Els inicis del "Betlem de Tirisiti" es remunten a 1870, i encara que tinga certs anacronismes, és una joia que representa molt bé el pas d'un Alcoi rural a altre més industrial. Al principi tan sols era un Betlem en moviment, amb la novetat de figures animades que cridaven l'atenció dels més menuts. José Esteve Carbonell era un betlemer que degut a la forta competència, va incorporar a Tirisiti com un personatge del seu barracó, lloc on plantava el tradicional portal de Betlem. D'ahí naixen les escenes costumistes com la del clero, el sereno o el torero Clásico. El "Betlem de Tirisiti" no sols conta la història de la Sagrada Família, sinó també recrea la vida quotidiana.
El text actual del teatre data de 1900, quan José Esteve Carbonell va unificar tots els Betlems de la ciutat. Als anys 20 es consolida el format i argument del Betlem, diferenciat en dos parts i amb el final del globus de Milà. El contingut va sobreviure a la Segona República Espanyola i a la Guerra Civil. En 1940 el "Betlem de Tirisiti" es va seguir representant amb prou assistència de públic. Rafael Coloma va comprar les titelles a la família Esteve als anys 50 i de 1961 a 1967 no es va fer el "Betlem de Tirisiti". Desprès l'Associació d'Amics dels Reis Mags, "Diamant i rubí" i José Peidro es van encarregar de reprendre l'activitat de Tirisiti.
"El Betlem de Tirisiti" va estar vagant per varies ubicacions durant dècades: La casa de la Cultura, Sant Roc, el passeig de Cervantes, el local de la Cassola, al Viaducte, la plaçeta del Fossar, la casa sindical i algunes escoles d'Alcoi. Als anys 80 era la companyia teatral "Diamant i rubí", la responsable de portar a terme el "Betlem de Tirisiti". En 1981 es va estrenar al "Betlem de Tirisiti" una nadaleta antiga del folklore alcoyà: "Barrabàs" de Francisco Carchano. Finalment l'Ajuntament d'Alcoi va evitar que Tirisiti es mercantilitzara, convertint-lo en patrimoni públic de tots els alcoyans i alcoyanes. L'Ajuntament d'Alcoi va impulsar el "Betlem de Tirisiti", veient el poder cultural i històric que podia significar per a la ciutat. Se li va encarregar a Alejandro Soler la reconstrucció íntegra del "Betlem de Tirisiti". En 1990 "El Betlem de Tirisiti" tenia un nou barracó de Manuel Vidal, instal·lat a la Plaça de Dins de forma provisional. A més a més Alejandro Soler incorporava noves figures de vareta, per exemple els 3 Reis Mags d'Orient.
Alejandro Soler va ser l'artista creador d'una nova visió per al Betlem de Tirisiti. Un geni alcoyà que va lluitar pel manteniment del "Betlem de Tirisiti" i va indagar en els orígens del seu atrezzo. Alejandro Soler va restaurar les titelles principals, donant-li molta importància a Tereseta, la dona del protagonista. Uns elements i decorat que daten de 1985 i han anat fent-se molt populars. Va idear un nou escenari que mantenia l'essència del retaule costumista i religiós. Un gran treball en el que destaca la casa de Tirisiti, l'església i el fons.
Altres persones també van ajudar a que Tirisiti es consolidara com un fenomen nadalenc: Els integrants de la companyia teatral "La Dependent". José Peidro va assessorar als nous encarregats del Tirisiti, ja que s'havia encarregat de la posada en escena durant 14 anys. En 1989 es va utilitzar una nova llengüeta que proporcionava la veu aguda tan característica de Tirisiti. El gerent Joanfra Rozalén assumia el repte de mantindre viva la tradició. Va preparar una campanya escolar amb més de 200 actuacions i altres per al públic general a partir del 20 de desembre. 1991 és el primer any en el que el barracó de Manuel Vidal es planta al parc de la Glorieta, ubicació que va agradar als espectadors i va passar a ser el lloc de referència de Tirisiti.
La companyia teatral "La Dependent" va posar en funcionament el taller de Tirisiti, on s'explicava als xiquets i xiquetes la tècnica de les titelles de vareta. L'objectiu principal era ensenyar com es movien les titelles, per a garantir la seua continuïtat en futures generacions. Als anys 90 la Dependent va portar el Tirisiti fins a Alacant i Cocentaina i més recentment a València. La demanda del públic augmentava anys rere any, passant pel barracó més de 15000 persones de totes les edats i fent-se conegut fora de les nostres fronteres. Això va repercutir en el preu de les entrades, que ha anat pujant cada volta més...
Altre moment crucial en la història del Tirisiti va ser quan en 2002 se'l va declarar BIC, és a dir Bé d'Interès Cultural Immaterial. Els tràmits van començar per part de l'Ajuntament a finals del segle XX. El Sant Jordiet de l'any 2000, Jorge Ferrando Ponsoda de la filà Maseros, va ser el primer xiquet en signar en un gran llibre que recollia firmes per a demanar la declaració de BIC. Una sol·licitud que va donar resultats a finals de 2001, quan es va recuperar la titella del sagristà, desapareguda durant dècades de la part del clero. El Consell Valencià de Cultura va veure amb bons ulls la declaració de la totalitat del "Betlem de Tirisiti" com a BIC, i no sols del personatge principal. La Generalitat Valenciana va aprovar el BIC del teatre de titelles i la companyia teatral "La Dependent" va repartir retallables i souvenirs de Tirisiti en la campanya de 2002-2003.
Alejandro Soler va fer un duplicat de Tirisiti i Tereseta en cas d'accident, o per a que es prestaren en exposicions d'altres poblacions. Sols la neu i un enfonsament van produir desperfectes a les titelles al llarg del segle XX. Les filaes capitanes de 2002, Mozàrabes i Miqueros, van sufragar les titelles que representen una esquadra dianera. Una tradició que va agradar i es va consolidar, repetint-se en tots els anys de càrrec de la resta de 28 filaes. Amb el canvi de moneda, el preu de l'entrada de Tirisiti va ser de 1,5€ per als adults i un euro per als xiquets.
Al 2006 el "Betlem de Tirisiti" es va traslladar definitivament al Teatre Principal, on continua fent les seues representacions a dia de hui. 17000 espectadors i 104 grups escolars van visitar a Tirisiti en la seua nova casa. La venta anticipada d'entrades permetia evitar fins a 3 hores d'espera i cua. Encara que ja existia la pàgina web de Tirisiti, encara no es venien entrades per internet. Es van estrenar les titelles dels festers de les filaes Cruzados i Ligeros, que al igual que en 2020 desempenyaven l'alferecia en 2006. Un any molt important perquè Alcoi celebrava el 750 aniversari desde l'otorgament de la Carta Pobla, data de naixement de la vil·la medieval. La Dependent estava molt orgullosa de que el "Betlem de Tirisiti" es traslladara al Teatre Principal", on adquiriria més prestigi que al barracó de la Glorieta. L'escenari i pati de butaques es va adequar per al retaule bíblic i es va inaugurar el 26 de novembre, mantenint l'ambient acollidor.
La companyia teatral "La Dependent" està molt contenta per portar 30 anys al costat de Tirisiti. Els actors i actrius opinen que la representació té un magnetisme que atrapa a majors i xicotets. És molt satisfactori per a ells estar tot el mes de desembre i els primers dies de gener a la seua segona casa, compartint moments amb els xiquets i els propis personatges. El Teatre Principal d'Alcoi està inspirat en els de Itàlia i es va tindre que adaptar al "Betlem de Tirisiti", un teatre dins d'un teatre amb bambalines. Paqui Denia, la dona d'Alejandro Soler, va retocar el vestuari de les titelles, millorant detalls que no s'havien reparat desde 1991.
L'equip humà de "La Dependent" està format per molts actors i actrius d'Alcoi. Entre els més destacats: Jordi Carbonell, Jonathan García, Joan Gadea, Pep Sellés, Estela Tormo o Joanfra Rozalén. Destaca el paper de la narradora, interpretat amb gràcia per Pepa Miralles. Molts més alcoyans han dignificat el "Betlem de Tirisiti" en els seus més de 150 anys d'història, sense oblidar mai la tasca artística d'Alejandro Soler. Ell va protegir l'aspecte general del muntatge i el va restaurar sense alterar la idiosincràsia de l'espectacle. El Teatre Principal és el lloc ideal per al "Betlem de Tirisiti" i ofereix molta comoditat per als espectadors. La companyia teatral "La Dependent" fa un excel·lent treball i a més a més divulga el Tirisiti per mitjà de difusions turístiques, fires de llibres, punts informatius i una original unitat didàctica per a les escoles. És un privilegi tindre un teatre en valencià amb tant de carisma i els alcoyans i alcoyanes tenim el deure de preservar la tradició del "Betlem de Tirisiti".
La loteria de Nadal ha deixat 60 milions d'euros en Alcoi. A l'administració del carrer Santo Tomás es van vendre 15 series del primer premi. Aquest any el sopar del pobre si va atraure la sort dels alcoyans, que no rebien un premi de la loteria desde 2014. Al 2012 la filà Marrakesch va repartir el quint premi. "El Gordo" de 2019 va eixir molt prompte i la noticia va pillar als venedors alcoyans desprevinguts. Els dècims premiats del número 26590 el jugaven els treballadors alcoyans de Telefònica, els quals han repartit el premi més important de la història d'Alcoi. Al 2006 va caure en Alcoi el primer premi del sorteig de "El Niño", però mai havia tocat el Gordo del dia 22 de desembre. Pàgina 66, en el seu 10 aniversari, es va fer ressò de l'alegria dels premiats pujant un vídeo desde l'administració de loteria d'Alcoi.
Amb la sort de part dels alcoyans i amb la població creixent per primera volta en molts anys, sols queda desitjar un pròsper 2020. Desde el blog www.moroscristiansdealcoi.blogspot.com/ volem que siga un any magnífic especialment per a les filaes Muntanyesos, Cruzados, Cordoneros, Ligeros, Maseros i Llana. També per a les famílies dels càrrecs i com no per al Sant Jordiet: Fernando Rius Mestre. Que tot Alcoi estiga unit fraternalment i que disfrute de la màgia íntima de Tirisiti, l'icono més universal del Nadal Alcoyà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario