"BENIMERINES" és la marxa mora que el murer Francisco Esteve Pastor va dedicar a la filà Benimerines d'Alcoi. I per això el títol és tan clar i concís. Personalment estava pensada com a homenatge al fester Eduardo Pascual, però l'autor va decidir que tota la filà mereixia una marxa mora pròpia. I és que la marxa mora "Benimerines" es va composar en 1982, tan sols dos anys desprès de la fundació de la filà Benimerines. La creació de la última filà mora va equilibrar el número de filaes a les Festes de Sant Jordi. Un fet molt celebrat en 1980, tan celebrat com la marxa mora "Benimerines". El seu estil seriós i obscur ha fet que no siga una de les marxes mores més identificatives de l'Entrada Mora d'Alcoi. Però el seu ritme cadenciós va calar en els festers de la filà Benimerines i sempre desfilen amb aquesta magistral marxa mora.
"EL KABILA" és una coneguda marxa mora de José Maria Ferrero Pastor. El temps no passa per a aquesta marxa mora i la seua melodia és constant en les Festes de Moros i Cristians. En 1965 "El Kabila" va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi. Però en realitat està dedicada a un fester i amic del compositor ontinyentí: El president de la Societat de Festers d'Ontinyent entre 1964 i 1967, el kabila Francisco Martínez. L'esquadra d'enmig mora 1991 de la filà Benimerines va desfilar amb "El Kabila" i "El negro Sansón" pels carrers d'Alcoi.
"EL GUERRER" és una marxa mora molt original que incorpora instruments ètnics d'Àfrica i també les tradicionals xirimites valencianes. Una marxa mora misteriosa i inquietant que va estrenar l'alférez moro 1998 de la filà Benimerines. Francisco Berenguer Sanchis i els seus cavallers van desfilar amb "El guerrer" en una nit plujosa. La marxa mora és obra de l'alcoyà Àngel Lluís Ferrando i crea un conjunt musical unit amb altres marxes mores estrenades al boato tribal de 1998. La resta d'obres també tenien un toc exòtic, innovador i africà. Les amazones desfilaven amb "La tribu", el ballet de Virginia Bolufer amb "El bruixot" i la favorita amb l'espectacular marxa mora "L'elegida". Desafortunadament aquestes marxes mores no es tan enregistrades i sols es poden escoltar en vídeos en directe de l'Entrada Mora 1998. "El guerrer" si està pujada al Youtube i té moltes visites, tractant-se d'una marxa mora poc coneguda.
"TARIKS" és la marxa mora amb la que va desfilar la guerrera esquadra de negres de la filà Benimerines en 1998. Es tracta d'una bèl·lica marxa mora molt adequada per a dissenys agressius, ferotges i africans com era el cas de l'alferecia mora de fa 20 anys. La marxa mora de Francisco Esteve Pastor es complementava a la perfecció amb l'esquadra de negres, en el final d'una Entrada Mora memorable. Al igual que "Benimerines", la marxa mora Tariks" també es va composar en 1982 i porta per títol el nom d'una filà. Es tracta de la estimada filà mora de Muro, els Tariks. El seu ritme ràpid i la dificultat de la marxa mora ha fet que mai més haja sonat en Alcoi i estiga prou infravalorada a la majoria de pobles.
"FRAN-SEMP" és una sumptuosa marxa mora que destaca pel so de les xirimites. Tractant-se d'una peça musical de 1952 sorprèn que s'incorporen les xirimites, ja que en aquella època la popularitat de l'instrument valencià no tenia bona salut. Quasi ningú tocava la xirimita, però Miguel Picó Biosca va arriscar en "Fran-Semp", donant-li tot el protagonisme a les xirimites. Al ser una marxa mora vella ha perdut certa frescura, però continua sonant original i no es pot comparar amb cap altra marxa mora, ni tan sols del mateix autor. El compositor d'Alcoleja va jugar amb el nom i els cognoms de Francisco Sempere per a poder dedicar-li la marxa mora "Fran-Semp" d'una forma subtil. A la multitudinària capitania mora 1999 de la filà Benimerines "Fran-Semp" va sonar a la part inicial del boato, amb molta participació femenina.
"HABIBI" és una calmada marxa mora que va sonar en la capitania mora 1999. Concretament en el ballet de Virginia Bolufer que la filà Benimerines va anomenar "Rosa del desert". Alfredo Anduix Rodríguez sols ha composat una marxa mora en la seua vida. Va ser "Habibi" en 1989 i ho va fer per la seua dona. El títol "Habibi" es tradueix de l'àrab com carinyo i és una mostra d'amor. A Cocentaina o Onil "Habibi" és una marxa mora prou recurrent, però en Alcoi sona a la llarga. Un fet incomprensible ja que la marxa mora és meravellosa i és 100% adequada per a una Entrada Mora vespertina, com ho és la d'Alcoi.
"EL MAHDÍ" és altra marxa mora poc escoltada en Alcoi però que sempre sona amb la filà Llana de Cocentaina. L'autor José Pérez Vilaplana la va dedicar al capità moro 1976 de la filà Llana de Cocentaina. La part més característica i emblemàtica de la marxa mora és la que protagonitzen els clarinets abans del fort. "El mahdí" és l'enviat d'Alà segons la religió musulmana i en això es va inspirar el mestre de Cocentaina. Com la capitania mora 1999 de la filà Benimerines tenia una ambientació magrebí, era normal que al boato sonara "El Mahdí".
"ANY D'ALFERIS" és la marxa mora amb la que curiosament va desfilar el capità moro 1999. El benimerí José Figuerola Jordà va elegir una marxa mora d'Amando Blanquer que fins aquell moment s'havia reservat per a acompanyar al càrrec d'alférez moro. Però "Any d'alferis" era la marxa mora preferida del fester i no va haver problema per a desfilar amb ella sobre una carrossa on també anava el rodella. El capità moro de la filà Benimerines i "Any d'alferis" com a banda sonora van sorprendre al públic. També l'estrena de la marxa mora "Any d'alferis" en 1967 va sorprendre al públic. La Corporació Musical Primitiva d'Alcoi, banda de la que formava part Amando Blanquer, va tocar per primera volta "Any d'alferis" en l'esquadra de negres de l'alférez moro de la filà Abencerrajes. Desde 1967 "Any d'alferis" ha rebut l'aclamació dels festers de generació en generació. Continua sent una de les gran obres del desaparegut Amando Blanquer.
"SAHARA" és una marxa mora que Joaquim Sanjuán va composar en 1999 per al ballet d'Inma Cortés. La coreògrafa alcoyana estava saturada desde feia anys de ballets per a les Entrades, però al escoltar "Sahara" es va animar per a tornar al mon artístic de les Festes de Moros i Cristians. Les xirimites tenen tot el protagonisme en una marxa mora alegre i moruna que recorda a les dunes del desert saharià. La inspiració de l'obra musical i del ballet era les terres de tuaregs que hi ha en Àfrica. De fet el ballet es titulava "El jardí del Teneré" i les ballarines es vestien d'arena, aigua i palmeres per a recrear un oasi.
"GUÀRDIA JALIFIANA" és una espectacular marxa mora del contestà José Pérez Vilaplana. En 1952 es va estrenar aquesta marxa mora per a la filà Guàrdia Jalifiana de Cocentaina, els populars Sahorins. El cap de filà Antonio Briva Agulló era amic del músic i li va prometre un llibre de solfeig per a que seguira els seus estudis d'harmonia. A canvi del llibre de Theodor Dubois, José Pérez Vilaplana li va regalar a la filà aquesta mítica marxa mora. Les favorites del capità de la filà Benimerines van desfilar amb "Guàrdia Jalifiana" baix el sol del dia 22 d'abril de 1999.
"ALS BEREBERS" és una marxa mora tan famosa com "Guàrdia Jalifiana". Les dos són del compositor José Pérez Vilaplana, les dos estan dedicades a una filà de Cocentaina i les dos van sonar a la capitania mora 1999 d'Alcoi. La filà Benimerines tancava el seu boato amb "Als berebers", dedicada a la filà Bereberes de Cocentaina, els polèmics borts. Una marxa mora que traspassat fronteres i ha sonat fins hi tot en Marroc gràcies a la banda Unió Musical Contestana. La sonoritat de la marxa mora ha fet plorar a més d'un alcoyà, i per supost a molts socarrats. És una de les obres de música festera que més han emocionat als festers, desde l'any 1972.
"EL MORO DEL SINC" és la peça musical que va marcar el pas de l'esquadra de negres a la capitania mora 1999 de la filà Benimerines. Aquesta marxa mora clàssica no falla en cap recopilació de música festera de filaes alcoyanes. Rafael Giner Estruch la va composar en 1954 i per decisió pròpia no va voler repetir mai la fórmula de l'èxit. El títol és tan obert que qualsevol fester pot identificar-se amb aquell moro del Barranc del Sinc, símbol paisatgístic d'Alcoi.
"ALI GEABÀ-SPYROS" és la marxa mora que va sonar per a l'esquadra d'enmig de la filà Benimerines. En 2005 la filà no sols estava al centre de l'Entrada Mora, sinó que també complia 25 anys. Per a celebrar-ho va sonar la magnífica "Ali Geabà-Spyros". Vicente Pérez Esteban va composar la marxa mora en 1998 i va sonar per primera volta amb la filà Tuaregs d'Albaida. D'estil nòmada també va ser l'esquadra d'enmig de l'Entrada Mora d'Alcoi a l'any 2005.
"ZOC" és una peça musical per a xirimites amb una melodia extremadament àrab i exòtica. Jordi Bernàcer va composar "Zoc" en l'any 2000 per a un dels ballets de la capitania mora de la filà Llana d'Alcoi. La inspiració li va vindre al músic desprès de visitar un bazar a la ciutat de Fez. "Zoc" no té una versió d'estudi a Youtube, però ha acompanyat a alguns boatos a les Festes de Moros i Cristians. En concret al 2012 va acompanyar a unes palmiteres a l'alferecia mora de la filà Benimerines. També va sonar "Noches de Arabia", una adaptació de la banda sonora de la pel·lícula de Disney "Aladdin" de dibuixos animats.
"PACO EL CHOLLAT" està repleta de matisos i és una impressionant i moruna marxa mora. "Paco el chollat" és el malnom de Francisco Pastor, un dels fundadors de la filà Berberiscos de Crevillent. En 1992 l'ontinyentí Daniel Ferrero Silvaje va composar "Paco el chollat" i 20 anys desprès va sonar per primera volta en Alcoi. A l'esquadra de negres de l'alférez moro 2012 de la filà Benimerines no li va afectar la pluja, perquè van disfrutar molt de la desfilada amb "Paco el chollat". tocada pels músics de la banda de Xixona.
"AL-FARIS" és una marxa mora on les xirimites dominen la partitura. Una marxa mora bonica, trepidant i novedosa que va tancar l'Entrada Mora 2012 d'Alcoi. La dificultat de la marxa mora i que s'estrenara baix l'aigua ha provocat que no es torne a escoltar, ja que diuen que està gafada. "Al-Faris" té una versió adaptada per al ballet de Virginia Bolufer. Una coreografia ràpida i tribal que precedia als cavallers i dames. El músic Andrés Guerrero va dedicar "Al-Faris" a l'alférez moro de la filà Benimerines. Juan Antonio Canalejas va estrenar la seua marxa mora sobre una carrossa junt a tota la seua gent: Família i amics.
"XABAT" és la marxa mora que els festers associen al prestigiós compositor Saül Gómez. És la primera marxa mora que va fer i tan sols tenia 21 anys. El jove d'Ontinyent li la va dedicar a Salvador Gramage, capità benimerí a l'Entrada Mora d'Ontinyent de 2003. 10 anys desprès era la filà Benimerines d'Alcoi qui desempenyava la capitania mora. En 2013 "Xabat" ja havia sonat molt en Alcoi, però encara mantenia l'encant d'una marxa mora de indubtable qualitat. En un boato ple de percussió "Xabat" va sobreeixir al acompanyar a la carrossa dels cavallers. "Xabat" és el dissabte en la cultura dels jueus i es tracta d'un dia sagrat, com el diumenge per als catòlics. "Xabat" també significa "company espiritual del poble israelí".
