domingo, 20 de octubre de 2019

LES FESTES D'ALCOI A LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)

La dictadura de Primo de Rivera va acabar en tota Espanya a principis de 1930. Era l'època en la que el torero "Clásico" era molt popular en Alcoi i es va convertir fins hi tot en una titella del "Betlem de Tirisiti". Els anys 30 començaven esperançadors per a Alcoi i Nostra Festa. Les filaes de càrrec en 1930 van ser Magenta, Cordoneros, Muntanyesos i Visigodos que poc desprès desapareixerien. Una dècada diferent en la que la ciutat dels ponts mantenia les seues fàbriques tèxtils i hi havia molta activitat política i social.

El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola. Mentre el monàrquic Alfonso XIII abandonava el país, Alcoi celebrava el triomf republicà a les eleccions i la gent eixia als carrers amb música i coets. Les banderes tricolors onejaven a l'Ajuntament d'Alcoi i al Campanar de l'Església de Santa Maria. Un canvi tan transcendental en l'ordre polític va resultar una alegria popular sense violència. La cordura sensata dels alcoyans i alcoyanes va seguir amb l'elecció d'Antonio Francés com a alcalde de la ciutat industrial. Faltaven pocs dies per a les Festes de Sant Jordi i no es va variar l'estructura tradicional dels actes, ni tan sols dels religiosos. No va haver temps, però si es van iniciar les Festes de Moros i Cristians entonant l'himne de "La Marsellesa". L'últim càrrec de la filà Visigodos va ser el capità cristià 1931: Pedro Borja, mentre que pel bàndol moro el capità cordonero va ser Miguel Valor. La filà Ligeros tenia l'alférez moro en la persona de Vicente Juan Valls. Miguel Moltó Abad era un home ric molt conegut en Alcoi per haver desempenyat varies voltes al capità en la filà Miqueros i la filà Navarros. Miguel Moltó va acabar sent el primer alférez i capità cristià de la història de la filà Mozàrabes. Juan Botella Asensi, líder del partir socialista va viure les Entrades d'Alcoi de 1931. La corporació municipal no va assistir a la Processó General del dia 23 d'abril.

A l'hivern de 1932 l'Associació de Sant Jordi va celebrar una junta general per a modificar alguns actes de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. El Passeig General anava a celebrar-se el dia del patró a les 3 del migdia. A les 6 de la vesprada començaria la Processó General, desprès de que les carrosses del Passeig llançaren serpentines i confeti pels carrers. Aquest canvi pensat per Rafael Peidro es va veure com una conspiració per a llevar-li notorietat a la Processó General. Alguns festers s'ho van prendre com un atac a la fe en Sant Jordi i aquesta maniobra dels republicans van posar en guàrdia a alguns polítics. El regidor republicà Gisbert Botella va remarcar que segons la Constitució, els actes religiosos s'havien de celebrar en l'interior de les parròquies. Hi havia que demanar permís al govern central per a celebrar la Processó General pels carrers del centre d'Alcoi i els dirigents civils ho van denegar. Començava una etapa festera plena de discussions. Enfrontaments no sols entre polítics i persones, sinó també entre les pròpies filaes, ja que cadauna té les seues idees lliures com a col·lectiu.

L'Associació de Sant Jordi era partidària de la Processó General amb el Sant Jordi matamoros i l'Ajuntament d'Alcoi preferia substituir-la per altre acte. La filà Miqueros desitjava mantindre les tradicions i al contrari les filaes Aragonesos i Mozàrabes proposaven una batalla de flors. En la votació del 18 de març van eixir guanyant els defensors de la Processó General, així que el primer tro de la filà Maseros va pensar en com fer una processó més reduïda i simplificada al màxim. El governador civil d'Alacant va accedir a que els alcoyans tingueren processons amb la condició de que no s'alterara l'ordre públic. L'Ajuntament d'Alcoi seguia sense autoritzar la Processó General i l'Associació de Sant Jordi va prendre la decisió d'aplaçar la Glòria del 26 de març si no rebia una resposta. Les Festes de Moros i Cristians 1932 penjaven d'un fil. La comissió de tradicions de l'Ajuntament es va fer càrrec de la Glòria i l'Associació de Sant Jordi es va desentendre. Les filaes Llana, Miqueros, Abencerrajes, Marrakesch, Vascos i Muntanyesos faltaren a la Glòria com a senyal de disconformitat. Hi havia gent que opinava que a les Festes d'Alcoi els faltava contingut sense Sant Jordi, així que finalment s'autoritzà que el Sant Jordi Eqüestre passejara pels carrers, però sense devots amb ciris. Els periòdics parlaven d'unes Festes laiques en forma de manifestació cívica republicana. L'Associació de Sant Jordi va escriure que "No havien rebut el permís per a efectuar les Festes de Sant Jordi com de costum". La filà Gusmans tampoc va participar en les Festes de 1932 en solidaritat amb els membres de l'Associació de Sant Jordi. La filà Mozàrabes va desempenyar la seua primera capitania cristiana en un ambient tens. Rafael Pla Molina va ser el capità moro de la filà Ligeros i José Gisber l'alférez moro de la filà Mudéjares. En quant a l'alférez cristià va ser José Lario de la filà Andaluces i Mario Jordà el Sant Jordiet. Precisament va acompanyar al xiquet la filà Xanos, considerada la més republicana d'Alcoi i amb la que va repetir el Sant Jordiet en 1933.

