L'ASSESSORIA ARTÍSTICA DE L'ASSOCIACIÓ DE SANT JORDI

La indumentària de les filaes i càrrecs d'Alcoi formen part d'una tradició més que centenària. El color de Nostra Festa l'aporten els trages oficials de les 28 filaes alcoyanes, tots diferents entre si. Els dissenys són una recreació històrica dels uniformes militars que s'utilitzaven en les batalles del segle XIII entre moros i cristians. Gràcies a les vestimentes distingim fàcilment al bàndol moro i al bàndol cristià. Amb el pas del temps els dissenys oficials de les filaes s'han convertit en un símbol d'unió d'un grup de persones que s'identifiquen plenament amb el seu trage. Al segle XVIII les filaes mores es classificaven segons la tela dels bombatxos: De llana o de seda. Mentre que els cristians no tenien una mirada medieval cap al passat de 1276 i vestien trages de soldadesca o de les classes populars. Les filaes cristianes van canviar els seus dissenys cap a altres més històrics durant el segle XX i al contrari la majoria de filaes mores van conservar l'estil turc que els alcoyans associaven a Marroc per desconeixement.

La burgesia local va consolidar les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi i aleshores naix una preocupació per seguir el rigor històric. Les aspiracions culturals i la riquesa dels industrials alcoyans converteixen les Entrades en una demostració de gust estètic i de poder econòmic. El mitjà utilitzat per aquesta burgesia alcoyana van ser els boatos i el purisme als trages festers. Les incoherències i anacronismes de les filaes comencen a estar mal vistes així que algunes filaes van evitar la vergonya posant-se en mans de dissenyadors. Els artistes del segle XX buscaven les arrels medievals de les Festes de Sant Jordi i en aquella època també hi havia molt d'interès pel mon oriental. L'Associació de Sant Jordi era conscient d'aquest moviment que revolucionaria l'estètica festera alcoyana.

L'Assessoria Artística apareix per primera volta en l'acta de la reunió del 15 de maig de 1904. L'Associació de Sant Jordi funda l'Assessoria Artística per a que tots els dissenys siguen presentats i aprovats abans d'eixir al carrer. Toni el Rei, alférez xano, va manifestar que era necessària una comissió consultiva per a que cap boceto fester no fora reglamentari. Els primers assessors van ser pintors de renom i homes integrats en la cultura alcoyana. Vicente Pascual i Ramón Ferrer van complir el seu paper, però els que més es van implicar van ser Fernando Cabrera i Francisco Laporta. Els dos pintors van contribuir enormement a l'esplendor de Nostra Festa i van portar a terme una tasca renovadora. El concepte del trage fester va variar amb l'aparició de les filaes Abencerrajes, Marrakesch, Gusmans i Vascos. Francisco Laporta era el president de la comissió i considerava que les Festes de Moros i Cristians necessitaven recuperar l'ambient de la vila d'Alcoi en 1276.

El primer exemple clar és tots els elogis que va sembrar la filà Marrakesch en 1901. Francisco Laporta Valor va substituir els bombatxos per una túnica blanca combinada amb el color marró. La composició visual del trage de la filà Marrakesch va resultar molt original però sols la filà Abencerrajes va seguir aquesta estètica. L'austeritat és la clau del disseny oficial de la filà Gusmans en 1906. Francisco Laporta el va descriure com "vestimenta de monjo guerrer amb corretges i túnica gris". La filà Gusmans va servir de inspiració per a altra filà amb disseny de Francisco Laporta. La filà Vascos tenia reminiscències de l'hàbit templari. Francisco Laporta va faltar en 1914, quan la filà Vascos portava 5 anys participant en les Festes de Sant Jordi.

El canvi d'aspecte en les desfilades alcoyanes també va ser patent als càrrecs i boatos de principis del segle XX. Les filaes Marrakesch i Gusmans van revolucionar el mon fester en les seues primeres capitanies. Fernando Cabrera Cantó va ser una peça fonamental de l'Associació de Sant Jordi a partir de 1911 i va dissenyar molts bocetos per a càrrecs festers, incloent tots els de l'any 1919. A més a més va ser el creador del Mural de Sant Jordi, situat al carrer Santo Tomás. Les modes anaven variant però el caràcter historicista de les Festes de Moros i Cristians ja va quedar establit per a sempre. Les grans perjudicades van ser les filaes anacròniques del bàndol cristià. La majoria van desaparèixer al perdre el seu valor com a filà. És el cas de Capellans, Romans, Vizcainos, Estudiants, Mariners, Garibaldins, Antigua Espanyola o Somatenes. Les filaes supervivents es van anar acostant a aires medievals, produint-se una gran inestabilitat en les filaes cristianes fins 1930. Per la part dels moros quasi totes van modificar el turbant de formatget o amb ploma. Les filaes Moros Elegants i Granadinos es van extingir i l'única filà que va seguir amb el turbant amb ploma són els Cordoneros.