"10 DE SETEMBRE" és la marxa mora que va acompanyar a la favorita i les dames de la filà Benimerines. Sols ha sonat en Alcoi a la capitania mora de 2013. "10 de setembre" és una esplendorosa marxa mora que no té massa popularitat perquè a part de ser llarga, té un ritme molt lent. Però dins de la monotonia de la peça, sorprèn un fragment amb instruments ètnics que és molt bonic i alegre i ens transporta a l'ambient èxotic d'un poblar marroquí. La marxa mora té dos parts que estan basades en un romanç del segle XV. S'inclou una melodia mora i altra cristiana que representa la convivència entre les dos religions a la Península Ibèrica. "10 de setembre" va ser composada per l'alcoyà Francisco Amaya en l'any 2007 i la va estrenar la banda l'Aliança de Mutxamel. La raó és que "10 de setembre" va ser un encàrrec de la filà Abencerrajes de Mutxamel per a celebrar el seu 25 aniversari. Els Martxosies de Mutxamel es van fundar en 1982 i no tenien marxa mora pròpia amb la que desfilar amb la filà Abencerrajes. El títol "10 de setembre" fa referència al dia en que es celebra l'Entrada Mora de la localitat de Mutxamel. "10 de setembre" i "Al-er" estan a l'altura d'altres composicions musicals que han sonat a les capitanies mores d'Alcoi d'aquesta dècada. Per exemple "Un chava capità", "Ishtar", "Belsaí", "El guardià de l'arca" o "Kapytan".
"AL-ER" és la marxa mora que va estrenar Jordi Pascual Ferrer, capità benimerí de les Festes d'Alcoi 2013. Ignacio Sánchez Navarro va composar una monumental obra musical de llarga duració per al capità moro més recordat d'aquesta dècada. "Al-er" incorporava una coral femenina que va sorprendre més per l'estètica i el conjunt negre i blanc que formava l'escut de la filà Benimerines. "Al-er" va portar una polèmica a nivell nacional degut a que la coral anava vestida amb niqab i molta gent ho va malinterpretar pensant que era una burla al burka que porten les dones als països d'extremisme islàmic. Sobre la instrumentació de "Al-er" és destacable l'ús de les campanes i les trompetes per avisar que s'acosta un gran moment. L'arribada del capità moro d'Alcoi va ser efectista i es manté en la memòria dels alcoyans. També es va discutir molt sobre si era adient que la melodia de la marxa mora "Al-er" s'inspirara en la banda sonora de "Terminator". Clarament la pel·lícula de l'actor Arnold Schwarzenegger no té res a veure amb la història dels moros i cristians d'Alcoi. Molta gent també coneix "Al-er" amb el títol de "Marxa mora de Terminator". Mai més s'ha escoltat per la situació controvertida que va tindre, però la marxa mora "Al-er" és grandiosa i inoblidable.
"ITNA ASSAR KARIM" és la marxa mora que va acompanyar a l'esquadra de negres de la filà Benimerines en 2013. Desprès de que al capità moro l'acompanyara "Al-er", l'estrena de la marxa mora "Itna Assar Karim" va quedar en segon lloc, eclipsada al sonar quasi a continuació de "Al-er". Encara que la marxa mora del músic Andrés Guerrero estiga oblidada, el desig de l'autor era que els esquadrers s'identificaren amb ella, ja que tenia una dedicatòria molt especial: A Manuel, el sogre de Andrés Guerrero que formava part de l'esquadra de negres. "Itna assar karim" vol dir "Bona idea" en àrab i és una frase per a animar als festers de la filà Benimerines a apuntar-se a l'esquadra de negres. 2013 va ser un any complicat per a l'economia de les filaes i va haver problemes per a completar els integrants d'una esquadra de negres. És més difícil fer un càrrec en anys de crisi i per això volem felicitar a la filà Benimerines per aquella pletòrica capitania mora de 2013.
No hay comentarios:
Publicar un comentario