En 1847 a la filà Verds els va correspondre el càrrec d'alférez moro. És el primer al que es té referència, junt al capità moro de 1848 que va ser Francisco Pastor. Desprès van desaparèixer de les Festes de Sant Jordi durant uns anys. Els problemes econòmics fan que la filà no estiga a les Festes fins 1854. Ja en 1866 tornen a eixir oficialment i es pren aquesta data com el seu any de refundació. La filà Verds queda inscrita en l'Associació de Sant Jordi com la sexta més antiga. Manté la seua veterania al llarg de la història, a pesar de que la filà Magenta o Beduïns es va fundar un any abans. En 1871 la filà Bacora va renunciar al càrrec d'alférez moro i va desaparèixer , així que la filà Verds va agafar el relleu. En 1872 el capità moro seria Vicente Olcina, que també va ser primer tro en 1876.
En el VI Centenari de l'aparició de Sant Jordi es tornen a fer Festes de Moros i Cristians a Alcoi. En 1874 i 1875 no va haver cap celebració pels successos de juliol de 1873, la coneguda Revolució del Petroli que va ocórrer a Alcoi. En 1876 es celebrava els 600 anys desde la Batalla d'Alcoi de 1276 i Alcoi ho va celebrar d'una forma brillant. La filà Verds va arrancar la Diana i molt emotiva va ser la capitania mora de Vicente Olcina. Per segona volta desempenyava el càrrec de capità moro i ho va fer sobre un cavall. En 1889 alcança el quint lloc d'antiguitat. Açò es degut a que la filà Cordoneros rebutja el càrrec d'alférez moro i perd el seu lloc d'antiguitat. La filà Verds torna a agafar el càrrec d'alférez moro gràcies al fester José Mora, en substitució de la filà Cordoneros. En 1896 i 1897 els càrrecs de la filà Verds els desempenyaria la persona de José Pascual amb una modèstia que va ser prou comentada, encara que no hi ha imatges dels trages.
En 1904 la filà Verds torna a tindre l'alferecia mora i a l'any següent capitania mora. 2 càrrecs que va exercir Bautista Boluda i són els primers dels que hi ha fotos datades. El trage de 1905 està ple de preciosos brodats. Una dècada desprès la filà Verds i la filà Magenta van protagonitzar un fort debat al proposar a l'Associació de Sant Jordi que la Glòria es celebrara el diumenge de Resurrecció. Fins a 1916 el pregó de les Festes de Sant Jordi s'havia fet el dissabte de la Setmana Santa. Encara que va haver oposició, finalment es va aconseguir que la Glòria es celebrara en diumenge i així continua sent.
En 1916 a la filà Verds li toca de nou el càrrec d'alferecia mora. Ja hi han antecedents en 1915 de que s'estaven gestant esquadres especials i en 1916 apareix en el boato de la filà Verds una esquadra de indis, embrió del que són actualment les esquadres de negres. Però la denominació "esquadra de negres" queda institucionalitzada en 1917 gràcies a la capitania mora de la filà Verds. Durant molt de temps es va creure que la filà Verds va ser la primera en traure esquadres de negres, amb cabo batidor inclús. Els primers dissenys d'esquadres de negres recorden a indis amb plomes o a tribus africanes. Les cares pintades amb betún són la raó per la que han passat a la història com a "esquadres de negres". Hui en dia continuen sent un dels moments més esperats de les Entrades. Antonio Jordà Sempere va demostrar el seu ingeni com a capità moro 1917 i el seu boato va ocupar tot el carrer Sant Nicolau. Això no havia passat en cap càrrec anterior, ni tan sols en el famós boato de la filà Marrakesch en 1910. En 1917 també va haver 2 elefants al boato del capità moro. Si al capità moro de 1910 l'elefant era gegant i de cartó, els de la filà Verds en 1917 eren més xicotets i estaven fets de tela i es movien.
En 1925 la filà Verds va voler reformar el seu disseny oficial. La variació consistia en substituir els bombatxos verds per una túnica blanca, pareguda a la de la filà Marrakesch. Aquest disseny no va agradar ni als propis components de la filà. 3 anys desprès, en 1928 van canviar la túnica per l'anterior bombatxo verd, recuperant així el seu disseny original, però sense ploma al turbant.
