MARXES MORES FILÀ BERBERISCOS

La filà Berberiscos té un repertori de música festera en el que destaca el bon gust i l'elecció de marxes mores precioses, tant antigues com dels últims anys. L'antiga cavalleria de Bequetes no té massa marxes mores dedicades, així que té més llibertat per a variar i canviar d'obra. Per nombrar algunes estrenes de la filà Berberiscos, aquestes serien "Marxa berberisca" i "Belsaí". No es tracta de marxes mores excessivament conegudes, però són boniques i estan desaprofitades. Amando Blanquer i Saül Gómez són compositors de diferents èpoques, però els dos músics apareixen constantment en les marxes mores de la filà Berberiscos, els coneguts Bequeteros. El proper 2019 la filà Berberiscos celebra els seus 150 anys d'història. En 1869 va començar sent una filà de cavalleria però en 1926 es va traslladar al bàndol moro. Desfilant amb marxes mores s'ha consolidat com a filà, però encara recorden els seus orígens quan trauen al carrer els cavallets de cartó. Ho fan a la Diana Vespertina del Dia Sant Jordi amb el graciós pasdoble "El petit Souet" de l'alcoyà Evaristo Pérez Monllor.

"ALS BEREBERS" és la marxa mora amb la que habitualment desfilen les esquadres oficials de la filà Berberiscos. Encara que no és la única, és la que més identifica als tradicionals bequeteros. Tal volta és l'elegida per el paregut entre el nom "Berberiscos" i "Bereberes". Com diu el títol la marxa mora està dedicada a la filà Bereberes Borts de Cocentaina, sent una de les obres contestanes més escoltades i que la filà defen amb intensitat. "Als berebers" és una de les marxes mores més conegudes de José Pérez Vilaplana. En 1972 el mestre de la Unió Musical Contestana estava segur de la qualitat i grandesa de la marxa mora i li la va dedicar a la filà de la que es sentia part. Una marxa mora lenta que posa els pèls de punta.

"L'AMBAIXADOR" és una marxa mora d'Amando Blanquer Ponsoda. La va composar en 1959 per a la figura de l'ambaixador moro i va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi. Però és una marxa mora llarga i complexa que hui en dia no es toca al carrer, sols als concerts. Va ser Rafael Insa en 1984 l'últim capità moro d'Alcoi que va desfilar amb "L'Ambaixador". La filà Berberiscos va sorprendre aquell any amb una capitania mora plena de palanquins, un ballet sorprenent, esclaus i animals exòtics. "L'Ambaixador" és una marxa mora molt enèrgica que marcaria el camí compositiu d'Amando Blanquer en marxes mores posteriors. L'harmonia de l'obra té acords dissonants que dificulten que al públic li agrade en una primera escolta. "L'Ambaixador" es considerada música de vanguardia dins de les marxes mores.
 

 "MARXA DEL CENTENARI" és una peça musical del irrepetible Amando Blanquer Ponsoda. La "Marxa del centenari" es va composar amb motiu del primer centenari de la música festera. És a dir, feia 100 anys que Juan Cantó Francés havia composat "Mahomet", sent el punt de partida de la història de la música festera. Tal efemèride va succeir en 1982 i aquell any la capitania mora la tenia la filà Marrakesch. Per això va ser l'esquadra de negres la que va estrenar "Marxa del centenari" al carrer. En 1990 la filà Berberiscos va escollir aquesta famosa marxa mora per a la seua esquadra d'enmig, dissenyada per Luis Solbes.

"EL NEGRO SANSÓN" està en segon lloc actualment, però durant el segle XX va tindre prou èxit. José Picó Biosca va composar "El negro Sansón" en 1954. Sansón és un personatge que pertany a la cultura d'Israel i es nombra a la Biblia. També és un dels moros que apareix als peus del cavall de l'escultura de Sant Jordi, feta en 1940 per Enrique Galarza. Sansón té tantes històries que ha inspirat a artistes a la pintura, el cine i també a la música. Per això té una marxa mora dedicada que destaca per la seua curta durada i seriosa i noble melodia. Els instruments van contestant-se entre ells per a crear una meravellosa obra musical. En 1997 "El negro Sansón" va acompanyar al boato de l'alférez moro de la filà Berberiscos. També és la marxa mora amb la que la filà va arrancar al Partidor en les passades Festes d'Alcoi 2018.

"JUANJO" és altra de les marxes mores que van sonar a l'alferecia mora 1997 de la filà Berberiscos. El murer Francisco Esteve Pastor li va dedicar en 1986 "Juanjo" al seu nebot Juan José Rico Esteve. L'èxit de la marxa mora radica en la seua senzillesa i melodia efectiva.

"SISCO" és una marxa mora que segueix l'estil de "Juanjo". Fins i tot el títol també és un diminutiu d'un nom d'home. Degut a que "Juanjo" va agradar, el compositor ontinyentí Daniel Ferrero Silvaje va copiar la formula per a altra marxa mora, però el resultat va ser diferent. Tal volta "Sisco" no es va fer tan famosa com "Juanjo" però la seua melodia és fàcilment identificable, sobretot en Ontinyent. I és que "Sisco" està dedicada a un primer tro dels Saudites: Francisco Miró. L'amistat que hi havia en 1988 entre els dos festers va donar com a resultat aquesta marxa mora emotiva. Els cavallers de l'alférez berberisco 1997 van desfilar amb "Sisco".

"XAVIER EL COIXO" és una marxa mora per a xirimites de José Rafael Pascual Vilaplana. Està dedicada a un fester veterà de la filà Tariks de Muro. En la seua estrena a l'any 1985 ja va captar l'atenció del públic i desde els anys 80 s'ha convertit en una marxa mora de referència per a altres autors. En 1997 ja era considerada un clàssic de la música festera i la favorita i les dames de la filà Berberiscos van desfilar juntes amb "Xavier el coixo". Un dels grans moments de l'alferecia mora que va desempenyar José Tomás Miró. El propi alférez moro va estrenar una innovadora marxa mora anomenada "Déu del foc". Rafael Mullor Grau va voler repetir la mateixa temàtica que l'any anterior havia utilitzat la filà Realistes per a "Cavall de foc", però "Déu del foc" no va aconseguir el mateix paregut que la marxa mora de José Rafael Pascual Vilaplana.

"ANY D'ALFERIS" és una marxa mora que quasi totes les filaes alcoyanes han aprofitat per al seu any d'alferecia mora. Amando Blanquer li va dedicar "Any d'alferis" a José Sanz Llopis, però en general a tota la filà Abencerrajes, que tenia el càrrec d'alférez moro en 1967. Notes musicals d'inspiració àrab i una melodia sibil·lina que ens anuncia un fort indescriptible. Una marxa mora que ompli el carrer i que finalitza amb forts aplaudiments. Les dos últimes esquadres de negres de la filà Berberiscos en anys d'alférez moro han desfilat amb aquesta obra maestra del músic alcoyà. L'esquadra de negres de 1997 i la de 2011 comparteixen més coincidències. No sols van desfilar amb la mateixa marxa mora, sinó que les dos van ser jutjades, criticades i qüestionades pels seus dissenys trencadors. A més a més es dona la casualitat que en les dos esquadres de negres va eixir l'empresari Lionel Grau, un fester que mai deixava indiferent i que sentia predilecció per desfilar en una esquadra de negres amb "Any d'alferis".

"GUÀRDIA JALIFIANA" és una marxa mora de José Pérez Vilaplana, músic que ens va deixar fa 20 anys. La marxa mora està dedicada a tots els Sahorins, és a dir a tots els membres de la filà Guàrdia Jalifiana de Cocentaina. En 1952 va ser creada la marxa mora "Guàrdia Jalifiana", a canvi d'un llibre de solfeig i harmonia. El compositor José Pérez Vilaplana era jove i necessitava seguir els seus estudis musicals, però no tenia diners. El cap de filà era Antonio Briva Agulló i al ser amic de José Pérez Vilaplana li va demanar una marxa mora, rebent com a regal un llibre de Theodor Dubois. La sensual melodia de "Guàrdia Jalifiana" va sonar a l'esperat boato del capità moro 1998 de la filà Berberiscos.

"VOLUNTAT DE FER" és altra marxa mora de José Pérez Vilaplana. Va sonar per a Carmina Grau, filla del capità moro Lionel Grau. La favorita estava acompanyada del ballet d'Ana Calvo i del impressionant geni de la làmpara. Com es pot veure, a la capitania mora 1998 de la filà Berberiscos va haver molta música festera d'autor contestà. Açò es va fer en clar homenatge al mestre de Cocentaina, ja que va faltar en abril de 1998, poques setmanes abans de les Festes d'Alcoi. "Voluntat de fer" complia 30 anys en 1998, ja que va ser composada en 1968. La va estrenar la filà Guàrdia Jalifiana a l'Entrada Mora de Cocentaina d'aquell any, com a desig de José Pérez Vilaplana i amb la voluntat de seguir composant molta música festera.

"LAWRENCE D'ARABIA" és la marxa mora amb la que va desfilar el capità moro 1998, el berberisco Lionel Grau Mullor. Tot el boato va girar al voltant dels contes de les 1000 i una nits i el tema principal en quant a la música va ser "Lawrence d'Arabia". La partitura per a banda va sorgir de la banda sonora de la famosa pel·lícula de Hollywood, inspiració recurrent en la música festera. En "Lawrence d'Arabia" un militar fa una travessia pel desert per a unificar les tribus guerreres del Nord d'Àfrica. La versió marxa mora de l'obra de Maurice Jarre es va estrenar en 1986, a l'esquadra de negres de l'alférez moro de la filà Judíos d'Alcoi. Els arranjaments per a marxa mora van ser del músic Ignacio Sánchez. Un rumor popular diu que Lionel Grau va baixar pels carrers d'Alcoi amb la banda sonora de "Superman", però no va ser en aquesta ocasió. Com a capità moro de 1998 va volar sobre una estora màgica amb "Lawrence d'Arabia" de fons i passant a la història de Nostra Festa.

"LLEÓ I REMÍ" és la marxa mora que Amando Blanquer Ponsoda li va dedicar al conegut empresari alcoyà Lionel Grau Mullor. Una llegenda molt recordada en la ciutat. A part de ser capità moro en 1998, també es va implicar en l'esport, el futbol i la cultura local. Era mecenes i va promoure molts actes festers a la filà Berberiscos. El títol fa referència al nom de Lionel Grau i no a l'animal de la sabana. Remi és Remigio Sempere, un amic de Lionel Grau. L'empresari tèxtil i immobiliari no va desfilar en l'Entrada Mora amb "Lleó i Remi" per la dificultat de la marxa mora. Es va composar en 1997, un any abans del càrrec i amb idea de que s'estrenara a les Festes de Sant Jordi de 1998. Però "Lleó i Remi" és una marxa mora avançada al seu temps. Fins hi tot hui en dia es poc entesa i ningú s'atreveix a desfilar amb ella. Es basa en les notes musicals de la marxa mora del mateix autor "Any d'alferis", però té una estructura més anàrquica i uns compassos de percussió pensats per a que els músics improvisen amb els seus instruments. Això fa molt difícil poder desfilar amb ella sense perdre el pas. Fins hi tot Amando Blanquer la va descriure com una marxa mora aleatòria i innovadora. Amb la marxa mora "El somni" ja hi havien complicacions per a marcar el ritme, però en "Lleó i Remi" és quasi impossible no estranyar-se. Una marxa mora que no va arribar a ser polèmica ja que es va escoltar molt poc i no va donar lloc a controvèrsies. Els seus 12 minuts de duració també són un obstacle per a que el públic i els festers la disfruten al carrer. Tècnicament està molt ben composada i la originalitat és innegable, però "Lleó i Remi" s'ha convertit en un dels invents fallits d'Amando Blanquer. No obstant, la filà Berberiscos i la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi no volen oblidar-la, sobretot desde la mort de Lionel Grau en 2016. A més a més va ser la banda vella d'Alcoi la que va tocar per primera volta "Lleó i Remi", tal i com volia Amando Blanquer. Ho va fer baix la direcció de Gori Casasempere al Concert del Diumenge de Rams de 1998, sent un repte per als músics.

"SOC MARRAKESCH" està dedicada a la filà Marrakesch d'Alcoi, però també va sonar al boato del capità moro d'Alcoi 1998. La filà Berberiscos va incloure una part de tribus africanes a la plujosa Entrada Mora de 1998. José Maria Valls va composar "Soc Marrakesch" en 1986 per a la seua filà preferida del bàndol moro. El so estrident de la marxa mora agrada molt als alcoyans, tal volta perquè està escrita per un alcoyà profundament amant de les tradicions.

"TARIKS" és una marxa mora de Francisco Esteve Pastor. En 1982 la va composar i li va posar de títol "Tariks" per ser una filà mora de la localitat de Muro. "Tariks" sona tan vibrant com altra marxa mora de l'autor que també està dedicada a una filà murera: "Moros del Rif". Una marxa mora trepidant, seriosa i molt ràpida que va servir per al ballet de la caça del tigre. Tal volta el ritme veloç i guerrer era l'adequat per al ballet que va preparar Virginia Bolufer per a la capitania mora de la filà Berberiscos. Curiosament "Tariks" sona tots els anys a Muro, però en Alcoi sols ha sonat en l'any 1998. Sorprèn que fa 20 anys sonara varies voltes a l'Entrada Mora, ja que també va ser una de les marxes mores de l'alferecia mora de la filà Benimerines.

"MARXA BERBERISCA" és la marxa mora que Rafael Abad va composar i dedicar als membres de l'esquadra de negres de la filà Berberiscos. L'esquadra de negres va agradar pel disseny de José Moiña i la música estrenada per a l'ocasió. "Marxa berberisca" s'adaptava perfectament al misteri que envoltava la part africana de la capitania mora 1998. Lionel Grau Mullor va acabar el recorregut de l'Entrada Mora envoltat de paraigües i dirigint l'esquadra de negres al compàs de "Marxa berberisca". Un càrrec inoblidable que continua sent mencionat 20 anys desprès.

"NO HO FARÉ MÉS" és una marxa mora molt coneguda de Vicente Català Pérez. Un clàssic de 1949 que va quedar oblidat durant dècades fins que la filà Abencerrajes la va recuperar en 1987. Va ser José Maria Valls qui va arranjar la marxa mora per a que s'adaptara a una Entrada Mora actual i va resultar tot un èxit. Significa que és una marxa mora d'autor múltiple i que ha adquirit prestigi amb el pas del temps. A més a més el títol "No ho faré més" té teories que va fer Vicente Català Pérez per a anomenar-la així. A la filà Berberiscos "No ho faré més" va sonar amb l'esquadra d'enmig de l'any 2004.

"ZOC" és una peça musical per a xirimites amb una melodia extremadament àrab i exòtica. Jordi Bernàcer va composar "Zoc" en l'any 2000 per a un dels ballets de la capitania mora de la filà Llana d'Alcoi. "Zoc" no té una versió d'estudi a Youtube, però ha acompanyat a alguns ballets a les Festes de Moros i Cristians. En concret al 2011 va obrir el boato de l'alférez moro de la filà Berberiscos. Al ballet infantil d'Ana Botella va sonar " Zahir Avlu".

"DIMNI" és una marxa mora preciosa de l'ontinyentí Saül Gómez Soler. No és l'obra més coneguda de l'autor i de fet sols va sonar en Alcoi amb les dames de l'alférez moro 2011 de la filà Berberiscos. "Dimni" es va estrenar en l'Entrada Mora d'Ontinyent 2003. Al boato de l'abanderat mossàrab hi havia un ballet que mesclava les dos cultures: Cristiana i musulmana. Per això "Dimni" es divideix en dos parts molt distintes en ritme. La primera part sona àrab i és més llarga. La segona part sona cristiana i alegre, però sempre amb referències a la realitat social dels cristians que vivien en territori dominat per la religió islàmica. "Dimni" simbolitza la convivència entre cultures i l'obra acaba amb una unió a través de les notes musicals de les dos parts de la peça musical. Tota una declaració d'idees de Saül Gómez reflectit en una fantàstica marxa mora.

"XABAT" és la marxa mora més emblemàtica de Saül Gómez. Es va estrenar en l'Entrada Mora d'Ontinyent a l'agost de 2003 i poc temps desprès ja era una de les marxes mores preferides de molts festers. En Alcoi va sonar pocs anys desprès i en 2011 ja estava molt cremada. Va marcar el pas del ballet de Virginia Bolufer i les favorites de l'alférez moro de la filà Berberiscos. "Xabat" va ser un encàrrec del capità moro Salvador Gramage dels Benimerines d'Ontinyent i el títol fa referència al dia sagrat dels jueus.

"KABYLIE" és una marxa mora que fusiona els sons clàssics d'una marxa mora amb una instrumentació més moderna, sobretot a la percussió. Aquesta idea original va eixir de la ment imaginativa del contestà Francisco Valor i la va estrenar la seua banda: La Unió Musical Contestana. El títol es trau d'una regió d'Algèria que encara existeix i està al nord del país africà. El títol tenia relació amb la filà a la que va dedicada: La filà Kabilenyos de Cocentaina. José Enrique Moltó va estrenar "Kabylie" com a capita moro 2010 de Cocentaina. Un any desprès sonava en Alcoi per als cavallers de l'alférez moro 2011 de la filà Berberiscos.

"ABENSERRAIG" és la marxa mora amb la que va desfilar l'alférez moro 2011: Ernesto Doménech de la filà Berberiscos. "Abenserraig" ja havia sonat anteriorment en les Festes d'Alcoi i la marxa mora de Saül Gómez ja no sorprenia tant als espectadors. La qualitat de la marxa mora "Abenserraig" ja va destacar a la seua estrena en la capitania mora dels Abencerrajes d'Ontinyent. Toni Morales va rebre com a regal de Saül Gómez la partitura de la seua marxa mora en 2004. "Abenserraig" té un títol al·lusiu a la filà Abencerrajes, però ja ha sonat en moltes altres filaes mores, tant d'Alcoi com d'altres poblacions festeres.

"FANTASIA MEDITERRÀNIA" és una obra musical d'estil oriental però de gran rapidesa. Antonio de la Asución la va composar imaginant-se un conte ambientat en el mar Mediterrani durant les batalles entre cristians i Berberiscos. Per això va guanyar un premi en Muro a l'any 2002, any de la composició d'aquesta fantasia musical. Va sonar en l'alferecia mora 2011 de la filà Berberiscos amb el sexy ballet de Carmina Nadal. La sumptuositat i erotisme de la melodia de xirimites combinava molt bé amb els moviments de les ballarines a la festa i orgia oriental.

"L'ENTRÀ DELS BEQUETEROS" és la marxa mora que va estrenar l'esquadra oficial de la filà en l'any de capitania mora 2012. L'últim càrrec que fins l'actualitat ha tingut la filà Berberiscos va tindre més estrenes musicals que de costum. "L'entrà dels Bequeteros" va passar desapercebuda, com altres obres del músic José Maria Valls. La marxa mora està pensada per a baixar pels carrers d'Alcoi, però resulta un poc insubstancial en comparació a altres obres. Durant els 5 minuts de duració es nota un clar protagonisme de les xirimites. "L'entrà dels Bequeteros" finalitza amb unes notes musicals que recorden la cançó popular "Serra de Mariola".

"KEL-TENERÉ" és l'obra musical que va acompanyar al memorable ballet del surtidor d'aigua. Ana Botella va imaginar una font de gotes blaves en moviment. El gran impacte de la carrossa i els ventalls va convertir la capitania mora 2012 de la filà Berberiscos en una de les més atractives d'aquesta dècada. Juan Carlos Sempere Bomboi va dedicar "Kel- Teneré" al Ballet Masters d'Ontinyent. "Kel-Teneré" significa "els del desert" i el títol va ser escollit amb motiu de la capitania mora de la filà Tuaregs d'Albaida. "Kel-Teneré" es va estrenar en 2008, un any en que les Festes d'Albaida van ser arruïnades per la pluja. El ritme el marca una imparable pandereta, ja que Juan Carlos Sempere Bomboi li dona molta importància a la percussió i a les xirimites. "Kel-Teneré" s'ha escoltat fins hi tot en Hong Kong, quan en 2015 les ballarines d'Ana Botella van viatjar per a fer un espectacle a l'any nou de Xina.

"IEL·LAS" és una genial marxa mora del prolífic Saül Gómez Soler. En 2012 va ser l'obra de les favorites del capità moro de la filà Berberiscos. "Iel·las" es va estrenar en l'Entrada Mora d'Ontinyent de l'any 2009, quan els Mozàrabes desempenyaven la capitania mora en la persona de Antoni Donat. La delicadesa i sumptuositat que aporta la percussió i altres instruments a "Iel·las" és exquisida i digna de destacar. Al segle XXIII el Barranc de la Morera d'Ontinyent s'anomenava "Iel·las" i el títol està relacionat amb la temàtica d'aquella fastuosa capitania mora d'Ontinyent. Al regal que els amics li van fer a Antoni Donat també es sumen altres dos marxes mores de Saül Gómez, tenint a "Iel·las" com a nexe d'unió entre obres. Una marxa mora que aporta pau, tranquil·litat i serenitat a qui l'escolta.

"PACO VERDÚ" és una de les últimes marxes mores del compositor alcoyà Amando Blanquer. La va composar 3 anys abans de la seua trista mort en 2005. Es tracta d'una marxa mora esplendorosa i elegant que emula anterios obres del musicòleg. Però ni la inspiració ni la salut d'Amando Blanquer eren les mateixes que quan va composar "Any d'alferis". En 2012 "Paco Verdú" va marcar el pas dels camells sobre els que anaven els cavallers del capità berberisco. "Paco Verdú" havia sigut composada 10 anys abans per al capità moro 2002 de la filà Miqueros. "Paco Verdú" es com anomena tot Alcoi al capità culte i poeta. Curiosament Paco Verdú va ser l'únic banquer de Bankia que va rebutjar les vergonyoses targetes black del corrupte Rodrigo Rato, i no va voler formar part dels lladres que han saquejat Espanya durant la crisi econòmica.

"BELSAÍ" és la marxa mora que va estrenar Juan Miguel Miró, l'últim capità moro de la filà Berberiscos. "Belsaí" data de 2012 i va ser un encàrrec del propi capità moro per a dedicar-li una marxa mora a la seua dona. Per això el títol "Belsaí", que és Isabel escrit al revés. La marxa mora té semblances amb altres obres de Saül Gómez, en especial amb "Iel·las" que té el mateix estil amable i delicat i que a més a més va sonar al boato de la capitania mora.

"ALS JUDÍOS" és una bèl·lica marxa mora pensada per a esquadres de negres amenaçants i tribals. La melodia transmet por i ferocitat. José Maria Valls va dedicar aquesta marxa mora en l'any 1986 a la filà Judíos d'Alcoi, quan tenien l'alferecia mora. No va ser un gran èxit, però en aquesta dècada s'ha recuperat i ha sonat bastants voltes a l'Entrada Mora d'Alcoi. Una d'elles va ser amb l'esquadra de negres del capità moro de la filà Berberiscos en 2012.

"PACO EL CHOLLAT" és una espectacular marxa mora de Daniel Ferrero Silvaje. Moltes voltes es tendeix a comparar "Paco el chollat" amb "Sisco" i "Quinze moros", ja que són tres obres del mateix compositor amb algunes parts paregudes. Segurament l'èxit de "Sisco" en 1988 va portar a l'ontinyentí a repetir la formula en 1992, quan va composar "Paco el chollat". Està dedicada a Francisco Pastor, membre fundador de la filà Berberiscos de Crevillent. "Paco el chollat" ha sigut la marxa mora de la més recent esquadra d'enmig de les Festes d'Alcoi. Aquest 2018 va ser la filà Berberiscos la que estava a l'equador de la roda i ho va celebrar amb "Paco el chollat".

"BERBERISCOS 1869-2019" és un pasdoble de Jordi Ribera Francés. Està dedicat a la filà Berberiscos d'Alcoi i pensat per a commemorar els 150 anys desde la fundació de la filà, o de la Cavalleria de Bequetes. El pasdoble encara no s'ha sentit al carrer, ja que s'espera que s'estrene a la Diana del pròxim 4 de maig de 2019, en ple 150 aniversari dels Bequeteros. De moment es pot escoltar l'assaig intern dels músics interpretant "Berberiscos 1869-2019". Amb aquesta nova obra de música festera tanquem el recopilatori de marxes mores de la filà Berberiscos. A seguir complint anys en les Festes d'Alcoi!