Passades les Festes d'Alcoi de 1932, l'Ajuntament va arremetre contra les filaes que s'havien negat a participar i va declarar extingides unilateralment a filaes tan històriques com Llana, Miqueros, Abencerrajes, Marrakesch, Gusmans, Vascos i Muntanyesos. L'Associació de Sant Jordi es va convertir en la representant de les 7 filaes que havien sigut prohibides forçosament. S'iniciava una batalla judicial amb l'Ajuntament perquè els polítics no tenien poder ni motius per a decretar l'extinció de 7 filaes. Els problemes van originar la creació d'una "Associació de Festes Tradicionals de Moros i Cristians". L'Ajuntament d'Alcoi va nombrar president a Rafael Peidro Reig. L'Associació de Sant Jordi va veure impassible com sorgia una entitat paral·lela, però de filosofia anticlerical. Amb impotència els dirigents de l'Associació de Sant Jordi facilitaren la seua roperia per a poder celebrar les Festes d'Alcoi de 1933. Al guió d'actes no es feia referència al patró, sinó que les Festes es celebraven en honor de la victòria dels cristians en 1276. En aquell any es va fer molt popular la broma "El Sant Jordiet s'ha fet republicà i envés de matar moros, ara mata capellans". A les Festes d'Alcoi 1933 no es va celebrar la Processó General ni cap missa, però si l'Aparició de Sant Jordi en la que va participar el xiquet xano Mario Jordà. A la Revista de Festes s'omitia a Sant Jordi i se li donava més pes a la figura històrica de la Batalla d'Alcoi: El Mossèn Torregrosa. Uns joves van entrar al Castell de Festes i li van tirar gasolina amb la intenció de cremar-lo. Però la nota positiva d'aquelles Festes d'Alcoi 1933 és que es va fundar l'actual filà Almogàvars, que en aquell moment es va anomenar Asturs.

En juny de 1933 hi havia relleu en l'alcaldia i Evaristo Botella va designar a José Maria Verdú com a tinent d'alcalde en la comissió de festes. Les Festes d'Alcoi de 1934 es van viure amb gran tensió i fins hi tot va haver dimissions polítiques degut als debats creats entre defensors de la religió i els anticlericals. Es va pressionar molt per a que es celebrara el Trasllat de Sant Jordi el Xicotet i alguns volien sabotejar l'acte. Fins hi tot es va tindre que modificar el recorregut per on passava la figura del patró d'Alcoi. L'ambient va ser estrany i el mal temps no va ajudar a que les celebracions foren tranquil·les. Luis Pérez de la filà Mudéjares va ser el xiquet Sant Jordiet, a pesar de que els símbols religiosos estaven prohibits i els sacerdots no podien eixir en les processons. Els capitans van ser de les filaes Asturianos i Realistes, mentre que l'alférez moro va ser de la filà Berberiscos. El càrrec més recordat va ser Joaquim Oltra, alférez cristià de la filà Cides. Era un home molt volgut que va desfilar damunt d'un cavall en la plujosa Entrada Cristiana de 1934. A partir d'aquest moment els alcoyans es van inventar la cançó típica de "Ay Don Joaquim, Don Joaquim, Don Joaquim quina aigua cau, ay Don Joaquim, Don Joaquim, arromanga't un camal". Un any difícil i dur en el que fins hi tot van fallar les llums de l'enramada.