Coincidint amb la recuperació del seu trage, la filà Verds té el càrrec d'alférez moro. Tant en 1928 com en la capitania mora de 1929 l'home que va fer el càrrec va ser Jorge Abad. Justament aquell any l'Associació de Sant Jordi pren la decisió de limitar les esquadres de negres. Durant la dècada dels anys 20 qualsevol filà podia traure una esquadra de negres i això produïa retrassos en les Entrades. Es va prendre la dràstica mesura de que sols les filaes de càrrec tingueren una esquadra de negres. El capità moro de 1929 va demanar que la seua filà tinguera més d'una esquadra de negres perquè ja tenia previstos alguns trages diferents, però es va prohibir per a complir l'ordre sense excepcions. Les Festes d'Alcoi de 1929 van resultar desorganitzades, però la filà Verds va ser aclamada al ocupar el seu boato tot el carrer Sant Nicolau.
Durant la dècada dels anys 30 la filà Verds passa bastant desapercebuda i sols té alguna discussió per motius religiosos amb els líders republicans. Les Festes d'Alcoi perden importància fins que en juliol de 1936 esclata la Guerra Civil Espanyola. Les Festes d'Alcoi tornen a reorganitzar-se en 1940, quan Franco agafa el poder del país i instaura una dictadura. La filà Verds es reagrupa i alquila una nova seu social al carrer Cova Santa. Rosa Lloret es converteix en una de les primeres dones en una filà, al ser la conserge fins 1973. Una dona molt activa que mai va poder vestir el trage de la filà Verds però va aportar el seu granet d'arena amb energia i passió. La postguerra i la fam van fer mal a la filà Verds i en 1943 tan sols 5 festers van disparar a l'Alardo. En 1942 Fausto Soler va modificar algunes parts del trage de la filà Verds i aquest boceto ha quedat com el disseny definitiu.
Arribem a l'any 1949 i per fi, desprès de 20 anys, la filà Verds tornava a tindre càrrec. Francisco Gisbert va ser l'alférez moro i al boato destacava una carrossa amb cofres plens de joies, llibres àrabs, espases, un cérvol, tapissos, tonells de vi i altres objectes de valor. L'esquadra de negres va sorprendre perquè els components arrastraven amb cadenes els tresors robats als cristians en un saqueig. En aquell moment la filà Verds tenia pocs components i la filà Llana els va ajudar en el càrrec a les plujoses Festes d'Alcoi 1949. Francisco Gisbert, apodat "Piga" també va ser alférez cristià amb la filà Cides en 1955, un any molt difícil per a la filà cristiana.
A l'any següent el capità moro 1950 va ser Jorge Vilaplana. Es va repetir l'èxit de la filà Verds, superant en luxe anteriors càrrecs i el trage feia honor als colors de la filà. L'esquadra de negres tenia un escut amb una cara africana i al boato van eixir uns portejadors amb gàbies als muscles i també un enorme porc senglar. Al acabar el càrrec les declaracions de Jorge Vilaplana eren "Desprès de complir aquest somni ja puc morir-me tranquil".
A l'Entrada Mora del 22 d'abril de 1955 la filà Verds estrena l'obra de Manuel Sagi Echevarria "Moros Verdes". Amb questa marxa mora dedicada a la filà desfilen els Verds tots els anys i la lentitut i serietat de la música identifica la idiosincràsia d'aquesta filà tan conservadora. A l'any següent la filà Verds va tindre Sant Jordiet. El xiquet José Luis Moyà Doménech va ser el Sant Jordiet 1956. La pluja va deslluir la seua "Aparició" desde el Castell. En 1962 l'alférez moro va desfilar sobre un palanquí transportat per africans. José Payà era un fester verd que també va estar acompanyat per la favorita, un càrrec que fins aquell any no havia eixit en la filà Verds.
En 1963 la filà Verds tenia una gran expectació per la seua capitania mora. Henry Gisbert era un alcoyà que residia en Nova York i havia sol·licitat reiteradament ser capità moro fins que en 1963 la filà va accedir gustosament. Un senyor tan popular com Henry Gisbert va tindre una rebuda a la ciutat apoteòsica. El capità moro 1963 va contribuir econòmicament a millorar la filà i va exercir el càrrec amb dignitat. Es tracta d'un dels capitans moros d'Alcoi més famosos de l'època, sobretot per tindre molts diners i fer un donatiu a l'Associació de Sant Jordi. Les vitrines del Museu Alcoyà de la Festa on s'exposen els trages dels càrrecs van ser pagats per Henry Gisbert. Un referent dels capitans moros que va fer popular la frase "Això ho pague jo", com tants altres capitans han dit durant les Festes d'Alcoi. El dissenyador Luis Solbes es va encarregar de tots els dissenys de capità, favorites, rodelles, mores d'honor, esquadra de negres, parasols, banderes, palanquins. Al boato va destacar una carrossa en la que unes escultures de cisnes expulsaven perfums de la boca.
