua composició en 1996. L'esquadra de negres de la filà Alcodianos li va demanar a Francisco Valor Llorens que l'adaptara a un ritme més lent per a poder desfilar amb "Penyalba". Per la implicació que Francisco Valor tenia amb la música de l'alferecia cristiana va acceptar. L'arranjament de "Penyalba" a marxa cristiana versió 2007 va formar una amistat entre el compositor, Ricardo Pons i els membres de l'esquadra de negres de l'alférez cristià. "Penyalba" és un cim situat en Simat de la Valldigna, un municipi de la comarca de "La Safor", encara que Xavier Richart va nàixer en Algemesí. A partir de les notes de "Penyalba" es va crear "La Penya de l'Alba", marxa cristiana que va tancar l'alferecia cristiana 2007 de la filà Alcodianos.
"EL DIMONI MORO" és una peça musical per a xirimites composada en 2008. Àngel Lluís Ferrando va llegir la història de "Cruïlla de cors" i es va comprometre en posar-li banda sonora al conte de Sigfrid i Yazid. La vida dels dos germans es contava als boatos de les capitanies d'Alcoi de 2008. Una de les parts de l'argument de la filà Alcodianos era com els cristians li feien creure al xiquet Sigfrid que els moros eren dimonis, persones malvades amb banyes. En la imaginació del protagonista de "Cruïlla de cors" apareixien personatges monstruosos que es feien realitat al ballet de Carmina Nadal. La melodia de l'obra musical "El dimoni moro" era ràpida i aguda, transmetent l'odi que Sigfrid li va agafar als àrabs.
"SEDUÏTS PER LA CORT" està extreta de música antiga del Renaixement. Àngel Lluís Ferrando va agafar la melodia principal per a crear música festera per al boato de la filà Alcodianos. La capitania cristiana de 2008 va tindre molta música pregravada que no va agradar gens. L'execució de la història de "Cruïlla de cors" al carrer el 22 d'abril va rebre dures crítiques. Però "Seduïts per la cort" estava interpretada en directe per músics i va rebre forts aplaudiments. "Seduïts per la cort" formava part del ballet d'Ana Calvo en el que es mostraven les infidelitats de les princeses i els nobles en un castell feudal. "Seduïts per la cort" també va sonar aquest any en la capitania cristiana de la filà Navarros.
"ALELUYA" és la magistral marxa cristiana d'Amando Blanquer que va obrir el camí per a que la música festera ampliara el seu mon. En 1958 va ser la primera marxa cristiana de la història. Una peça musical alcoyana, d'autor alcoyà i per a una filà alcoyana: Els Vascos. En un primer moment es va dir que la marxa cristiana donava mala sort. L'esquadra de negres de l'alférez cristià la va estrenar baix la pluja i damunt els va costar desfilar al seu ritme senyorial. Als anys 50 els festers alcoyans ja notaven una falta de música pròpia. Desde 1907 els moros podien desfilar amb marxes mores mentre que els cristians continuaven utilitzant pasdobles dianers i obres de música militars sense cap referència medieval. Amando Blanquer va composar una obra ambientada en les esglésies, com una peça musical religiosa però amb un marcat ritme de desfilada que transmet solemnitat. Els cavallers del capità cristià 2008 van desfilar amb "Aleluya" en el cinqüentenari de la seua composició. Amando Blanquer ja havia mort en 2008 però la filà Alcodianos li va voler fer aquest homenatge 50 anys desprès. A més a més es donava el cas de que "Aleluya" quasi no es va interpretar a les Entrades d'Alcoi de la dècada dels 2000.
"CRUÏLLA DE CORS" va ser la marxa cristiana principal del conte de "Cruïlla de cors" i també de la capitania cristiana 2008 de la filà Alcodianos. Àngel Lluís Ferrando va composar una meravellosa marxa cristiana dedicada a Fernando Santonja, el capità sense casc. Al durar 6 minuts "Cruïlla de cors" resulta ser una marxa cristiana molt completa en la que no falten crits de guerra, parts elegants, cants gregorians i el so d'un òrgan. Al carrer no va acabar de quallar l'utilització d'un òrgan electrònic i va recordar un poc al cas "Superman". Però la marxa cristiana "Cruïlla de cors" té un protagonisme instrumental per als clarinets i les trompetes. Realment "Cruïlla de cors" és una peça musical incompresa, al igual que ho va ser "Tempora Belli" que va innovar moltíssim. Àngel Lluís Ferrando va incorporar uns compassos de "Aleluya" d'Amando Blanquer per a recordar els 50 anys desde la creació de les marxes cristianes. El timbre, velocitat i religiositat de la marxa cristiana són un nexe d'unió entre "Aleluya" i "Cruïlla de cors". El discurs musical de "Cruïlla de cors" és una síntesi entre les marxes cristianes clàssiques i aquelles contraries a l'estil alcoyà. La lletra cantanda nombra a Sant Jordi, el walí triomfant. Aquesta part es basa en l'himne del patró: "Insigne Màrtir". S'escolten influències de "La Missa a Sant Jordi", l'obra més litúrgica d'Amando Blanquer Ponsoda, a qui Àngel Lluís Ferrando li va un clar homenatge. El projecte global de la filà Alcodianos i la filà Mudéjares no s'ha tornat a portar a terme per cap altra filà, però ha quedat en el record i "Cruïlla de cors" és el detall musical d'aquesta original proposta festera.
"XAMARCAI" va acompanyar a l'agressiva, ferotge i guerrera esquadra de negres del capità cristià 2008. Desprès de varies gravacions en altaveus i algunes marxes cristianes de poca qualitat per fi arribava bona música a la capitania cristiana de la filà Alcodianos. "Xamarcai" no és tan novedosa ni complexa com "Cruïlla de cors" però és evident que agrada al públic. Francisco Valors Llorens ho sap i ha creat marxes cristianes molt paregudes a "Xamarcai". L'èxit de la marxa cristiana va ser quasi instantani desde la seua primera escolta a l'Entrada Cristiana 2005 de la localitat de Ibi. El títol prové dels noms Xavi, Marc i Aitana. Eren els fills del mossàrab Ramón Climent Bernabeu, capità cristià de la vil·la joguetera. Francisco Valor va incloure per primera volta el sac de gemecs. En aquell moment aquest instrument musical de remembrança celta no era gens habitual a la música festera però amb el pas dels anys s'ha fet prou recurrent degut a la seua efectiva sonoritat.
"FILL DEL SINC" tanca aquest recopilatori de marxes cristianes al ser l'última peça musical dedicada a la filà Alcodianos. La va estrenar l'esquadra d'enmig a l'Entrada Cristiana de 2015. Els membres de l'esquadra de negres de la filà Alcodianos li van fer l'encàrrec a Francisco Valor Llorens com a in memoriam de Marcos Muñoz Trelis. Per a recordar-lo se'l va nombrar "Fill del Sinc" per ser un alcoyà enamorat del paisatge del Barranc del Sinc. És una de les marxes cristianes preferides del propi Francisco Valor i el percussionista de Cocentaina admet que és l'obra més alcoyana que ha composat. La tristesa per la mort d'un component de la filà es nota en alguns compassos de "Fill del Sinc" ja que és una marxa cristiana seriosa, profunda i fúnebre. "Fill del Sinc" va guanyar a la Gala Samarita 2015 el premi a millor composició de música festera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario