Se sap que Antonio Espí va ser un defensor de la filà Sultans en 1825 i que en 1839 José Mullor era el primer tro de la filà. Els primers càrrecs documentats són Francisco Muntó en 1846 i 1847. En 1842 es va fundar la banda Societat Musical Nova d'Alcoi i la filà Judíos va recolzar molt el naixement d'aquesta agrupació musical. De fet el primer tro Joaquim Blanes va prestar diners als components per a que compraren instruments. La filà Sultans va confiar en la Societat Musical Nova d'Alcoi i va ser la seua banda durant uns anys. Però la filà Judíos s'ha acompanyat d'altres bandes de música. Per exemple la banda de Gaianes, la Unió Musical l'Aranya d'Albaida, l'Agrupació Musical Santa Bàrbara de Bolbaite i actualment la Societat Musical Filarmònica de Benilloba. Igual passa amb la seu social de la filà, que ha canviat en moltes ocasions. El primer domicili va ser al carrer Verge d'Agost número 10 i ara tenen un gran saló a la Plaça Emilio Sala.
José Torregrosa va encarnar els dos càrrecs de la filà Judíos en 1886 i 1887 i van ser unes festes passades per aigua i fins hi tot amb fang als carrers. Dos anys amb les Festes d'Alcoi contra vent i marea i en els que la filà Judíos lamentava la seua mala sort. En 1893 es va inaugurar la línia ferroviària Alcoi-Gandia, recordat com el tren xitxarra. Al mateix any la filà Judíos desempenyava l'alferecia mora en la persona de Vicente Gisbert, encara que sols existeix una borrosa fotografia del rodella: Enrique Santonja. Al 1894 el sol va lluir per al capità moro de la filà Judíos. Vicente Gisbert va estar acompanyat d'un seguici de cavalls i panderos.
Camilo Espí Albero va ser l'alférez moro 1901 i en l'any de capità moro 1902 es van celebrar un dia més de festes degut al mal temps. Del capità moro 1902 és del primer càrrec de la filà Judíos del que es guarda una fotografia. Com es pot observar portava un trage elegant idèntic al del seu rodella. Destaca el xaleco amb brodats, l'arma i el turbant luxós amb una ploma blanca.
La història es repetiria en 1913, quan la filà Judíos tenia l'alférez moro i les Festes d'Alcoi es van allargar un dia més a causa de la pluja. Federico Candela Abad va desempenyar els dos càrrecs i va poder disfrutar més en la solejada capitania mora de 1914. Realment la filà Judíos no va traure uns boatos massa recordats i no hi ha cap comentari grandiós a les cròniques, però si es pot veure a les fotografies que el trage del capità moro 1914 era bonic. Els periòdics de l'època si remarquen que alguns actes van ser molt desorganitzats però que els alcoyans estaven contents desprès del temporal de pluja que s'havia viscut en abril de 1914.
Jorge Beltrán Cortés va desempenyar els següents càrrecs de la filà Judíos. Al 1925 com a alférez moro portava un senyorial trage ple de dibuixos geomètrics, mentre que com a capità moro 1926 Jorge Beltrán va lluir un trage més bèl·lic. Cal recordar que la filà Judíos tenia pocs ingressos per a portar endavant la capitania mora 1926 i fins hi tot es van plantejar no eixir a Festes de Sant Jordi. Però la responsabilitat del càrrec va fer que la filà Judíos s'esforçara més i fins hi tot van traure al carrer una esquadra de negres d'estètica africana amb unes closques de tortuga com a escuts. Per desgràcia l'oratge va tractar mal a la filà Judíos una volta més. En 1925 la Processó General es va celebrar el dia del descans ja que no s'havia pogut realitzar el dia 23 d'abril. I en 1926 l'Entrada Mora es va celebrar amb interrupcions per culpa de la pluja.
El primer Sant Jordiet de la filà Judíos va ser José Monllor Raduán, fill del gran fester de la filà José Monllor. El xiquet va encarnar al patró durant dos anys consecutius: 1930 i 1931. Pocs anys desprès la filà Judíos tornaria a tindre altre xiquet Sant Jordiet. Federico Jornet Soler va vestir el mateix trage romà en 1935 i 1936. El trage destacava per una capa roja i una corassa daurada amb adorns recaragolats. Federico Jornet va ser l'últim Sant Jordiet abans de la Guerra Civil Espanyola i l'ambient ja estava caldejat quan va fer el càrrec. Les idees anticlericals de l'època van fer que en 1936 se'l anomenara "el Sant Jordiet republicà". No van tornar a haver Festes de Sant Jordi fins a 1940 i la filà Judíos mai més ha tingut l'honor d'acompanyar al Sant Jordiet. De fet es tracta d'una de les filaes amb menys sort a l'hora de que li toque el Sant Jordiet. L'atzar no els ha beneficiat cap volta que han presentat un xiquet candidat i els càrrecs dels anys 30 ja queden molt llunyans. No és estrany que la filà Judíos siga una de les que més ganes té de que els toque un Sant Jordiet desprès de tantes dècades.
Als anys de la postguerra la situació econòmica és fràgil i a la filà Judíos li va costar trobar un alférez moro per a l'any 1946. Finalment el càrrec va recaure en Ismael Peidro Esteve, qui també seria capità moro de 1947. Luis Solbes Payà va debutar com a dissenyador fester amb el trage i el boato de l'alferecia mora de la filà Judíos. Una de les carrosses que més van sorprendre va ser la que reproduïa una estança de l'Alhambra de Granada. La carrossa estava tan ben feta que la teulada va aguantar sense danys la torrencial pluja que va caure durant l'Entrada Mora de 1946. Tant va ploure que la gent no podia ni sentar-se en les cadires i als vídeos es veu com passen uns portadors de cofres mentre el públic aplaudeix de peu baix dels paraigües i amb les cadires amuntonades al fons. L'esquadra de negres era d'una gran vistositat però sense deixar de costat el maquillatge negre.
La saga de la família Peidro s'ha encarregat de molts càrrecs de la filà Judíos, sempre amb gran pompositat. Ismael Peidro Esteve va demanar ser capità moro de 1947 afligit desprès de la pluja que li havia caigut en l'alferecia mora de l'any anterior. El sol si que va brillar a l'Entrada Mora de 1947 i Ismael Peidro va baixar a cavall envoltat de parasols i palmiters. L'esquadra de negres va baixar radiant de felicitat i amb la cara pintada de negre, com era norma en aquella època.
La Penya Fontilles transporta les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi al sanatori al mes d'octubre. Una tradició que va començar en 1951, en la que la filà Judíos va participar desde la fundació de la penya solidària. José Blanquer Mullor va ser un dels primers trons que més anys va estar liderant als Judíos. Era una filà amb varies penyes d'amics i per tant als anys 50 ja era una de les filaes amb més components i de les que més animava els carrers d'Alcoi. Inspirat en l'alegria de la filà, Gerardo de Castro va composar l'obra musical "Anem anant Judíos". El pasdoble de 1951 té una lletra firmada per José Blasco en la que es destaca el puro per a fumar, el bon humor de la filà Judíos i els bombatxos de seda rosa. A l'Entrada Mora desfilen amb dos marxes mores de gran qualitat: "Éxodo" d'Enrique Castro i "Jamalajam" de José Ferràndiz.
Desprès d'una dècada plena de sacrificis, a la filà Judíos li pertoca l'alferecia mora en 1959. Emilio García va baixar l'Entrada Mora sobre un cavall i lluint un trage de Luis Solbes que respectava els colors principals de la filà Judíos. El boato de gongs, tresors i palanquins va ser curt i es van reservar els grans desplegaments per a l'any següent. Com a resultat la filà Judíos va aconseguir superàvit en l'any d'alférez moro 1959, encara que van rebre una sanció de l'Associació de Sant Jordi pel gran tall de 20 minuts que va provocar l'africana esquadra de negres. La filà Judíos tenia la moral baixa de cara a l'any de capità moro 1960.
