DISSENYADORS FESTERS D'ALCOI

Els dissenyadors festers són els artífexs de l'estètica dels Moros i Cristians d'Alcoi. Un art en constant evolució i que està marcat per modes variables que defineixen una època concreta de la història de les Festes de Sant Jordi. Els dissenyadors festers són persones amb talent que van recollir la inquietud de tornar-li l'essència medieval a les Entrades d'Alcoi. Una filosofia que va canviar l'aspecte de Nostra Festa i en la que l'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi va tindre un paper fonamental. Les filaes confien el treball artístic dels boatos a professionals del sector. Els dissenyadors solen dedicar-se a la pintura o confecció de trages, per tant tenen els coneixement i capacitats per a crear obres amb qualitat visual. Els resultats ho avalen durant dècades i l'estètica festera alcoyana és una marca de la ciutat i és copiada en altres poblaciones que celebren Festes de Moros i Cristians. El primer especialista va ser Francisco Laporta a principis del segle XX. Es va encarregar de càrrecs mítics com l'alférez xano de 1903 o tota la capitania mora 1910 de la filà Marrakesch. A més a més Francisco Laporta és el dissenyador del trage oficial de les filaes Marrakesch, Vascos i Gusmans.

Fernando Cabrera va agafar el relleu a Francisco Laporta quan va morir en 1914. Francisco Laporta va plantar la llavor de la filà Muntanyesos abans de la seua fundació i Fernando Cabrera va aprovar la incorporació de la filà Muntanyesos al bàndol cristià. Era un disseny molt original, firmat per Francisco Zaragoza en 1921. Fernando Cabrera es va obstinar en dissenyar la filà Escuadrón de San Jorge en 1910 per a substituir a la Cavalleria de Peaco i a la filà Campeadors que s'anaven a extingir, acusant la decadència de les filaes de cavalleria. La filà Escuadrón de San Jorge va desaparèixer en 1923, perdent-se també el seu trage roig. Fernando Cabrera va idear decoracions i carrosses, però sobretot trages de capitans, alferes i Sant Jordiets. Fernando Cabrera va ser vicepresident de l'Associació de Sant Jordi i el primer disseny de la filà Alcodianos també va ser seu. Als anys 20 es va especialitzar en dissenys d'esquadres de negres i en 1932 va dissenyar el trage romà del xiquet xano que va ser Sant Jordiet.

José Balaguer va ser un discípul de Fernando Cabrera i el creador del Mural de Sant Jordi li va transmetre l'amor per la tradició. José Balaguer va fer alguns trages per a capitans però el seu treball més prominent va ser el disseny primitiu de la filà Cruzados en 1945. Altre pintor alcoyà amb incursions esporàdiques al mon del disseny fester va ser Rafael Llorens. Va col·laborar en el alférez i capità xano de 1961 i 1962 i també en l'alférez moro 1969 de la filà Realistes. També va crear esquadres de negres per a la filà Maseros. L'esquadra commemorativa de la refundació de la filà Maseros en 1966 va sorprendre al públic.

L'interès pel mon àrab dels artistes de l'època es va materialitzar en el desenvolupament i pompositat que va adquirir l'Entrada Mora d'Alcoi. Pintors com Antonio Matarredona, Juan Masià, Francisco Jordà, Rafael Peidro o José Segrelles van aportar dissenys a les filaes per mitjà de quadres en oli o aquarel·la. Els dissenyadors actuals no sols plasmen obres pictòriques en la realitat, sinó que s'han convertit en escenògrafs d'un gran espectacle ple de llum, color i carrosses. En l'àmbit dels dissenys oficials de les filaes destaquen Rafael Guarinos a l'hora de reformar trages anacrònics. Hi ha casos puntuals prou interessants. Per exemple Rafael Aracil va ser un estudiant de Belles Arts que als anys 60 va reformar el trage de la filà Magenta.

Luis Solbes Payà és el pintor amb més abundància de dissenys festers. La seua imaginació el van convertir en el dissenyador fester de referència de tot el segle XX. Una producció de centenars de bocetos ortodoxes amb una fórmula que va agradar moltíssim al públic i que Luis Solbes va saber repetir i explotar durant dècades. El seu estil ha marcat una pauta en la forma d'entendre els dissenys de càrrec, esquadres de negres i boatos. Són molt característiques de Luis Solbes les esquadres de negres amb la cara pintada amb betún de color fosc. A Luis Solbes s'atribueix també el detall de les esquadres de negres amb els llavis pintats de roig, signe també present en els volguts patges de la Cavalcada de Reis Mags. Luis Solbes Payà es va estrenar en 1946 dissenyant la plujosa alferecia mora de la filà Judíos. Un bateig fester passat per aigua que no va impedir el triomf de Luis Solbes i el seu alférez moro Ismael Peidro. La filà Magenta i la filà Verds li van encarregar dissenys festers en anys posteriors i Luis Solbes s'inspirava en pel·lícules oriental amb escenaris de Bagdad. Per a filaes cristianes com Mozàrabes, Navarros, Muntanyesos o Cruzados els càrrecs dissenyats per Luis Solbes recordaven al rei Artur, al rei Jaume I o a "Ricardo Corazón de León". Va ressorgir a finals dels anys 50 amb una fantasia desbordant en els seus bocetos. Plomes, armes i escuts i vius colors són característiques de la segona etapa que desenvolupa als anys 60. El cine d'aventures en regions africanes serveix de model per a Luis Solbes i es nota en les seues esquadres de negres d'estil tribal. L'assiduïtat en la que dissenya capitanies i alferecies el fa omnipresent a les Entrades dels anys 70 i 80. Una de les seues creacions meravelloses va ser el trage del capità moro 1984. Rafael Insa de la filà Berberiscos va causar sensació per la forma de baixar pels carrers d'Alcoi amb un trage elegant de Luis Solbes. A principis dels anys 90 cessa la seua activitat prolífica, sent el seu últim càrrec complet l'alferecia mora 1995. La filà Marrakesch era una de les seues predilectes i va estrenar el boato de Antonio Candela com un homenatge pòstum al seu pintor de referència. Va haver anys en que Luis Solbes va acaparar quasi totes les esquadres de negres i en 1974 es va encarregar de les 2 capitanies íntegrament. La seua devoció a Sant Jordi el van portar a dissenyar 5 trages de Sant Jordiet consecutivament (1978-1982). També va dibuixar el llibret de filaes amb motiu del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi en 1976.

 Disseny capità moro 1984 de la filà Berberiscos.

Rafael Guarinos era pintor vocacional i mai es va dedicar al 100% al disseny fester. Però la seua trajectòria el fa mereixedor d'un lloc d'honor en les Festes d'Alcoi. Va pertànyer a la filà Cides fins la seua mort al 2016 i va fer la reforma del trage oficial en 1960. També es va encarregar de donar-li una nova visió als trages oficials de les filaes Mozàrabes, Tomasines i Alcodianos. Com a pintor del Cartell se li va atorgar aquest honor en 1951, 1953 i 1967. Als anys 50 ja va dissenyar esquadres de negres per a filaes del bàndol moro com Ligeros, Mudéjares o Berberiscos, però també va dissenyar trages de capità cristià com el de la filà Gusmans en 1958. Als anys 60 incrementa la seua participació en el disseny fester i pràcticament va dissenyar per a totes les filaes d'Alcoi en algun any de càrrec. La seua fe en Sant Jordi el va impulsar a pintar molts quadres del patró de la ciutat i va fer 3 dissenys romans per a Sant Jordiet (1970, 1983 i 1993). L'estreta col·laboració amb la filà Cides va seguir en els càrrecs de 1969 i 1970 i també va tindre l'honor de dissenyar la primera esquadra d'enmig de la filà en 1977. Rafael Guarinos va crear els trages del capità i alférez moro de 1976, any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi. A partir d'aquell es consolida com un referent imprescindible del disseny alcoyà i apareix en totes les cròniques dels anys 80. Gràcies a ell es van renovar els trages dels Heraldos i trompeters i timbalers, amb uns dissenys que va pensar quan era Assessor Artístic de l'Associació de Sant Jordi. En 1984 va dibuixar un excel·lent llibret de filaes que actualitzava el de Luis Solbes. Al mateix any també va reestructurar la Cavalcada de Reis Mags, quan faltava poc per al centenari de la trilogia nadalenca d'Alcoi i l'Ajuntament no sabia com organitzar la Cavalcada dels Reis d'Orient. L'últim càrrec dissenyat per Rafael Guarinos va ser el capità cordonero de 1992.

Paco Aznar va adquirir notorietat com a dissenyador als anys 80, encara que als anys 70 ja va tindre alguns encàrrecs de filaes cristianes. Clarament la seua obra més perpètua és el disseny oficial que va crear per a que la filà Benimerines s'estrenara al carrer en 1980. Paco Aznar va pertànyer durant anys a la filà Benimerines i per això va dissenyar també el disseny femení. Xanos, Navarros o Andaluces també van acudir a Paco Aznar en ocasions especials dels anys 80. El seu any especial va ser 1984, quan va dissenyar fins a 3 esquadres de negres. Destaca que als anys 90 va fer tot lo relacionat en l'alférez, capità i esquadra d'enmig de la filà Tomasines. El seu estil personal no era massa històric i té algunes esquadres de negres horteres i pomposes dels anys 80, però també grans creacions com l'esquadra del capità cristià 1995 de la filà Aragonesos o l'esquadra de l'alférez cristià 1996 de la filà Asturianos. Ha creat molts trages per a xiquets, fins el punt que a partir de l'any 2000 sols s'ha dedicat a dissenyar alguns bocetos per a Sant Jordiets. Paco Aznar va pintar la portada de la Revista de Festes 2009. L'èxit que va tindre aquella obra va ser la prova definitiva per a que l'Ajuntament d'Alcoi li encarregara el Cartell de Festes 2011. Paco Aznar és un home molt vinculat a les Festes de Moros i Cristians i ho ha extrapolat a la radio on presenta magazines i concursos relacionats amb Nostra Festa. També ha tingut llocs importants en la Junta Directiva de l'Associació de Sant Jordi i sempre participa en les obres teatrals i sainets festers. Hui en dia Paco Aznar està allunyat del disseny fester però les seues obres són molt identificatives d'una etapa concreta de les Festes d'Alcoi.

 

Dissenys de l'alferecia cristiana 1981 de la filà Andaluces.

