José Antonio Aura amb 1.273 vots va ser el més votat, seguit de Rafael Casasempere amb 1.236, Juan José Ferri amb un menys, 1.235, Sergio Valenciano amb 1.225, Dionisio Balaguer amb 1.220, José Luis Tortosa amb 1.219 i Santiago Francés amb 1.203. Ells es convertien en els nous majorals de l'Associació de Sant Jordi, sense deixar cap lloc als candidats progressistes, ja que no van aconseguir tants vots, al igual que els candidats independents que no van arribar ni al centenar de vots per part dels associats. El total de la participació va ser de 1.921 votants de 8.137 possibles, es a dir, un 23% del total d'associats que podien exercir el seu dret al vot. Es va veure que el polèmic vot per correu, calculat en unes 550 sol·licituds, va ser decisiu en els resultats.
En l'Assemblea General Extraordinària els 7 nous majorals conservadors votarien junt a la resta de majorals i els 28 primers trons de les filaes alcoyanes a la nova Junta Directiva de l'Associació de Sant Jordi que s'havia de renovar parcialment. José Antonio Aura, Rafael Casasempere, Juan José Ferri, Sergio Valenciano, Dionisio Balaguer, José Luis Tortosa y Santiago Francés havien de votar entre els següents candidats a la Junta Directiva:
Optaven a la reelecció el contador Miguel Espí, així com Raül Llopis com a vocal de roperia i Juan Manuel Piñero com a vocal de cadires per a veure els actes de la Trilogia Festera. Per al càrrec de vicepresident primer aspirava Francisco Campos ja que Indalecio Carbonell, va retirar la seua candidatura per l'amenaça de no ser votat pels nous majorals conservadors. Mentre al càrrec de secretari optaven Pau Bernabéu y Quique Ruiz. Com a contador a més de Miguel Espí optava també Miguel Torres. A una de les quatre places de vocals junt a Raül Llopis i Juan Manuel Piñero, aspiraven Camilo Blanquer, Juan Antonio Canalejas ‘Cana’, Quico Cantó, Francisco José Gisbert i Juan Valero.
En l'Assemblea General Extraordinària es van presentar els capitans de les filaes Vascos i Judíos i els alferes de les filaes Mozàrabes i Miqueros. També va ser triat per sorteig el Sant Jordiet 2015 Mauro Alcaraz. Com a president de l'Associació de Sant Jordi, Rafael Tortosa va demanar unió i pau dins del Casal, encara que tot Alcoi sabia el trencament intern que sofria la institució que s'encarrega d'organitzar les Festes de Sant Jordi d'Alcoi. Altra noticia de separació dins del mon fester va ser el de la filà Abencerrajes amb la Banda Primitiva d'Alcoi, després de dècades desfilant junts amb els músics tocant la marxa mora "Uzul el selmim". La corporació musical va votar en un 61% abandonar la relació amb la filà Abencerrajes per motius econòmics i del local social.
Amb tots els problemes i polèmiques que arrastrava l'Associació de Sant Jordi, va arribar l'estiu sense saber en quines dates es celebrarien les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi 2015. El primer tro de la filà Andaluces es va decantar en nom dels contrabandistes per celebrar les Festes en les dates tradicionals, 22-23-24 d'abril que en 2015 cauen entre setmana. En canvi, els primers trons en nom de les filaes Xanos i Realistes es posaven a favor de canviar-les al cap de setmana, al igual que el Consell Econòmic de la ciutat i els empresaris i hostelers d'Alcoi que es beneficien del turisme. El govern municipal del PSOE i EU amb l'alcalde Toni Francés i el regidor de Tradicions Jordi Martínez van recolzar la proposta del grup Compromís de que la Trilogia Festera 2015 es celebrara els dies 25-26-27 d'abril de 2015, es a dir, dissabte les Entrades, diumenge el dia del Patró i el dilluns el dia els Trons, El dia 23 d'abril, dia de Sant Jordi serà festiu i els comerços no obriran. Per tant, les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi 2015 ja tenen dates fixades: 25-26-27 d'abril.
Però a principis de juliol el mon fester es va revolucionar de nou per la dimissió del president de l'Associació de Sant Jordi, Rafael Tortosa que havia anat perdent suport dins de la institució desde les eleccions dels majorals. Junt al president dimitia part de la Junta Directiva: el vicepresident Alfredo Llorens, dos majorals, Carles Taléns i Alfonso Rodríguez i els vocals José Álvaro Moltó i Juan Manuel Piñero. El motiu de Rafael Tortosa va ser que la postura intransigent dels majoritaris conservadors feien ingovernable la institució ja que amb la seua dimissió buscava la pau per a evitar una fractura social en la entitat festera. Tots els càrrecs que van dimitir van coincidir al comunicat que era una decisió trista i advertien del perill de la postura de la nova i conservadora Junta Directiva "proclamant la conciliació però aplicant el rodillo". El periòdic "El Nostre" ho va mantindre com a noticia titular alabant els anys d'entrega il·lusionada del president. Buscant la convivència pacífica també va dimitir Lluís Vidal com a assessor històric i cronista en funcions. La Junta Directiva va anunciar que el nou president seria elegit abans del Mig Any però la filà Berberiscos va proposar que el president s'elegira per sufragi universal perquè el reglament no estava adaptat a la realitat social del segle XXI. La proposta es va veure intensificada per una nova plataforma festera: "Volem" que demanava que cada fester tinguera un vot per al president i a més a més demanava altres canvis progressistes, entre altres demanant la plena participació de les dones en les esquadres oficials. La plataforma "Volem" va escriure un decàleg amb les seues demandes en nom de la ciutadania:
-1. Volem una reforma de l’Estatut de l’Associació de Sant Jordi.