Precisament en 1960 naixen les esquadres d'enmig per una equivocació de la filà Cordoneros. Aquest fet especial li va donar un realçament a l'Entrada Mora i s'instaura una esquadra de negres a la meitat de la desfilada. En 1961 torna a estar en mans de la filà Cordoneros i en 1962 es decideix que siga a sorteig. Aquella esquadra de negres per sorteig va ser acceptada per la filà Judíos com si li haguera tocat la loteria. Va ser una esquadra de negres única, per les circumstàncies en les que es va decidir i perquè una dona va ser per primera volta cabo batidor. Una anècdota excepcional ja que Carol Brillon va passar desapercebuda baix de tot el maquillatge negre i el casc de plomes. Cap altra dona ha sigut cabo batidor, ni tan sols en una esquadra de blancs. Pujada a un cavall marró, la jove americana de la colonia d'aviació va passar a la història com la primera component femenina d'una esquadra de negres. Directament les dones no podien pertànyer a una filà, però ella va superar tots els entrebancs per ser una amazona fantàstica. No va ser cap escàndol perquè la participació de Carol Brillon com a cabo batidor va ser un secret fins anys desprès. Justament en 1962 altre canvi important va ser que el recorregut de les Entrades seguia pel carrer Sant Llorenç. Encara que oficialment el Sant Jordiet 1964 va ser de la filà Vascos, és de justícia ressaltar que la filà Judíos també va acompanyar a Ismael Peidro per motius de vincle familiar. L'anomenada dinastia Peidro, fusters de professió, va tindre molts càrrecs amb les filaes Vascos i Judíos.
En 1963 l'esquadra d'enmig ja no es va escollir a l'atzar i es va determinar que seria de la filà a la que li faltaren 7 anys per a tindre càrrec. Per tant en 1963 la filà Realistes va traure la primera esquadra d'enmig denominada com a tal. Als anys posteriors van ser les filaes Berberiscos i Llana. Per això a la filà Judíos li va tornar a tocar esquadra d'enmig en 1966, desprès d'haver fet la corresponent al sorteig en 1962. Un disseny africà amb un casc massai que va agradar, però també va ser rebut amb xiulits pel gran tall que van produir. L'Entrada Mora va ser excessivament lenta i ja s'havia iniciat amb 20 minuts de retràs. El trage de Luis Solbes tenia un colorit preciós, sobretot a la capa. Aquesta esquadra d'enmig va ser la segona de la filà Judíos que va desfilar amb "Éxodo". La marxa mora provenia de la banda sonora de la pel·lícula de Hollywood. El protagonista Paul Newman narrava la travessia dels jueus exiliats cap a l'estat de Israel desprès de la Segona Guerra Mundial. Encara que l'argument no té res a veure amb l'època medieval, la melodia és un clàssic de les Festes de Moros i Cristians.
Molt recordades són les Festes de Sant Jordi 1972 pels problemes ocasionats per la meteorologia. El dia 22 d'abril es van tindre que suspendre tots els actes degut a la pluja torrencial. El dia 23 d'abril s'havien de fer precís les dos Entrades i a més a més condensar tots els actes religiosos. Per desgràcia va seguir ploent durant tota la jornada i l'Entrada Mora es va banyar. La filà Judíos tenia l'alferecia mora i molts festers es van queixar de la casualitat de que ja els havia plogut torrencialment en 1946. L'alférez moro i l'alférez cristià eren germans i un d'ells havia sigut el Sant Jordiet 1964: Ismael Peidro. A Jorge Peidro li se van mullar les plomes blanques del turbant i aixina hi tot el trage de Luis Solbes va ser un èxit. L'esquadra de negres també va ser excel·lent i va impactar. Jorge Peidro va desfilar a peu com a alférez moro 1972 i el públic el va arropar molt suportant les inclemències de l'oratge. Els espectadors van ser considerats herois per aguantar els 27 litres d'aigua que van caure en tan sols un dia.
Jorge Peidro Pastor va repetir en 1973, en aquesta ocasió com a capità moro de la filà Judíos. Per l'altre bàndol, el seu germà Ismael Peidro Pastor també capitanejava als cristians amb la filà Vascos. L'abraç dels dos capitans durant l'Alardo va ser irrepetible pel caràcter fraternal que tenia. La família Peidro entrava en la història de les Festes d'Alcoi com un símbol d'unió entre moros i cristians. Una capitania mora insòlita que la filà Judíos va organitzar amb molt bon gust. Jorge Peidro i el seu rodella van desfilar a peu a l'Entrada Mora, xafant una estora blava i envoltats de palmiters i el clàssic parasol. Un succés desafortunat va accidentar la capitania mora 1973. L'esquadra de negres portava uns leotardos negres que es van incendiar a la Plaça d'Espanya. Un cigarret va cremar el trage d'un dels esquadrers i el foc va afectar a quatre components de l'esquadra de negres. Lògicament l'Entrada Mora es va parar per un instant i el dramàtic accident va acabar amb ferides considerables de segon i tercer grau a les cames. Les fotografies de l'incident mostren com espectadors i membres de la filà Judíos ajuden als afectats apagant el foc dels trages amb mantes i aigua. A més a més l'Entrada Cristiana d'aquell any va tindre un gran retràs horari, però al menys el sol va lluir durant tota la Trilogia Festera Alcoyana.
La filà Judíos va tindre en 1979 una renovada il·lusió gràcies a l'esquadra d'enmig. Encara que l'estètica dels esquadrers era molt salvatge, van desfilar amb la sensual marxa mora "Guàrdia Jalifiana" del contestà José Pérez Vilaplana. El disseny de fa 40 anys no va ser massa original, però la capa incorporava per primera volta el símbol religiós de l'estrela de David. Els esquadrers van produir un tall de 30 minuts que va provocar forts xiulits. Va ser l'únic contratemps en una Entrada Mora d'Alcoi 1979 marcada per un rigorós horari.
I ja en 1986 a la filà Judíos els va arribar de nou l'alferecia mora. Santiago Molina es mostrava preocupat pel càrrec, ja que la filà Judíos tenia fama de que la pluja la perseguia en l'any d'alférez moro. En aquesta ocasió els núvols van descarregar tota l'aigua sobre el capità moro de la filà Llana i l'Entrada Mora 1986 va seguir amb els carrers banyats però sense més pluja. Luis Solbes va preparar un boato ple de detalls. Per exemple l'escut de la filà amb flors, egípcies, percusionistes, els cavallers a peu, les dames a carrossa. L'alférez moro, Santiago Molina, portava un trage espectacular amb els braços al descobert. Al desfilar a peu es va poder apreciar el trage, amb turbant roig i bombatxos de color rosa. L'esquadra de negres va desfilar amb la marxa mora "Voluntat de fer", de ritme tan lent que es va produir un tall enorme. El públic es va enfadar molt pel retràs horari de 40 minuts i no va valorar la vistositat del disseny de Luis Solbes, sobretot per les pells de zebra. Al Mig Any de 1986 la filà Judíos guanyava el Concurs d'Olleta.
El sol anava obrint-se pas en la vesprada del 22 d'abril de 1987. La filà Judíos tenia el capità moro i va poder mostrar el boato en tot el seu esplendor. Luis Solbes va pensar que el color rosa seria el principal dels trages del seguici de Santiago Lillo. Desde 1984 no s'havia vist cap ballet a Alcoi i la filà Judíos va traure al carrer un grup de huríes que eixien ballant d'una jaima. El color rosa i les panderetes van ser els elements principals de la primera coreografia de la famosa Ana Calvo. Santiago Lillo va voler fer un homenatge a la seua família desfilant amb la marxa mora "A mons pares". El trage de la favorita era molt semblant al del capità moro. En aquella Entrada Mora de 1987 es va fer patent la massiva participació de les dones als boatos de càrrec. Es notava que les dones tenien ganes de desfilar i el boato de la filà Judíos va aprofitar eixes ganes en benefici de l'espectacle de la capitania mora. Es van veure amazones, palmiteres i fins hi tot portadores de gàbies amb pavos reals. L'esquadra de negres va impactar per la melena de lleó feta amb plomes negres. Els esquadrers de roig semblaven guerrers caníbals vestits amb pells.
