TIRISITI AL 2018

Al llarg del mes de desembre els carrers d'Alcoi s'han anat transformant. Als últims dies l'ambient s'ha impregnat d'esperit nadalenc, i també de la gelor pròpia de l'hivern. Per unes setmanes els alcoyans no pensen en les seues Festes de Moros i Cristians: Pensen en el Nadal. I especialment somnien en l'arribada dels Reis Mags d'Orient. Les cues de xiquets al Teatre Principal signifiquen que Tirisiti s'està representant. El tradicional teatre de titelles no pot tindre un títol més nadalenc i costumbrista a la volta "El Betlem de Tirisiti". Una senya de identitat que fins hi tot canvia l'urbanisme de la ciutat per unes setmanes.

Tirisiti manté una singular relació amb els habitants d'aquesta ciutat i forma part de l'oci imprescindible de desembre. Els protagonistes del Retaule bíblic fins hi tot concedeixen entrevistes a periòdics com "El Gratis" o "Les Muntanyes":

-Periodista: Bon dia Tirisiti. Milers de persones de llocs diferents esperen veure la teua representació amb il·lusió. Estàs preparat?

-Tirisiti: Si, està tot a punt. He repintat la venta i han arreglat el campanar de l'Església. Em consta que el sereno s'ha comprat un rellotge nou per a no fallar quan li pregunten l'hora.

-Periodista: Eres un referent del Nadal... Com portes això de ser tan famós?

-Tirisiti: Reconec que a voltes em costa eixir al carrer, però l'amor dels espectadors val la pena.

-Periodista: Enguany t'han dedicat una biblioteca al centre per a tots els xiquets i xiquetes. Estàs content?

-Tirisiti: Clar que si, m'agrada molt que els xiquets volen amb la imaginació i disfruten dels llibres. A través de les pàgines dels contes poden conèixer mons i personatges.

-Periodista: No vols que et dediquen un carrer com a Camilo Sesto?

-Tirisiti: A Facebook hi ha un grup que es diu "Tirisiti també vol un carrer". Pense que a la gent que tant m'estima si que els agradaria un carrer amb el meu nom. O millor un aeroport...

-Periodista: Estàs preparat per a les eleccions polítiques que són en abril?

-Tirisiti: Si, em presente a alcalde! És una notícia que sols sabia Tereseta i les beates. Això si, no vaig a dir per quin partit.

-Periodista: Al final de la teua representació sempre te'n vols anar a la lluna... Per què?

-Tirisiti: Per què? Tu no has vist com està el pati! No te'n vindries en mi?

Rodrigo Paños també va conversar amb el Sereno, el Torero i el Sagristà. Per últim també amb l'agüelo i Tereseta:

-Periodista: Bon dia Sagristà. Es porten bé les titelles del Betlem? Van a missa tots els dies?

-Sagristà: Tots van a missa a l'hora, com un clau. No s'escapa ningú, menys els romans que són pagans i mai entren a l'Església.

-Periodista: Aleshores tots aniran al cel menys els romans?

-Sagristà: Tirisiti tampoc perquè s'escaqueja i per tal de no escoltar el sermó fins hi tot se'n va a la lluna.

-Periodista: Li heu comentat al Papa que vinga a veure la representació del Betlem?

-Sagristà: Si, li ho hem dit per carta. Però no sé si és millor que no vinga. Muntem massa embolic.

-Periodista: Bon dia Torero. El teu nom és Clásico no?

-Torero: En realitat em dic Andrés Coloma i vaig ser un prestigiós de la tauromàquia als anys 20. La dictadura de Primo de Rivera va posar de moda els bous com a festa nacional, amb la intenció de que les masses no pensaren en política, ni en democràcia ni en cap colp d'estat.

-Periodista: Per tant eres producte del nacionalcatolicisme... Quina és la teua història fora del teatre?

-Torero: Com a Clásico vaig aconseguir una afortunada notorietat en 1926, sobretot entre els alcoyans, encara que vaig nàixer a Ibi. La meua carrera a la plaça de bous va acabar quan encara era jove, però a Alcoi vaig seguir sent un ídol de l'època.

-Periodista: Com vas passar del mon taurí a ser una titella de "El Betlem de Tirisiti"?

-Torero: Era tan famós com les peladilles o el paper de fumar Bambú. Al club taurí vaig ser víctima d'un atac amb navaixa. Em vaig convertir en imatge d'Alcoi però el teatre era molt més segur, tan sols tenia que torejar a un bou manso. José Esteve era un betlemer que em va introduir en una de les escenes de "El Betlem de Tirisiti". Allí m'he quedat amb molt de gust.

-Periodista: Bon dia Sereno. Com porte el teu treball?

-Sereno: Estupendament. Soc un funcionari públic amb moltes responsabilitats, no és sols donar les hores. Ara m'han dit que em compraran una Tablet tàctil per a tindre-ho tot més controlat. Cal estar al dia en la tecnologia.

-Periodista: I el públic? Es porta bé?

-Sereno: No, el públic em crida, m'enganya, es riuen de mi, em diuen xixero i em canten "El Sereno s'ha perdut en la Font de la Salut i una agüela l'ha trobat amagat en un forat". Però sense els xiquets no soc res.

-Periodista: A tu que t'agrada més l'horari d'estiu o d'hivern?

-Sereno: Com soc vell m'agrada més l'horari d'estiu perquè es disfruta més de la llum. Es pot passejar i fer una partida de cotos a la terrassa. Però a l'hivern tinc molt de treball. Així que és un dubte existencial que no puc respondre.

-Periodista: Bon dia Agüelo. Diuen que sempre estàs enfadat. Per què?

-Agüelo: Perquè patisc de gota i estic fart. Siguiente pregunta!

-Periodista: A qui bonegaries de la vida real?

-Agüelo: A tot el mon! Eurobascollaes per als polítics de València, Madrid i Brussel·les!

-Periodista: Amb casi 150 anys coneixeu Alcoi millor que ningú... Que penseu de la ciutat en l'actualitat?

-Agüelo: He vist coses i he estat en llocs que mai imaginarieu, més enllà d'Orió. He vist obrir i tancar teatres i centres d'art. Jo he conegut la pastisseria del negret. Ara hem evolucionat molt. Les titelles de "El Betlem de Tirisiti" estàvem en una caixa de sabates i ara estem en un teatre... Hi ha que millorar la vida d'aquesta ciutat.

-Periodista: Bon dia Tereseta. Tu no vols eixir a les Festes de Moros i Cristians?

-Tereseta: Jo he sigut molt combativa a la meua joventut en el tema de la dona en la festa. Ara m'alegre de veure que les coses van normalitzant-se. Massa poc a poc per al meu gust, però segur que aconseguirem la plena integració.

-Periodista: En els temps que corren cal ser feminista?

-Tereseta: Clar que si! S'ha de ser feminista, solidària, ecologista i políticament correcta. Al teatre estic contenta perquè tinc unes noves amigues. Són aliades de la sororitat entre xiques, i molt festeres. Són les titelles femenines de Muntanyesos i Cordoneros. Pertanyen a les dos filaes que en 2019 desempenyaran les alferecies.

El Nadal Alcoyà és un projecte col·lectiu de la ciutat, impulsat per l'Ajuntament desde fa dècades. No importa el partit polític que estiga al govern, tots uneixen esforços per a millorar el Nadal. Però s'ha de fer amb cautela i sense entrar en casos de corrupció o associacions que s'organitzen malgastant diners públics... El Nadal Alcoyà 2018 es va notar un poc més tard de l'habitual perquè les llums no es van posar a l'hora. Molta gent es va queixar, però l'espera s'ha traduït en una il·luminació especial que sols pot tindre Alcoi. L'enramada ornamental s'ha completat per altres carrers principals d'Alcoi. La Plaça Espanya està repleta de siluetes d'un rei mag sobre el seu camell. I al centre de la Bandeja les famílies, grups i xiquets es fan fotografies amb les figures decoratives del Tirisiti i el Pessebre.

El dia 24 de desembre la Plaça Espanya va rebre la visita dels castanyers solidaris. Una iniciativa entranyable que té molts objectius: Recollir diners per als més necessitats, alegrar la Nit de Nadal, repartir fruïts secs i cantar les típiques nadaletes alcoyanes: "Pastorets i pastoretes", "Baix d'una penyeta", "Barrabàs", "Camina Maria", "La Pandorga", "Jo pense portar-li al bon Jesuset", "L'asguinaldo", "Ja venen els Reis" o "Pastoret on vas?". A les filaes també es canten unes estranyes cançons: Les nadaletes festeres. Una mescla curiosa que és resultat de les dos grans tradicions d'Alcoi i que tenen lletres curioses per a tractar-se de nadaletes.

Alcoi s'adorna per a rebre una festivitat que es celebra en tantes parts del mon que és difícil destacar. Però la singularitat del Nadal Alcoyà no ha passat desapercebut i cada volta és més conegut. La regidora de turisme, Lorena Zamorano, porta anys reivindicant les nostres tradicions perquè són úniques. El valor afegit és que no han perdut l'essència ni estan comercialitzades. Les campanyes de publicitat que es fan no es venen a grans multinacionals ni a empreses de dibuixos animats. Fins hi tot aquest 2018 s'ha fugit de la polèmica dels patges negrets. El personatge continua penjant en molts balcons i no ha rebut atacs per a desprestigiar-lo. Sols seran protagonistes durant els primers dies de gener.

Als últims anys al Nadal Alcoyà li ha eixit un competidor: La Fira Modernista de setembre. En aquest 2018 hem vist com centenars de dones i homes passejaven pel centre històrics amb vestits elegants del segle XIX. Un ritual que acabarà sent part del patrimoni cultural, com també ho són altres desfilades amb un públic multitudinari: Les Entrades i la Cavalcada. No hi ha dubte que aquestes manifestacions festives agraden en Alcoi. Fan que moltes persones es gasten diners i trauen de nosaltres mateixa les millors qualitats creatives. L'actual govern socialista ha trobat la fórmula per a explotar la setmana modernista. I el govern socialista de José Sanus als anys 90 va trobar la forma de implicar a amplis sectors de la població per a participar al Bando i la Cavalcada. Ser antorxer va passar a ser un honor, desprès de que durant dècades fora una obligació dels soldats del Regimiento Vizcaya, vestits d'egipcis no de militars. L'espectacular rebuda de la Fira Modernista fa pensar que se li vol llevar interès a la Trilogia dels Reis Mags. Desprès de 2 anys té la voluntat de consolidar-se i l'alcalde Toni Francés està orgullós de veure el creixement d'aquesta celebració a la tardor. Aquest homenatge al passat industrial de la ciutat ha tingut més èxit que els intents frustrats de ampliar les Festes d'Alcoi: Setmana Santa, Falles, Carnestoltes en Quaresma i una Romeria a la Verge dels Lliris que cada any perd adeptes. Al següent vídeo es poden veure les múltiples meravelles que presenta el nostre benvolgut Alcoi:

Hui dia 30 de desembre de 2018 comença la Trilogia dels Reis Mags. Desde les 12:00 els pastorets i pastoretes faran la seua desfilada en carros i ballant pel carrer Sant Nicolau fins la Plaça d'Espanya. Allí adoraran a la Sagrada Família, tal i com faran Melchor, Gaspar i Baltasar el pròxim 5 de gener. Com a acte previ, no ens podem oblidar del Bando. El divendres 4 de desembre de 2019 l'Emissari Reial llegirà el Bando i darrere de la seua carrossa les burretes portaran bústies per a introduir les cartes a ses majestats. És la víspera del gran dia: La CXXXIV Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi.

Tan sols queda enviar un desig de pau i tolerància per al pròxim any. Ens espera un 2019 tan fester com ho ha sigut l'inoblidable 2018. En l'àmbit de les Festes de Moros i Cristians volem donar sort a Álvaro Santacreu, Juan Enrique Miralles, Modesto Moiña, Jorge Candela, Jorge Doménech i les seues respectives famílies. Ells seràn els futurs capitans i alferes de les Festes de Sant Jordi. Molts ànims a les filaes Verds, Tomasines, Muntanyesos, Magenta i Cordoneros perquè estan treballant molt per a que els seus càrrecs siguen un èxit. L'esforç de les esquadres també es veurà recompensat en maig. FELIÇ ANY NOU!