Alejandro Soler Pérez és el dissenyador de major influència en tot el territori que celebra Festes de Moros i Cristians. Es va iniciar tímidament amb l'esquadra de negres del capità cristià 1975 de la filà Almogàvars. En 1976 trencaria els esquemes del trage de Sant Jordiet amb el disseny per a Pedro Luis Riaza de la filà Ligeros. No tornarà a haver en Alcoi un artista tan complet com Alejandro Soles. Pintor, escenògraf, dissenyador fester i també qui va restaurar les figures del Tirisiti. El teatre nadalenc alcoyà és tan famós com a conseqüència de la renovació impulsada per Alejandro Soler. Junt a la seua dona i els seus fills va crear una estètica totalment diferent a la de Luis Solbes per a les Entrades de Moros i Cristians d'Alcoi. Alejandro Soler tenia en compte que els boatos eren espectacles en moviment i va preparar uns atrezzos i carrosses impactants per a acompanyar als càrrecs festers. L'autèntica revolució d'Alejandro Soler Pérez es produeix als anys 80 amb càrrecs tan recordats com l'alferecia mora de la filà Abencerrajes en 1980 o la primera capitania mora de la filà Benimerines en 1985. L'època dels metalls va dominar l'estil artístic dels anys 90 a les Festes d'Alcoi perquè Alejandro Soler va triomfar amb la capitania cristiana 1989 de la filà Almogàvars. L'esquadra de negres del capità moro 1990 de la filà Verds entusiasma al públic com no ho havia fet cap anteriorment. Les pells d'animal, les plomes al casc, les banyes i els maquillatges ferotges comencen a ser recurrents en les creacions africanes d'Alejandro Soler per al bàndol moro. Tal volta es va cremar la seua estètica tribal fins a la sacietat i ell mateix va saber reinventar-se amb bocetos més àrabs a principis dels anys 2000. Per exemple l'esquadra d'enmig de la filà Abencerrajes o els càrrecs de la filà Miqueros en 2001 i 2002. El bàndol cristià també va explotar la imatge guerrera d'Alejandro Soler als anys 90, sobretot les filaes Muntanyesos, Alcodianos i Andaluces. Va pintar el bonic Cartell de Festes d'Alcoi de 1991. Com a persona era molt volguda en Alcoi i fins hi tot era admirat per gent contrària a les seues idees polítiques. Un artista que amava la seua ciutat però també era crític amb ella i les seues tradicions. Va dignificar i modernitzar el mon cultural d'Alcoi. La seua amistat amb la coreògrafa Carmina Nadal el van portar a dissenyar ballets com el de l'alferecia mora 2009 de la filà Marrakesch. El seu últim treball per a les Festes d'Alcoi va ser l'esquadra commemorativa dels 200 anys de la filà Miqueros en 2011. També va dissenyar trages per als Reis Mags i molts bocetos femenins, sobretot de filaes mores. Una trista enfermetat el va apartar del disseny fester, però Alejandro Soler va seguir dibuixant fins la seua mort a principis de 2013. No se li han fet suficients homenatges al geni creador d'Alejandro Soler.

Jordi Sellés és un pintor alcoyà que s'ha dedicat en cos i ànima a la creació d'esquadres de negres i boatos, sobretot en Alcoi. El seu inici es va donar amb dos esquadres de negres a l'any 1988. De dissenys senzills va passar a un estil més recarregat que va explorar als anys 90. Curiosament en 1990 es va encarregar de fer les 3 esquadres de negres de l'Entrada Cristiana: Navarros, Asturianos i Tomasines. Al mateix any va dissenyar el seu primer boato per a l'alferecia mora. Jordi Sellés pertanyia a la filà Magenta i el seu primer treball amb ells va tindre com a resultat un seguici d'ambient beduí deslluït per la pluja. En 1992 va dissenyar 3 esquadres de negres que corresponien a les 2 esquadres d'enmig i a l'alférez moro. A l'any següent també va fer 3 esquadres de negres, consolidant-se com una garantia d'èxit. Molts capitans dels anys 90 i 2000 van acudir a Jordi Sellés per a que els fera un boceto. Una esquadra d'enmig molt recordada de Jordi Sellés és la de la filà Aragonesos a l'Entrada Cristiana de 2002. Al 2004 aconsegueix altre èxit al dissenyar els dos trages de capitans de Navarros i Verds. Al 2005 lidera la totalitat de la part artística de la capitania mora de la filà Magenta i a més a més ix en l'esquadra de negres dissenyada per ell mateix. Jordi Sellés va sorprendre molt amb l'esquadra de negres del capità moro de la filà Ligeros i al mateix 2007 també li fa el trage al capità cristià de la filà Cruzados i a l'alférez moro de la filà Mudéjares. En 2010 li va donar un nou enfocament a les esquadres contrabandistes gràcies a l'esquadra de negres del capità cristià de la filà Andaluces que podem veure a la foto. Jordi Sellés té el rècord de dissenyar 4 esquadres d'enmig mores consecutives de 2008 a 2011 i la majoria d'elles d'estil africà. Al 2015 ens regala dos esquadres de negres més gràcies a l'alférez miquero i el 150 aniversari de la filà Magenta. L'alférez xano 2016 i el capità moro 2017 de la mateixa filà van confiar en la professionalitat de Jordi Sellés. Desprès de l'espectacular esquadra d'enmig 2013, la filà Ligeros li ha donat l'oportunitat a Jordi Sellés de seguir en actiu amb l'alferecia mora de 2020. Un home amb sentit de l'humor que ha demostrar en vinyetes i pegatines de festers. També va presentar alguns dissenys femenins i sols li falta un reconeixement a la seua carrera professional que té pendent l'Ajuntament d'Alcoi: Pintar el Cartell de Festes.

José Moiña va entrar per la porta gran al panorama artístic de la ciutat amb l'alferecia cristiana de la filà Cruzados en 1992. Va innovar molt en 1993 a l'alferecia cristiana de la filà Alcodianos i en 1994 va aportar una visió més bèl·lica a la filà Mudéjares, quan la norma general era que la capitania mora seguira una estètica més elegant. De fet José Moiña va reinventar el concepte de boato guerrer amb boatos com el de l'alférez moro 1996 de la filà Realistes o el de l'alférez moro 1997 de la filà Berberiscos. Amb la filà Berberiscos va disfrutar d'un gran èxit en la recordada capitania mora 1998. Lionel Grau li va donar la idea dels contes de les mil i una nits i a partir d'ahí va traure més boatos inspirats en els palaus com el del capità moro 2001 de la filà Judíos. Els trages de Alfonso Torres com a alférez i capità de la filà Maseros en 1998 i 1999 van ser obra de José Moiña. Al 2000 va dissenyar les dos esquadres d'enmig, revalidant el seu lloc privilegiat de dissenyador amb una magnífica esquadra d'enmig 2001 de la filà Alcodianos. El seu gran any és el 2002, quan va dissenyar el trage del Sant Jordiet Uriel Alcaraz i tot el boato de l'alférez xano. Però 2002 va ser tan especial perquè el germà de José Moiña era l'alférez cristià i el dissenyador va preparar un boato enorme i guerrer per a la filà Almogàvars. Seguint la tradició familiar, en 2003 José Moiña va ser capità cristià de la seua filà i es va dissenyar un excel·lent trage ple de metalls. Un dels signes distintius de José Moiña és la utilització dels metalls als trages cristians, tal i com es pot veure a l'alferecia 2006 de la filà Cruzados o l'alferecia 2007 de la filà Alcodianos. La seua trajectòria festera va seguir amb l'esquadra de negres de l'alférez moro la filà Mudéjares i la capitania mudèjar 2008 al complet. Al 2009 dissenya el brillant trage de l'alférez cristià de la filà Andaluces. Però el més destacat va ser tota la capitania mora de la filà Abencerrajes, recordada especialment per l'estrena multitudinària de la marxa mora "Santiago capitán abencerraje". Va fer una mescla d'estils interessant amb un capità moro guerrer, un boato femení i elegant i una esquadra de negres africana de plomes grogues. José Moiña va ser membre de l'esquadra d'enmig 2010 de la filà Almogàvars. Entre 2011 i 2012 va tindre molta faena amb l'alferecia mora de la filà Berberiscos i la successiva capitania mora bequetera, junt a la capitania cristiana 2012 de la filà Cides. Un sector del públic va notar que José Moiña s'havia estancat amb dissenys molt semblants, però va recuperar prestigi amb l'alferecia cristiana 2013 de la filà Gusmans i l'esquadra d'enmig 2014 de la filà Mudéjares. Desprès del boato del capità moro 2015 de la filà Judíos i el boato de l'alférez cristià 2016 de la filà Almogàvars, José Moiña es va prendre un merescut descans. Alcoi li deu molt a aquest dissenyador i la seua empresa de confecció "El drac", que torna a la càrrega en 2020 amb l'alferecia cristiana dels Cruzados, una filà que sempre ha recolzat el treball de José Moiña.

 José Moiña com a capità cristià 2003.

Els germans Sempere són un tàndem fantàstic que van començar en el disseny fester molt joves en 1993. Primer presentaven els seus bocetos al concurs per a elegir els trages d'Ambaixadors i Sargentos. Desprès van dibuixar varies esquadres d'enmig, sobreeixint la de la filà Vascos en 1994 i la de la filà Xanos en 1995. Continuen amb varies esquadres de negres en 1996 i 1997, però la gran aposta dels germans Sempere va arribar a l'any 2000, quan Salvador Gutiérrez els anima a dissenyar l'alferecia cristiana de la filà Vascos de principi a final. Els germans Sempere van aconseguir un notable èxit a pesar de les inclemències meteorològiques i la filà Vascos en agraïment els va encarregar el boato del capità cristià de 2001. La fama va augmentar desprès de traure al carrer una esplèndida esquadra de negres de l'alférez xano 2002, composada per milers de conxes marines. L'any més fort per a Jorge i José Domingo Sempere Vicedo va ser 2003, quan les filaes Almogàvars, Xanos i Realistes van escollir els seus bocetos per a les respectives esquadres de negres de capità i mig moro. A l'esquadra de negres de l'alférez magentero de 2004 li va ploure i va haver molta broma perquè va ser la primera volta que els germans Sempere incorporaven una caputxa al turbant. S'han vist dissenys molt originals i historicistes dels germans Sempere, qui valoren molt que el boceto funcione en conjunt per a 12 esquadrers. El següent repte important dels germans Sempere va ser tot el boato de l'alférez cordonero 2005: Jeremías Gisbert. Jorge i José Domingo Sempere també van quedar molt contents amb la implicació de la família del capità moro 2006 de la filà Cordoneros. L'esquadra de negres de l'alférez moro 2008 de la filà Abencerrajes va ser una nova satisfacció per als germans Sempere, que a part treballaven per a molts més càrrecs d'altres poblacions. La seua despedida en el mon fester alcoyà es va produir per sorpresa en 2009, quan van dissenyar tota l'alferecia mora de la filà Marrakesch utilitzant materials artesans i que provenien de Marroc. Esperem que els germans Sempere tornen a les Entrades d'Alcoi amb il·lusió pròximament.