Els interessos partidistes i les creences religioses van seguir afectant al mon fester en 1935. El sectarisme no permetia suavitzar postures i els catòlics estaven descontents. Les Entrades es van celebrar en un ambient desangelat però amb sol. En canvi el dia 23 d'abril va ploure i feia fred. Algunes filaes declarades extingides van tornar a participar en les Festes d'Alcoi 1935, en concret les 4 del bàndol moro: Llana, Miqueros, Abencerrajes i Marrakesch. La filà Cides va reformar el seu trage oficial en l'any de la capitania cristiana d'Antonio Masià i l'alférez masero va ser Antonio Jordà, el popular Tio Mona. El capità moro de la filà Berberiscos va ser el veterà Remigio Richart. Federico Jornet va ser Sant Jordiet en dos anys consecutius: 1935 i 1936 convertint-se en l'últim Sant Jordiet republicà i també l'últim en la història de la filà Judíos. Es va intentar un apropament de idees entre l'Associació de Sant Jordi i l'Associació de Festes Tradicionals de Moros i Cristians, dirigida per Rafael Iborra, però el conflicte seguia enfocat en les processons i els actes d'esperit catòlic. El problema de les dos Espanyes ja era una realitat i per primera volta es va incendiar l'Església de Sant Mauro. Durant la Guerra Civil (1936-1939) es va destruir l'Església de Santa Maria i la cúpula i el icònic Campanar. La reconstrucció va començar oficialment en 1942 amb la idea de que seria igual a l'anterior a la batalla bèl·lica entre republicans i franquistes. En la primavera de 1955 es van beneir les noves campanes i es va donar per finalitzada la nova Església de Santa Maria.

La intranquil·litat es notava els carrers a l'abril de 1936 i alguns ja auguraven una guerra que acabaria amb la Segona República Espanyola. Els militars de dretes s'estaven mobilitzant i Francisco Franco seria el líder del colp d'estat que donaria pas a 3 anys de trinxeres i bombes per tot el territori. Però a Alcoi li va donar temps de celebrar les Festes de Moros i Cristians abans de l'esclat de la guerra civil en juliol de 1936. La casa consistorial a la Bandeja estrenava nou enllumenat artístic en el que apareixia la frase "Visca la República". Es va impulsar un concurs de bellesa per a que les dones tingueren un càrrec, com les dames d'honor. La miss guanyadora va ser Amanda Pastor. El capità moro de la filà Marrakesch va ser Camilo Candela, un soldat franquista d'alt rang que moriria mesos desprès en Almeria, fusil·lat al camp de combat. Les altres filaes de càrrec van ser Maseros, Navarros i Llana. La pau que simbolitza l'Aparició de Sant Jordi quedava lluny i uns mesos desprès començava un malson per a Espanya. En 1937, 1938 i 1939 no es celebrarien Festes de Moros i Cristians. Els alcoyans i alcoyanes viurien una gran tragèdia per culpa la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Els anys de la Segona República van ser complicats per a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Fins hi tot els va sorgir altra tradició amb la idea d'eclipsar les celebracions religioses d'abril. Les Falles d'Alcoi es van celebrar al mes d'agost de 1933, 1934 i 1935. 15 monuments es van cremar en diferents barris d'Alcoi en aquella època. Els líders republicans veien amb bons ulls una festa que aprofitava l'art per a fer crítica social. El caràcter autoexigent i mordaç dels alcoyans va propiciar l'èxit d'aquesta festa. Les Falles d'Alcoi es van allunyar de sants i referències catòliques per a evitar les polèmiques que patien les principals Festes d'Alcoi: Les de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi. La difuminada competència entre les dos Festes es va acabar en 1940, quan l'Ajuntament en mans dels feixistes no va fer cap esforç per continuar les Falles d'Alcoi. Tal volta estaven massa associades als republicans i la classe obrera. L'Associació de Sant Jordi continuava existint desprès de la Guerra Civil i en 1939 va començar a treballar per a recuperar les ostentoses Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. El règim franquista no va posar traves ja que una tradició en honor a un sant cristià complia amb les normes de la ideologia política del nacionalcatolicisme. L'Associació de Sant Jordi va reanimar a les filaes, recuperant l'ordre d'antiguitat de 1931, quan no hi havia filaes declarades extingides. Fins hi tot es va instaurar una nova roda en els càrrecs festers i les filaes Navarros i Llana no va tindre capità desprès d'haver desempenyat l'alferecia en 1936. Als anys 40 la dictadura de Francisco Franco va aprofitar les Festes d'Alcoi i sobretot la Revista de Festes per a fer propaganda falangista. També es va recuperar la Cavalcada Històrica dels 40 cavallers del rei Jaume I per al dia 21 d'abril de 1940. S'iniciava una època molt diferent, no sols en les Festes de Moros i Cristians, sinó per a Alcoi i la resta del país.

No hay comentarios:

Publicar un comentario