Desprès de la Guerra Civil Espanyola va accedir al càrrec de assessor artístic Fernando Cabrera Gisbert. El fill de del pintor va exercir les seues funcions d'una forma més discreta i Fernando Mora Carbonell va agafar el timó en 1944. La Revista de Festes començava a tindre moltes fotografies i davant el pes de les imatges es va necessitar un nou enfocament en l'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi. De 1947 a 1977 s'encarrega de la comissió Roque Monllor Boronat. El seu interès durant 30 anys va ser per damunt de tot l'adaptació del Museu i Casal de Sant Jordi i també la restauració del Temple de Sant Jordi.

 Entrada Cristiana 1970.

Si les Festes de Sant Jordi són vistes com una representació històrica de la Batalla d'Alcoi de 1276, està clar que hi ha trages incorrectes que no són reflex d'aquella època. La tendència de l'Assessoria Artística era eliminar els anacronismes però aquesta idea va tindre els seus detractors. El sector més conservador de Nostra Festa va lamentar que suprimiren elements festers antics. Però dos casos es van salvar de l'esperit renovador de l'Assessoria Artística: Els trages de les filaes Andaluces i Maseros. El debat va estar durant dècades als carrers d'Alcoi. Adrián Miró veia com un perill el desig estricte de que tot tinguera un sentit històric. L'alegria dels Contrabandistes estava tan arrelada als alcoyans que va ser impossible modificar la seua idiosincràcia i disseny de bandoler. El purisme històric també va ser una amenaça a les tradicions i l'autenticitat d'un poble que cada volta era més culte.

La filà Maseros també va sobreviure a aquesta corrent artística per representar l'horta valenciana. Les filaes Tomasines, Asturianos, Cides i Navarros van oblidar els seus dissenys inspirats en el segle XIX. El canvi radical del disseny de la filà Tomasines va suscitar una polèmica en 1954 sobre si convenia eradicar absolutament tots els anacronismes de Nostra Festa. El trage de tomasina vella estava en decadència i Rafael Guarinos va proposar la vestimenta de noble medieval en tons blaus. Els defensors dels anacronismes van veure amb amarga nostàlgia com es perdia l'últim referent de la indumentària típica, espontània i folklòrica d'Alcoi. La filà Cides va provar diferents trages medievals fins establir en 1960 l'actual disseny castellà de Rafael Guarinos. Es van tolerar altres anacronismes no tan evidents com els puros o els trabucs. Les filaes Cides i Tomasines no van ser intocables com Maseros i Andaluces i els seus trages són molt distints al disseny arcaic.

Rafael Guarinos portava molts anys dissenyant esquadres de negres, capitanies i alferecies quan va assumir el lloc principal de la comissió artística. Els dissenys oficials ja estaven reafirmats i se'ls tenia gran respecte. Als anys 70 despunta en el disseny fester i per això el president de l'Associació de Sant Jordi el va fitxar per a l'Assessoria Artística. La relació de Rafael Guarinos amb Enrique Sanus va ser fructífera desde 1977. En 1982 Rafael Guarinos Llopis fa els bocetos per a heraldos, trompeters i timbalers. Eren dissenys molt innovadors i encara que ja estan un poc passats, continuen eixint en l'actualitat obrint les Entrades.

 Alferecia Navarros 1975.

Rafael Guarinos es va retirar del disseny fester en 1992 i en 1994 va cedir el seu lloc com a assessor artístic. Miguel Blanes Julià es va encarregar d'aquest treball en una època de gran imaginació i creixement en el disseny fester. Les Entrades d'Alcoi agafaven una nova dimensió gràcies a les idees trencadores de dissenyadors com els germans Sempere o Luis Sanus. Tots ells seguien l'estela del irrepetible creador Alejandro Soler. El següent assessor artístic va ser Gonzalo Matarredona Llopis, qui havia tingut la seua incursió en el mon del disseny gràcies a la seua filà Abencerrajes. Va accedir al càrrec desinteressadament en 1999 i va acabar en 2002. En aquells anys es van deixar de convocar concursos per a dissenyar els trages de Sargentos i Ambaixadors. Cada 2 anys els Ambaixadors estrenaven un trage nou que era elegit per un jurat expert. Aquesta costum es va perdre també per als Sargentos que desde aquell moment sols porten un trage exclusiu durant els 4 anys que dura el càrrec.

El període en el que Fernando Gisbert Pascual va estar a la comissió es va caracteritzar per una disminució en el número de participants i de trages que eixien als boatos. Una decisió consensuada que solucionava el problema de la massificació dels boatos i que havia ocasionat l'incompliment dels horaris de les Entrades. Fernando Gisbert va estar en la comissió artística durant 8 anys i la crisi econòmica va afectar negativament a les propostes que tenia en ment. Els trages dels Sargentos es van reutilitzar durant més anys del que era normal i el mateix va passar amb els trages dels Ambaixadors. Heraldos, trompeters i timbalers ja no han tornat a tindre trages nous i mantenen els fets per Rafael Guarinos als anys 80 i 90. Fernando Gisbert va tindre la responsabilitat d'acceptar la majoria de dissenys femenins que es van presentar en aquells anys. Amb l'arribada d'una nova dècada Indalecio Carbonell Pastor es va encarregar de l'Assessoria Artística. La guerra interna que va viure l'Associació de Sant Jordi en 2014 va eclipsar el seu treball. La tensió política va esclatar a causa d'unes columnes antigues, les crítiques dels majorals conservadors i les eleccions del president de l'Associació de Sant Jordi desprès de la dimissió de Rafael Tortosa, qui serà capità moro de les Festes d'Alcoi 2020.

Ignacio Trelis Sempere va suplir el buit en el poder que va deixar Indalecio Carbonell al abandonar l'Assessoria Artística. Ignacio Trelis és un pintor reconegut d'Alcoi i havia sigut l'autor del Cartell de Festes d'Alcoi 2010. Desde el seu accés a la comissió artística en 2014 es va comprometre a donar-li rigor històric a tots els bocetos que es veurien als carrers d'Alcoi. De Ignacio Trelis són els trages d'Ambaixadors i Sargentos més recents que s'han vist. A més a més Ignacio Trelis recolza als nous dissenyadors que han aparegut aquesta dècada al mon fester. Ell ha aprovat els bocetos dels primers boatos del jove Antonio Aracil, la promesa del disseny fester alcoyà. El futur de l'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi està en mans de Mónica Jover Calvo. Amb la renuncia de Ignacio Trelis en febrer de 2019, és l'autora del Cartell de Festes d'Alcoi 2014 qui es posa mans a l'hora en la comissió artística.

Els estatuts de l'Associació de Sant Jordi aborden el tema del trage ja que no té sols un propietari, sinó que pertany a la col·lectivitat de la filà. Per això als actes oficials s'obliga a vestir el disseny complet d'una forma seria. Als últims dies s'ha obert el debat sobre una norma nova en la que s'indica que les dones sols poden vestir el disseny femení i mai el masculí de la filà. No hi ha casos d'homes que porten el disseny femení, encara que molts reivindiquen un disseny únic per a cada filà sense distincions de gènere. Els trages festers no semblen disfresses de Carnestoltes perquè tenen una essència sentimental que condensa emocions per a qui és fester. El trage es porta amb orgull i satisfacció durant tan sols 3 jornades. Es tracta d'una reencarnació espiritual i vestir-se de moro o cristià és també una senyal de prestigi. També és un honor que fills i nets hereten la tradició festera i per això només nàixer se'ls apunta a la filà de la família. No és estrany veure en les Entrades a bebés vestits amb xicotets trages de la filà. També per als càrrecs festers es té en consideració a la família i el capità o alférez vesteix als xiquets amb un trage semblant al seu. És habitual la figura del rodella acompanyant al pare o iaio en la carrossa.

Actualment la Junta Directiva nombra un assessor artístic cada 4 anys i tenen caràcter honorífic i gratuït. Veu abans que ningú els bocetos dels boatos, càrrecs i esquadres de negres i amb la seua firma autoritza que comencen a confeccionar-se. En algun cas no s'aproven els bocetos per no ser adequats per a les Festes d'Alcoi o no ser fidels a la realitat històrica. Per tant l'assessor artístic orienta als dissenyadors, al igual que l'assessor musical orienta als festers sobre quines obres musicals són més apropiades per a les Entrades. Mónica Jover té veu en les Assemblees de l'Associació de Sant Jordi però no pot votar quan el tema tractat no és artístic. La primera dona que presideix l'Assessoria Artística té com a repte la reforma dels trages de personatges secundaris com els portadors de la Relíquia, els timbalers i trompeters i els Heraldos. Així com també és la seua faena seguir vetlant pel rigor històric de l'Entrada Mora i Cristiana. Del seu filtre i criteri depenen les capitanies i alferecies de 2020, en mans de les filaes Muntanyesos, Cordoneros, Cruzados i Ligeros.