-2. Volem un president elegit per sufragi de tots els festers i associats.
-3. Volem que el candidat a President es presente amb una Junta i un programa.
-4. Volem que sols Primers Trons i Junta Directiva decidisquen sobre qüestions de Festa.
-5. Volem que es reconsidere la representativitat dels Majorals a l’Assemblea.
-6. Volem una Associació i una Festa oberta i participativa per a tots.
-7. Volem la integració total i efectiva de la dona en la Festa.
-8. Volem que tots puguem gaudir de Nostra Festa.
-9. Volem una Festa exemplar.
-10. Volem que Alcoi es trobe plenament orgullós de la seua Festa.
Quasi en agost es va formar una comissió per reformar els estatuts però no es va avançar perquè no estava clar quins punts s'havien de modificar. L'associació de Sant Jordi acordava que el dia de les eleccions a president serien el 4 d'octubre però que la data màxima per a presentar-se era el 14 de setembre.
La Junta Directiva va designar als nous assessors: Juan Luis Guitart, músic de la Societat Musical Nova d'Alcoi seria el nou assessor musical mentre que Camilo Blanquer, ex primer tro de la filà Magenta, seria el nou bibliotecari, Ignacio Trelis l'assessor artístic i a més l'advocat Rafael Sastre renovava el seu càrrec com assessor jurídic. Tots van quedar eclipsats per la noticia de la primera dona de la història dins de la Junta Directiva: Xesca Lloria com a cronista de l'Associació de Sant Jordi.
Però va arribar el plaç màxim per a presentar candidats a president de l'Associació de Sant Jordi i ningú es va tirar avant. Aquesta desafortunada situació va portar a la decisió de que els primers trons proposaren a Jordi Linares, l'ayatolà de la filà Verds, com a candidat a president de l'Entitat Festera. Els majorals conservadors van recolzar la proposta per a Jordi Linares es convertira en president, per la seua experiència al Casal, ja que va ocupar càrrecs molt importants després de la Guerra del calendari de 1997. Però el conservador Jordi Linares va rebutjar la proposta perquè no es sentia preparat per a ser president de l'Associació de Sant Jordi en una etapa tan convulsa. Era l'únic candidat però es va quedar com a aspirant, per a un sector de festers com un antiquat covard i per a altres com un intel·ligent amb uns ideals molt clars.
Com no hi havia cap proposta i el 4 d'octubre s'aproximava, els consellers d'honor s'encarregarien de designar un candidat en 7 dies. L'home que van proposar va ser el conegut Carlos Aracil. A més a més de ser un llaner famós també pel seu treball a l'Hospital Verge dels Lliris d'Alcoi, Carlos Aracil permaneix en la memòria col·lectiva dels alcoyans per haver desempenyat el càrrec d'alférez moro 2013 amb la filà Llana. 14 associats demanaven l'anulació de les eleccions del dia 4 per antidemocràtiques i un despatx d'advocats va tramitar el procés perquè l'Estatut Fester incompleix la llei de que a cada associat li correspon un vot. La demanda de suspenció es va mesclar amb la noticia de que Carlos Aracil acceptava la proposta de ser candidat a president de l'Associació de Sant Jordi, després d'un temps de reflexió, veient-se capacitat per a fer una bona gestió i dialogar amb tots els sectors, tant els conservadors com els progressistes. Com a ajudant de Carlos Aracil estava Roque Monllor de la filà Judíos com a vicepresident. L'Associació de Sant Jordi va crear una comissió per respondre a l'anulació de les eleccions i el partit polític Compromís demanava un informe jurídic sobre l'Estatut Fester, mentre que la Junta Directiva es reafirmava i tranquil·litzava dient que les eleccions es farien al Casal Fester amb normalitat. Finalment els vots no han sigut per sufragi universal i sols es podia votar per recolzar la candidatura de Carlos Aracil.
Carlos Aracil va rebre en la jornada electoral d'ahir 39 vots a favor, 11 en contra i 2 abstencions. Els 52 vots completaven la Junta Directiva de l'Associació de Sant Jordi, després de mesos de politització, bàndols enfrontats, baralles internes i polèmiques que per fi posen punt i final quan s'acosta el Mig Any Fester i la Presentació de Càrrecs, acte en el que Carlos Aracil prendrà possessió del seu important càrrec com a màxim dirigent de les Festes de Sant Jordi d'Alcoi. Sols queda demanar un desig: Que regne la pau en el mon fester. Molta sort al President Carlos Aracil!
No hay comentarios:
Publicar un comentario