S'acostava la celebració del 175 aniversari de la filà Judíos i dins de la pròpia entitat festera sorgeix una corrent que es plantejava recuperar el nom primitiu de la filà. De fet l'esquadra commemorativa del 175 aniversari es volia anomenar Sultans. El tema de si era més adequat dir-se Judíos o Sultans es va tractar en varies reunions i molts veien més històric el nom de Sultans. Però van ser els propis alcoyans els que al segle XIX van anomenar popularment a la filà com a Judíos i això s'havia de respectar. A pesar del moviment intern del neosultanisme, la filà va decidir mantindre el nom de Judíos i celebrar els seus 175 anys en 1992. L'esquadra commemorativa recuperava la ploma blava a un costat del turbant i envés de portar un peto negre, utilitzava una pell marró d'animal. Amando Blanquer era el compositor de la peça musical escollida per l'esquadra especial del 175 aniversari: "Marxa del centenari". En canvi, l'esquadra d'enmig 1993 va desfilar amb una marxa mora que José Maria Valls li havia dedicat a la filà: "Als Judíos". Jordi Sellés va dissenyar una exòtica esquadra de negres per a la filà Judíos, en la que destacava el casc d'enormes plomes de color blanc i verd i els metalls brillant baix el sol d'abril.
2000 és una data molt important per a la filà Judíos. José Francisco Camánez Llorens va representar un gran alférez moro, dels millors que ha tingut la filà Judíos. Fermín Vélez va preparar un boato intens i ple de moments impressionants, seguint la tònica del moment en que els grups femenins eren molt nombrosos. Amazones, arquers, palmiteres, guardianes i més grups de guerreres van conformar un boato amb dos ballets. Virginia Bolufer va recrear el pas del dia a la nit, mentre que Carmina Nadal va sorprendre amb una tribu africana. Mai podien faltar als seguicis de la filà Judíos una part més tribal i guerrera i l'esquadra de negres era molt ferotge. L'alférez moro va lluir un fantastic trage en roig i blanc que a l'Entrada Mora va estar eclipsat per la carrossa en forma de cap d'elefant. Es va estrenar la marxa mora "Alférez Judíos 2000", de gran dificultat per als xirimiters, mentre que l'esquadra de negres va baixar amb la banda de Banyeres tocant "Xavier el coixo". Normalment les Festes de Banyeres són els mateixos dies que les d'Alcoi, però a l'any 2000 es van atrassar al 5 de maig.
La filà Judíos va superar el rècord de participació en boatos que hi havia hagut fins al 2001. Més de 1300 persones van formar part de la capitania mora de Mario Santacreu Mira. José Moiña va dissenyar molts trages per a un boato ambientat en distintes ubicacions: El desert del Sahara, els palaus de Marroc i la sabana africana. Jaimes, nòmades i grups femenins van copar un magnífic boato replet de marxes mors clàssiques com "Sisco", "Als berebers", "Éxodo" o "Habibi". El màgic ballet de Carmina Nadal es movia al ritme de "Cavall de foc" i el ballet africà de Virginia Bolufer va estrenar l'obra musical "Atungulu". El capità moro va desfilar amb la marxa mora "Mitja lluna", acompanyat dels seus cavallers en una llarga carrossa. El trage de Mario Santacreu va ser obra de José Moiña i era sensacional per l'elegància i la combinació de teles i colors, sense oblidar el rosa als bombatxos. L'esquadra de negres deixava de costat els brodats del capità moro i la favorita i es centrava en les plomes multicolors al casc. Encara que el disseny era salvatge i africà, la marxa mora amb la que van arrancar va ser "El negro Sansón".
L'esquadra d'enmig mora de l'any 2007 va recaure en la filà Judíos, 14 anys desprès d'aquella de 1993. És costum en l'antiga filà Sultans que les esquadres de negres siguen africanes i així ho va plasmar Pablo Miró en el boceto de 2007. Una túnica roja repleta de metalls daurats era la base de l'esquadra d'enmig de la filà Judíos. El més destacat del disseny va ser la capa de pell de zebra amb un escut massai i el prominent casc amenaçador. Com a acompanyament musical es va interpretar la marxa mora "Als Xaparros".