En 1966 la filà Verds va celebrar el Centenari de la seua reaparició en les Festes d'Alcoi. Encara que es sabia que la filà ja havia desfilat amb anterioritat, el primer tro Francisco Sellés va escollir 1866 com a punt de partida de la història de la filà. Amb aquest motiu va desfilar una radiant esquadra commemorativa dels 100 anys de la filà Verds, destacant les plomes blanques i els colors primaris. També va desfilar una esquadra infantil amb cabo batidor.
Les esquadres d'enmig es van inventar en Alcoi en 1960 a causa d'una equivocació dels Cordoneros i la seua data de fundació. La primera esquadra d'enmig de la filà Verds va ser en 1969. Durant la dècada dels 60 l'esquadra d'enmig mora tenia una gran popularitat i s'esperava amb anhel. Però la filà Verds no li va donar la importància requerida i en 1969 l'esquadra d'enmig va passar desapercebuda, en comparació a altres d'aquella època. Tractant-se d'una filà amb més de 100 components i amb un alt poder adquisitiu no s'entén que la seua primera esquadra de negres fora tan simple, amb un bombatxo daurat i res innovador ni destacable.
La solemnitat i austeritat van envoltar a l'alférez moro 1975 de la filà Verds. Alfredo Molina Pascual va lluir un elegant trage en el que destacaven els colors verd i blanc. Al boato i les carrosses va ser recurrent el símbol de la palmera, que també apareix a l'escut de la filà Verds. Uns contacontes explicaven les històries de les mil i una nits a les favorites de l'alférez moro. Tot el seguici de Luis Solbes es va salvar de la pluja en l'Entrada Mora del 22 d'abril de 1975, però la resta de dies va fer molt mal temps i es van recollir 11 litres d'aigua per metre quadrat.
Alcoi va celebrar en 1976 el VII Centenari de la Festa. Tal i com ja va passar al 600 aniversari de 1876, la filà Verds va desempenyar la capitania mora en uns anys de gran importància. Al 700 aniversari del Patronatge de Sant Jordi les Festes de Moros i Cristians es van aplaçar al mes de maig perquè hi havien molts actes extraordinaris per a celebrar. Les Festes d'Alcoi van ser més llargues i per primera volta l'Entrada Cristiana es va celebrar de vesprada. La filà Verds i la filà Navarros es van involucrar en molts actes festius i culturals per a que el seu any de capitania passaren a la història. Al migdia del divendres 28 de maig de 1976 una forta tempesta va atemorir a la filà Verds. Les cadires per a veure l'Entrada Mora van ser arrastrades per un riu de 48 litres d'aigua caiguts en poques hores. Però a les 5 de la vesprada la pluja va parar i Armando Ferre Miralles va poder desfilar sobre el seu cavall envoltat de peveters d'encens. El capità moro 1976 portava un ric trage en blanc i negre amb pedreria i detalls de color verd. Rafael Guarinos va afegir una corona daurada al turbant del capità moro de la filà Verds. La favorita va desfilar baix un palio amb dosel i escoltada per uns tuaregs sobre camells. Al boato també van haver gàbies amb lleons, óssos, lloros i serps. L'esquadra de negres era molt salvatge i agressiva, encara que el casc va ser criticat. Una part de l'Entrada Mora va estar afectada per una fina pluja, però no va afectar a la magnífica capitania mora de la filà Verds.
En 1979 la filà Verds va tindre el seu segon Sant Jordiet amb el xiquet Fernando Pastor Llorens. Luis Solbes ja era un expert en crear trages romans per als Sant Jordiet i en 1979 va aportar una nova visió del Sant Jordiet, canviant la forma de la corassa daurada del personatge infantil. Fernando Pastor continua sent fester de la filà Verds i té un lloc destacat dins de la política local.
Luis Solbes també va pintar el boceto de l'esquadra d'enmig mora 1982 de la filà Verds. No apareix el color de la filà i si el blanc i el marró, per això aquesta esquadra de negres s'ha associat erròniament a la filà Marrakesch. Al centre de l'Entrada Mora de 1982 la filà Verds va desfilar amb les marxes mores "El president" i "Moros Verdes". L'esquadra d'enmig clàssica va triomfar i destacava per la cara pintada de negres i els llavis rojos com els patges de la Cavalcada de Reis Mags.
L'alférez moro 1989 va ser el fester veterà Francisco Davó Pérez. Portava un senzill i senyorial trage de Luis Solber, creador de tot el boato. Les marxes mores més grans d'Amando Blanquer, com "Any d'alferis", "Tarde de abril" o "Marxa del centenari", van acompanyar al càrrec i la impressionant esquadra de negres. També és digne de nombrar que a l'alferecia mora de 1989 la filà Verds va traure el seu primer ballet, confiat a la coreògrafa Ana Calvo. El verd Fernando Rius va ser Sant Jordiet, però el protagonisme de 1989 va ser per a Francisco Davó.
La capitania mora de les Festes d'Alcoi 1990 estava en mans de la filà Verds. Miguel Ibàñez Gilabert va rebre els aplaudiments del públic al so de la marxa mora "A la Meca". El seu trage és una de les millors creacions de l'inoblidable Alejandro Soler, així com també ho és l'esquadra de negres d'aquell any. Un trage guerrer i africà que va marcar un abans i un desprès i va donar un gir a l'estètica de les esquadres de negres. Va canviar la concepció dels detalls que hi havia en aquella època i va iniciar un nou temps en el que les esquadres de negres mores es van omplir de pells d'animals, armes, banyes i plomes. La idea d'Alejandro Soler i la filà Verds va ser copiada en altres pobles. La intermitent pluja no va ser un obstacle per al boato de la filà Verds, centrada en l'oci musulmà i els cavallets de cartó, tal i com es va veure al ballet d'Ana Calvo.
Al centre de la plujosa Entrada Mora de 1996 va desfilar l'esquadra d'enmig de la filà Verds. De nou un disseny tribal i salvatge d'Alejandro Soler que va arrancar forts aplaudiments baix dels paraigües i va animar a la gent per a que la desfilada no fora suspesa. Entre Luis Solbes i Alejandro Soler s'ha aconseguit que les esquadres de negres de la filà Verds tinguen unes característiques concretes: Ferotges, africanes i bèl·liques, amb algunes excepcions.
A principis del segle XXI la filà Verds, per ordre de roda tornava a tindre càrrecs. Luis Carbonell Llopis va ser l'alférez moro 2003. Es tracta d'un dels boatos més pobres, desangelats i criticats de la filà Verds. La idea era fer un homenatge al desaparegut Luis Solbes recuperant uns bocetos vells que al final no van eixir al càrrec del capità moro 1990. Però les circumstàncies de 1990 no eren les mateixes de 2003 i encara que el boato estava ben cohesionat li van faltar elements vistosos. No tenia massa sentit que un boato que es va rebutjar anteriorment anara a funcionar en 2003, quan els seguicis havien evolucionat fins ser multitudinaris i espectaculars. La falta de ballets es va contrarestar amb grups de palmiteres i unes marxes mores de gran valor. La fastuosa esquadra de negres de Germán Aracil va tancar l'Entrada del 3 de maig de 2003.
Animats a superar l'alferecia mora, la filà Verds va desempenyar en 2004 una gran capitania mora. Una capitania en honor a Pepe Barber, qui anava a ser capità moro però va morir pocs mesos abans. En gener de 2004 la Junta Directiva de la filà Verds va nombrar a Antonio Carbonell Llopis com a capità moro. El germà de l'alférez moro renunciava al seu lloc de primer tro per a poder disfrutar del càrrec, sempre guardant respecte a Pepe Barber. El boato de Jordi Sellés va resultar una mostra de sumptuositat amb una esquadra de negres de nobles musulmans. L'ambientació del desert es va notar gràcies als camells, els oasis, els nòmades i les odalisques amb cànters.
La filà Verds va allargar 2 anys més els anys de càrrec gràcies al càrrec de Sant Jordiet. L'atzar al sorteig dels xiquets va permetre que a l'any 2005 i 2006 la filà Verds tinguera dos Sant Jordiets consecutius. El primer va ser Javier Montava Peralta i en 2006 Marcos Llopis Torregrosa. Els dos xiquets van confiar el seu disseny al pintor Germán Aracil.
En 2010 la filà Verds va rebre ovacions per la seua esquadra d'enmig mora. El disseny de Jordi Sellés era d'un estil poc vist en les Festes d'Alcoi. Els esquadrers no portaven casc, sinó unes trenes al més estil massai. L'escut tribal i el color verd remataven una esquadra de negres excepcional. La marxa mora que els va acompanyar era "Jussà al Saqàliba" de Mario Roig Vila. La filà Verds i la seua esquadra d'enmig va donar color a una vesprada de cel gris.
La filà Verds és la més afortunada en l'elecció de Sant Jordiet. En l'any 2012 van tornar a tindre aquest càrrec, encarnat en el xiquet Jorge Balmaseda Sempere de 9 anys. L'alegria de l'any de càrrec es va veure empanyada per la polèmica de la filà Verds i la discriminació femenina. En 2012 es va fer una votació interna en la que la Junta Directiva de la filà Verds va aprovar l'ingrés de 3 xiquets a la filà i va denegar que 5 xiquetes formaren part de l'entitat festera. La integració de la dona en la festa va trobar un entrebanc a la filà Verds, una de les més tradicionals d'Alcoi. També va ser una de les últimes en tindre disseny femení. Al 2013 la filà Verds no va permetre que 2 dones s'apuntaren com a membre de ple dret.
Passades les acusacions de masclisme i les crítiques a la filà Verds, els components van recuperar el prestigi de la filà deixant que algunes dones formaren part de l'entitat, amb les obligacions que comportar formar part d'una de les filaes amb més història d'Alcoi. En 2016 la filà Verds va celebrar el 150 aniversari de la seua refundació en 1866. L'esquadra commemorativa recuperava el disseny primitiu del segle XIX, que tenia una ploma al turbant. Els vells esquadrers van desfilar amb la preciosa obra musical de Camilo Pérez Monllor "Moros y cristianos".
L'any 2017 va ser especial per a la filà Verds per tindre una nova alferecia mora desprès de 14 anys. José Jaime Bernabeu va desempenyar el càrrec amb força quan acabava de lluitar contra un càncer. La seua desfilada de peu sobre carrossa baix els arcs de la Mezquita de Còrdova va ser molt emotiva. El primer boato del jove Antonio Aracil va destacar pels ballets de Carmina Nadal i una esquadra de negres que no va deixar indiferent a ningú. A més a més la selecció de marxes mores antigues va ser molt encertada, ressaltant "Moro de Granada" i "L'entrà de la kabila Ben Kurda".
El passat any 2018 la filà Verds va tindre una pomposa capitania mora encapçalada per Jorge Vaquer, empresari de la marca cosmètica Nirvel. Les altes expectatives es van complir a pesar d'alguns problemes amb els trages del boato de David Blasco. S'havia parlat molt de les carrosses dels cavallers i jeques, encara que la desfilada del 22 d'abril va tindre alguns talls i parons. Jorge Vaquer va contractar a l'ontinyentí Saül Gómez per a que composara totes les marxes mores del boato i el resultat va ser increïble. Segur que als pròxims anys sonaran molt obres com "Kapytan", "Azahara" o "Imlaq".
I en aquest 2019 la filà Verds repeteix càrrec com ja va passar en 2005. Desprès de l'any de capità moro la filà Verds tindrà un nou Sant Jordiet, prolongant així els seus anys de protagonisme. El Sant Jordiet més recent és Álvaro Santacreu Piñero i estarà acompanyat per la privilegiada filà Verds. Tindrem que esperar fins a maig per a veure com serà el trage del xiquet, pero ja està presentada l'heràldica del Sant Jordiet 2019.
La filà Verds té actualment 151 festers, quasi 80 xiquets i 45 simpatitzants. La seua indumentària està composada per bombatxos verds d'on prové la denominació de la filà. Es completa amb jaqueta blava, faixa groga, turbant blanc i xaleco roig amb brodats florals. La banda de música que els acompanya és l'Ateneu Musical de Rafelguaraf. Amb la filà Verd iniciem un nou apartat al blog en el que es repassara la història de cadauna de les 28 filaes de les Festes d'Alcoi. Per a posar fi a aquest repàs cronològic de la filà Verds mostrem dos imatges pictòriques que van inspirar el boceto de l'esquadra de l'alférez moro 2017.
No hay comentarios:
Publicar un comentario