 

Boceto esquadra de negres de l'alferecia mora 2008 de la filà Abencerrajes.

Luis Sanus és un conegut pintor alcoyà que sentia el desig inevitable de ser dissenyador fester. Li venia de sang i el seu primer treball per a Nostra Festa va ser l'esquadra d'enmig cristiana 1995. La filà Mozàrabes ha sigut fidel a Luis Sanus desde aquell any, ja que van confiar en ell per a tota l'alferecia i capitania cristiana de 2001 i 2002, més l'esquadra d'enmig de 2009 i el trage del capità cristià 2016: El seu tio Francisco Baldó. Luis Sanus ja va destacar al boato de l'alferecia cristiana 1995 de la filà Andaluces, però quan realment va revolucionar el panorama fester va ser en 1996. A pesar de la falta d'experiència, Luis Sanus Pastor va estar a l'altura de les circumstàncies en la capitania mora de la filà Marrakesch. De fet Jaume Navarro li va demanar que l'acompanyara com a cavaller pel gran esforç organitzatiu i imaginatiu que va fer el dissenyador. Junts van plantar cara a les adversitats, com per exemple el foc que va cremar les carrosses del boato pocs dies abans de l'Entrada o la pluja que els va caure durant tota la vesprada del 22 d'abril. Luis Sanus ja era tot un professional quan el mal temps es va tornar a cebar amb una de les seues creacions més originals i africanes: L'alferecia mora 1998 de la filà Benimerines. El boato del capità moro 1999 també va ser obra del pintor alcoyà. Amb la filà Llana tenia un vincle familiar que el va portar a dissenyar les esquadres de negres dels anys de càrrec 1999 i 2000. Dos esquadres mores tan recordades com la de l'alférez cristià 2004 de la filà Tomasines. Al 2005 va dissenyar les esquadres de negres del capità tomasina i l'alférez cordonero. Les casualitats van fer que el seu primer trage de Sant Jordiet coincidira en l'any en que va pintar un aclamat Cartell de Festes: El 2008. Al 2016 Luis Sanus s'encarrega del trage de l'alférez cristià com a preludi de la seua pròpia capitania 2017 de la filà Almogàvars. Un treball fester que li va eixir del cor i que es va convertir en un projecte personal acompanyat de tota la seua família i de la seua estimada filà Llaganya.

Roberto Pérez Jordà s'ha dedicat esporàdicament a dissenyar per a filaes alcoyanes, encara que la seua carrera professional està més centrada en la confecció. Té una empresa de trages de moros i cristians de gran reputació. Roberto Pérez es va entregar a fer esquadres de negres a partir de 1996, quan el seu boceto va ser escollir per la filà Andaluces. En 1997 va ser molt aplaudit el seu disseny per a l'esquadra de negres del capità cristià de la filà Asturianos. Com a membre de la filà Muntanyesos va formar part de l'esquadra d'enmig de 1999, amb una idea basada en materials naturals que reprendria 14 anys desprès, en la següent esquadra d'enmig de la filà al 2013. S'estrena al bàndol moro amb l'esquadra d'enmig 2004 de la filà Berberiscos. El gran moment de Roberto Pérez i la seua dona va arribar en 2006, quan va ser la cara visible de la filà Muntanyesos al desempenyar ell mateix la capitania cristiana amb un trage guerrer en tons marrons. El seu coneixement del cuero, les teles i les pells l'han ajudat a dissenyar i confeccionar grans esquadres com la de l'alférez masero de 2012. Al igual que Luis Sanus, Roberto Pérez va fer el disseny femení de la seua pròpia filà. Els seus últims treballs com a dissenyador a Alcoi són el boato de l'alférez miquero 2015 i la sublim esquadra de negres del capità xano 2017 que va encantar als espectadors i que es pot veure a la foto següent.

Molta relació amb la filà Muntanyesos té també César Vilaplana. Encara que és un dissenyador alcoyà poc conegut, César Vilaplana ha dissenyat algunes de les esquadres de negres més recordades del segle XXI. És el cas de l'esquadra de negres de la filà Muntanyesos al 2006, quan Roberto Pérez no va poder agafar tan de treball per encarnar al propi capità cristià. Però l'estrena de César Vilaplana és produeix un any abans. Al 2005 l'esquadra de negres de l'alférez muntanyés buscava impactar profundament i ho van aconseguir amb la primera marxa cristiana amb coral i un disseny temible. A més a més César Vilaplana va ser el primer dissenyador en vestir al cavall del cabo batidor, al dissenyar una gualdrapa roja mai vista en les Festes de Moros i Cristians. Inoblidable va ser també l'esquadra d'enmig 2007 de la filà Gusmans, alabada i criticada a parts iguals pel cap rapat i el maquillatge espectral. D'un estil més clàssic era l'esquadra de negres que va traure l'alférez cristià de la filà Alcodianos al mateix any. Desprès d'un parada temporal, César Vilaplana volia tornar al disseny fester per tot lo alt, però al 2011 va haver un imprevist: Els problemes d'horari a l'Entrada Cristiana. César Vilaplana presentava una esquadra de negres espectacular per a l'alférez cristià de la filà Cides, però molts espectadors van abandonar les seues cadires abans de que passara l'endarrerida esquadra de negres amb casc d'àguila. En aquest 2019 va participar en el procés creatiu de l'alferecia cristiana i al pròxim 2020 tornarà al disseny fester col·laborant amb els capità cristià de la filà Muntanyesos.

 Esquadra de negres alférez Alcodianos 2007.

Hi ha dissenyadors que apareixen de forma eventual a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Intenten presentar dissenys a les esquadres de negres però no amb la suficient motivació com per a consolidar-se com a artesans de Nostra Festa. Per exemple els contestans Ximo Pascual i Ernesto Ferràndiz. També és el cas dels alcoyans Pablo Miró Berenguer, Paco Verdú o Alfredo Mullor. Paco Verdú ha fet 3 esquadres de negres fantàstiques: Capità cordonero 2006, alférez contrabandista 2009 i alférez moro 2012 de la filà Benimerines. Són poques esquadres de negres però totes elles de molt bon resultat. És curiós que les dos esquadres de negres que va fer per al bàndol moro es van estrenar baix una pluja que pareix perseguir a aquest aficionat.

Únic disseny per al bàndol cristià de Paco Verdú. Alferecia Andaluces 2009.

Pablo Miró i Alfredo Mullor tenen molta relació amb la filà Gusmans que sempre trau càrrecs molt diferents i no recurreix als dissenyadors festers més populars. L'alferecia cristiana 1999 de la filà Gusmans va tindre trages de Fernando Gisbert, Alfredo Mullor i Pablo Miró. L'esquadra de negres del capità cristià del 2000 també va ser obra de Pablo Miró, al igual que la de l'alférez gusmà de 2013. Al 2006 va dissenyar l'esquadra de negres de l'alférez moro de la filà Ligeros i al 2007 les esquadres de negres de les filaes Cruzados i Judíos. En quant a Alfredo Mullor es va encarregar de l'esquadra d'enmig 2005 de la filà Benimerines i el trage del capità moro 2013 de la mateixa filà. L'estil auster d'Alfredo Mullor també estava present a l'esquadra de negres que va dissenyar per a la capitania cristiana de la filà Gusmans al 2014. Però l'esquadra de negres més aplaudida d'Alfredo Mullor va ser la creada per a la filà Alcodianos en la capitania cristiana de 2008, com es pot veure a continuació en la fotografia.

Una trista evidència és que a Alcoi no hi ha casi dissenyadores festeres. Per costum, les dones s'han dedicat a cosir i confeccionar els trages que altres homes plasmaven en el paper. Però en temps de franquisme ja va haver una dona arriscada que va dibuixar un boceto per a un capità moro de la filà Llana. Estem parlant d'Aitana Martín que en 1972 li va dissenyar un trage senzill i elegant al seu sogre Enrique Vilaplana. Tal va ser l'impacte d'aquell capità moro a camell que encara és rememorat hui en dia. Es tractava del primer trage tuareg que es veia en les Festes d'Alcoi i era tan diferent a lo vist anteriorment que els Mudéjares d'Ontinyent es van basar en el trage d'Aitana Martín per al disseny oficial. Sols per això Aitana Martín ja mereixia ser nombrada al repàs de dissenyadors festers. Però a més a més Aitana Martín va idear altres esquadra de negres per a la filà Llana. També va ser l'autora del trage del capità moro 2000 de la Llana. Com en 2014 el seu home va ser el capità moro llaner, també li va dissenyar un trage distint als tradicionals, i que rememorava aquell estil clàssic dels anys 70. Com a curiositat Aitana Martín va rebre l'encàrrec del Cartell de Festes d'Alcoi en 2009.

David Blasco va tindre una època de gran repercussió al mon del disseny fester d'Alcoi, però la seua falta de professionalitat al confeccionar certs boatos l'han apartat de les Festes de Moros i Cristians. La filà Asturianos va elegir un disseny de David Blasco Aguirre per a l'esquadra d'enmig cristiana 2004. Però el seu primer gran projecte fester va ser el boato de la capitania mora 2007 de la filà Ligeros. La bona acollida que va rebre del públic i dels festers va fer que en 2008 dissenyara varies esquadres: La del Mig de la filà Vascos i la de l'alférez cristià de la filà Aragonesos. Els dos dissenys eren d'una qualitat i vistositat mai vista i per això la filà Aragonesos i José Vicente Olcina li van demanar si faria la capitania cristiana de 2009. Altre triomf que es va repetir amb el meravellós boato i trage del capità cristià 2011 de la filà Asturianos. 2012 va ser un any més calmat per a David Blasco i sols la filà Tomasines va acceptar un boceto seu per a l'esquadra d'enmig cristiana. Al 2014 fa l'esquadra de negres del capità moro de la filà Llana, però David Blasco tenia una responsabilitat major amb l'alferecia cristiana. Va crear tot el boato i el trage de Santi Giner, però com també era membre de la filà Vascos va ser un dels components de l'esquadra de negres. Alguns participants de les Entrades d'Alcoi ja s'havien queixat dels problemes econòmics i de confecció de David Blasco, no obstant al 2017 va fer el trage per al Sant Jordiet i el xiquet Tomás Pascual va lluir un genial trage romà. El fi de la carrera professional de Davdi Blasco com a dissenyador fester es produeix en 2018. Va haver crítiques cap al seu treball en la capitania mora de la filà Verds, encara que tots els trages del boato tenien una imatge colorista i àrab com es pot comprovar a les imatges.

 

Altre dissenyador que ha cessat la seua activitat festera és David Verdú. Encara que els motius són diferents, és cert que fer-se un lloc al mon artístic alcoyà és més complicat en temps de crisi econòmica. David Verdú acabava de ser Sargento Moro quan va traure al carrer el seu primer càrrec amb l'alferecia mora 2010 de la filà Realistes. El públic va valorar positivament el punt de vista renovador que David Verdú tenia dels boatos i per això va repetir amb la capitania mora 2011 de la mateixa filà. Juan Antonio Canalejas es va posar en mans de David Verdú per a la seua alferecia mora 2012 de la filà Benimerines, quan els boatos començaven a tindre problemes de baixa participació degut a la falta de diners. La carrera artística de David Verdú semblava ascendent a pesar de la situació econòmica, ja que dibuixava molt bé i tenia talent i creativitat suficient per a traure grans càrrecs. La capitania cristiana 2013 de la filà Maseros haguera complit les expectatives, però dificultats internes de la filà van minvar les aspiracions de David Verdú. A pesar dels contratemps, David Verdú va ser tot un professional i els seus dissenys de 2013 són de bona qualitat. Desprès d'aquestes experiències David Verdú s'ha retirat del disseny fester però desde el blog l'animem a que ho intente de nou.

Amb l'arribada d'una nova dècada van aplegar nous dissenyadors amb idees que transformarien els boatos de les Festes d'Alcoi. Sense cap dubte un dels creadors més admirats desde 2010 és Juan Climent Miró. Era primer tro de la filà Asturianos quan va tirar avant per a organitzar la pròpia alferecia cristiana de 2010. Una responsabilitat que gràcies a l'esforç i dedicació va aconseguir un èxit rotund. Juan Climent va seguir obrint-se lloc al disseny fester amb l'esquadra de negres del capità cristià 2011 de la filà Asturianos. El seu amic José Luis Giner anava a ser l'alférez cristià 2012 i li va demanar a Juan Climent que li dissenyara tot el boato masero. En 2013 tan sols li van acceptar un disseny: El de l'esquadra de negres del capità moro de la filà Benimerines. Però Juan Climent no es va desanimar i al 2014 va tornar amb força. Va dissenyar tota l'alferecia mora de la filà Judíos, excepte l'esquadra de negres. Un dels millors boatos que ha dissenyat Juan Climent va ser el de l'alférez cristià 2015 de la filà Mozàrabes. A més a més en 2015 també va traure al carrer una espectacular esquadra de negres per a la capitania cristiana de la filà Vascos. 2016 va ser l'any més prominent en la carrera artística de Juan Climent ja que va fer les 2 esquadres d'enmig més el boato i l'esquadra de negres de la filà Mozàrabes. També ha dissenyat trages per a Sargentos i Ambaixadors i 3 trages de Sant Jordiet, l'últim en 2018. Al mateix 2018 la seua filà escolleix el seu disseny asturià i temible per a l'esquadra d'enmig cristiana. Però si hi ha un càrrec magnífic de Juan Climent, aquest és el de l'alferecia cristiana 2018 de la filà Tomasines. Un boato al complet que va encantar fins hi tot per les carrosses. Les dos últimes esquadres de negres de la filà Tomasines són de Juan Climent, i també el boato del capità cristià 2019. Aquest any també va tindre molta faena per part de la filà Magenta, dissenyant tot el boato i el trage del capità moro Jorge Candela. Juan Climent dibuixa els bocetos a ma i passarà a la història com el "Luis Solbes" d'aquesta generació.

Com els temps canvien, el mon del disseny fester s'ha adaptat a les noves tecnologies. Un dels clars exponents del disseny digital d'esquadres de negres és Santi Carbonell Quesada, amb l'ajuda de Víctor Ferrer. Utilitzen els ordenadors per a crear bocetos molt detallats i de gran efecte. Van començar amb la capitania mora de la filà Marrakesch de 2010 i al principi no tenien un estil massa definit. Els primers anys de Santi Carbonell com a dissenyador fester són un poc confusos i mesclaven un aire retro amb detalls extravagants sense massa rigor històric. És el cas de l'esquadra de negres de l'alférez moro 2011 de la filà Berberiscos. Al mateix any Santi Carbonell presenta una proposta totalment distinta: L'elegant esquadra de negres del capità moro de la filà Realistes. Altra esquadra de negres que va provocar opinions de tot tipus va ser la de la filà Llana pel seu suposat bicentenari en 2011. Al 2012 Santi Carbonell fa algunes aportacions novedoses a les Entrades d'Alcoi. Va ser membre de l'esquadra d'enmig 2014 de la filà Cruzados i òbviament anaven a comptar amb un disseny personal de Santi Carbonell. La següent esquadra d'enmig cristiana (dels Alcodianos en 2015) va fer pujar la fama de Santi Carbonell com a dissenyador, acompanyat sempre del seu amic Víctor Ferrer. Junts van demostrar que eren capaços de presentar un boato al complet, oportunitat que els va donar la filà Vascos en la capitania cristiana de 2015. A l'Entrada Mora d'aquell any va eixir una esquadra de negres de Santi Carbonell que trencava amb la tradició africana de la filà Judíos. L'esquadra de negres de l'alférez xano 2016 li va donar un gir estètic als dissenys tribals i Santi Carbonell va cooperar amb Omar Moreno per a presentar un maquillatge impactant. De molt bon gust va ser l'esquadra d'enmig 2017 que va fer Santi Carbonell per a la filà Andaluces. L'any més important de Santi Carbonell és el 2018, al ser proclamat alférez moro de la filà Magenta. Va presentar un boato trepidant, sonor i preciós que va entusiasmar al públic com mai s'havia vist. I Santi Carbonell es va reservar per a ell mateix la seua obra maestra. Un trage d'alférez moro guerrer i barroc. Estava ple de brodats, metalls i teles en tons magenta que identificaven a la filà. Al 2019 va seguir col·laborant amb la filà Magenta amb una esquadra de negres que rescatava l'estètica africana dels anys 70. A part de l'esquadra de negres per a la capitania mora, Santi Carbonell també va fer l'esquadra d'enmig de la filà Cides. L'aliança amb els germans Piñero va donar com a resultat una de les obres plàstiques més originals dels últims temps. L'ús de fang i fusta al disseny monocrom de la filà Cides va ser de lo més comentat de l'Entrada Cristiana 2019.

Michel Abietar va començar a la dècada dels 2000 poc a poc però s'ha introduït amb força als dissenys dels últims anys. La seua primera col·laboració amb la filà Navarros es produeix amb l'esquadra de negres de l'alférez cristià de 2003. Hi haurà que esperar 10 anys per a que torne a aparèixer amb el disseny fester, al fer el trage del Sant Jordiet de la filà Muntanyesos. 2017 va estar carregat de faena per a Michel Abietar ja que va tindre l'honor de confeccionar tota la nombrosa alferecia cristiana del seu amic navarro Gabriel Barrachina. La carrera artística de Michel Abietar va seguir unida a la filà Navarros al crear l'esquadra de negres del capità cristià 2018. Per mitjà del taller "El Trencat" Michel Abietar també va dissenyar l'esquadra d'enmig mora de la filà Berberiscos en 2018. En 2019 s'ha posat a disposició de filaes d'altres pobles que fan Festes de Moros i Cristians, però en 2020 veurem a Michel Abietar i el seu equip aconsellant a la filà Navarros en el seu 150 aniversari.

Antonio Aracil ja va mostrar interès pel disseny fester quan el seu pare va ser el capità moro del 2006. Però era un adolescent i no es va atrevir a dissenyar fins al 2009, quan la seua filà va acompanyar al Sant Jordiet Sergi Sempere Balaguer. A l'any següent el xiquet Rodrigo Tomás Pons de la filà Cides també va tindre un trage d'Antonio Aracil, qui va arriscar dins de l'estètica tradicional dels Sant Jordiets. La primera esquadra de negres d'Antonio Aracil data de 2012. La filà Cordoneros li va donar un vot de confiança per ser membre de la filà i van encertar de ple. L'esquadra d'enmig mora 2012 va ser molt comentada i ni la pluja va baixar els ànims dels esquadrers. El jove va posar el llistó molt alt amb l'esquadra de negres del capità cristià 2017 de la filà Almogàvars. Però es va superar a ell mateix amb una tremenda esquadra d'enmig africana de la filà Realistes al 2017. Per a rematar aquell fantàstic any la filà Verds i l'alférez moro José Jaime Bernabeu li van encomanar el disseny de tot el boato, incloent el càrrec, favorita, cavallers, dames i ballets. El seu segon boato complet va ser el del capità cristià 2018 de la filà Navarros, on José Vicente Jornet portava un trage molt medieval. Tancant l'Entrada Mora 2018, la filà Magenta presentava una esquadra de negres d'Antonio Aracil amb materials poc vistos. En les passades Festes d'Alcoi de 2019, Antonio Aracil va traure dos esquadres de negres amb l'alférez cristià i l'alférez moro. En el cas de la filà Muntanyesos el disseny era màgic i incorporava elements del bosc. Per a la seua filà Cordoneros, Antonio Aracil va donar una lliçó de com fer un boato cohesionat, seguit i harmònic en l'alferecia mora 2019. No hi ha dubte de que Antonio Aracil té un futur prometedor en el disseny fester i no té intenció de parar en 2020.

Per últim hem deixat a José Borrell, un pintor alcoyà que pot ser s'anime a seguir creant dissenys festers en anys que estan per vindre. El seu contacte amb les Festes d'Alcoi està sent molt satisfactori. L'any passat va pintar el Cartell de Festes de Sant Jordi i va haver una aprovació unànime cap a la seua obra realista. Sense temor es pot dit que el Cartell de 2018 és un dels que més han agradat en aquesta dècada. José Borrell és família de l'alférez moro 2019 de la filà Cordoneros i per això va ser ell l'encarregat del seu trage. José Borrell s'ha sumat a la llista de dissenyadors alcoyans amb el trage de les dames, els cavallers, l'alférez moro, els rodelles i la favorita de la volguda filà Cordón. La resta del boato i l'esquadra de negres va ser d'Antonio Aracil. Amb un boceto de José Borrel tanquem aquest repàs dels dissenyadors festers alcoyans més rellevants de les Festes de Moros i Cristians. Gràcies a tots ells pel gran treball que fan.