Desde Madrid arribava l'alférez moro 2014 de la filà Judíos. Juan Mataix va voler representar un guerrer que ajudava a Al-Azraq a conquerir Alcoi. Per això la seua arma i la dels seus cavallers va ser un arc. El trage de Juan Climent era bèl·lic i auster, encara que Juan Mataix va voler fer un homenatge a la filà Judíos portant una faixa de color rosa. En una carrossa junt al seu fill com a rodella, Juan Mataix saludava al so de la marxa mora "Benditos" de Francisco Valor Llorens. La seua dona com a favorita portava un trage molt més refinat. El ballet de Virginia Bolufer va destacar per l'estrena de la peça musical "Llibertat", la carrossa de les muralles vivents i el contrast entre el trage de les cadenes i el de l'harem. L'esquadra de negres va ser l'última d'estètica africana que ha fet la filà Judíos i José Moiña. El disseny va sorprendre per l'ús de la palla com a material i per les màscares massais.
El capità moro més recent de la filà Judíos és el de 2015: Toni Masià Castro. El dissenyador José Moiña recuperava l'estètica més noble i colorista per a un capità moro de la filà Judíos. No podien faltar els bombatxos de color rosa, la faixa blava i la capa roja. Un capità moro alat que s'autodenominava "El guardià de l'arca", que també va ser la marxa mora que va estrenar a l'Entrada Mora del 25 d'abril de 2015. Els cavallers i dames sobre quadrigues precedien a la carrossa on anaven els rodelles, la favorita i el capità moro. El boato multicolor li va donar vida a una vesprada gris i els ballets van ser tan genials com els grups de boato. L'esquadra de negres va desfilar amb la marxa mora "Éxodo", molt recurrent en la filà Judíos.
El cantant internacional Camilo Sesto pertanyia a la filà Judíos, al igual que el seu pare Eliseo Blanes. L'alcoyà més famós que va triomfar als anys 70 i 80 per tot el mon va desfilar durant molts anys amb la filà Judíos. Camilo Sesto, autor de cançons com "Vivir así es morir de amor" o "Algo de mi", sempre va mantenir una gran estima per la seua ciutat natal i també per les Festes de Moros i Cristians. De fet una de les seues composicions va estar adaptada a marxa mora: "Amor amar" i la filà Judíos ha arrancat alguna volta amb aquesta obra de Camilo Sesto. La mort del cantant el passat 8 de setembre de 2019 ha deixat trastocat a tot Alcoi i arreu d'Espanya i Amèrica es succeeixen els homenatges a un mite de la música del segle XX. Recordem a Camilo Sesto i la seua vinculació amb la filà Judíos aprofitant un vídeo on s'escolta la marxa mora "Amor amar" i es veu una imatge de l'esquadra bicentenària de la filà a l'any 2017.
Camilo Sesto va presenciar les Entrades d'Alcoi de 2017, any en que la filà Judíos celebrava els 200 anys desde la seua fundació. L'esquadra commemorativa del Bicentenari de l'antiga filà Sultans va ser molt alabada per recuperar la manta del disseny primitiu de la filà. El xaleco era d'un groc més apagat i les flors estaven brodades en fil roig. El turbant roig i groc amb ploma blava ja s'havia vist anteriorment en l'esquadra especial de l'efemèride del 175 aniversari de 1992. L'última esquadra especial que la filà Judíos ha tret al carrer és aquesta del Bicentenari 1817-2017. S'ha trencat la tradició de la filà Judíos en la que totes les esquadres de negres eren de caràcter africà. A través dels dissenys salvatges i tribals es pot veure una evolució en les esquadres de negres. Desde aquelles simples de la primera meitat del segle XX fins les de Luis Solbes a la segona meitat del segle XX. Amb l'arribada del segle XXI es va abandonar el maquillatge facial a base de betún per a pintar les cares d'una forma més elaborada. Fins hi tot es podria dir que les esquadres de negres de la filà Judíos són fantasmagòriques, com la de l'alferecia mora 2014. Al 2019 Enrique Villar ha sigut el primer tro de la filà de les dos mitges llunes, tal i com es veu al banderí de la filà Judíos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario