PACO AURA, SUPERVIVENT DE MAUTHAUSEN

Francisco Aura Boronat va ser un dels últims supervivents espanyols al camp de concentració nazi de Mauthausen. Aquest alcoyà va nàixer en 1918 i va faltar el passat 27 de novembre de 2018. Al blog s'apartem de la temàtica festera per a retre-li homenatge i recordar-lo com un home bondadós i divulgador de l'horror nazi. A les últimes dècades de la seua vida es va dedicar a fer activisme i contar la seua trista experiència als camps de concentració. Anava als instituts i altres llocs per a conscienciar del perill del fascisme en Europa i Espanya. La jubilació li va permetre donar moltes entrevistes per a parlar del tema amb l'objectiu de que mai es repetira aquesta barbaritat inhumana. No es va afiliar a cap partit polític perquè ell volia fer visible el terror desde la seua perspectiva, amb independència i estant en pau amb ell mateix. Encara que els camps de concentració com Auschwitz (En Polonia) o Mauthausen (en Austria) es recorden per l'extermini dels jueus, també van morir més de 7000 espanyols. Paco Aura va resistir 4 anys i 9 mesos a Mauthausen, fins que va ser alliberat per les forces aliades en 1940, desprès de la derrota dels alemanys a la Segona Guerra Mundial. Fins la seua mort, l'alcoyà s'ha dedicat a que no s'oblide aquest fet històric terrible i a dignificar els noms de tots aquells que van perdre la vida allí.

Amb només 17 anys Paco Aura va lluitar a la Guerra Civil Espanyola al bàndol republicà. A causa de la victòria del dictador Franco, l'alcoyà es va tindre que refugiar a França junt a altres republicans que fugien del totalitarisme i les presons i tortures dels franquistes espanyols. Va estar treballant en la construcció de la Línia Maginot, una muralla de defensa francesa. Quan estava allí es va produir la derrota dels francesos contra les tropes de Hitler. Els nazis el van detenir i el van deportar al camp de concentració de Mauthausen. Als 23 anys va arribar al camp d'extermini per les seues idees polítiques. Va estar durant dies en un tren on també hi havien 400 espanyols exiliats. Però el pitjor estava per arribar. Recorda especialment la fam, la violència física, la misèria, el dolor al cos, els garrots i crits, els gossos dels dirigents nazis. A Mauthausen va picar pedra en la cantera, un dels treballs més durs i on més morts es produïen per les dures condicions de treball i les interminables jornades laborals. L'esclavitut afectava sobretot als jueus, però també a altres minories com els gitanos o els homosexuals. Paco Aura no va morir perquè el van destinar a altre lloc: La construcció d'una carretera. Es va dedicar a talar arbres, però la maldat dels nazis continuava sent extrema. Dormia en barracons junt a altres presoners en un lloc insalubre i quasi ni els alimentaven. El menjar era escàs i de mala qualitat. Va ser lliberat en 1945 quan els exèrcits internacionals van guanyar la guerra als alemanys. Hitler es va suïcidar, deixant enrere una etapa negra de la història. Però Paco Aura va tardar 8 anys més en tornar a Alcoi perquè es va quedar vivint en secret a França. A Espanya seguia governant un dictador d'extrema dreta i tenia por de la repressió franquista. En 1953 va tornar a la seua ciutat natal i es va posar a treballar en la indústria tèxtil. Es va casar i va tindre 3 fills, però sempre va guardar en la memòria les seues vivències en un infern nazi.
Desprès d'aquesta horrible i llarga experiència va tindre que tornar a aprendre a riure i plorar. El camp de concentració els havia convertit en homes durs que quasi no podien ni dormir. La recuperació va ser difícil, fins hi tot tornar a digerir aliments desprès de tindre el cos acostumat a una fam i una sed inhumana. En Mauthausen Paco Aura sols era un número: El 4208. També altres alcoyans van patir l'horror nazi, entre ells Francisco García, José Garrido, Francisco Grau, José Jordà, Joaquim Linares, Rafael Monllor, Vicent Montaud, José Bonet, Emilio Català, Enrique Cortés, Víctor Escrivà, Ernesto Pérez o Antonio Reig. Paco Aura va ser un dels 22 alcoyans que van patir els camps de concentració nazis i l'últim supervivent valencià que quedava fins fa poc. Mauthausen i l'horror del totalitarisme no déu perdre's als llibres de història. Hem d'estar alerta perquè l'odi fa por.
Paco Aura és un exemple i un símbol de supervivència i pau que ha dedicat la seua vida a que la societat no tinga desmemoria, una cosa important per a que mai més es torne a repetir la barbarie nazi. El seu testimoni mantenia viva la ràbia contra el fascisme, una ideologia d'extrema dreta que en 2019 torna a ressorgir desgraciadament en Europa. La tasca de Paco Aura es centrava en la necessitat de que la gent no oblidara els fets per a que ningú ho haja de reviure en el futur. Va atendre a molts mitjans de comunicació de diferents parts d'Espanya per a parlar del que havia viscut, amb sinceritat i sense exagerar les tortures.
La resistència de Paco Aura a Mauthausen ha inspirat dos llibres que relaten la seua història: "Esperaré siempre tu regreso" és una novel·la gràfica de Jordi Peidro. El còmic mostra les diferents fases de la vida de Paco Aura en vinyetes i el tracte que va tindre amb els alemanys. El llibre de Paco Blai i Àngel Beneito "Resistència i dignitat enfront la desmemòria" també dona a conèixer els problemes que va tindre Paco Aura durant les guerres del segle XX.

Paco Aura no es considera un heroi, era un ancià senzill, amable i que creu en les seues conviccions. Sols va tindre sort de superar aquella atrocitat, però li va deixar ferides psicològiques. Paco Aura no demostrava odi quan parlava de Mauthausen, els SS i dels nazis. Tenia la ment lúcida per a recordar anècdotes i detalls dels anys 40, quan la mort era part del dia a dia. L'Ajuntament d'Alcoi li va atorgar el títol de fill predilecte de la ciutat i la medalla d'or en 2005. Al mes de gener de 2014 es va inaugurar un nou pont a Alcoi, que unia la Zona Nord amb el barri del Viaducte i el centre de la ciutat. Aquest pont està fet en el seu honor i porta per nom "Pont Paco Aura". El pont és un símbol de concòrdia, encara que el dia que es va inaugurar va haver protestes contra l'expresident de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra del PP. Ara el president de la Generalitat Valenciana és el socialista Ximo Puig. Fa unes setmanes va assistir a l'exposició en homenatge a Paco Aura Boronat. En l'acte pòstum van estar presents els familiars de Paco Aura i apart d'ells, també van fer discursos l'alcalde d'Alcoi: Toni Francés.


Desde el blog enviem condolències a la família per la recent pèrdua de Paco Aura. I per suposat llancem una reflexió sobre la xenofòbia i un desig: Mai més les persones han de ser sotmeses, exterminades i massacrades per la seua religió o idees polítiques. Recordem a totes les dones, homes i xiquets que van perdre la vida en el genocidi més gran de la humanitat. Ojalà el sadisme i crueltat desapareguen del mon. En record de Paco Aura Boronat.